DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cabàs M 648 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cabàs Freqüència total:  648 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb un ull de bou desmesurat prop del qual s'arrossega un individu amb un cabàs. Se li atansa: —És baix, el fosser major? L'home, que no devia haver
no devia haver-lo sentit, es gira amb un petit sobresalt, deixa caure el cabàs d'on escapen uns grans de blat. —Ah! —diu—. Sí que hi és.
uns grans de blat. —Ah! —diu—. Sí que hi és. Ell indica el cabàs, els grans. —D'on surt, això? —Ho he de sembrar —explica l'home
parlés amb ell... —És estrany —repeteix l'individu. S'inclina, agafa el cabàs i, sense encendre la cigarreta ni preocupar-se de recollir els grans
diu—: Això és més urgent, però. Cal que anem a buscar terra. On són els cabassos i la pala? —Ho he deixat a la cuina —contesta la vella. Els va a cercar
res —diu la vella. Sense fer-li'n cas, el xicot recull la pala i un cabàs mentre els rajols espeteguen i es trenquen sota seu. Hi ha més renecs que
queixa la vella. Però ells ja caminen cap a la porta, amb la pala i el cabàs, surten al carrer ara animat, perquè una multitud d'homes i dones corre
que sembla recobrada de tantes sorpreses. —Ei! —crida ell, deixant el cabàs que duu al carret. La parella al·ludida, un home secardí i molt llarg i
que tot seguit enfonsa en la terra, una mica dura. La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca una pedra punxeguda i va gratant també la paret. —Per
Ja ho veieu. —No és permès de treure terra, d'aquí. La noia va retirant el cabàs, disposada a anar-se'n, però ell continua immòbil, els ulls alçats cap a
pel braç. —Anem —diu. Carrega la pala al carret, on ella ja ha deixat el cabàs, el redreça, però l'home diu: —Un moment. Aquesta terra. Assenyala el
el redreça, però l'home diu: —Un moment. Aquesta terra. Assenyala el cabàs, on potser hi ha l'equivalent de quatre o cinc quilos. —Què? —pregunta
el carret. —El camí deu ser públic, però... —El camí, sí. Descarrega el cabàs i la pala davant l'ull indiferent de l'home. —Cavarem aquí —diu. —Enmig
la terra superficial que s'esllavissa per les roderes, omple el primer cabàs en un no res i la noia s'encarrega de buidar-lo al carret. Però aleshores
deixa la pala al capdamunt de la muntera, ell s'ajup a col·locar-hi el cabàs que no els ha servit de res i, un a cada vara, empenyen el carret camí
Allí, assegut a terra, en un costat de la porta, el podíeu veure cosint cabassos amb la llarga agulla, confeccionant barrets de palma, "fent, com deia el
ho hagués aprofitat sinó per el mal; ara ho féu en el bé. Aprengué de fer cabassos i cistells; en pocs dies ho feia com un mestre, i es posà a treballar
paneres a mig fer, de vímets i de canyes desfetes i anava confeccionant cabassos i cistells que feia amb destresa, i fins de tant en tant entonava una
nit. Jaume entrà a la masia; féu un mos; després prengué l'aixada i el cabàs i sortí. Marina l'acompanyà un bon tros amb Marçal de la mà (l'hauria
mà aspra i s'allunyà per la vora del canal, amb l'aixada al muscle i el cabàs. Marina, amb Marçal al costat, el veié perdre's sota l'ombra dels arbres.
o del camí. Tornaven amb les eines al coll, amb el sac al muscle o el cabàs ple de fruits; saludaven breument o bé s'aturaven un instant, si eren
de les fruites era freqüent veure-la asseguda davant la porta amb un cabàs de fruita al costat, voltada de petits i repartint-la entre crits i
es girava a poc a poc i amb recel i tornava cap a la vella —cap al cabàs de les nesples— molt lentament, amb la mà posada sobre la boca, els ulls
vegades que la seva mare l'havia enviada a casa de la mare d'ell amb un cabàs de fruites, amb pèsols, amb patates, i com la mare d'ell plorava
cuina.)] Ara no te'n sento grat! [(Eixint de la cuina amb un gros cabàs a les mans.)] Qui no li agradi, que no em miri! Me'n vaig corrents
La mare! [(Surt corrents pel passadís. Entra la senyora Rosa, duent el cabàs ben curull de verdures, al plec del braç, i alguns paquets a la mà. La
mateixa positura.)] Què porta, mamà? Rosa. [(Deixant el cabàs damunt de la taula.)] El de sempre. Un cervellet per tu [(el treu
de la taula.)] El de sempre. Un cervellet per tu [(el treu del cabàs i li ho ensenya)], una unça de formatge per a tu [(el mateix joc)
Hem d'anar per la manduca; desa això a la cuina. [(Li dóna el cabàs, que Merceneta s'emporta d'un braç a la cuina.)] M'has sentit,
per veure si faria parella amb el nostre. L'aprenent va venir amb un cabàs i un colom a dintre. Fins al tercer colom no van fer parella. Al colom
del cervell, encesa i vermella. Veces, abeuradors, menjadores, colomar i cabassos de colomassa, tot a passeig! Escala de paleta, espart, bola de sofre,
a dintre de la mà, un portamonedes petit, només pels cèntims, i el cabàs amb l'ampolla. Vaig baixar l'escala com si fos una escala que s'acabés
pensava en aquestes coses per distreure'm, per no pensar en l'ampolla del cabàs, lluent i verda. I ho anava mirant tot com si no ho hagués vist mai;
va sortir de darrera del taulell i em va ficar l'ampolla del salfumant al cabàs. Vaig respirar com si el món fos meu. I vaig anar-me'n. Havia de mirar
va dir, comenci demà, i tot neguitós em va posar dues llaunes al cabàs, que va anar a buscar a dintre, i una paperina i alguna altra cosa que ja
nou del matí. I d'esma vaig treure l'ampolla del salfumant de dintre del cabàs i la vaig posar amb molt de compte damunt del taulell. I me'n vaig anar
cas que he vist una mica de prop i que conec perfectament. Un cas com un cabàs... —Ui, de romanços, a Barcelona, n'hi ha a mils. Jo no conec el
havia passat bastant bé; a París, el seu pare li enviava els diners a cabassos, i Safont, més que a conspirar, es dedicà a l'amor intensiu. Safont,
llenya portava el cabell esbullat i, quan ha passat la porta, sostenia el cabàs ple de buscalls, no pas agafat com per a suportar-ne el pes, sinó més
la Sió y l' Angeleta que cusíam robeta de ninas; y quan m' enviavau ab lo cabasset de bitllas á la fábrica, sempre trobava pe'l carrer companya pera jugar á
y d' espants! No podía passar per allí que no m' hi aturés: deixava 'l cabás á terra, y plantada com una doneta tafanera, escorcollava ab los ulls per
ixen de tras cantó dos gats enfurrunyats y d' un bot se 'm fican al cabás, fentme caure á terra y escampantme pe'l carrer duas ó tres dotzenas de
fer una gran quantitat de xarop, i el regent em manà d'anar a buscar un cabàs de sucre a la "caixa". Jo no sabia on era. "Imbecil, cridà, dos
no havia pujat aquella escala. Ell somrigué amb visible malícia. Prenc el cabàs, faig allò que ell em diu i, en penetrar a la cambra, em trobo davant un
tenir el sucre aquí, vora el malalt?", em pregunto, mentre empleno el cabàs amb una mena de cullerot que trobo dins la caixa. Endevino que el tenen
dels esguerrats. I algú que porta a l'esglesiola, a l'ermità, un cabàs de blat, o bé una taleca, perquè féu la promesa d'entregar tants quilos
lignit, he llogat minaires, he comprat aixades, pales, llums d'acetilè, cabassos, carros, excavo galeries i m'hi fico dintre. Així, per fer-te enrabiar. I
á llurs paços, braços alsats, portant su 'l palmell tres cabaços, ont reposa el tresor de la pasta del pá. Tot és silenci; llisa
per dos portadors de teieres, auxiliats per un ajudant que transporta un cabàs amb llenya i que carrega el foc així que va una mica de baixa. I la
de dònes enamorades que's volien vendre les joies per a comprar-me, a cabaços; de crèdit al Banc de Espanya, ni un mil·lionari de Xicago. An el recó

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »