Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mollets, dèntols, esparrais, oblades, torts, anfosos, donzelles, llisses,	cabots	, rabons, retxos, sorells, i què sé jo més. Davant nostre marxa, al pas d'
gambes, cans marins, pastils, tintoreres, sal-rojos, tutes, raboles,	cabots	, aranyes, pintxes, rabons, tremolons, pelees, llenguados, orades,
Puix no havien de ballar, ¡més calguera! I els nanos ab los	cabots	estranys, mirant cap amunt, ab gipons i sinagües, casaques de colorins i
i de vegades també a l'hivern. S'alimenta de peixons, insectes aquàtics,	cabots	, etc.... i per això es troba sols a aiguamolls, torrents, litoral
del sòtil de ponts, en forma d'igloo, semiesfèrics amb canó d'entrada. El	cabot	, Delichon urbica, és una mica més petit (13 o 14
el sòtil de coves, etc.... També són dues, o tres i tot, les postes del	cabot	. Els joves són encara més parasitats que les oronelles. És igualment
sobretot, pot observar-se un típic hirundínid, amb tot l'aspecte de	cabot	, però de dors terrós uniforme i parts inferiors relativament obscures.
coa, a l'extrem hi compareixen una sèrie de punts rodons i blancs. És el	cabot	de roca, Hirundo rupestris, un poc més gros que el vist abans
són abundants. L'altra espècie d'hirundínid que tenim a les Balears és el	cabot	de vorera, Riparia riparia (12 cms.), escàs com a
pel seu collar terrós i parts inferiors molt més pàl·lides que en el	cabot	de roca; a més, falten les taques de la coa. La resta de la coloració és
l'hivern i en migració. Família Hirundinidae 184 Riparia riparia	Cabot	de vorera, Oreneta de ribera Avión zapador Sand Martin.
rar. Més freqüent a les migracions. 185 Hirundo rupestris	Cabot	de roca, Roquerol Avión roquero Crag Martin. Sedentari i comú.
Swallow. Migrant no rar. Possible cria. 188 Delichon urbica	Cabot	, Oreneta cua-blanca Avión común House Martin. Estival comú, més
la de l'Africa les aus qui d'allá venen. L'orenella, la valsía y el	cabot	pareixen moretons. Tenen el cap petit y airós, el còs arredonit y de
de sopar. Durant la nit es feien tres o quatres bols i agafaven joell,	cabot	, boga, saupes, calamars i algun peix de sort. També a l'hivern alguna
crustacis (Panaeus kerathurus), holotúries i peixos (	cabots	, llenguados...). Comunitats de còdols A zones de poca fondària es
i l'alteració de l'hàbitat fa que estigui en situació de perill.	Cabot	d'ortiga (Gobius bucchichi) El cos és cilíndric, comprimit al
Mediterrània que pot amargar-se dins els tentacles d'aquesta anemone.	Cabot	anglès (Gobius cruentatus) El cos és cilíndric, allargat i poc
Viu a fons arenosos a prop de praderies i roques fins als 30 m.	Cabot	d'arena (Gobius geniporus) El cos és cilíndric i allargat amb
a fons de còdols i arena fins als 30 m. És endèmic del Mediterrani.	Cabot	retxat (Gobius vittatus) El cos és cilíndric i allargat. El
i coral·ligen entre els 10 i els 85 m. És endèmic del Mediterrani.	Cabot	d'arena (Pomatoschistus minutus) El cos és allargat i prim. El
subespècies, T. delaisi delaisi i T. delaisi xanthosoma.	Cabot	vermell (Tripterygion melanurus melanurus) El cos és allargat