DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cabró A 91 oc.
cabró M 198 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cabró Freqüència total:  289 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i el pollanc... no diguis! Ara no. Mala pell. Arri, cabró. Passa bou per bèstia grossa. Avui la tonada fa:
. Ell em tractava d'"idiota", de "poeta que viu a la lluna", de cabrón i altres filigranes. Mai no li vaig contestar. Després plorava de ràbia i
temia, acabarà com en Tomàs. Merda, com en Tomàs, jo! No en tinc res de cabró ni de femelleta! Això d'aquest vespre no em tornarà a passar mai més,
por de pensar, de recordar... Et fots aquesta dona gràcies a mi, cabró, la pago jo la festa! T'ho ha dit ell amb veu teva, i si tanquessis els
Anicet? De dia adobo pells de cabra, algun vespre n'emmatxuco de cabró; i somriu; l'Estanislau Noguera, blanc com l'orxata, ranc de la mà
d'esperar les primeres collites, que el sol no cremi tant... —Que el cabró de la Peters ens deixi estar tranquils, que no emprenyi amb els seus
que centraria, d'un "centre-xut" quasi des de la línia de còrner, marcà. Cabró. Vaig ser l'únic de l'equip que no anà a repenjar-se al seu coll i
"si no ho saps fer sense embrutar-me els llençols, no vingues més, cabró", i l'home voltava ja la cantonada sense girar el cap. La casa de gomes
, feta una fúria, i s'encara al Montinet: "Senyora, m'has de dir!, cabró, que qui ets tu per dir-me tia, eh?, qui és ton pare, fill
així, d'una mica més me'n vaig a la cuneta. Baixava un Man i el cabró no se m'aparta. Jo pujava atrapat i, per no canviar, em tiro a la dreta.
bava. El rodolí deia: Visca la Constitució i que mori el gran Cabró! El rodolí es referia, com és natural, al Pretendent; però Cabrera, que
les teulades. També féu referència a l'aparició del diable en forma de cabró o de boc, amb mirada diabòlica. Singularment, el jove estudiant li contà
corbates de seda i dúia les mitges al garró. "Democracia" va tractar de cabrons a mig poble. Si ens hagués tractat de cabres diriem allò de: /piensa
colomins i moltons primals; així com carn de caça: cabirols, cérvols i cabrons monters. Hi hauria fruita de tota llei per a les darreries: gínjols,
mare...! 2a· Dona: Els sentiu? Quan es posen tendres treuen el cabró que duen dedins! Caporal: Què ha dit!? Guàrdia:
cridant: —¡Però, sants del Cel! què serà d'ella en mans d'aquest malehit cabró! —y en un accés d'egoista follía vaig afegirhi:— ¡be la podía haver morta
al infern ¡viva Deu! a... a, a regirar el món, allà hont senti farum de cabró, qu'allà serà ell... y ella.— En Pep, qu'era tant fervent devot de la
aleshores la vaig fer a miques, me la vaig deixar prendre com si fos un cabró... I pel meu propi pare, no ho oblidi! S'asseu de nou, segueix donant-se
Em vaig escapar altra vegada cap a fora. ¿Per què has vingut, fotut cabró, per què? M'ho preguntava com si jo pogués tenir a mà la resposta... No
Jo sí. Pere [(somrient)]: Malparida! Cristina: Cabró de merda! Pere: A dos quarts de sis al bar. Cristina:
sentia quan respirava, pel mal que li feia l'orella, un cop de taló del cabró del sergent quan ell havia caigut a terra, pel mal de les cames, pel mal
entrar i va tancar amb clau per la part de dins. —Amb què em vares pegar, cabró? —Ja veig que no. T'hauré d'ajudar. Es va guardar la clau dins la butxaca
heroi magnífic vencedor ve del front. Matar? No em derrotareu, cabrons, no em derrotareu. Potser dins una cel·la, a pa i aigua,
però. Amb les vostres misèries, no. No em vencereu, cabrons, així no. Als maulets ...! Lluent i tens el crit de l'horta
hagut un bescanvi meteòric de fineses a L'Edèn: —Malparit! —Capat! —Cabró! I de seguida el desastre: cambreres i coristes haurien afegit el
