DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cabeca F 19 oc.
cabeça F 267 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cabeça Freqüència total:  286 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

anaven creixent. Diu que les jonquilles sortien molt a poc a poc de les cabeces per fer-se desitjar i que a l'últim la tija estava coberta de poncelletes
berenar, de seguida va veure totes les jonquilles plantades al revés: la cabeça amb els quatre cabellets de les arrels, damunt de la terra; i
alabatre en el passadís i a la porta me va trencar el darrer son. —Una cabeca! —s'exclamava la Felícia, els ulls en blanc i peus nus, el davantal
al llit. Eren dos dimonis. De fet, tot s'explicava senzillament. La cabeca havia caigut ximenella avall dins la cuina, i, trobant tota porta oberta,
al finestró, d'on jo la destacava sense esforç. I ara, què fer d'una cabeca? Vaig decidir d'hostatjar-la a casa a fi d'en treure un dibuixet. Per dir
treure un dibuixet. Per dir veritat, el model no m'entusiasmava gaire. La cabeca no tenia el color crema, els ulls verdelosos, la ingenuïtat d'altres
D'altra banda, no hauria mai consentit a fer de model, mentre que la cabeca hi consent. Hi consent a desgrat seu. El cert és que una i altra vegada
ha en els ulls de tot dibuixant una agudesa tan inquiridora que una pobra cabeca no hi sabria resistir. Els ulls del dibuixant imanten ses pupil·les, on
L'ocell, per comú que sigui, té un nom indefinit i variable. S'anomena "cabeca" si hom se refereix a la forma arrodonida del cap, "xibeca" per fer
a una mena de refús. Com i de quina manera interpretar la forma d'una cabeca? L'ocell presenta una figura ovalada. Els seus ulls se baden com dues
artista molt entès, al qual vaig confiar mon indecisió. Me revelà que la cabeca era verda. Era senzillament verda, i verda l'havia de pintar. L'home no
Un verd molt ensordit convenia perfectament a la interpretació de la cabeca. Havia ja enllestit dos esbossos, molt diferents l'un de l'altre, si bé
—Aquesta sí que és encertada —declarava la Felícia—. És una veritable cabeca. Jo no n'estava tan segur. Un mestre adregat en l'ofici hauria procedit
haurien pogut disputar aquest privilegi, mes s'amaguen dins l'ombra. La cabeca, tot al revés, se mostra abans de la posta del sol. Nia en els teulats, on
de la qual no es departia. És veritat que jo l'hi constrenyia. I la cabeca, entenent l'obligació, restava talment petrificada. Jo ne sentia cert
d'haver abordat a les roques d'un penya-segat sense abordatge. Realment, cabeques i mussols no s'han de mirar de massa a prop. S'han criat per poblar els
arboç, arç, arçó, arronçar, avançar, avenç, balança, balbuç, boç, braç, cabeça, caça "acte de caçar" (però casa "vivenda"), caçar
per a tenir-hi les espècies més delicades i guardar-hi les llavors i cabeces. L'hort estava tancat per baranetes de ferro pintades de verd i
Ponç hom podia comprar arrop, caragols, oli de llangardaix, llavors i cabeces, olives i hortalisses confitades, rosolis, ratafies i aiguardent compost.
la vinagreta o una porció d'ànec, de pollastre o de colomí guisat amb una cabeça d'all o unes cebetes. S'arribava a Olot negra nit, just a l'hora de sopar,
Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d'una a una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. I a la nit
ésser el temps, com cada any, vaig arrencar les dàlies i vaig guardar les cabeces en un prestatge de la cambra dels mals endreços, al terrat. I el dia
't pese". El lleó començá a rialles, dient: "miserable animaló, fart de cabeçes d' alls, qu' estás ahí gillánt; si consevòl de mes alimanyes et pòsa la
; pero cá!, si están covant els hous. Be, l' arròs el faré ab una soberga cabeça d' alls; pero, i l' estofado?... Que no sabia cóm eixir del apuro, fins a
de fècula. g) Salep. El salep és una fècula extreta de la cabeça pelada d'algunes espècies d'orquídies. Prové de Pèrsia i Turquia, i és
Àcid fosfòric Potassa Calç 53 Exportació de les plantes de cabeces flors (per àrea) Jacinte Gladiol Narcís Anèmona Ranuncle Tulipa
en línies separades, de vuit a deu centímetres, en les quals les cabeces són posades de quatre a cinc centímetres. S'enterren quatre o cinc
d'un mes. 174 Multiplicació. L'africana es multiplica per cabeça. Després de la collita de les flors es suprimeixen les regades i demés
Les fulles s'esgrogueixen, la planta s'asseca completament i llavors les cabeces són madures. S'arrenquen i es separen de les petites que s'han produït.
nova plantació. La plantació per la producció de flor es fa per medi de cabeces adultes. Les petites són plantades apart i no són utilitzades fins al
La llevor es sembra a l'agost, però és més senzill multiplicar per cabeces xiques. Anèmona 175 És una planta bulbosa de la família de les
Se la conrea, ja siga per les seves flors, ja siga per la producció de cabeces. Varietats. Hi han anèmones senzilles i anèmones dobles. La més
de terreny, i si això no es fa, degenera. 177 Producció de cabeces. L'anèmona es multiplica per cabeces, les quals s'obtenen per granes.
177 Producció de cabeces. L'anèmona es multiplica per cabeces, les quals s'obtenen per granes. Per obtenir bones granes és necessari
S'arrenquen quan les fulles es tornen grogues. És bo rentar les cabeces tirant-les a un dipòsit d'aigua, car així es separen les dolentes, que
i es posen en saquets. Es poden obtenir uns 30 quilograms de cabeces per àrea. Conreu per la flor 180 Plantació. Es planta a
Plantació. Es planta a la segona quinzena d'agost, posant les cabeces en tires separades a trenta centímetres i de cinc a deu dintre la tira.
la tira. Algunes vegades es planta a trenta centímetres en quadre. Les cabeces són plantades amb els ulls cap a dalt, recobertes de quatre a cinc
La plantació es fa en línies separades de 0'25 metres i de cabeça a cabeça de 8 a 10 centímetres, dintre de la línia,
plantació es fa en línies separades de 0'25 metres i de cabeça a cabeça de 8 a 10 centímetres, dintre de la línia, plantant-les
al desembre fins al març-abril. 208 Conservació de les cabeces. Quan la collita ha acabat i les tiges i les fulles són seques,
la collita ha acabat i les tiges i les fulles són seques, s'arrenquen les cabeces, es netegen de la terra que porten enganxada, així com també de les
si es volen tornar a fer servir. Té major interès emplear sempre noves cabeces per a tenir flors més belles. Margarida 209 És una planta de la
Àsia. La part de l'all que s'aprofita, tant per aliment com a remei, és la cabeça, degut a contenir una essència de sulfur d'all. Antigament (i en les
llet bullida i desnatada, entrant en la proporció de 15 grams de cabeça d'all per 200 grams de llet, afegint-hi 30 grams de
o "campánula". S'usa l'arrel (que és pareguda a una cabeça d'alls) pels dos principis que conté: l'helenina i
i conté tres departaments, completament separats l'un de l'altre; la cabeça molt enfonsada a terra, té el tamany d'una castanya. Totes les parts de
que és d'un poder verinós molt considerable. Les llavors i la cabeça són les úniques parts de la planta que s'usen. Floreix entre els mesos
avui, constant entre els metges. Se n'utilitza l'arrel, que és com una cabeça de ceba, grossa, i que té la forma de pera, recoberta tota ella
essent molt comú. Floreix pel maig. S'usa l'arrel, que té forma de cabeça, en infusió al 2 per 100, per les seves propietats

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »