Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que disparava sense treva. I una altra nit em trobava en una estranya	cabina	de vidre: els obusos passaven damunt nostre i queien més enllà. A mig
omplint l'espai d'aquell roncar poderós, excessiu —com un borinot en una	cabina	. Era un avió de guerra? S'ha perdut cap al Pirineu, i hem tornat a sentir
retira, l'introdueix a la comuna, una peça també molt vasta, amb tot de	cabines	arrenglerades contra la paret del fons, obertes, tres d'elles ocupades
Aquesta gent caguen tant que sempre els embussen... Des d'una de les	cabines	, una veu prima i efeminada protesta: —Compte, eh? Molt de compte amb les
toll, però ell frena el moviment amb les mans, amb les cames. Des de les	cabines	, els tres individus observen l'escena amb interès, un d'ells fins s'ha
obre un gran ventall que esquitxa les parets. Els tres individus de les	cabines	tornen a riure, però ara és el guàrdia qui paga la festa, perquè la veu
per tot allò que ha passat, ara es tomba enfurit i, de cara a les	cabines	, crida: —No! Si comenceu així, me'n vaig! Cada vegada feu la mateixa.
Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita, es tomba cap a les	cabines	. —Qui és? —pregunta tot orinant. —No n'estem segurs —diu la veu més
? —Sí, però poc. Puc tornar-hi —replica la secretària. Avança cap a les	cabines	, les examina una darrera l'altra. —Cada dia és més brut, això... Vós —se
Però la fusta se li queda a les mans, cal que entri en una de les altres	cabines	i la substitueixi per la més nova que troba. Hi passeja sumàriament la
—Quan vulgueu. La secretària s'interessa, ara ben eixancarrada en la seva	cabina	. —Procediment ordinari? —Se suposa. De primer cal tenir idea dels fets.
No... És interromput per l'estridència d'un timbre que sona a la darrera	cabina	, on seu el de la veu afemellada, i aleshores s'adona que hi ha un telèfon
—sent que diu, però no pot ser a ell, deu ser als tres individus de les	cabines	, perquè la veu afemellada contesta amb equanimitat: —N'hi haurà. —M'ho ha
de l'acusat? —Només faltaria! —diu la dona, novament asseguda a la seva	cabina	. —...se la persegueix per intervenir-la —prossegueix ell sense deixar-se
a tallar en tot de rectangles abans de passar-lo als ocupants de les	cabines	. Mentre ho fa, pregunta: —Va bé, ara, això? —Correntment —diu la
llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de la	cabina	, cordant-se els pantalons—. La llei, el nostre cos de lleis per ser més
em podeu jutjar, doncs. L'altre somriu triomfalment, s'inclina cap a la	cabina	del costat i mou la testa en un gest irònic. —Per això no us jutgem. No
ha d'altres, molts d'altres... El talla una gran riallada que corre de	cabina	en cabina, que obliga a retorçar-se l'home de la veu afemellada, ara ja
molts d'altres... El talla una gran riallada que corre de cabina en	cabina	, que obliga a retorçar-se l'home de la veu afemellada, ara ja totalment
uns moments després per la breu remor de paper que surt d'una de les	cabines	encara ocupades. És l'home de la veu greu que tot seguit es retalla al
tractant sense èxit de sostenir-se la mirada. L'altra veu, des de la	cabina	, diu: —Cal fer un escarment. Podem acumular tants punts negatius que no
afemellada. —Però la responsable sóc jo! —protesta la dona des de la seva	cabina	—. Si la cosa respira, m'hi jugo el càrrec. I ja sabem què significa, això
un glu-glu que obliga a girar els ulls de tots els qui són fora de les	cabines	cap als forats submergits pel llac de pixum. El líquid s'agita, remogut
val que ens n'anem —diu la tercera veu, i l'home surt precipitat de la	cabina	—. No estic disposat que m'hagin de tornar a rescatar. La dona també ha
rajols fins aleshores eixuts, frega ja la part baixa del muntant de la	cabina	més propera al bassal. —Proposo un número improbable —diu el de la veu
haver-se fet fonedissos. Només pot veure el vehicle, un camió amb la	cabina	molt alta i que per darrera protegeix una lona que deu reposar sobre el
l'interior. Hi pugen també i llur superior travessa cap a la banda de la	cabina	, on s'enfila. Aleshores, amb els fars apagats, el vehicle arrenca gairebé
el braç del recluta que té més a prop, l'empeny cap a la porta fosca: —	Cabina	6. —En toca un altre—. Cabina cinc. —A ell—. Cabina 4...
, l'empeny cap a la porta fosca: —Cabina 6. —En toca un altre—.	Cabina	cinc. —A ell—. Cabina 4... La porta mena en un passadís molt
: —Cabina 6. —En toca un altre—. Cabina cinc. —A ell—.	Cabina	4... La porta mena en un passadís molt estret flanquejat a
tot de passos precipitats que s'atansen, uns d'ells s'aturen a frec de la	cabina	i, un moment després, entra un soldat camacurt, impecablement vestit i
senzill —fa el jutge, i es grata la barbeta abans de fer un pas cap a la	cabina	—. Anem; pugeu. —I mentre s'enfila al seient, darrera la guia—: No
aprofitar-lo. Regirada, amb el rostre encès, vaig sortir rabent de la	cabina	deixant el seu cos adolescent, perfecte, tapat amb un llençol. Durant la
aguantant-se les unes amb les altres a les bodegues, a la coberta, a les	cabines	esbalandrades... Dormíem a terra quan l'extenuació ens feia oblidar dels
de tornar al pis per veure si en Sergi encara hi era. M'he ficat dins una	cabina	per telefonar. Llavors ha estat quan aquell nen del globus ha començat a
La imatge del nen omplia com un "poster" immens les parets de la	cabina	, les parets dels carrers. Desficiosa, esglaiada, he tornat a casa. M'he
, el ferro i la màquina. Per a la meva dona i per a mi ens han donat una	cabina	de quatre, en la qual hi ha les coses essencials i prou; és una mica
sento ara. Més ben dit, no havia reposat de cap manera; i avui la nostra	cabina	, petita, modestíssima, i la gent i el clima que ens volten, i els
tots els altres focs i llums policolors. Des de l'ull de bou de la nostra	cabina	, ja aquest far m'escopia una claror intensíssima, i en topar les meves
i l'espectre de la camisa blava es fon per l'escletxa de la seva	cabina	. Jo, amb el dàtil a mig rosegar, trec el nas pels ulls de bou del
còpula sense acaballes. No se sap a on ni quan mengen. Probablement llur	cabina	està plena de cloves d'ou, de llaunes de llet condensada, de pinyols de
s'ha acostumat al camping i sembla que no pot resistir l'atmosfera de la	cabina	ni de cap cambra tancada, i és per això que dorm aquí dalt a ple vent.
a conseqüència de l'enamorament, se'l va tenir guardat tota la nit a la	cabina	. Això era abans-d'ahir, i em penso que avui ja estan fastiguejats l'un de
ha caigut al pont. O. M. l'ha agafat i l'ha tingut presoner dins la seva	cabina	, fins a les vuit del matí. Jo he sabut la presència d'aquest nou
i amb una temperatura dolcíssima, més aviat excessiva. En la nostra	cabina	, la nit passada, no podíem suportar la calor, i al llit teníem la roba
també dues ampolles de rom autèntic. Escric aquestes ratlles dins la meva	cabina	, amb l'ull de bou obert i el ventilador deixat anar, perquè la calor és
fan servir els empaperadors. Aquesta dama es passa el dia tancada a la	cabina	bevent whisky barrejat amb xampany. No cal dir que ja es lleva torrada
de cuixes, samarretes i pijames estripats, respiren la pudor de les	cabines	i la música de les gramoles. A dalt del cel, un ple de lluna, dels més
Ahir un d'aquests mariners em va fer confidències i se m'endugué a les	cabines	dels homes de bord. Tuf, desordre, gats i peles de taronja. El meu home
tres àrabs secs i torrats que portem des d'Alger, i el personal de les	cabines	de tercera, s'han lliurat amb un sensualisme cafre als gèneres de les

Pàgina 1 (de 18)

50 següents