Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
caboria F 3 oc.
cabòria F 469 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cabòria Freqüència total:  472 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que aquests embolics i cabòries no convenen als cervells d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts
regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es lliurava a cabòries morboses i va vetllar tothora, fidel i recte, per la integritat i l'honor
deixeble en l'ordre de la mentalitat social, amb tots els neguits i les cabòries que comportava l'estructuració de les relacions de treball a Catalunya.
no es pot dir blat que no sigui segat, garbellat i al sac; és fugir de cabòries que enerven i d'entelèquies que flamegen. Per això el seny no dóna una
Però el pare s'enfurisma si sap que pinto. L'infeliç! Diu que això són cabòries que em distreuen de la feina. [(Sarcàstic.)] De la feina!
i de tractar-lo com a un nen, com al nen de sempre, que començava a tenir cabòries d'home. Ferran s'asserenà i abandonà la seva germana. Maria Lluïsa,
de deu; després passegen una estona junts sota els porxos de la plaça. —Cabòries de les males llengües, tot allò de la malaltia! —confessa al moment
qu' estava desperta! —Y perqué? Ja rumiavas, ja tornavas ab las tevas caborias de sempre? Ah, si jo 't pogués girar lo cervell com una mitja! Los
la Toneta ab veu exaltada. —Res d' aixó, dona, res d' aixó. No 't fiquis caborias al cap... Cóm vóls que jo exposés lo nen que m' estimo potser tant com
que els donava tota la raó per esguardar-me com un petulant, inflat de cabòries tant com magre de seny i de coneixements. Potser era una aprensió meva;
que l'altre. Jo veia que m'escorcollava constantment. Darrera les meves cabòries i exaltacions descobria les falles del meu tremp i de la meva cultura. No
t'enfadis. Parlo, parlo, dic ximpleries, saps per què? Perquè tinc moltes cabòries. Molts maldecaps. La nova galeria, la condemnada, em farà alguna mala
Ja vindràs un altre dia a rodar per aquí. —Què passa, Zorbàs? —No res... Cabòries meves. Avui, de bon matí, he vist un pope. Vés-te'n. —Si
m'havien calmat l'esperit, donant una senzillíssima solució a complexes cabòries meves. Aquest home, amb el seu instint infal·lible, amb la seva
una imatge irreal del món; millor, es forma un món interior —amassat de cabòries, de poesia, d'il·lusions— que es pensa, perquè és el seu, que és el món
sentimentals. M'havien fet de la Comissió de Foment i el fomentar no vol cabòries i tonteries. Tan sols assistir an els àpets que's donaven an els
escadussers, hermèticament tancats a tot el que no sigui el daler o la cabòria que els treballa. Amb endormiscada cantarella que delata l'ofici, un
i fa petar la tralla. Si no anéssim pel món tan distrets en les nostres cabòries, que ens priven sovint de saber endevinar la dolçor de l'ametlla sota la
i riguin o gemeguin i plorin. Tot plegat soroll que s'enduu el vent, cabòries de ploramiques i de somiatruites, que mai no sabran res dels tràfecs del
i harmonia? Més tard aquell somni deixà de visitar-me. El temps i les cabòries del món m'havien ja allunyat massa, potser, de la morada d'on ell, a la
no hi podria haver una vila que sen fes ella, de museu? Tot això són cabories, ja ho sabem; però, a l'allunyar-nos de Palma i al veure que ls monuments
Mes, en Banyeta estava a l'aguait, rient per sota el nas de les cabòries del senyor Reguera. I vet aquí que un dia li bufà a l'orella una
no m'he mogut del pis, capficat per la salut de la mama, gracies a les cabories d'aquesta noya. Ha vingut el metge y ha dit, com ja'm pensava, que la mama
incolora l'endolcí a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries; perquè les petites feines immediates de la casa l'entretenien tant, i
que les seves paraules no fessin estrany a la seva mare, va dir: —Són cabòries de les meves, no en facis cas. Ara, que em trobo a la teva vora, és
