Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—¡Xe... feu-li lloc a la gaiata! Molt seriot lo filador canta ab veuota de	cabiscol	... i els altres imiten a les criaturetes, unes vegades fent el "meneo"
i tan content. Així corria el temps quan una volta lo melós del sastre i	cabiscol	, prenent per excusa les agonies d'una lletreta de forros i botons que se
se te'n va lo beneit del marjaler a câ lo seu amic lo grandíssim sastre i	cabiscol	i afamat floricultor d'espadelles i ravanells, a que li prenguera les
muleta. —Mira, Quiquet; no sigues capsot i fes la veu ben grossa, com el	cabiscol	de l'Església; fes bon bocí i trau cap a fora els morros. Aixina, los
de Mariana —açò ho va dir el cap de la colla de dimonis, ab veu grossa de	cabiscol	, des de la finestra del calfó; i fent quatre caraces per darreries, diu:
aquell altre interior del nínxol que conté l'urna amb les despulles del	cabiscol	Francesc Dezplà, mort el 1453, i que es troba al claustre de la
en aquesta facció hi havia Bernat de Pujol, cambrer; Galcerà d'Anglesola,	cabiscol	; Ramon del Bosc, prior; i Pere Fàbrega, canonge, els quals obtingueren
el llibre de les memòries de les coses dels temps. I tu, Atac, veuarra de	cabiscol	, entona'm amb monotonia les fetes darreres del meu regnat. Així, mentre
no. Una vòlta aní al Colechi del Patrïarca, en funsió gran, grans	cabiscóls	, gran orgue, vïolíns y vïolóns; y al entrar, em se presenta un home, en
mes d'oirme dir chut. Yo debia haber segut deputat... Gafarró O	cabiscòl	. So Mar· ¿De paseo? D· Man· Estoy cansado. [(Se sienta.)] Sí
tonada de Baixant de la font del gat, dels nuncis i dels	cabiscols	. En veig tres que duen una pancarta que diuen que és de la CNT del Bages
El bisbe de València no n'hauria estat gens content si el	cabiscol	li haguera explicat en quin lloc i en quina companyia havien trobat el
Majors. També dos Degans (inv. 11 i 20), tres Precentors (	Cabiscols	, Primicers o Xantres) (inv. 7, 8 i 12) sense que consti cap
fills fou veguer reial de Barcelona; l'altre conseller de la ciutat i	cabiscol	. En estudiar la història de la nissaga dels Bell-lloc, hom troba un altre
precedeixi l'avís del nunci, ni el crit del guaita, ni la veu greu del	cabiscol	, digues que et portin una copa ben plena de vi rosat —vi rosat, vi rosat,
els cridaners, els vociferants, els escandalosos, els nuncis i els	cabiscols	, no reeixiran a eliminar el silenci, el silenci august i sagrat. Que el
sense fressa ni renou, sense dir res a ningú, desistint de nuncis i de	cabiscols	, et retiris, silenciosament i discretament, a algun indret apartat, a
aguts, punyents de forma i de significat. Tant als uns com als altres, un	cabiscol	entremesclat de muetzí, amb veu de paparrí i posats de barrufí barrejat
de darrere del setial del respatller esculpit, va sortir una veuarra de	cabiscol	, que deia amb molta convicció, potser amb un punt de petulància i tot:
en mans de tercers, l'ardiaca i el comanador del centre van elegir el	cabiscol	Blai Ram i la ciutat i Tomàs de Lleida van dipositar la defensa dels seus
i Jaume Riquer, de part de la ciutat, i el degà Manuel de Montsuar, el	cabiscol	Blai Ram i el síndic Ramon Janer, de part de l'ardiaca. Com en els casos