Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

victòria aconseguida gràcies a l'ajut de l'avui dorment, en facilitar un	cabdell	de fil llarg i prim però essencial per resoldre el problema dels
el problema dels intricats passadissos i acomplir la gesta, perquè de	cabdell	a cabdill hi ha només, al nostre llenguatge, la diferència simple d'una
sortida que la que el meu enginy va descobrir. Sí, amb l'ajut de l'útil	cabdell	que una del llinatge em va lliurar, ho admeto, però el fil conductor em
amb mi, m'enganya amb gust de sal i ens rebolquem com algues en	cabdell	. Llengüejo i ric, mossego cabell curt i xuclo endins valvada
tenia dintre del sac; feia una gran remenadissa de l'interior i n'extreia	cabdells	de llana virolada i un suèter tot just començat. Entre aquella mica de
gust a triar-la, n'ha tingut en Tomàs —observa l'Angelina reprenent el	cabdell	del fil i el ganxet per no retardar-se en la tasca imposada; —la Laura fa
estan per músiques! —Es deuen vestir... —observa la germana, deixant el	cabdell	del fil. —Ca! —insisteix la dida. —No s'ha fixat en el trepig d'
vegetals o designats com segueix: carro, copa per a beure, argent, sílex,	cabdell	de fil, braçalet, or, anell d'or, pic, franja acolorida del vestit, bastó,
desigs, nascuts a l'ombra de la seva espera! tot s'ho enduu en un	cabdell	, capolat i trinxat, la desgràcia. Els homes guaiten la irreparable
i que tenia per cim una sòbria canastrella capritxosament brodada, amb	cabdells	de tots colors, i cordons i coses sobreres i caps, xarbotant de sota la
de debò. En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el	cabdell	en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera secreta podien
sols al trobar-se sola amb la Joaneta, alguna volta deixava escórre el	capdell	del séu cor, dient: —Lo més horrorós de la meva situació és no veure-hi
tot això, als ulls de la gent, no era cosa d'importancia, es retornà al	capdell	de les suposicions que, finida una setmana s'esvairen, com els consols i
no es movien entre els dits acostumats a la feina seguida i monòtona. El	cabdell	de llana blanca havia caigut a terra, sense que ella se n'adonés, i
no era mai la darrera de replicar, donya Ramona s'ajupí per collir el	cabdell	de llana i posant-lo en el clot de la falda cercà amb l'agulla el punt
trens. I n'hi ha hagut un altre en què la Carme s'enrojolava en agafar un	cabdell	de llana d'una panera guarnida de llaços. Aquest silenci —de massa ple
Isa i Zoila Rosa. Ha descobert la poesia dels gatets que juguen amb un	cabdell	. S'ha tornat apassionada, furtiva, una mica pretensiosa, una mica
l'interessen gran cosa. En el ram de labors, mostra més atenció. Els	cabdells	de fil, les troques de seda, les paneretes i els telers, i, sobretot, els
paper. Hi havia la mitja a mig fer amb les agulles posades als punts, el	capdell	i el penillo. Estava preocupada, canviant-lo d'un lloc a l'altre, perquè
li van treure les agulles, el capitost aguantava la mitja pel voraviu, el	capdell	va ésser desfet fins que tots els fills i néts s'hi pogueren encabir en
de més bon humor, li embullava una mica els fils, o li feia rodolar els	cabdells	; o se li enfilava a l'espatlla, o damunt el braç enfeinat, o se li asseia
ja? És un llogarró de casots de pedra arenosa i fada, arraulits com un	capdell	sota el casal del senyor. Ara hi entrarem i fareu coneixença amb
en l'aire, i quan sents que te'l van a pendre dels dits, deixa a terra el	cabdell	que et destorbaria i, sense que el cordill t'escapi mai de les mans,
cua més gentils i quina frivolitat de moviments i quina delícia mentre el	cabdell	s'escorre, i el surt que et donarà cada arriscada tombarella! A les
el Doctor Xercavins assegurés mansament amb la seva mitja rialleta que al	cabdell	tenia el Bajalta calima per a amollar fins arran de la Lluna. I amb això
Lluny de la Masia, En Peret i En Tom es troben sorpresos de veure un	cabdell	de fil molt gros en el camí. En Peret que no esperava pas de trobar un
de fil molt gros en el camí. En Peret que no esperava pas de trobar un	cabdell	de fil pel camí, diu al seu gos: —...Mira, Tom, quin cabdell! El
trobar un cabdell de fil pel camí, diu al seu gos: —...Mira, Tom, quin	cabdell	! El cabdell, que és més gran que En Peret, el veuríeu que volta amb molta
de fil pel camí, diu al seu gos: —...Mira, Tom, quin cabdell! El	cabdell	, que és més gran que En Peret, el veuríeu que volta amb molta calma. És
Tom —torna tot estranyat, En Peret.— No trobes que s'assembla a aquell	cabdellet	de fil que la mare té a la panera de cosir?... Te'n recordes?... Aquell
de fil que la mare té a la panera de cosir?... Te'n recordes?... Aquell	cabdellet	amb què em fa els mitjons, amb les quatre agulles llargues?... No trobes
però aquest és més gros... mira, quasi és tan gran com jo, aquest	cabdell	! Si, de tot aquest fil, en fan uns mitjons, seran uns mitjons per uns
molt grossos! En Tom és un tafaner A En Tom, també li estranya aquest	cabdell	de fil tan gros. I com que és un xic tafaner, comença a ensumar-lo, ensuma
li demana: —Què hi flaires tu?... de qui diries que pot ésser, aquest	cabdell	? En Tom, sense deixar d'ensumar, pensa: —"Ai-ai!... demana-l'hi
està engrescat ballant?... com vols que l'hi demani?... Trobo que és un	cabdell	bastant mal educat! El Cabdell està per feina En Peret creu que les seves
vols que l'hi demani?... Trobo que és un cabdell bastant mal educat! El	Cabdell	està per feina En Peret creu que les seves paraules han ferit l'amor
per feina En Peret creu que les seves paraules han ferit l'amor propi del	Cabdell	, perquè sent que exclama: —No em destorbeu, que tinc feina!... Deixeu-me
jo de qui sóc, aneu seguint fins al final de la meva cua! Dit això, el	Cabdell	no s'entreté pas i torna a voltar, balla que balla; va descabdellant-se.
a voltar, balla que balla; va descabdellant-se. Què acaba de dir, el	Cabdell	! Com que, a En Peret i a En Tom, la curiositat els pica les orelles, es
En Tom, la curiositat els pica les orelles, es posen a seguir el fil del	Cabdell	i camina que camina. Després de fer un bon tros de camí seguint el fil,
què penso, Tom?... que aquesta dama deu fer mitja i que li ha caigut el	cabdell	daltabaix! —I adreçant-se a la dama, li diu: —Missenyora, és vostre el
daltabaix! —I adreçant-se a la dama, li diu: —Missenyora, és vostre el	cabdell	que hem vist pel camí? —Sí, —respon ella— estic fent mitja i m'ha caigut
a baix. —Missenyora —fa En Peret, que és un noi molt educat— si aqueix	cabdell	fos com tots els cabdells, us el portaria a les vostres mateixes plantes;
En Peret, que és un noi molt educat— si aqueix cabdell fos com tots els	cabdells	, us el portaria a les vostres mateixes plantes; però és massa gros i no
cavaller!... I digues, qui us ha assenyalat el camí de casa? —El vostre	Cabdell	, Missenyora! El vostre Cabdell ens ha dit que seguíssim fins al final de
ha assenyalat el camí de casa? —El vostre Cabdell, Missenyora! El vostre	Cabdell	ens ha dit que seguíssim fins al final de la seva cua. —I per què el
. —I per què el voldríeu seguir? —Per res més que per saber si de tot el	Cabdell	en fareu uns mitjons!... perquè si en feu uns mitjons deuen ésser per a
tan bona. El record que jo et dono, el trobaràs en acomiadar-te del meu	Cabdell	, amb qui te n'aniràs ara i t'acompanyarà a casa teva. Abans no marxis, jo
núvols. La dona miseriosa El noi i el gos deixen la casa dels Gegants. El	Cabdell	els acompanya; En Peret li ha donat una empenta i va molt trempat camí
donat una empenta i va molt trempat camí avall bo i descabdellant-se. El	Cabdell	porta la davantera; fa cabrioles i tot s'hi engresca. Camina que

Pàgina 1 (de 9)

50 següents