romàntica." Ella ho deia amb altres paraules: que al cap, hi tenia més cabòries que no pas seny. Perquè eren ben bé cabòries donar importància a les
que al cap, hi tenia més cabòries que no pas seny. Perquè eren ben bé cabòries donar importància a les coses en què es fixava: que si era un jove que
un bon caràcter i ganes de treballar ja n'hi ha prou. Demanar més, eren cabòries que mai no entendria. Els narius de la Carme s'estremien de pensar: si
li torna aquell tel d'angúnia que minvava i, sense adonar-se'n la mateixa cabòria li debatega pel cor, més forta que abans. Què és això que ella no gosa a
mirada, indecís. Calcula com el que respongui ha de ser garbellat per les cabòries de Donya Maria. Prou que les endevina. I li respon: "De molts dies que
les veia, però, aquella veueta àgil i trencada li esborrava totes les cabòries. Al seu costat hi anava d'esma, amb la boca a mig cloure, i la mirada
que suara li omplia el pensament, minvava a poc a poc, i pensava que una cabòria o altre o un neguit qualsevol —renovat cada dia— vindrien a enterbolir
de cantar; no la vaig sentir. Vaig continuar fred, abstret per les meves cabòries, balb i sord i cec per a tot agent exterior. Però un dia, en què, anant
i un delit inacostumats. Segurament es sentien alleujats de males cabòries com jo mateix. Ells també devien haver patit, potsefer que no tant com
i n'hagué tan bell encant que quasi es va distreure de les seves cabòries i neguits. S'aturava bocabadat a cada pas, es girava d'una banda a
és aquesta mel per a la teva boca. Acabà, amb menyspreu: —Treu-te aquesta cabòria del cervell i no em facis riure. En Quelot no escoltava. Ajupia la testa,
Rebutjava a la dona. —Què hi ha entre tu i l'Anton. Laia havia rigut. —Cabòries. L'Anton és d'Anneta. S'entossudia l'home: —Aparentment. En el fons, no
cert que el seu pare no devia tenir més de sis o vuit anys més que jo". "Cabòries! Misteris que ni ella mateixa no havia pogut aclarir. Perquè la
trenco— vers el seu carrer de Sant Ponç. Però les seves dolces i amargues cabòries no feien entorn d'ell una boira difícilment penetrable. La vida exterior
Reprendria (puix que li convenia potser de reposar una mica de pensar en cabòries i poemes) el seu costum de llegir al llit, de sentir-se venir la son en
muixoni! No ès cap mal, i, reportat, en podria fer, perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes. Prudéncia, Temme! Sa prudéncia ès un
cadascú es cuidés des seus negocis, no hauries vingut avui amb aquestes cabòries; i, si coneguessis qui et vol bé, no escoltaries atra veu que sa meua.
Va créixer com un arbre en la selva. El pare, distret amb les seves cabòries de neuròtic, i la mare darrera dels patiments imaginaris o reals del
era la causa, segons deia, d'eixir sempre avinat de la taverna. Fora cabòries. Avinat, dormia d'un son tota la nit. Tant li feia que caigués al ras, en
i m'asseia cinc minuts en un reconet evocant totes les meves temences i cabòries. Jo no sé pas si arribava a pregar: em mirava la Verge adolorida, em
que jo digui que a les golfes de casa meva trobava esquer a les meves cabòries. A les golfes s'hi veuen les parets mestres i mitgeres que ensenyen tota
per les plomes de la cua. El dia de Santa Llúcia ens porta una nova cabòria. Que no hem de fer el pessebre? Els germans petits presidits de
explicat com i perquè se m'anava curant l'enyorança per fer pas a altres cabòries. Ja no dec ésser jove; ja que repassant de memòria un a un aquells bons
l'hereu, jove aleshores d'intenses aficions literàries i d'inquietes cabòries intel·lectuals, que sobressortia entre la germandat com el pollancre de
Jo, calmat ja de la forta impressió del meu fracàs, només tinc al cap una cabòria: "Si la culpa és o no és de les ulleres..." A l'entrelluu, dalt de

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »