Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
còfia F 140 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb còfia Freqüència total:  140 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ocuparia la vitrina d'un museu, vestida amb la faldilla ploranera i la còfia de randes de les princeses de Reynolds o de Gainsborough. I encara potser
hi escalfaren les cadires de domàs infinites parelles de monges, amb les còfies i els escapularis més heterogenis. Moltes vegades, l'única manera que un
un grapat de paradisos tenyits de negre, que semblaven arrancats de la còfia d'un caníbal important. De la marquesa, s'explicaven contactes
per la riquesa o l'enginy del detall. Totes les dones porten còfia, però les còfies, d'una regió a l'altra, són diferents; d'altra banda, en
la riquesa o l'enginy del detall. Totes les dones porten còfia, però les còfies, d'una regió a l'altra, són diferents; d'altra banda, en termes
són diferents; d'altra banda, en termes d'endogàmia, el llenguatge de les còfies servia, entre nosaltres, per a formular les regles del casament —"hom
per a formular les regles del casament —"hom només es casa ""en"" la còfia"—, a la manera dels australians —però en termes d'exogàmia— formulat en
ha que s'és fosa entre els ossos de la muntanya i encara la veig amb sa còfia cenyida al front... El calendari, com ho deia tot just ara, ens obliga a
dels seus ulls d'ametlla; emmarcat l'oval graciós del rostre per una cofieta gentil, d'on brollen, ran de la galta, uns cabells rulls; dret i fi el nas
perles "sens tot nombre" (com diria En Muntaner) cobreixen la còfia purpúria; peces d'or i d'esmalt en formen les dues ínfules. Parió seria
una manteleta guarnida ab farbalans de puntes y posarse al cap una gran cofia d'anglaterres y cintes rosa, com podría haverho fet una dama de la cort
dins la castíssima camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna; després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la
tornà a dir els mots altra vegada. —Cert quesssí! Abaix totes les còfies! —digueren mitja dotzena de veus (tota ruïna, a l'Índia, esdevé, tard o d'
deixa una, torna endarrera i reprèn l'enfilall de les camises o de les còfies de nit. En Joan mira el rellotge. "Val més, pensa; amb una cosa o altra
com un pas ràpid d'aparició, les germanes de la Caritat, amb llurs cofies d'ales amples, obertes com coloms a punt de volar. Els vells
punt me posaren les primeres calces d'home y un casquet en lloch de la cófia infantil, ja'm feren anar á estudi en un casal que'n deyan La
curta, la gorra de visera minúscula i els esclops. Les dones porten la còfia blanca i puntejada, la brusa cossada de vellut negre i les enormes
no havien posat de recó les llargues bruses i les còfies de punta blanca i afinaven la fesomia amb la perilla d'esllanguida
i domesticaren, i jugant jo a disfressar-me, la bestiola em prengué una còfia, que era la meva il·lusió, i als plors meus acudí Iaixa, el qual arrencà
de picaments de mans i de xiscles, es baté el pit i els genolls i tirà la còfia enlaire i s'estirà els cabells, que eren les darreres etapes de la seva
que la burxessin fins a la follia i que la decidissin a esquinçar la seva còfia —que era ben fastigosa, com una mena de fregall de mussolina— i a sembrar
de Santa Llúcia. Allí les donzelles de Perpinyà, amb la seva elegant còfia rossellonesa, es confonen amb les nostres airoses pagesetes de Figueres;
egípcia, de significació sagrada funeral: caps emmarcats per la típica còfia de plecs trapezoidals, o per diademes; figuretes en la característica
greu, la bella noia, el cap de mort, l'àngel, les bèsties, la vella amb còfia, formen una punyent galeria de persones vivents, indubtablement
de bany eren d'una estilització complicada: les senyores portaven una còfia al cap i uns llacets als genolls que tancaven unes calces castrenses. Era
separa unes cortines i vet aquí la vella en el seu llit, amb una gran còfia plena de puntes que li mig tapen els ulls closos. Dret al seu costat,
Aquesta dona va vestida amb un gipó vermell, una faldilla blanca i una còfia d'aquest mateix color. A la seva esquerra hi ha una tauleta sobre
dona es decanta suaument per a fer la seva operació. Va vestida amb una còfia blanca, un gipó vermell i un davantal blanc. A l'altre costat té
o rosari, l'escarcella i altres adminículs necessaris a les senyores. Una còfia de seda blanca brodada d'or tapava els cabells. Queien als costats unes
folrades de satí. Les dones del poble i serventes usaven unes petites còfies, que també usaren les senyores en l'interior de casa, continuant amb el
quan calia, perquè el comprador contemplés l'efecte d'un capell, d'una còfia o d'una corbata que adquiria o s'emprovava i poca cosa més. És clar que
per alt els caps o bustos que hi havia en quasi tots els comerços de còfies i capells per a senyores i a moltes perruqueries, perquè eren un element
carrers. Gracioses i gentils, cofades, segons les èpoques, amb l'airosa cofieta o el mocador de pita o amb el cap descobert, tot lluint llur vestit que,
no escaure en el nostre pla— les senyores usaven indistintament capells i còfies, i a Catalunya s'hi afegia, amb caràcter predominant, la mantellina. La
i a Catalunya s'hi afegia, amb caràcter predominant, la mantellina. La còfia era una mena de gorra de vàries formes, plana o que cobria part de les
hom anomenava "Minerva", i en turbants. Més tard es feren de moda les còfies petites fins que va aparèixer la pamela, o sigui la capota, en el ple de
i més o menys alta de front. En aquesta data tornen a ésser de moda les còfies de mussolina i cintes, ben ajustades al cap. Les capotes van conservar-se
que encara era la mateixa que havia dut de París. Josepa, l'àvia, amb la còfia de randes, amb la seva cara dolcíssima de cuc de seda desmaiat, amb les
que el feia semblant a la imatge del nen Jesús de Praga. Al cap duia una còfia que només li deixava lliure els ulls i el nas, i damunt de la còfia, una
una còfia que només li deixava lliure els ulls i el nas, i damunt de la còfia, una mena de gorra de cop, o de tiara oriental, guarnida amb plomes. Jo
sinó dins la copa del vas sagrat, un petit llenç de fil, una mena de còfia, de forma igual a la del vas, per què les sagrades Formes no toquessin
A darrers de la centúria passada vivia a Espui un individu anomenat "Còfia" que havia estat un dels més cèlebres pescadors dels llacs. Home de
seu cor, va retratar La seva mare amb el cap cobert amb la típica còfia rossellonesa. X Del divertiment a la il·lusió (segle
de Vilafranca i La Mata amb llampants vestimentes, rínxols pentinats i còfies, turbants i barrets inversemblants i cridaners. És més acusat ací, en
borrassiana. Els perfils de les dones assegudes en primer terme, les còfies i barrets de les dues que estan dretes, les barbes rullades i folgades
amb el vestit pulcre i el davantal de pitet emmidonat i la còfia agafada als cabells amb agulles de picar. La Maria n'havia trobada una a
en dues versions: la personal i la de la minyona, revestida amb la còfia blanca (vegeu il·l. 382); dos respectables guàrdies municipals;
Uns capells vistosos que tenien l'ala més grosa que un escalfapanxes i la còfia folrada de seda lluent. No els vaig comprar res a cap ni un. Em digueren
donant de mamar a una nena, al costat de la qual hi havia abandonades una còfia brodada amb or, unes sandàlies daurades i unes argolles d'or.
llista de quadrets grisos, i sempre li sortia una mena de pallussa de la còfia emmidonada. Sor Josepa s'acostava, els llavis just un filet una mica més

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »