Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
caçador A 137 oc.
caçador M 2163 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caçador Freqüència total:  2300 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en la tenebra Persèfone el reclamava. L'una i l'altra, la fal·lera de caçador i els compromisos d'uns instints desviats endogalaven el complidor
l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els vacil·lants passos i
debò l'estimo, a pesar de tot l'estimo, tan sols a ell, no l'infeliç noi caçador. Aquest ha estat un miratge, com tots efímer, com alguns funest. Jo el
cert com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi quedava amb ells mesos i mesos. Diuen que una vegada un cadell de
com que és fill del diable, aconseguí dominar la fera. Quan arribaren els caçadors el veieren tot ple de sang, lluitant a força de braços amb el cadell i
que anà escandalitzant el poble progressivament. A l'hivern una colla de caçadors se n'anaven cada any a la muntanya a caçar cabres salvatges, porcs
salvatges, porcs senglars, a voltes llops i, àdhuc, óssos. Entre els caçadors figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a penes un adolescent, li
i la seva energia sorprenent despertaren l'admiració general entre els caçadors. Però al cap d'un quant temps Tino Costa es cansà també de la caça i de
record de la llunyana humiliació que li imposà en presència de tots els caçadors. D'ençà d'aquell incident Randa havia deixat, en efecte, d'infondre el
Maria, els boscos i les llacunes, els escenaris de les seves gestes de caçador a la muntanya, la mar amb els seus navilis: tot transformat per la seva
tallats per terra. Dins el Noguer, retrats solemnes, olor d'humitat. Uns caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu d'un saltant d'aigua glaçat, fantàstic,
al cim se senten els glapits d'uns gossos i després ressona el tret d'un caçador que deu perseguir els saborosos conills i les grosses llebres que
que el caracteritzà, que no era conqueridor sinó conquerit, no caçador sinó presa. Però llavors, entre els catorze i els quinze anys, no podia
feia un mes escàs que s'havia casat amb el gran de can Mates, família de caçadors, amb tradició de pares a fills, que es passaven setmanes senceres caçant
la meitat del dia a l'aigua i que són els millors nedadors del món. Els caçadors de la llegenda de Tahití us hauran explicat en cinquanta mil reportatges
com un vell gos cansat, després de ben tornar-te als peus del Caçador, sents com pels llargs camins de les teves ferides,
meva dolça i petita fugitiva, a qui un déu, barroer caçador, colpia de bursada. Moria lentament entre els meus
dones de poble malmenjades Els savis, caçadors i cuiners d'idees mortes, desemboliquen i emboliquen
paranys més dissimulats, ambicionant trucs de més eficàcia, com un caçador de monstres impossibles, i sempre amb aquell aire de derrota acompanyat
fina, més original, més plena d'interès. En la conversa de Pilar, un bon caçador de matís hi hauria trobat aquell verd, aquell blau i aquell rosa, que ja
pugen a cercar la tebior del sol, com si volguessin fugir dels trets del caçador, negre, que fangueja pels sembrats amb els gossos de flanc panteixant. La
ferrades de l'amo Tomàs. Entra vermell de l'aire fred, el vestit de caçador flairós de boscatge. Mira enlluernat com un estrany l'esplendor d'aquella
tot dient-se que no veurà mai més Pere Gifreda. Els dispars dels caçadors, que l'eco trametia de fondal a fondal, anuncià el setembre. Una tarda,
primeres matèries de la indústria indígena. No és sorprenent... que el caçador penobscot del Maine posseeixi una millor coneixença pràctica dels costums
civilització pot tolerar, de la que fou habitual en tots els pobles caçadors: a saber, la gent dels circs i els empleats dels jardins zoològics. Res
robant no solament les captures, sinó fins i tot les trampes del caçador. Aquest darrer no se'n desembarassa més que amb el fusell."
un esquer posat al damunt i quan l'ocell es detura per apoderar-se'n, el caçador l'atrapa amb les mans nues. Aquesta tècnica ofereix, doncs, un caràcter
a dir, assumir la posició de l'animal agafat a la trampa; és a la vegada caçador i presa. De tots els animals, el coatí és l'únic que sap superar aquesta
, almenys en part, de l'ús de fossats, és a dir, de l'adopció, pel caçador, d'una posició singularment "baixa" —en sentit propi i, com acabem de
seus detalls, aquesta hipòtesi d'un dualisme entre una presa celest i un caçador ctònic, que evoca també la més forta oposició concebible, en el camp de
que en fa l'expressió concreta d'una "separació màxima" entre el caçador i la seva presa. Al mateix temps, certs punts obscurs del ritual
immediatament sobre el sòl, és a dir, el cel atmosfèric o mitjà: el caçador i la presa hi són units en l'espai intermedi, mentre que la caça
que la caça d'àligues els separa assignant-los emplaçaments oposats: el caçador sota terra, la presa prop del cel empíric. Un altre aspecte singular de
regles, contràriament a creences pràcticament universals entre els pobles caçadors, àdhuc els hidatsa, per a tota altra caça que la de les àligues. També
la caça d'àligues, concebuda com la reducció d'una separació màxima entre caçador i presa, la mediació s'opera, en el pla tècnic, per mitjà de l'esquer,
sense efusió de sang—; l'una, que consisteix en una conjunció pròxima del caçador i de la presa, proporciona el terme mediador d'una conjunció tan llunyana
el cos sagnant, aviat carronya, contigu durant hores o fins i tot dies al caçador viu, és el mitjà de la presa, i és significatiu que el mateix terme
del continent americà i en pobles de cultures diferents, els uns caçadors, els altres agricultors. La funció modesta, però positiva, atribuïda a la
en lloc de dona indisposada— però negativa —que arrossega la mort del caçador en lloc del seu triomf—, perquè, segons els indis pueblo —i tal com
de la costa del nord-oest del Pacífic, que són exclusivament pescadors i caçadors, veuen en el mateix ocell un menjaire de carronya i, per consegüent,
aptitud a obrir-se camí sota terra per escapar-se quan són perseguits pel caçador; ajuden, doncs, la criatura a "baixar de pressa"; en conseqüència,
cap n'hagi consumit un bocí. La interdicció no s'aplica al fetge, que els caçadors es mengen immediatament, però que continua essent, en totes les
per a certes categories funcionals o socials. Així, l'esposa del caçador es pot menjar la carn i el greix superficials de les anques, les
a la paret abdominal, els ronyons, els òrgans genitals i les mamelles; el caçador, a l'espatlla i les costelles, tallades d'una meitat de l'animal. La part
o l'animal que està especialment encarregat de "produir". Així, un caçador solitari del clan de l'emú no pot tocar aquest animal. Però si va
, quan no, fins i tot, el deure, de matar-lo i oferir-lo als caçadors pertanyents als altres clans. Inversament, un caçador solitari del clan
i oferir-lo als caçadors pertanyents als altres clans. Inversament, un caçador solitari del clan de l'aigua té el dret de beure si està assedegat, però
estimats malgrat llur orgull: bons jardiners, molt treballadors, però caçadors mediocres, bescanviaven llur blat de moro per caça. Es deia que eren
com a totalitat. Però hi ha encara un altre mitjà. Moltes tribus caçadores de l'Amèrica del Nord conten que a l'origen dels temps els bisons eren
grups: el del pescador, el dels "presagis": peix, serp i ocell, el del caçador, el dels quadrúpedes, el del cultivador i el de les plantes. Cada grup

  Pàgina 1 (de 46) 50 següents »