×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cabró |
Freqüència total: 289 |
CTILC1 |
i el pollanc... no diguis! Ara no. Mala pell. Arri, | cabró | . Passa bou per bèstia grossa. Avui la tonada fa: | . Ell em tractava d'"idiota", de "poeta que viu a la lluna", de | cabrón | i altres filigranes. Mai no li vaig contestar. Després plorava de ràbia i | temia, acabarà com en Tomàs. Merda, com en Tomàs, jo! No en tinc res de | cabró | ni de femelleta! Això d'aquest vespre no em tornarà a passar mai més, | por de pensar, de recordar... Et fots aquesta dona gràcies a mi, | cabró | , la pago jo la festa! T'ho ha dit ell amb veu teva, i si tanquessis els | Anicet? De dia adobo pells de cabra, algun vespre n'emmatxuco de | cabró | ; i somriu; l'Estanislau Noguera, blanc com l'orxata, ranc de la mà | d'esperar les primeres collites, que el sol no cremi tant... —Que el | cabró | de la Peters ens deixi estar tranquils, que no emprenyi amb els seus | que centraria, d'un "centre-xut" quasi des de la línia de còrner, marcà. | Cabró | . Vaig ser l'únic de l'equip que no anà a repenjar-se al seu coll i | "si no ho saps fer sense embrutar-me els llençols, no vingues més, | cabró | ", i l'home voltava ja la cantonada sense girar el cap. La casa de gomes | , feta una fúria, i s'encara al Montinet: "Senyora, m'has de dir!, | cabró | , que qui ets tu per dir-me tia, eh?, qui és ton pare, fill | així, d'una mica més me'n vaig a la cuneta. Baixava un Man i el | cabró | no se m'aparta. Jo pujava atrapat i, per no canviar, em tiro a la dreta. | bava. El rodolí deia: Visca la Constitució i que mori el gran | Cabró | ! El rodolí es referia, com és natural, al Pretendent; però Cabrera, que | les teulades. També féu referència a l'aparició del diable en forma de | cabró | o de boc, amb mirada diabòlica. Singularment, el jove estudiant li contà | corbates de seda i dúia les mitges al garró. "Democracia" va tractar de | cabrons | a mig poble. Si ens hagués tractat de cabres diriem allò de: /piensa | colomins i moltons primals; així com carn de caça: cabirols, cérvols i | cabrons | monters. Hi hauria fruita de tota llei per a les darreries: gínjols, | mare...! 2a· Dona: Els sentiu? Quan es posen tendres treuen el | cabró | que duen dedins! Caporal: Què ha dit!? Guàrdia: | cridant: —¡Però, sants del Cel! què serà d'ella en mans d'aquest malehit | cabró | ! —y en un accés d'egoista follía vaig afegirhi:— ¡be la podía haver morta | al infern ¡viva Deu! a... a, a regirar el món, allà hont senti farum de | cabró | , qu'allà serà ell... y ella.— En Pep, qu'era tant fervent devot de la | aleshores la vaig fer a miques, me la vaig deixar prendre com si fos un | cabró | ... I pel meu propi pare, no ho oblidi! S'asseu de nou, segueix donant-se | Em vaig escapar altra vegada cap a fora. ¿Per què has vingut, fotut | cabró | , per què? M'ho preguntava com si jo pogués tenir a mà la resposta... No | Jo sí. Pere [(somrient)]: Malparida! Cristina: | Cabró | de merda! Pere: A dos quarts de sis al bar. Cristina: | sentia quan respirava, pel mal que li feia l'orella, un cop de taló del | cabró | del sergent quan ell havia caigut a terra, pel mal de les cames, pel mal | entrar i va tancar amb clau per la part de dins. —Amb què em vares pegar, | cabró | ? —Ja veig que no. T'hauré d'ajudar. Es va guardar la clau dins la butxaca | heroi magnífic vencedor ve del front. Matar? No em derrotareu, | cabrons | , no em derrotareu. Potser dins una cel·la, a pa i aigua, | però. Amb les vostres misèries, no. No em vencereu, | cabrons | , així no. Als maulets ...! Lluent i tens el crit de l'horta | hagut un bescanvi meteòric de fineses a L'Edèn: —Malparit! —Capat! — | Cabró | ! I de seguida el desastre: cambreres i coristes haurien afegit el | —I les granotes! —I, als alemanys, que