×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cabdellar |
Freqüència total: 186 |
CTILC1 |
lluiten, esperen i blasmen, fan els seus fills, descabdellen, | cabdellen | . Res no hi ha clar, com no hi ha res de fosc, tot es | Veuràs, fillet, farà com totes: cap a pentinar el cànem o a | cabdellar | rodets. Ja n'aprendrà i, ben mirat, ¿què té que no tinguem nosaltres? I | el desmèrit de qui se'ns assembla. Que en tots els llits on es | cabdella | l'acotxi una mà de repòs. De lluny De lluny, no tan | el fa assemblar a la plana amb sos quadrats de blat. I la reina | cabdella | , en el llumet del foc, les madeixes burelles | En havent dit el rosari mentre l'olla vessa i les minyones | cabdellen | una troca vora la taula de noguera que guarda el pa de nou lliures i la | mentre que Teresa, al costat de la mare asmàtica i eixuta deia el rosari, | cabdellava | troques i descabdellava la madeixa embullada dels seus pensaments, amb | no! Josep, amb els braços alçats, ajudava mentrestant la seva mare a | cabdellar | una troca. No es distreia per res; seguia amb atenció, d'una mà a l'altra, | el moviment en ziga-zaga del fil que ella li prenia dels dits per | cabdellar | -lo. Tenia la impressió que el fil li sortia de dins, que ella el | va decidir de triar un fil, una pertinència (la del sentit), i de | cabdellar | aquest fil: així es va construir un sistema de la llengua. De la | tot indígena de l'illa misteriosa. El segon codi que cal (per començar) | cabdellar | és el del trencament-desxiframent | món tremolà tot, que eren les seves rialles terratrèmol d'allau enfurida, | cabdellant | rost avall avets i roques. I cridà el Vent que udola en les terres | la voluntat més ferma i resoluda? ¿Què n'ha fet la guerra, míseres volves | cabdellades | pel remolí del gran cataclisme? En aquest sinistre món d'ara, foll furiós | fúria del combat, en la riuada de flames, de sang i de runa que colga i | cabdella | la pàtria! ¿què en queda de tanta ambició injustificada, de tanta | triomfant, i els núvols són riu d'argent fos que no té ribes i avança | cabdellant | amb majestat les resplendents onades silencioses. ¿Què hi fa que a | amb una nina. Amb unes estenalletes i una troca de fil d'argent, tant el | capdellen | i descapdellen, i el filen, i el desfilen, i el torcen, que tenen pera | —com en els jorns de la Grècia enyorada—, la mà feixuga del Destí, | cabdellant | impassible la dura troca del temps, que mai no es trenca. Com que els | del patifell s'han entravat, embullant-se el mateix que una troca mal | cabdellada | o els cabells d'una malalta. Els deslliurats es llencen de cap dins | a la taula del menjador, en la soletat de la casa on tothom dormía, seguí | capdellant | la troca de ses incoherentes idees fins que, fadigades de voltar sense | caragolada entre les roques, tal com l'havia deixada Kaa. La serp s'havia | cabdellada | molt polidament sota les amples espatlles nues de Mowgli, talment que el | Per defugir aquest pensament, es reposa en un altre que es fa. El | cabdella | i descabdella en la penombra de la seva saleta, vora els vidres del | del orgue, hi repassava les lliçons, hi cantussejava y de somnis, ¡n'hi | capdellava | y n'hi descapdellava! Era l'organista un frare dominicá exclaustrat, lo | la sorrera, tenia la silueta d'una màquina. També ajudava la seva mare a | cabdellar | una troca de fil o a desgranar una menja de pèsols. En les vetlles | guisots mallorquins a la Mariota, i aguantava les troques de llana que | cabdellava | la senyora Claudina i feia embabaiar les dues dones amb les rutilants | sots la campana, encisat per Nemina, tot el temps que el diable havia | capdellat | per a mi. Ai Tristany! Sàpigues que si no vaig morir quan Bandemagus oí, | no s'ho fa dir dues vegades; trenca el fil i en comença un cabdell, i | cabdella | que cabdella! I quins giravolts que dóna el Cabdell de la Gegantessa! I | dir dues