×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb cònsol |
Freqüència total: 3841 |
CTILC1 |
| Però, ben mirat, i jo, què? No sóc potser més de plànyer, despariat sense | consol | , lligat per un sentimental jurament irreflexiu al viduatge, condemnat a | | a aquella hisenda, gairebé completament obra del seu esforç i que tants | consols | i tantes satisfaccions havia procurat a la seva solitud. Ara s'hi passava | | a l'obligada viduïtat. En l'amor de la filla trobava també ella el seu | consol | i el seu descans. No obstant això, quan Mila es prometé amb Tiago, el seu | | ni família: com si només et tingués a tu. Que Déu em perdoni. —Mila! Quin | consol | que has portat al meu cor amb les teves paraules! Com te'l pagaré, aquest | | un càstig per a cada impietat, una recompensa per a cada acte virtuós, un | consol | per a cada pena. Això ho podem veure, en efecte, en la majoria de les | | Costa— però... és llegenda. Tampoc en ella no hi ha per a nosaltres cap | consol | . El somni de bondat de l'home li donava una solució que satisfeia el | | Déu que la perdonés. No obstant, la presència del fill, malgrat el | consol | que li proporcionava, no estava tampoc per a ella exempta d'inquietuds. | | i el convenciment de la pròpia incapacitat per a proporcionar-li el menor | consol | , la certesa dels sofriments que, també ell, li havia causat, i dels que | | Mila hagué de tornar-se'n amb aquella angoixa punyent a l'ànima, sense el | consol | de la paraula d'ell, que tant necessitava. Maquinalment el seu pensament | | a viure amb Maria Àgueda; dins les seves desgràcies el fet representà un | consol | per a totes dues. Fou desembarassada de vells endreços una petita | | els acariciava també i els donava llaminadures, i també ella sentia el | consol | de la presència dels infants, també fins a l'ànima closa d'ella semblava | | realitzat de la mateixa manera, amb la mateixa velocitat? Un Primer | Cònsol | sense ambició, sense astúcia militar, sense energia diplomàtica, un | | matí. Pel camí, el senyor B., súbdit francès, em contava que Ovsenko, el | cònsol | rus a Barcelona, ja està bastant tip de la Revolució espanyola, i comenta | | diu que continua intensament la batalla i que han marxat de Bilbao el | cònsol | francès i l'anglès. Pels carrers només hi ha soldats i periodistes. | | de l'Agència Fabra diu que Delbos anirà al Centre d'Europa "a prodigar | consols | ". 3 desembre. Fa molt fred. A dos quarts de nou del matí | | no irritar-lo. En la còlera violenta que el dominava, no admetia | consols | . És veritat que a mi, que jo recordi, no m'havia ofès mai; però, amb | | ho pagava més car, i això, si ho hagués pogut veure, li podia servir de | consol | . N'hi havia alguns que li donaven fruites, pa uns altres, i uns altres un | | "Ja ho veus, Tonet, com ens hem de veure". Un adust | consol | . El president del comitè que va manar la saca d'aquell dia, | | veus? Ja has quedat bé, Clavell. És clar que costa de dir les paraules de | consol | que fan al cas. I encara més quan et trobes amb una mossa com l'Amèlia. | | de la llum, esdevingui, endins del temps immòbil, el | consol | , únic gaudi de la meva tenebra. De tan senzill, no t'agradarà | | la humida mort esdevens arbre. Sense ja nom, ni cap fill, ni | consol | , t'estimes, solitari, en cada mancament. Et senyoregen ara vols | | sabia de memòria: ¡Estic nafrat, camperola, dóna'm bàlsam de | consol | ! Na Remei sortia de l'alcova amb una copa de llet i no es parlà més | | un test es rasca el crostisser. Però li resta un bon | consol | : la penya de tarda amb els amics. IV | | filla meva! Pepe. Realment, bé mereixia una paraula de | consol | per a la meva impaciència. Ernestina. Esperi una mica. No puc | | Víctor. Tu ho has volgut que això no fos; tu cerques el teu | consol | lluny de mi. Ernestina. No és pas el consol