els donin pel sac! —Calleu, | cabrons | ! —Púrria! —Faldilletes! —Vive la France —va col·laborar | de romaní amuntegades al costat de la porta. —Fills de puta! —Avant! — | Cabrons | ! —Avieu-vos pel carreró del Sol! La Carmela va sentir un plany a la vora; | enganyats per les dones respectives. La tradició de banyuts (però no de | cabrons | —matisava l'apotecari— perquè els Móra ni podien avenir-se al que | ancestral que empenyia l'Honorat del Cafè a eixir en secret disfressat de | cabró | i a embestir la gent amb la testa banyuda; la que neguitejava la | Se senten molts gemecs.)] Sanitari: Cony, i com tiren els | cabrons | ! Quina destrossa! Milicià 1: Ja poden fer-ho. Amb les armes i | cap a la paret, va parir, aquestes guàrdies a l'Audiència són les més | cabrones | perquè veus carn de forca. I quan l'Andreu els anava a preguntar per què | on la lludrigada demoníaca carda fins al vòmit, gargall bord de | cabró | colloner, cau de merda podrida... Tot això i encara més va pensar don | i li va suar la calba. Va odiar l'Elvireta meva i el somriure gèlid del | cabronàs | del Terradelles. Fins que va demanar proves. —Tenim el testament i la | del meu despatx, quan va plegar l'antiga casa Esmerats. Ja era hora, | cabronassos | ! Un retall perfiladíssim de quart creixent i l'estrella de la tarda. | un cop d'estat. On ho he d'haver vist? El fet, però, és que aquests | cabronassos | no s'estan quiets. Després de les feines domèstiques que tinc assignades | ni tan sols els Podrits. Estic segur que ho fan per fer patir, els | cabrons | . Trempen de gust torturant les persones, els malparits, hi pots pujar de | Tomeu qui l'interpel·là sense excessiva delicadesa: —¿Que ets sord o què, | cabró | ? Amadeu no era sord. Tot i el zumzumeig que li entabanava lleugerament | del món, també s'aixecà del seient: —Què cony has d'entendre tu, | cabró | ! —He dit que us entenc i és que us entenc! —Ets un puta vell i els | és una merda —s'introduí Cati. —Tu calla, puta de calendari —féu Ferrer. — | Cabró | —exhalà Cati, calmadament. —No tornem a començar —digué Valls, paternal. | . ¿A què et dediques? —Faig classes de tennis. —Tu sempre prop del xixi, | cabronot | ! En vista de l'espectacle lingüístic, vaig creure oportú posar una mica | res. Quin desastre. En canvi, el d'anglès era facilíssim. Però la molt | cabrona | ens ha posat un sufi a tots, excepte a la Carola, que li ha posat un | combinats, que catapultar amunt la nació. —Com tots els homes, ets un | cabró | masclista! —ha continuat sentenciant Lola al restaurant amb la | i amb l'escut de les quatre barres. —I si no ens fan cas i ens deixen el | cabró | del marquès per a nosaltres? —vaig preguntar jo. —El matarem capolant-lo | la mare morta, renegava dels homes que l'havien follada abans, em deia « | cabronàs | » amb una placidesa immensa, la boca segregant abundoses bombolles de | el cap, obert els ulls i llançat un gemec. —La mare que us va parir, | cabrons | !... —Ho vaig dir cridant molt cap a dins, d'aquella manera que fa tant de | que fa tant de mal a l'ànima. Però és que estava horroritzat—. Aquests | cabrons | de merda no l'han pelat! I vaig sortir rabent de l'habitació, seguit del | se sentí cansat, esgotat, mort com quan la setmana passada el | cabró | del sergent els va fer fer deu voltes al perímetre del camp d'instrucció | —i recalcava allò de «senyor» escopint dins el foc—: jo a això li dic un | cabró | consentit. I llavors Paula davallava del banc i ballava damunt les | inflades panxes de golafres, perquè us l'acabau de menjar. —Que no era | cabró | ? —va demanar en Canello amb la boca plena—. Vull dir, cabrit? —Cabró era | era cabró? —va demanar en Canello amb la boca plena—. Vull dir, cabrit? — | Cabró | era —va dir en Balum—, però el cabró d'en Duran. En Canello va |
|