vegades; trenca el fil i en comença un cabdell, i cabdella que | cabdella | ! I quins giravolts que dóna el Cabdell de la Gegantessa! I quines voltes | seu amo, i, considerant que no estava avesat a manegar la prova, no ho va | cabdellar | gens malament. —S'hi assembla? —vaig preguntar, tot reculant d'aquella | vista d'això —digué Wemmick,— s'havia procedit a formar conjectures i a | cabdellar | teories. També vaig sentir que vós havíeu estat vigilat en les vostres | que si talment tornàveu anit passada, no anéssiu pas a casa. Això | cabdella | més confusió, i és confusió el que us convé. Wemmick, havent enllestit el | que tenia d'aquell home, per revenjar-se d'ell; i el senyor Jaggers ho | cabdellà | d'aquesta manera: "Diem que aquests senyals no són pas d'unglades, sinó | encens, encensar; trena, trenar; nu, nuar; cargol, cargolar; cabdell, | cabdellar | ; balma, balmar-se; esglaó, esglaonar; espai, espaiar; imant, imantar; | pensar en una via circular per al carro de popa, un cabrestant per a | cabdellar | el cable de tracció; calia pensar en el subministrament d'aigua, de | n'hi ha cançons i parlaments nous; hui eixirà Nadaleta, prou m'ha costat | cabdellar | -la. Dus-te cadira; mira, jo també duc lo catret. A la porta del | de bombes. Diversos fils de l'organització de Herr Schültz foren | cabdellats | o tallats. L'organització quedà desfeta. Els mossos d'esquadra feren un | casc en l'anguila. Enllestida l'operació, funcionava el xigre, el qual, | capdellant | les cadenes, feia pujar el bastidor amb l'anguila fins a deixar el | adormida a terra. A dues passes hi havia una pedra. L'agafà i començà a | cabdellar | -hi un cordill brut que s'havia tret de la butxaca. Tenia el rostre | devoció, pel pretext que donaven els desenfeinats per a fer la migdiada i | cabdellar | alguna becaina a l'escalf de la música. Més importància i relleu tenien | els balancins i les gandules, tan estimables per a fer-hi la migdiada o | cabdellar | -hi una becaina a l'hora de calor forta. Era molt corrent que anessin a | manera mecànica una operació similar a la que feien les nostres àvies | cabdellant | el fil abans de posar-se a fer mitja. La troca és posada en debanadores | pèl de seda, que té un ham petit. Quan el xarambeco no és utilitzat, el | cabdellen | a un tros de suro. Hom l'esca amb cargols petits de vinya, que també es | de Guíxols. Volantí. Ormeig que consta d'un cordill llarg, que hom | cabdella | en un tros de suro mentre no en fa ús. En el cordill hi ha lligades dues | explosiva amb l'aire; no és molt recomanable el seu ús. Quan anem a | cabdellar | el fil, començarem per fer amb un punxó, dos o tres forats en un dels | espires que s'han de connectar amb els plots ja es deixen preparades al | cabdellar | les bobines. Si es tracta de fil prim és més còmode fer una baga | en la forma que indiquen les figures 49, 50 i 51 se'n | cabdellen | dues, després una altra en zig-zag, després tres i així alternant fins al | laca, i ja tenim la forma acabada. Fins que està ben seca no començarem a | cabdellar | el fil. Aquesta mena de bobines es presten a fer-hi preses obrint una | Pireneus y després lo de Barcelona, encetall o nucli sobre del qual se | capdellarà | més tart la poderosa corona aragonesa. Apareix la gran y noble figura de | del vent y la fressa sorda de les aygües furientes que's descapdellavan y | capdellavan | corregades avall, mentres de clar en clar, per les escletxes de les | el senyor Pons transparenta el fil polèmic que durant molts anys seguí | cabdellant | -se a l'entorn del teatre mallorquí. Ell, emperò, ja és d'una altra | també per la xinalla per ésser matèries molt botadores, hi | cabdellaven | a sobre fil de llana (perquè a més d'ésser lleuger també facilita que la | de l'home als canvis de la vida. L'ànima es teixeix una vida, i s'hi | cabdella | com el cuc de seda en el seu capoll. Però si després ha de canviar |
|