que espero lluny de | | tu cerques el teu consol lluny de mi. Ernestina. No és pas el | consol | que espero lluny de tu, Víctor; és la dignitat de tots que intento | | facis que aquest lligam em pesi, que sigui el meu turment en lloc del meu | consol | . Oh! I si Déu castigués el meu desig suprimint aquest lligam, Ernestina? | | Pepe. No, Júlia, no. Vostè n'està necessitada d'un | consol | apassionat. Oblidi's, com jo, de tot. És molt dolç perdre el seny de tant | | fins la il·lusió de morir. D'aquí a uns anys, si resisteix, trobarà un | consol | en ser la mainadera dels fills de l'altra, de Júlia, la vostra diguem-ne | | ha deixat d'estimar-la... jo n'estava certa; el cor m'ho deia. Serà un | consol | per a tots... Figura't! Distreuen tant la mainada!... Et dirà tita com | | viva, de si, cas que vingués una catàstrofe, podia trobar alguna mena de | consol | . El jesuïta, que era un home intel·ligent, s'hi va veure perdut. El Baró | | del nostre país, de vegades per motius irracionals. Frederic no trobava | consol | en res. Anava abandonat de roba, els seus amics de l'"Eqüestre" es | | àdhuc el meu egoisme, en veure que jo era útil i representava un | consol | per aquell pobre malalt. Després de mort el meu marit, ni això no em va | | i el dol: Oh filla meva, que en ma negra vida, eres l'única estrella de | consol | ! Sia la teva set d'amor atesa! Jo voldria al teu regne esser captiu; però | | del llindar. Els qui moriren en les febres, abandonats de tot | consol | , no senten mai un crit de dol esqueixar el vel de les | | ofèn la vostra mirada. La claredat de la lluna vos donaria | consol | ; no sortiu quan brilli el sol, que m'ha feta tornar | | que desvetllava el fèrvid esperit, i han tornat el | consol | i la tenebra a assossegar la perfumada nit. Extingides pel bosc | | la vida dels altres, més sola que mai, per tal com ara no li queda ni el | consol | de poder confessar-se'n, per mancança de contrició i perquè no gosarà | | Pere; Teresa se'n torna tal com sol fer dies ha, sense poder dur-se'n el | consol | ni d'un esguard d'aquell home, que quan era infant se li repenjava al | | d'algú que l'assosseguessin; i ella mateixa les diu per trobar-hi | consol | com si fossin dites per una persona amiga. Laura torna a cosir amb una | | més malalt, fou restituït al seu poble perquè la família d'ell tingués el | consol | de veure-se'l morir a casa. L'actual hereu Terra Negra, un bell i bon | | i incomprensió arreu d'on tomba el cap! És en va de proposar-vos el | consol | de la fatiga en la confiança d'algú!; així que obriu la boca per proferir | | recalca tot el braç a l'espatlla de la neboda, per necessitat de | consol | . —Pobra filla del meu cor! Un mes i mig que és al cel! D'aleshores ençà | | la desesperació d'haver de llevar-se a les vuit, però de seguida té el | consol | de veure, de la finestra estant, les verdors de Pedralbes entorn i les | | ferre ab la marcha o senyal que¢s met en les cuyraces de açer". Als | cònsols | del gremi dels cuirassers pertoca de respondre d'aquest extrem: "los | | mare podés acompanyarli 'ls llabis al dols mugueró, hont trobava 'l petit | consol | y nudriment. —Ja 's desperta, ja 's desvetlla 'l nostre gafarronet, | | Lo moviment, lo treball, pera la gent que 'n tenen habitut, es un | consol | insubstituhible, lluny d' esser un cástich ó una pena. La Toneta, trobant | | seva desgracia, lo fill no era, nó, un agulló de vergonya, ja era 'l seu | consol | , l' únich amor de la terra; en vuyt dias d' existencia ell s' havía | | corría perill d' esser víctima de la forsa posada en joch per son | consol | . Á la fí arribá la llet de cabra, s' atropellaren la Madrona y sas fillas | | vingués a destorbar. El primer dia ja vaig comprendre que venia a cercar | consol | vora meu. Alguna pena gran l'afligia. No era simpàtica; era més aviat |
|