×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cabell |
Freqüència total: 8248 |
CTILC1 |
on abans era el d'ella. Un truc esgarrifós, unes serps en lloc de | cabells | , uns enormes ullals, una mirada horrorosa. "No entenc com s'ho | la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos | cabells | de la senyora Maria Castelló i a contribuir, amb el seu honest ofici, a | calces adequades al pèl de les cames. Les orelles es dissimularan amb els | cabells | ben llargs, com ara s'estilen. I l'Erasme Caballé li pot serrar, en un | era blanc i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i negres, també, els | cabells | . Afegien, encara, que tal volta no era massa bella, si s'entén per | i blaves. Calçava sabateta de color damunt la mitja blanca. Els seus | cabells | eren d'un ros clar i els portava recollits en una trena caient-li sobre | tenor de vida. Era un home alt, una venerable figura d'ancià. Els seus | cabells | , abundants encara, havien estat un dia d'un ros clar; però ara eren | beneïda solemnement el dissabte de Glòria no mullà tres vegades els seus | cabells | ; no foren traçats damunt d'ell els acostumats exorcismes, ni el sacerdot | Àgueda gemegà hores i hores, suada, allargada sobre el llit, amb els | cabells | en desordre, el rostre contret i les forces esgotades. Però el plor de | com guiat d'una secreta inspiració li aixecava el rostre, li apartava els | cabells | del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita tendresa, a | la fam en els seus calabossos ombrívols. Veia el comte al mig, ja amb els | cabells | blancs, amb la figura ennoblida per la desgràcia, pàl·lid i angoixat; | —encara un infant—, amb la túnica de lli immaculat i les ales albes i els | cabells | d'or, que brillaven sota el reflex de la flama, l'àuria diadema sobre el | la guitarra, puntejar-la amb la seva gràcia única, amb el rull de | cabell | ros caient-li sobre el front —una innocent coqueteria—, i cantar, cantar | Quant a Màrius, la seva pell blanca de vori, els seus fins i flexibles | cabells | , la dolçor lànguida de la seva mirada, la gràcia delicada de les seves | pesar sincer—. Què tens? —No tinc res, Sileta. Deixa'm. Li acaricià els | cabells | i s'allunyà sense mirar-la. Tino Costa podia recordar també aquelles | en la mateixa positura, plena d'una gràcia senzilla i natural; tenia els | cabells | recollits cap als costats; el front, llis i desembarassat, i el gest... | dolçament, amb el cap enfonsat en les mans. Ell li posà la mà sobre els | cabells | ; la mà li tremolava fortament: tot ell tremolava. Mila aixecà el cap i el | esborronadora. Ell hi fixà l'atenció: representava una dona amb el | cabell | espars, amb un infant als braços, en actitud de córrer aterrida en un | un xic per l'estança; amb els dits es feia cap enrera un rínxol de | cabell | que li queia sobre el front, s'eixugava potser una imaginària suor. | i descansà el cap damunt del seu muscle, i sanglotà. Ell li apartà els | cabells | que li queien sobre la cara, dolçament, amb aquell gest enternidor que li | pàl·lid. No, no era la mateixa ella: estava, en efecte, pàl·lida, amb els | cabells | en desordre caient-li per les espatlles, amb les robes mullades i una | veia la figura de què la nit mateixa hauria tremit d'horror. Portava els | cabells | despentinats, caient-li en manyocs damunt del front; estava inundat de | les dues mans al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els | cabells | , s'arrencava els cabells. Llavors va cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a | exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els | cabells | . Llavors va cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a córrer com un foll. Sortí | ple de sang; tenia ferides als colzes, a les mans, per tot el cos; els | cabells | li queien sobre el front i a cada moment havia de fer-se'ls enrera. | fill. —Senyor! Quantes desgràcies! Pel carrer aparegué Maria Àgueda, els | cabells | caient-li per l'esquena, entre un grup d'homes i dones que la | testa de la seva filla. Llàgrimes dels ulls li caigueren sobre els seus | cabells | . —Gràcies, pare. Ell se n'anà sense voler mirar-la, incapaç de pronunciar | francesos— de la columna Ascaso. Un d'ells estava completament embriac. | Cabell | gris, cara roja i embotornada. Els seus companys el pataquejaven perquè | i, em sembla, enjoiada. L'home li arreglava el vel o li pentinava el | cabell | negre i brillant —aquests detalls, però, se'm fan esborradissos. Sembrem | un home sembrava. El seguia, amb pas incert, una criatura molt petita — | cabell | esbarriat, vestit bru. A moments, m'ha semblat que era un cadell. Al | Tot és fosc, negríssim. Fa basarda. Topo amb la gent. Una olor de | cabells | femenins m'indica que he topat amb una dona. Algun far fantàstic de | lentament els mots litúrgics. Les ulleres d'or li brillaven vora el | cabell | blanc. A la nit hi ha hagut alarma altra vegada. Hem sortit. Feia un fred | fins que el carceller ha fet acte de presència. És un home madur i de | cabells | grisos, tallats molt curts, i de moment es queda al seu davant, sense | li pega encara, s'inclina al seu damunt, i subjectant-lo pels | cabells | , li submergeix una i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel | sense bellugar-se. —La galleda! —crida el guàrdia, i ara el subjecta pels | cabells | . —No —diu ell. L'home l'arrossega cap al toll, però ell frena el moviment | del terra contra el front, de les mans de l'home que el subjecten pels | cabells | i l'arrosseguen. Un moment després es va recobrant amb la cara amorrada | veu mascla al guàrdia. L'home ho fa barroerament, sempre agafant-lo pels | cabells | , però ell ja en té prou per a respirar una alenada d'aire menys viciat. | paper. A veure si en porteu una mica, guàrdia. L'home li deixa anar els | cabells | , es redreça. —No ho puc fer, tot alhora. Si he de vigilar aquest... — | i seure al costat mateix de la bassa. Amb les mans, s'escorre els | cabells | que se li aplanen contra la cara. —Aclarim els fets d'una vegada —fa la | immediatament perquè se li omplia de gotes que encara li ragen dels | cabells | . Amb la testa inclinada enrera, pregunta: —Quina negligència? —Teníeu | L'home sacseja el cap per fer caure els brins de palla que li pengen dels | cabells | , mig somriu, però sense gust. —D'aquí, ja ho veieu. M'havia amagat. | les celles amples i robustes, la perruca que li canvia el color dels | cabells | . —Forçosament —contesta l'home. —Us coneixíeu? —s'estranya la noieta. | i una altra caixa que fa de tauleta i darrera la qual seu un home de | cabells | grisos, pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau | i les blegadisses branques d'espines li freguen el pit, se li enreden als | cabells | , li enceten la pell de les galtes. El cap renega un metre enllà, | —No. Sent una mà que el frega i veu que és la noia que el mira entre els | cabells | caiguts sobre la cara. —Gràcies... Ja ens veurem. —Sí —diu ell, i s' | cap a la cambra de bany que il·lumina per consultar-se la cara. Els | cabells | , caiguts per l'exercici i les corregudes, li han protegit el front, però | del noi que afegeix: "A la nevera." Ell s'aixeca, li acaricia els | cabells | despentinats i tot seguit s'allunya cap a la cuina, on els rajols són | finestra de l'extrem, oberta, crea un corrent d'aire que els embulla els | cabells | i se'ls enduu els llençols que proven de subjectar amb totes dues mans | ajupides a terra, enfilades en escales, totes arremangades i amb els | cabells | xops caiguts sobre el front, dinàmiques entre una desordenada formació de | un francès tenia a la mà esquerra el cap de la reina, ben agafat pels | cabells | , a la mà dreta una espasa curta i ampla. Jeroni se sabia de memòria | pintades. Porta pantalons i casaca de seda i camisa de puntes, i el | cabell | amb ruf i tirat endavant sobre la cara llarga i ben feta, però els seus |
|