DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cada IND 73945 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cada Freqüència total:  73945 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, tan diversa com li és
conseqüències que en resulten— i de governar en teoria, amb un poder cada cop més i més discutit, la poesia eròtica. No sabem com s'ho fa per
pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense oblidar-se'n de cap. Per què amuntega
de tot i raonable, no puc evitar l'impuls nerviós, estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte al
l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva
el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento
Poder i Força. I tots dos, junt amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava damunt el reu, s'abatia després sobre el
tercera, i després els hauré jo. I així sense parar, una estona precisa cada una. L'ull, en aguait, mira, observa, escruta, penetra, abasta. I la
el que estrictament et calgui i no negligeixis d'aturar-te a contemplar cada vespre el sol quan es pon dins les més tranquil·les aigües del mar, les
de totes les altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no podia
entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a
"Pel cap baix l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada disbauxa. Si no, fóra massa bonic i senzill. No m'ho empasso", va
Ens cansarem més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima. No deixarem de consignar, però, que a Lavínia hi va
És una tetradracma", repetia amb fermesa l'administrador del culte. "Cada vegada ho poseu més car, gairebé fora del meu abast. I m'augmenteu també
suplici, Màrsias creia sentir encara la música que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel, estranya, aliena a ell, ja
comencem a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia més i més victoriosa, contra infermetats i malalties, adversa de
i Ea, però no recordo amb precisió quin d'aquells trossos va tocar a cada un dels conspicus subalterns. Em sento marejada, no gaire còmoda, i
la fam de la vida. Perquè el pinxo s'entreté a apallissar-la al final de cada funció, s'hi diverteix, m'hi jugaria el coll. Bah, bah, Pudentil·la Closa
Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un
sovint tan sols per jactar-te'n davant un públic més o menys ingenu, cada cop més reduït i indiferent, et serà impossible d'envanir-te amb les
indret, sota els arbres vells, immensos i tothora verds. Allunyant-se cada vegada més del seu antic bressol, s'enfilava per les roques i andarejava
de l'altre, Ludovicus Baronet. "Sí, és inesgotable, perquè tan sols a cada santuari hi havia un serpent guardià", va pondre, impertèrrita, Upupa
prosseguia, contrariant el fervorós desig, Pulcre Trompel·li, "que cada serpent tenia nom, però en aquest precís instant no els recordo."
pentinada perquè facis goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i
Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls
adolescència, Ismene saludava l'opulenta Crisòtemis, mentre la besava a cada galta. "Que trobes el jardí preciós? No, ja no hi ha ni vestigis de
florien els geranis, l'alfàbrega i les clavellines, que ella regava cada capvespre. Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes es
ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res
—Maria Àgueda— hauria acabat de sopar; hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al costat,
amb un amic. Però Randa no s'acostà: continuà proferint blasfèmies cada vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino Costa per a quan tornés a
una observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, tallant, que
per conformar-se al seu caràcter. Ella, no obstant això, es mostrà cada dia més susceptible, més irritable i agressiva, saltant al més mínim
totalment oposat a l'amo anterior, a qui veien, amb prou feines, un cop cada any i encara amb ocasió d'alguna cacera. Juraren, doncs, obeir-lo en tot
casament. S'habituà talment a elles, a llurs persones i als treballs, que cada cop que havia de baixar a Santa Maria li costava gairebé un esforç. Ben
veié morir després el pare de la nena; veié envellir l'Arcisa, la mare, cada dia més fidel a la masia i a l'amo; veié envellir Andreu, el mosso, i
havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i ballava cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de gresca
per deixar l'acordió per riure més a pler. Llavors el vell s'enfadà. Cada vegada més arrabassat, ja foll per complet, va avançar-se de sobte cap a
les escales. Després de sopar, quan Tiago de Candaina l'anà a veure com cada nit, la mare de Mila li digué que la noia s'havia trobat malament i que
mena d'illes benaventurades on els seus ulls no es veiessin ofesos cada dia per un nou espectacle de crueltat o de dolor, on trobés més que fos
Mila, en la seva ànima somreia: "Tot l'any és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha
encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has pensat! Em
estremides, i la idea del càstig la contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en
més la vigilància entorn de la seva filla. Resultava, amb tot, que cada tarda el vell Costa havia de deixar Santa Maria per a dirigir-se a una
el sopar hagué d'esforçar-se per amagar la seva pena. Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i silenciosa. Per fi, un
de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els llibres de
el poble progressivament. A l'hivern una colla de caçadors se n'anaven cada any a la muntanya a caçar cabres salvatges, porcs senglars, a voltes
en un somni. Mila, a poc a poc, havia anat coneixent-lo, identificant-se cada vegada més amb ell, i alhora que descobrí els tresors de tendresa i de
"Ambdós estàvem sols, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia." Cada dia Mila es sentia en ell més compresa o, el que és el mateix, més
mai si ho feia seriosament o si es burlava de la gent. Assistia a missa cada dia, i freqüentava també la taverna, car ni a l'una ni a l'altra no feien
davant la taverna del Pintat, on un grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a xerrar i a beure un vas de vi. Entre els

  Pàgina 1 (de 1479) 50 següents »