Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ocuparia la vitrina d'un museu, vestida amb la faldilla ploranera i la	còfia	de randes de les princeses de Reynolds o de Gainsborough. I encara potser
hi escalfaren les cadires de domàs infinites parelles de monges, amb les	còfies	i els escapularis més heterogenis. Moltes vegades, l'única manera que un
un grapat de paradisos tenyits de negre, que semblaven arrancats de la	còfia	d'un caníbal important. De la marquesa, s'explicaven contactes
per la riquesa o l'enginy del detall. Totes les dones porten	còfia	, però les còfies, d'una regió a l'altra, són diferents; d'altra banda, en
la riquesa o l'enginy del detall. Totes les dones porten còfia, però les	còfies	, d'una regió a l'altra, són diferents; d'altra banda, en termes
són diferents; d'altra banda, en termes d'endogàmia, el llenguatge de les	còfies	servia, entre nosaltres, per a formular les regles del casament —"hom
per a formular les regles del casament —"hom només es casa ""en"" la	còfia	"—, a la manera dels australians —però en termes d'exogàmia— formulat en
ha que s'és fosa entre els ossos de la muntanya i encara la veig amb sa	còfia	cenyida al front... El calendari, com ho deia tot just ara, ens obliga a
dels seus ulls d'ametlla; emmarcat l'oval graciós del rostre per una	cofieta	gentil, d'on brollen, ran de la galta, uns cabells rulls; dret i fi el nas
perles "sens tot nombre" (com diria En Muntaner) cobreixen la	còfia	purpúria; peces d'or i d'esmalt en formen les dues ínfules. Parió seria
una manteleta guarnida ab farbalans de puntes y posarse al cap una gran	cofia	d'anglaterres y cintes rosa, com podría haverho fet una dama de la cort
dins la castíssima camisa de dormir, amb els cabells collits per una	còfia	nocturna; després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la
tornà a dir els mots altra vegada. —Cert quesssí! Abaix totes les	còfies	! —digueren mitja dotzena de veus (tota ruïna, a l'Índia, esdevé, tard o d'
deixa una, torna endarrera i reprèn l'enfilall de les camises o de les	còfies	de nit. En Joan mira el rellotge. "Val més, pensa; amb una cosa o altra
com un pas ràpid d'aparició, les germanes de la Caritat, amb llurs	cofies	d'ales amples, obertes com coloms a punt de volar. Els vells
punt me posaren les primeres calces d'home y un casquet en lloch de la	cófia	infantil, ja'm feren anar á estudi en un casal que'n deyan La
curta, la gorra de visera minúscula i els esclops. Les dones porten la	còfia	blanca i puntejada, la brusa cossada de vellut negre i les enormes
no havien posat de recó les llargues bruses i les	còfies	de punta blanca i afinaven la fesomia amb la perilla d'esllanguida
i domesticaren, i jugant jo a disfressar-me, la bestiola em prengué una	còfia	, que era la meva il·lusió, i als plors meus acudí Iaixa, el qual arrencà
de picaments de mans i de xiscles, es baté el pit i els genolls i tirà la	còfia	enlaire i s'estirà els cabells, que eren les darreres etapes de la seva
que la burxessin fins a la follia i que la decidissin a esquinçar la seva	còfia	—que era ben fastigosa, com una mena de fregall de mussolina— i a sembrar
de Santa Llúcia. Allí les donzelles de Perpinyà, amb la seva elegant	còfia	rossellonesa, es confonen amb les nostres airoses pagesetes de Figueres;
egípcia, de significació sagrada funeral: caps emmarcats per la típica	còfia	de plecs trapezoidals, o per diademes; figuretes en la característica
greu, la bella noia, el cap de mort, l'àngel, les bèsties, la vella amb	còfia	, formen una punyent galeria de persones vivents, indubtablement
de bany eren d'una estilització complicada: les senyores portaven una	còfia	al cap i uns llacets als genolls que tancaven unes calces castrenses. Era
