×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb còmplice |
Freqüència total: 740 |
CTILC1 |
frívol, atret pel reclam d'uns ulls més parladors, experts, la seva dòcil | còmplice | . La traïda gemegava, plorava i es lamentava, fins va lladrar com una | triomfador, de cap manera, però no em resigno a morir, acusada de | còmplice | , si em distrec, amb un parell d'insensats. Vella, estimo més que mai la | és el "virtuós", ni tan sols el "purità": és el "fariseu". | Còmplice | Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou. Convicció Tota | el "virtuós", ni tan sols el "purità": és el "fariseu". Còmplice | Còmplice | és aquell qui us ajuda a ser com sou. Convicció Tota convicció —convicció | "Considerant les circumstàncies agreujants per les quals l'acusat, | còmplice | del delicte, incorre en el tant de culpa pertinent segons assenyalen els | —Ni per l'una cosa ni per l'altra. —Ja comprenc —somriu amb una ganyota, | còmplice | —. Únicament voleu assistir a la presa de possessió dels habitatges. Us | rosseta com un fil d'or i excessivament mamelluda que li clava una mirada | còmplice | abans de retirar-se cap un costat. —Per aquí —diu la xicota. La segueix | Ni un moment abans. Beu, i ell i la dona es miren intensament, anònims i | còmplices | . Després ella diu: —Saps que ha tornat, aquella noieta que et vas endur? | Fora l'esperen els dos homes impacients, la dona que evita una mirada | còmplice | , el mateix noiet que ha tornat a abandonar el menjador i que l'escorta | altes i esveltes columnes... Monsieur de Salignac de la Mothe-Fénelon, | còmplice | de la primavera, l'empenyia, tan inconscient ell com ella, cap a la | inflada i despectiva, que encara tanca més quan us topa pel corredor. La | còmplice | d'aquesta criatura és una senyora d'uns quaranta-cinc a cinquanta anys. | ara, els no res del silenci que eren adés venturosos | còmplices | ? Un cucut canta de sobte, innocent. Ella somriu. La jove sang | pel vespre com per un vague despoblat. Què saben, les | còmplices | càndides, del gran joc que van entrellant? Dones absortes | just, ni posseïen la pell de Conxa, aquella pell ultramarina, que era el | còmplice | insubstituïble per aconseguir allò que Conxa aconseguia. Les modistes de | i consisteix a creure en la bona fe de tothom, en la bona fe sobretot del | còmplice | , en fer-se les il·lusions que allò quedarà secret. I de vegades allò es | quedar la carta, Frederic no insistí més; tenia el convenciment que era | còmplice | d'alguna cosa molt tèrbola. El seu germà se li presentava davant dels | el muntà d'una manera discretíssima; el secret i el misteri eren els seus | còmplices | . Els amics de la seva joventut i els amables clients de la seva tardor | Per molt que l'oncle Llibori s'afanyi a mirar-li les cames sota l'ombra | còmplice | de la visera, no pot satisfer el seu impuls de revoltar-se. No hi ha | veure's, aprofitant les distraccions de la família dolorida. La penombra | còmplice | de Sant Felip Neri; aquells dimonis de capellans forasters encauats allí | successives del desenvolupament de la pintura que com dues empreses | còmplices | , tot i que no hagin nascut al mateix instant, que obren de connivència | cinemes més luxosos, per les botigues, al capvespre. Robava o feia de | còmplice | dels qui robaven? Uns quants dies després vaig trucar a la seva porta. | farsa m'havia rebaixat als seus ulls. Tots dos estàvem com avergonyits, | còmplices | d'una canallada. A la cuina, en rentar-me, vaig veure una cassola de | més; no tens sinó l'escòria de la meva amistat. Tu i jo no som amics, som | còmplices | . Què pots saber tu del meu cor, de la meva intel·ligència? Jo mai no t'he | ell com á l' autor de aquella desgracia y á l' Esparver com á son | cómplice | . En aquell moment s' anaba formant per instants la tempestat, puig tothom | 'n, ànima bella. A mi no em fan cap servei, les ànimes belles; jo volia un | còmplice | . Orestes. —I et penses que et deixaré sola? ¿Què hi faries, | crim? L'ha comès un altre. Ben just si es pot dir que vas ser la seva | còmplice | . Orestes. —Electra! Renegaràs quinze anys d'odi i d'esperança? | altre temps dintre l'Empiri, quan, amb els Serafins que t'eren | còmplices | , contra Ell conspirares, i, de sobte, un dolor agut | inflexible la rebutja: "Lluny, lluny d'aquí, serpent! Puix que n'ets | còmplice | , cap nom no t'escau més, tan enganyívola, tan odiosa | la nit i pel cel rodava ja l'estel del vespre i es va sentir la veu, | còmplice | i llagotera, del santuri, madam Hortènsia, farcida de gallina i d'arròs, | El moro, d'altra banda, per la seva fidelitat al senyor, semblava un | còmplice | del mateix feudalisme que l'oprimia: el feudalisme avorrit pel cristià | capell, ombrel·la i paraigua; cobreix, manyaga, l'infant al braç, i és un | còmplice | benvolent per al festeig discret (i àdhuc per a l'altre). Dones | conduït a Espanya, passà deu dies a la presó de La Santé —que en foren | còmplices | les autoritats franceses és, doncs, innegable. La clàusula més vergonyosa | que li ha estat aplicada la pena del talió. Refugiat a Espanya, el seu | còmplice | i amic Franco, traint una vegada més, li va fer conèixer Montjuïc i el va | dels quals s'entremeten Samuel o Izeddin-Ali, el guia, l'iniciador, el | còmplice | , l'organitzador de saturnals de les quals les dones són excloses; | escrostonant més pisa, i tinc un record que quan morí la víctima i | còmplice | a l'hora, bevíem amb culs de got, sèiem en bocins de cadira i no hi havia | públic, ni un vidre privat, ni un foco comunal, que jo no'n fós | còmpliç | directe. Pujava pràctic; no hi havia dubte. Encara no era constructiu, | i els seus efectes perniciosos, m'hauria cregut que no era a casa. El | còmplice | dels meus dies tenia la cara tan groga, tan magre i tan estrafeta, que | datos i tirem-hi un vel que ens amagui a tu i a mi i a tots els... | còmplices | . Donem-los per morts i a l'avío. Ella semblà que es refeia al | saludar-lo sense preludi, sense envilir-me als seus ulls i sens esdevenir | còmplice | de la bona opinió que té d'ell mateix. Montaigne diria: "vull tenir la | a la cadena del meu rellotge, i vaig tornar l'altra. El meu | còmplice | desenrotllà un segell de correus que contenia diversos cartutxos, i me'n | el senyor Noir s'inclinà, donà les gràcies i prengué comiat. Mon | còmplice | continuà parlant: —Si no us desplau, els vostres cirurgians "de | privilegiades de la nació dominant, que volen convertir els obrers en | còmplices | de la política d'opressió nacional. La lluita pel dret dels pobles a la | temps i la manera com volia agredir-lo, i qui li ho reportava era un dels | còmplices | . Resolgué venjar-se'n i convocà els seus amics per tenir consell. Passà | de la meva professió m'hauria aturat. A part de què els principals | còmplices | d'aquest llibre ens fem la il·lusió al tenir masses coses per perdre, per | que parlava en nom de tots els peladors, els quals no volien passar per | còmplices | d'allò que al primer cop d'ull semblava una negligència, però que | la tranquil·litat pública, perquè seran mirades sense llur culpa, com a | còmplices | del dany que hom farà als treballadors a l'ombra del règim vigent. I així | en dubte, sinó que ha tingut la gosadia de callar els noms dels seus | còmplices | . —Oh, pare meu! —exclamà Marianneta. —No cregueu que això sia entestament | del carrer d'Aribau. Compraren alguna cosa als magatzems. Un llibrer | còmplice | de la bandarreria de la ciència espanyola dels llibres de text, els | uneix les vostres concepcions, que sols us poden comprendre els vostres | còmplices | . Àdhuc en aquest punt i per aquest costat no hi ha mitjà de verificació. | Me'n vaig al llit. Jo estic ben serè i sé el que em faig. No vull ésser | còmplice | d'una infàmia... —Què t'empatolles? —féu Vilaret—. Hi tenim art i part |
|