Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'adormí com ells. Aleshores arribaren dels còrrecs de la muntanya	cabrades	d'isards molls i esparverats, vacades desencadenades, ramats i més
un remolí de neu a Canigó. I amb uns grans bots estranys ja la	cabrada	, penyes avall fugía esperitada. Una candela feia resplendir
de fusta que s'està en l'oratori eternalment, i la	cabrada	eixint a l'hora justa. La prima clou. La tenora reprén amb una
les roques isolades. El pastor s'ha adormit; s'adormen les	cabrades	; tan callada és la nit muntanyesa, hom diria que destrenant un
la fondalada, i com una musica en tota la foscor. La	cabrada	és al jaç. Corre un xic de fredor, i al damunt dels roquers
gran, per bé que sigui clar son estatge oferint pastura a la	cabrada	. Que un vell parral s'hi lligui entorn d'un blanc pilar,
tants folcs d'ovelles, dotze ramats de porcs, i altres tantes	cabrades	esparses. I l'hi pasturen gent a sou, i pastors que són d'ell.
pasturen gent a sou, i pastors que són d'ell. I aquí hi tenim	cabrades	esparses, onze entre totes, que es peixen al cap de l'illa: i
roïns fan malbé la ramada." I llavors responia Melanti, pastor de	cabrades	: —"Ai las, què diu aquest gos, que no entén sinó en males manyes!
és que venia. I entre ells parlà aleshores Melanti, pastor de	cabrades	: —"Oïu-me, pretendents de la molt il·lustre regina, sobre
l'un amb l'altre, i va venir-los a prop Melanti, pastor de	cabrades	, duent ses cabres, les quals entre tots els folcats més lluïen,
dels pretendents senyorívols." Així feia ell, i cridà Melanti, pastor de	cabrades	: —"eixeribeix-te, encén foc a les estades, Melanti, i posa-hi a
aquí en terra. I a trenc de matí, crideu Melanti, pastor de	cabrades	, que dugui cabres, les que entre tots sos ramats excel·leixin,
per darrera vegada, aquest home." I llavors responia Melanti, pastor de	cabrades	: —"No pot ser, Agelau, nodrissó de Zeus: car la bella portada
han desades les armes." Així havent dit se'n pujà Melanti, pastor de	cabrades	, cap a la cambra d'Ulisses, pels graonats de l'estada.
amb l'altre. I anà de bell nou a la cambra Melanti, pastor de	cabrades	, per dur les armes belles. I el bon porcater va adonar-se'n,
de la porta, i en ser que passava el brancal Melanti, pastor de	cabrades	, portant a l'una mà un bell casc de cimera, i a l'altra
traspua l'aigua. Quim. Bon dia i bona hora tingueu, dones. La	cabrada	ja em deu esperar. Ció. Bon dia tinguis, cabrer, i bona pastura
d'Or, que dormia, la nit, dintre una balma, i de dies pasturava amb la	cabrada	. Pere Una cabra d'or? Pau Qui mai ha vist una cabra
hi pasturen hostes i gent de bouada que és seva. I aquí tenim	cabrades	esparses, onze entre totes, que al cap de l'illa pasturen, i
roïns fan malbé la ramada. I al seu torn li digué Melanti, pastor de	cabrada	: —I ara, ¿què s'empatolla aquest gos carregat de malícia? Jo un
i d'on és que venia. I va dir-los llavors Melanti, pastor de	cabrada	: —Escolteu, pretendents de la molt il·lustre regina, sobre
així l'un a l'altre, va presentar-se on eren Melanti, pastor de	cabrada	, que menava unes cabres, les més lluents de la pleta,
dels pretendents senyorívols. Tal digué i ordenà a Melanti, pastor de	cabrada	: —Au, cap viu, revifa'ns el foc de la sala, Melanti; posa-hi
ja l'arma ganxuda. Ara, demà, ordenem que Melanti, pastor de	cabrades	, dugui unes cabres, les més excel·lents de tota la pleta,
per darrera vegada aquest home! I llavors respongué Melanti, pastor de	cabrades	: —No hi ha manera, Agelaos: és massa a tocar de la porta gran
Ulisses i el fill molt il·lustre. Tal havent dit, pujà Melanti, pastor de	cabrada	, cap al tresor d'Ulisses pels espiralls de la sala.
així l'un a l'altre, va tornar al tresor Melanti, pastor de	cabrada	, per portar més arnès; i el diví porquerol va adonar-se'n
esperant-lo; i, quan passava el llindar Melanti, pastor de	cabrada	, a l'una mà portant un magnífic casc de cimera i a