—I les granotes! —I, als alemanys, que els donin pel sac! —Calleu, cabrons! —Púrria! —Faldilletes! —Vive la France —va col·laborar
de romaní amuntegades al costat de la porta. —Fills de puta! —Avant! —Cabrons! —Avieu-vos pel carreró del Sol! La Carmela va sentir un plany a la vora;
enganyats per les dones respectives. La tradició de banyuts (però no de cabrons —matisava l'apotecari— perquè els Móra ni podien avenir-se al que
ancestral que empenyia l'Honorat del Cafè a eixir en secret disfressat de cabró i a embestir la gent amb la testa banyuda; la que neguitejava la
Se senten molts gemecs.)] Sanitari: Cony, i com tiren els cabrons! Quina destrossa! Milicià 1: Ja poden fer-ho. Amb les armes i
cap a la paret, va parir, aquestes guàrdies a l'Audiència són les més cabrones perquè veus carn de forca. I quan l'Andreu els anava a preguntar per què
on la lludrigada demoníaca carda fins al vòmit, gargall bord de cabró colloner, cau de merda podrida... Tot això i encara més va pensar don
i li va suar la calba. Va odiar l'Elvireta meva i el somriure gèlid del cabronàs del Terradelles. Fins que va demanar proves. —Tenim el testament i la
del meu despatx, quan va plegar l'antiga casa Esmerats. Ja era hora, cabronassos! Un retall perfiladíssim de quart creixent i l'estrella de la tarda.
un cop d'estat. On ho he d'haver vist? El fet, però, és que aquests cabronassos no s'estan quiets. Després de les feines domèstiques que tinc assignades
ni tan sols els Podrits. Estic segur que ho fan per fer patir, els cabrons. Trempen de gust torturant les persones, els malparits, hi pots pujar de
Tomeu qui l'interpel·là sense excessiva delicadesa: —¿Que ets sord o què, cabró? Amadeu no era sord. Tot i el zumzumeig que li entabanava lleugerament
del món, també s'aixecà del seient: —Què cony has d'entendre tu, cabró! —He dit que us entenc i és que us entenc! —Ets un puta vell i els
és una merda —s'introduí Cati. —Tu calla, puta de calendari —féu Ferrer. —Cabró —exhalà Cati, calmadament. —No tornem a començar —digué Valls, paternal.
. ¿A què et dediques? —Faig classes de tennis. —Tu sempre prop del xixi, cabronot! En vista de l'espectacle lingüístic, vaig creure oportú posar una mica
res. Quin desastre. En canvi, el d'anglès era facilíssim. Però la molt cabrona ens ha posat un sufi a tots, excepte a la Carola, que li ha posat un
combinats, que catapultar amunt la nació. —Com tots els homes, ets un cabró masclista! —ha continuat sentenciant Lola al restaurant amb la
i amb l'escut de les quatre barres. —I si no ens fan cas i ens deixen el cabró del marquès per a nosaltres? —vaig preguntar jo. —El matarem capolant-lo
la mare morta, renegava dels homes que l'havien follada abans, em deia «cabronàs» amb una placidesa immensa, la boca segregant abundoses bombolles de
el cap, obert els ulls i llançat un gemec. —La mare que us va parir, cabrons!... —Ho vaig dir cridant molt cap a dins, d'aquella manera que fa tant de
que fa tant de mal a l'ànima. Però és que estava horroritzat—. Aquests cabrons de merda no l'han pelat! I vaig sortir rabent de l'habitació, seguit del
se sentí cansat, esgotat, mort com quan la setmana passada el cabró del sergent els va fer fer deu voltes al perímetre del camp d'instrucció
—i recalcava allò de «senyor» escopint dins el foc—: jo a això li dic un cabró consentit. I llavors Paula davallava del banc i ballava damunt les
inflades panxes de golafres, perquè us l'acabau de menjar. —Que no era cabró? —va demanar en Canello amb la boca plena—. Vull dir, cabrit? —Cabró era
era cabró? —va demanar en Canello amb la boca plena—. Vull dir, cabrit? —Cabró era —va dir en Balum—, però el cabró d'en Duran. En Canello va

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »