Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

anaven creixent. Diu que les jonquilles sortien molt a poc a poc de les	cabeces	per fer-se desitjar i que a l'últim la tija estava coberta de poncelletes
berenar, de seguida va veure totes les jonquilles plantades al revés: la	cabeça	amb els quatre cabellets de les arrels, damunt de la terra; i
alabatre en el passadís i a la porta me va trencar el darrer son. —Una	cabeca	! —s'exclamava la Felícia, els ulls en blanc i peus nus, el davantal
al llit. Eren dos dimonis. De fet, tot s'explicava senzillament. La	cabeca	havia caigut ximenella avall dins la cuina, i, trobant tota porta oberta,
al finestró, d'on jo la destacava sense esforç. I ara, què fer d'una	cabeca	? Vaig decidir d'hostatjar-la a casa a fi d'en treure un dibuixet. Per dir
treure un dibuixet. Per dir veritat, el model no m'entusiasmava gaire. La	cabeca	no tenia el color crema, els ulls verdelosos, la ingenuïtat d'altres
D'altra banda, no hauria mai consentit a fer de model, mentre que la	cabeca	hi consent. Hi consent a desgrat seu. El cert és que una i altra vegada
ha en els ulls de tot dibuixant una agudesa tan inquiridora que una pobra	cabeca	no hi sabria resistir. Els ulls del dibuixant imanten ses pupil·les, on
L'ocell, per comú que sigui, té un nom indefinit i variable. S'anomena "	cabeca	" si hom se refereix a la forma arrodonida del cap, "xibeca" per fer
a una mena de refús. Com i de quina manera interpretar la forma d'una	cabeca	? L'ocell presenta una figura ovalada. Els seus ulls se baden com dues
artista molt entès, al qual vaig confiar mon indecisió. Me revelà que la	cabeca	era verda. Era senzillament verda, i verda l'havia de pintar. L'home no
Un verd molt ensordit convenia perfectament a la interpretació de la	cabeca	. Havia ja enllestit dos esbossos, molt diferents l'un de l'altre, si bé
—Aquesta sí que és encertada —declarava la Felícia—. És una veritable	cabeca	. Jo no n'estava tan segur. Un mestre adregat en l'ofici hauria procedit
haurien pogut disputar aquest privilegi, mes s'amaguen dins l'ombra. La	cabeca	, tot al revés, se mostra abans de la posta del sol. Nia en els teulats, on
de la qual no es departia. És veritat que jo l'hi constrenyia. I la	cabeca	, entenent l'obligació, restava talment petrificada. Jo ne sentia cert
d'haver abordat a les roques d'un penya-segat sense abordatge. Realment,	cabeques	i mussols no s'han de mirar de massa a prop. S'han criat per poblar els
arboç, arç, arçó, arronçar, avançar, avenç, balança, balbuç, boç, braç,	cabeça	, caça "acte de caçar" (però casa "vivenda"), caçar
per a tenir-hi les espècies més delicades i guardar-hi les llavors i	cabeces	. L'hort estava tancat per baranetes de ferro pintades de verd i
Ponç hom podia comprar arrop, caragols, oli de llangardaix, llavors i	cabeces	, olives i hortalisses confitades, rosolis, ratafies i aiguardent compost.
la vinagreta o una porció d'ànec, de pollastre o de colomí guisat amb una	cabeça	d'all o unes cebetes. S'arribava a Olot negra nit, just a l'hora de sopar,
Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les	cabeces	d'una a una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. I a la nit
ésser el temps, com cada any, vaig arrencar les dàlies i vaig guardar les	cabeces	en un prestatge de la cambra dels mals endreços, al terrat. I el dia
't pese". El lleó començá a rialles, dient: "miserable animaló, fart de	cabeçes	d' alls, qu' estás ahí gillánt; si consevòl de mes alimanyes et pòsa la
; pero cá!, si están covant els hous. Be, l' arròs el faré ab una soberga	cabeça	d' alls; pero, i l' estofado?... Que no sabia cóm eixir del apuro, fins a
de fècula. g) Salep. El salep és una fècula extreta de la	cabeça	pelada d'algunes espècies d'orquídies. Prové de Pèrsia i Turquia, i és
Àcid fosfòric Potassa Calç 53 Exportació de les plantes de	cabeces	flors (per àrea) Jacinte Gladiol Narcís Anèmona Ranuncle Tulipa
en línies separades, de vuit a deu centímetres, en les quals les	cabeces	són posades de quatre a cinc centímetres. S'enterren quatre o cinc
d'un mes. 174 Multiplicació. L'africana es multiplica per	cabeça	. Després de la collita de les flors es suprimeixen les regades i demés
Les fulles s'esgrogueixen, la planta s'asseca completament i llavors les	cabeces	són madures. S'arrenquen i es separen de les petites que s'han produït.
nova plantació. La plantació per la producció de flor es fa per medi de	cabeces	adultes. Les petites són plantades apart i no són utilitzades fins al
La llevor es sembra a l'agost, però és més senzill multiplicar per	cabeces	xiques. Anèmona 175 És una planta bulbosa de la família de les
Se la conrea, ja siga per les seves flors, ja siga per la producció de	cabeces	. Varietats. Hi han anèmones senzilles i anèmones dobles. La més
de terreny, i si això no es fa, degenera. 177 Producció de	cabeces	. L'anèmona es multiplica per cabeces, les quals s'obtenen per granes.
177 Producció de cabeces. L'anèmona es multiplica per	cabeces	, les quals s'obtenen per granes. Per obtenir bones granes és necessari
S'arrenquen quan les fulles es tornen grogues. És bo rentar les	cabeces	tirant-les a un dipòsit d'aigua, car així es separen les dolentes, que
i es posen en saquets. Es poden obtenir uns 30 quilograms de	cabeces	per àrea. Conreu per la flor 180 Plantació. Es planta a
Plantació. Es planta a la segona quinzena d'agost, posant les	cabeces	en tires separades a trenta centímetres i de cinc a deu dintre la tira.
la tira. Algunes vegades es planta a trenta centímetres en quadre. Les	cabeces	són plantades amb els ulls cap a dalt, recobertes de quatre a cinc
La plantació es fa en línies separades de 0'25 metres i de	cabeça	a cabeça de 8 a 10 centímetres, dintre de la línia,
plantació es fa en línies separades de 0'25 metres i de cabeça a	cabeça	de 8 a 10 centímetres, dintre de la línia, plantant-les
al desembre fins al març-abril. 208 Conservació de les	cabeces	. Quan la collita ha acabat i les tiges i les fulles són seques,
la collita ha acabat i les tiges i les fulles són seques, s'arrenquen les	cabeces	, es netegen de la terra que porten enganxada, així com també de les
si es volen tornar a fer servir. Té major interès emplear sempre noves	cabeces	per a tenir flors més belles. Margarida 209 És una planta de la
Àsia. La part de l'all que s'aprofita, tant per aliment com a remei, és la	cabeça	, degut a contenir una essència de sulfur d'all. Antigament (i en les
llet bullida i desnatada, entrant en la proporció de 15 grams de	cabeça	d'all per 200 grams de llet, afegint-hi 30 grams de
o "campánula". S'usa l'arrel (que és pareguda a una	cabeça	d'alls) pels dos principis que conté: l'helenina i
i conté tres departaments, completament separats l'un de l'altre; la	cabeça	molt enfonsada a terra, té el tamany d'una castanya. Totes les parts de
que és d'un poder verinós molt considerable. Les llavors i la	cabeça	són les úniques parts de la planta que s'usen. Floreix entre els mesos
avui, constant entre els metges. Se n'utilitza l'arrel, que és com una	cabeça	de ceba, grossa, i que té la forma de pera, recoberta tota ella
essent molt comú. Floreix pel maig. S'usa l'arrel, que té forma de	cabeça	, en infusió al 2 per 100, per les seves propietats

Pàgina 1 (de 7)

50 següents