×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cabot |
Freqüència total: 22 |
CTILC1 |
mollets, dèntols, esparrais, oblades, torts, anfosos, donzelles, llisses, | cabots | , rabons, retxos, sorells, i què sé jo més. Davant nostre marxa, al pas d' | gambes, cans marins, pastils, tintoreres, sal-rojos, tutes, raboles, | cabots | , aranyes, pintxes, rabons, tremolons, pelees, llenguados, orades, | Puix no havien de ballar, ¡més calguera! I els nanos ab los | cabots | estranys, mirant cap amunt, ab gipons i sinagües, casaques de colorins i | i de vegades també a l'hivern. S'alimenta de peixons, insectes aquàtics, | cabots | , etc.... i per això es troba sols a aiguamolls, torrents, litoral | del sòtil de ponts, en forma d'igloo, semiesfèrics amb canó d'entrada. El | cabot | , Delichon urbica, és una mica més petit (13 o 14 | el sòtil de coves, etc.... També són dues, o tres i tot, les postes del | cabot | . Els joves són encara més parasitats que les oronelles. És igualment | sobretot, pot observar-se un típic hirundínid, amb tot l'aspecte de | cabot | , però de dors terrós uniforme i parts inferiors relativament obscures. | coa, a l'extrem hi compareixen una sèrie de punts rodons i blancs. És el | cabot | de roca, Hirundo rupestris, un poc més gros que el vist abans | són abundants. L'altra espècie d'hirundínid que tenim a les Balears és el | cabot | de vorera, Riparia riparia (12 cms.), escàs com a | pel seu collar terrós i parts inferiors molt més pàl·lides que en el | cabot | de roca; a més, falten les taques de la coa. La resta de la coloració és | l'hivern i en migració. Família Hirundinidae 184 Riparia riparia | Cabot | de vorera, Oreneta de ribera Avión zapador Sand Martin. | rar. Més freqüent a les migracions. 185 Hirundo rupestris | Cabot | de roca, Roquerol Avión roquero Crag Martin. Sedentari i comú. | Swallow. Migrant no rar. Possible cria. 188 Delichon urbica | Cabot | , Oreneta cua-blanca Avión común House Martin. Estival comú, més | la de l'Africa les aus qui d'allá venen. L'orenella, la valsía y el | cabot | pareixen moretons. Tenen el cap petit y airós, el còs arredonit y de | de sopar. Durant la nit es feien tres o quatres bols i agafaven joell, | cabot | , boga, saupes, calamars i algun peix de sort. També a l'hivern alguna | crustacis (Panaeus kerathurus), holotúries i peixos ( | cabots | , llenguados...). Comunitats de còdols A zones de poca fondària es | i l'alteració de l'hàbitat fa que estigui en situació de perill. | Cabot | d'ortiga (Gobius bucchichi) El cos és cilíndric, comprimit al | Mediterrània que pot amargar-se dins els tentacles d'aquesta anemone. | Cabot | anglès (Gobius cruentatus) El cos és cilíndric, allargat i poc | Viu a fons arenosos a prop de praderies i roques fins als 30 m. | Cabot | d'arena (Gobius geniporus) El cos és cilíndric i allargat amb | a fons de còdols i arena fins als 30 m. És endèmic del Mediterrani. | Cabot | retxat (Gobius vittatus) El cos és cilíndric i allargat. El | i coral·ligen entre els 10 i els 85 m. És endèmic del Mediterrani. | Cabot | d'arena (Pomatoschistus minutus) El cos és allargat i prim. El | subespècies, T. delaisi delaisi i T. delaisi xanthosoma. | Cabot | vermell (Tripterygion melanurus melanurus) El cos és allargat |
|