separa unes cortines i vet aquí la vella en el seu llit, amb una gran	còfia	plena de puntes que li mig tapen els ulls closos. Dret al seu costat,
Aquesta dona va vestida amb un gipó vermell, una faldilla blanca i una	còfia	d'aquest mateix color. A la seva esquerra hi ha una tauleta sobre
dona es decanta suaument per a fer la seva operació. Va vestida amb una	còfia	blanca, un gipó vermell i un davantal blanc. A l'altre costat té
o rosari, l'escarcella i altres adminículs necessaris a les senyores. Una	còfia	de seda blanca brodada d'or tapava els cabells. Queien als costats unes
folrades de satí. Les dones del poble i serventes usaven unes petites	còfies	, que també usaren les senyores en l'interior de casa, continuant amb el
quan calia, perquè el comprador contemplés l'efecte d'un capell, d'una	còfia	o d'una corbata que adquiria o s'emprovava i poca cosa més. És clar que
per alt els caps o bustos que hi havia en quasi tots els comerços de	còfies	i capells per a senyores i a moltes perruqueries, perquè eren un element
carrers. Gracioses i gentils, cofades, segons les èpoques, amb l'airosa	cofieta	o el mocador de pita o amb el cap descobert, tot lluint llur vestit que,
no escaure en el nostre pla— les senyores usaven indistintament capells i	còfies	, i a Catalunya s'hi afegia, amb caràcter predominant, la mantellina. La
i a Catalunya s'hi afegia, amb caràcter predominant, la mantellina. La	còfia	era una mena de gorra de vàries formes, plana o que cobria part de les
hom anomenava "Minerva", i en turbants. Més tard es feren de moda les	còfies	petites fins que va aparèixer la pamela, o sigui la capota, en el ple de
i més o menys alta de front. En aquesta data tornen a ésser de moda les	còfies	de mussolina i cintes, ben ajustades al cap. Les capotes van conservar-se
que encara era la mateixa que havia dut de París. Josepa, l'àvia, amb la	còfia	de randes, amb la seva cara dolcíssima de cuc de seda desmaiat, amb les
que el feia semblant a la imatge del nen Jesús de Praga. Al cap duia una	còfia	que només li deixava lliure els ulls i el nas, i damunt de la còfia, una
una còfia que només li deixava lliure els ulls i el nas, i damunt de la	còfia	, una mena de gorra de cop, o de tiara oriental, guarnida amb plomes. Jo
sinó dins la copa del vas sagrat, un petit llenç de fil, una mena de	còfia	, de forma igual a la del vas, per què les sagrades Formes no toquessin
A darrers de la centúria passada vivia a Espui un individu anomenat "	Còfia	" que havia estat un dels més cèlebres pescadors dels llacs. Home de
seu cor, va retratar La seva mare amb el cap cobert amb la típica	còfia	rossellonesa. X Del divertiment a la il·lusió (segle
de Vilafranca i La Mata amb llampants vestimentes, rínxols pentinats i	còfies	, turbants i barrets inversemblants i cridaners. És més acusat ací, en
borrassiana. Els perfils de les dones assegudes en primer terme, les	còfies	i barrets de les dues que estan dretes, les barbes rullades i folgades
amb el vestit pulcre i el davantal de pitet emmidonat i la	còfia	agafada als cabells amb agulles de picar. La Maria n'havia trobada una a
en dues versions: la personal i la de la minyona, revestida amb la	còfia	blanca (vegeu il·l. 382); dos respectables guàrdies municipals;
Uns capells vistosos que tenien l'ala més grosa que un escalfapanxes i la	còfia	folrada de seda lluent. No els vaig comprar res a cap ni un. Em digueren
donant de mamar a una nena, al costat de la qual hi havia abandonades una	còfia	brodada amb or, unes sandàlies daurades i unes argolles d'or.
llista de quadrets grisos, i sempre li sortia una mena de pallussa de la	còfia	emmidonada. Sor Josepa s'acostava, els llavis just un filet una mica més

Pàgina 1 (de 4)

50 següents