DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cabana F 1188 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cabana Freqüència total:  1188 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cap al cor de la ciutat. Pels suburbis, al contrari, es veuen míseres cabanes en les quals s'amunteguen els pobres, i en les nits d'hivern dormen
Paitides. Ja hi ha molts camps segats, amb les garberes com primitives cabanes. Pels marges hi ha repunxons d'un morat pàl·lid, crespinells d'or,
completament indígena que més tard trobareu en altres illes. Veieu les cabanes naturals fetes de bambú i de fulla de cocoter trenada, i veieu els homes
de poc. Al fons una carena de muntanyes. A primer terme, a la dreta, una cabana de pedra amb una porta baixa. Davant la porta, seients rústics, eines
i Caín, el qual menja una poma.)] Quer· [(Cridant vers la cabana.)] Adam! Adam! Caín. Jo no he fet cap mal... Quer·
i no per escoltar les teves bacinades... [(Cridant a la porta de la cabana.)] Adam! Adam! Un àngel et demana! Caín. Tant se val! El vaig
'ls passa al jaç. I els dies feiners, si fa no fa... [(Entra a la cabana. Pausa. Reapareix amb una llosa a les mans.)] Ja surt. Tots els
.)] És un cas perdut. Salut, àngel. [(Falsa sortida de Caín vers la cabana.)] Quer· Ep! L'espasa... Caín.
un altre el meu camí. No me'n refio, de les meravelles. [(Entra a la cabana.)] Adam. I pensar que aquest home ha eixit de la meva
cop.)] Ai! El dinar! Ja és prop de migdia... [(Entra a la cabana.)] Quer· ¿Migdia ja? Me'n vaig volant. He de rellevar Gael.
(Pels ocells.)] com aquests... Vaig a guardar-los. [(Entra a la cabana.)] Adam. [(A Abel que avança vers ells.)] ¿Com ho fas
L'esperaré al jaç. M'han fet garlar molt aquest matí... [(Entra a la cabana.)] Abel. [(Cridant.)] Nara! Nara! [(Surten Nara i
Abel. [(Cridant.)] Nara! Nara! [(Surten Nara i Caín de la cabana.)] Nara. ¿Què vols? Explicava a Caín la manera com caces els
! Deixa-la estar! [(A Caín.)] Lladre! [(Cridant vers la cabana.)] Pare! [(Veient que Nara i Caín segueixen abraçats, Abel agafa
qualsevol dia... Nara. [(Detura Caín a la porta de la cabana on s'ha refugiat Abel.)] Caín! Caín! [(Coqueta.)] Vina,
taral·lejant un projecte de cançó. Abel treu el cap per la porta de la cabana amb molta precaució. Es sent la veu d'Eva dins la cabana que diu:
la porta de la cabana amb molta precaució. Es sent la veu d'Eva dins la cabana que diu: "Deixa'm passar." Entren a escena Abel i Eva, la qual porta una
ton pare. Nara. [(Lentament, arrossegant els peus, entra a la cabana.)] Volant... Eva. Quina colla de desmenjats! Ja ho diu Adam
saber. [(Li fa llengotes.)] Eva. [(Cridant vers la cabana.)] Adam... Adam!... Quin home... Adam. [(Apareix
Ell i no jo, serà el veritable pare dels que vindran i aniran omplint de cabanes les valls i les conques. Jo només viuré en llur memòria com un miserable
de Jahvè Totpoderós! [(Adam i Eva s'aixopluguen en la porta de la cabana. Pel fons apareix Caín, corrent i amb un colom daurat a les mans.)]
Adam, assenyalant Abel.)] Això aquest! Adam. Bastiu-vos una cabana amb pedres planes. Podreu pescar al Tigris, només al Tigris eh!
a mitja hora llarga d'aquí... Nara. [(A Abel.)] Vull una cabana espaiosa, ¿saps? Amb tres cambres. Que a l'hivern sigui tèbia i a l'estiu
inert d'Abel. Travessen lentament i silenciosament l'escena i entren a la cabana. Al cap de poc, tots van sortint, aclaparats. Caín s'alça i els altres, en
sanglots.)] Et perdono... de... tot cor... Espera... [(Entra a la cabana i tot seguit surt amb una mena de farcell amb provisions.)]
I vós, pare... Davant meu s'obren els camins de la terra. Bastiré la meva cabana sota unes altres estrelles. Tanmateix, mai no podré oblidar que sóc eixit
i la sang li donés nou tombs al pit. Que hi feu tancat a dintre la cabana, palau del vent que us van bastí els gegants? Crist
pot sortir. Ermità Enfora de la terra enganyadora, res no sé de cabanes ni castells. Mes quan comenci a resplendir l'aurora, veuràs com es
Primer Acte] Acte segon Argument. [Unes fades que estan a la vora d'una cabana, sobre un camp erm, prop de la mar, maleeixen la llum del dia que les
Acte segon Escena I [(Camp erm a la vora del mar. Cabana de les fades a un costat. A l'altre, unes mates. És de dia. Fada i
el que ella et digui no arribaràs al Castell. [(Entren les Fades a la cabana. Quan En Bernat veu arribar Na Margalida, s'amaga darrera unes
i germanor, que les famílies humanes dormien en les cabanes obertes, sense temor. Llavors s'alletava el nin als
en l'aigua del mar les teves ales divines. De les dormides cabanes i els sumptuosos palaus copsen tes notes suaus
Es deia que eren francs, tossuts, experts a predir el temps. Quant a les cabanes de l'aldea de la Mofeta-roja, eren totes subterrànies... (Swanton
pawnee, presideix la litúrgia dels ritus de les estacions: els pals de la cabana en què té lloc la celebració són escollits, segons llur orientació, entre
numèric més elevat. En primer lloc, els punts cardinals, ja que a la cabana de la iniciació cel i terra s'oposen com nord i sud i terra ferma i aigua
humanitat. Sentiu com en parla: "I aquest home veié la llum en una pobra cabana d'un insignificant llogarret d'Escòcia. L'ànima més gran que en tots els
primera vegada! Però aquest, el Roine, com m'és familiar! Allà en aquella cabana, entre els joncars, hi deu haver els dos barquers de
hi reposava. A la nit hi dormia, en una caseta que era més aviat una cabana. I sempre sol. Un diumenge vaig guaitar per damunt l'estacada, des d'un
teulades del mas, de les granges, de l'establia, dels diversos anexos, la cabana del jardiner, vora el riu, la caseta de Baroni. Tot plegat feia com un
amb una manta. Ens hi vam acostar imprudentment; la boca de la cabana ens envià una alenada de consol. Després vam comprendre que havíem
un país estranger on no coneixia ningú. Aquell altre home tenia foc i una cabana que hauria pogut compartir amb mi, que hauria d'haver compartit, si
carretera. El primer clos que vam trobar, el vam saltar perquè tenia una cabaneta a dins, arran del mur, i volíem provar d'enfonsar-ne la porta. No vam
sense esma de remuntar la paret, vam decidir ajeure'ns al costat de la cabana, triant el més resguardat de l'aire. El sòl era tou d'herbei, tan humit,
meu sopar és a punt, he munyit les ovelles. He posat el forrellat de la cabana, està encesa la llar. I tu pots ploure tant com vulguis, cel!
—Jo no necessito ni menjar ni llet. Els vents són la meva cabana, el meu foc és apagat. I tu pots ploure tant com vulguis, cel!
les vaques, el brau, foren engolits. El vent s'emportà la teulada de la cabana, el foc es va apagar; la dona llançà un crit i va caure morta enmig del
coberta de neu, s'havia alçat un vent esgarrifós i sacsejava la cabana on m'havia encauat i volia aterrar-la. Però jo l'havia ben refermada,
encesa, i reia i provocava el vent i li deia: "No entraràs a la meva cabana, no t'obriré la porta, no m'apagaràs el foc, no m'aterraràs!" Aquestes
i sents que l'encís de la muntanya t'ha robat el cor. És veritat que la cabana del pastor, tota nua i desesperada, manté a ta vora un posat hivernenc.

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »