DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cadascú IND 4053 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cadascú Freqüència total:  4053 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei que ens assignen a cadascú. És probable que la Moira existeixi des dels orígens, darrera el Caos,
i savis s'ocuparan de mi i de la meva acció i, en general, m'exalçaran. Cadascú hi dirà la seva, és clar, i estimularé intel·ligències i sensibilitats.
les relacions amb la seva dona continuessin igual aparentment, però que cadascú faria vida independent de l'altre. S'instal·là un llit en una habitació
llur comesa, i amb breus paraules els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per acabar els participà que ell romandria gairebé
en cas d'atac d'un enemic; ningú tampoc com ell no hauria sabut ajudar cadascú en les desgràcies particulars, i la seva impassibilitat i la seva
manera de pensar i de sentir. Ambdós es movien en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una vora distinta; l'un vivia en les seves
L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra, la dels altres: la de cadascú— és inevitable: hauríem de procurar que acabés sent, ja que no innocu,
és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I
" —el "sant", el "savi", l'"home virtuós"—, i cadascú era incitat a acostar-s'hi, a identificar-s'hi. No es tractava de
la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra pressumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això:
Però això és un miratge. No hi ha dubte que la gent són els altres —i cadascú de nosaltres. Guerra No sé què devia passar en altres èpoques. Però la
quan deixem de pensar que és "una passió inútil". Humiliació Cadascú se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes. Conec, per
que en pogués fer l'escriptor, se li imposa durament. Roma i Luter, cadascú per la seva banda, exigiran d'Erasme una adhesió declarada a favor, és
igualment en el gust del lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra excessiu, gairebé una
de la ressonància cristiana del mot. Tendim a establir un buit entre cadascú de nosaltres i els altres: una distància infranquejable. En tot cas, una
Quant als hàbits conversacionals, no cal dir res: l'experiència de cadascú és suficient. Aquesta experiència, d'altra banda, ens avisa que la
de tant en tant, tampoc no serà massa perniciós. I em sembla just que cadascú triï, per excedir-se, el pecat o la virtut que més gràcia li faci. Els
on les fa aturar, mirant cap als arbres. —Més val que ens separem —diu—: cadascú pel seu costat. —Us quedeu, vós? —li pregunta la de l'escopinada. —No
s'exclamà: —No la critiqueu. És molt desgraciada, la pobra Pigada. I cadascú sap el que passa dintre seu. —Culpa d'ella i de "dengú" més. Hagués
Dempeus en el carrer, raonen quan es troben. I cadascú segueix després el seu camí. Oh l'amor inserit, quina cosa, en
moment precís, en el moment mortal. "Però Déu està en tot." Cadascú de nosaltres l'anava interpretant, i era brisa o gemec,
d'amor i de treball, de contribuir, entre tothom, i cadascú en allò que faça, per a l'establiment d'un ordre, la
o no a casa, que faci dia o negra nit, sempre les portes resten obertes. Cadascú cull la fruita del primer arbre que troba o de la primera casa on es
de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia. Cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història; jo sóc esclau de les
la Polinèsia, com un desconegut paradís, cantava en la imaginació de cadascú. Ara en les ganyotes o en els somriures dels passatgers hi ha una
a predicador, diable! Nosaltres sabem vetllar per la salut dels homes. Cadascú el seu ofici. Diab· Tu ho has dit, Querub admirable. Però el meu
seva sang, com a l'Edat Mitjana), sota el conveni tàcit que a la sortida cadascú es reintegraria en el seu món. El jesuïtisme havia creat a Palma una
Vivien, doncs, distanciats, però dignes, bevent, com havia dit Collera, cadascú en el seu vas, on cada vegada hi havia més poca aigua. A
hostal en cria. Tot ha finat com cal. La gent ve aquí, la nit hi passa, cadascú somia, i, en acabat, repren el seu camí. Mireu, ja trenca el dia.
Em va dir que tenia notícies d'en Mateu, que estava bé, perquè encara que cadascú fes la seva vida, havien quedat amics per respecte a la nena. Que mai no
el braç i va ensenyar els ciris a aquell senyor i es van donar la mà i cadascú va anar pel seu camí i jo vaig tornar a seguir la senyora perquè em feia
jo. I va dir la veritat. XLI I els nens van començar a estudiar, cadascú a la seva habitació amb finestra, amb llit daurat, amb cobrellit blanc,
marit i muller es guaitaven mig avergonyits i en la cua de l'ull de cadascú hi havia el belluguet d'una llàgrima. Aleshores don Tomàs s'adonava que
—De tot en diu persones, vostè! —Per què, no? Jo amb els gustos de cadascú no m'hi fico; però passi, passi... Dorotea va fer entrar el seu visitant
que les diferències físiques i morals entre ells són fortíssimes, que cadascú enfila la vida per indrets diferents i oposats; però en un moment de
sentien Frederic, Josefina i Guillem davant de don Tomàs de Lloberola; cadascú fugia pel seu cantó, cadascú odiava i renegava a la seva manera els
i Guillem davant de don Tomàs de Lloberola; cadascú fugia pel seu cantó, cadascú odiava i renegava a la seva manera els sentiments i les idees paternes.
el cubista, volgueren obtenir de la realitat —encarant-se amb ella cadascú a la seua manera i amb els seus procediments— aqueixa bellesa plàstica
intenció. Teresa troba la família repartida en els llocs que correspon a cadascú vora la gran taula amb cobertor ordit a punt de ganxet, que fa joc amb
entra Tomàs amb el cosí; de seguida compareix la resta de la família, cadascú per una porta diferent, com si obeïssin a un senyal. Laura diu que té mal
potser hauria après l'art enginyós d'adaptar-se a la manera pròpia de cadascú: de simular que s'adaptava en comptes de refiar-se en una possible
es mobilitza per complir com és de llei, amb el bon intent de quedar bé. Cadascú ocupa el seu lloc en ordre rigorós, segons el grau del parentiu: els
recupera un dels seus fills més fidels. De les idees d'en Manuel cadascú en pot pensar el que vulgui, però tots, els amics i els contraris, estan
en alguna forma, per restablir així la totalitat del propi "jo" de cadascú. Jo sóc jo, no pas únicament ara, sinó d'ençà que existeixo, i aquest
l'altre el major plaer possible —fins al punt que, per escoltar l'altre, cadascú refreni el propi impuls de parlar d'ell, però sabent alhora que l'altre
seu cant més que no pas els el comunica. El narrador "conta", i conta a cadascú perquè l'entengui, i fa, perquè l'entenguin —imaginem l'avi tradicional
antecessors romàntics— i per cercar maneres de cantar que s'adrecin a cadascú; maneres de cantar, no pas com les del cantaire, sinó com les de la mare
cas, en la narració sí que hi ha una evidència de com aquest adreçar-se a cadascú va ésser decisiu. Els vells narradors —la novel·la d'abans del que ara en
de l'home, que n'és propietari, ofereix un caràcter estadístic: cadascú oficia quan vol i sense coordinar la seva iniciativa amb d'altres. Però
muller, que provenen necessàriament de /susu\ diferents, aporten cadascú els seus nyams de sembra, que cultiven en jardins diferents i que mai no

  Pàgina 1 (de 82) 50 següents »