Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es tractava d'una petita intriga, passablement verinosa, de criatures, de	cagallons	de seminari... —Senyor Roca, una mica més de cafè... —digué el senyor
era al peu dels embalums al costat d'una capsa de galetes coberta de	cagallons	de rata. D'esma els espolsà amb un cop de mà. Agafà una escarpra i un
dignitat humana en els seus aspectes més bàsics i decisius. No era pas un	cagalló	de seminari filosòfic, universitari, petitet i Déu n'hi doret. Era un
de pericó (planta de torrent que es troba en s'estiu). 7è· Picar	cagallons	d'ovella i posar-s'ho dalt s'espellat. Aquest remei és molt emprat p'es
o no, i adonar-se si a la seva boca hi ha pèls enganxats; conèixer si els	cagallons	són tendres. Si es troba un cau o pas dels dos animals esmentats amb pèl
al cap de poques hores la font revenia ab aigua bruta, branquillons,	cagallons	de bè y peixos; y altres que si la pluja era molt abundant, la font
Se pren lo color que es vol introduir en la planta, y se mescla ab	cagallons	de bé una porció de vinagre y un poch de sal, fen de manera que en la
se sembra la llavor si se fa en llavor: per aixó se disol en vinagre	cagallons	de be, ó un poch de almesch ó de ámbar en polvo y se posa la llavor y
i capons, per causes desconegudes convertits en	llons	. Ha vingut un fumador que fumava un gran cigarro. —I
Remey per fer pellar una llaga encara que sia de escaldat. Pendràs	cagallons	de cunill, ne faràs polvos, y aplicats à la llaga curat segur.
presoners van llançar-se damunt dels inquisidors i els van deixar fets un	cagalló	: els frares dominics no es trobaven ni la calba, els botxins s'engolien
tres hores anàrem despenjant lligalls que, sovint, ja només contenien	cagallons	de rata o, no sé per quina circumstància, volianes blanques, ben
Deixa l'alforja i allunya't. James: Ah, ja ho entenc, tens el	cagalló	, asteca! Mendoza: Stewart, si baixo t'estripo. James:
i Paco se'n retiraren. Maru es queixà: —Cagondeu, Xurro, em portes com	cagalló	per séquia tota la tarda. Vull veure-les: ful d'asos. —Póquer de
a la borda. Els primers d'arribar havien trobat la porta oberta i, pels	cagallons	del corral, van conèixer que la nit abans hi havien estat els llops. —I
i encabat, va embrostar les fustes amb un sostre d'herba i amb els	cagallons	de la bèstia per sobre. La primera nit que el llop hi va caminar pel
va caure estamordit, tant pel patac del tascó com per la pudor dels	cagallons	. A bocafoscant, van baixar uns quants homes del poble amb un baiard.
-la—. Si t'agrada la merda, té. —Va collir unes fulles, plegà el	cagalló	i el tirà a la imatge, que quedà ben empastifada. Encara no havia atrapat
les teves idees, m'hauries d'abraçar en companyonia per només tenir un	cagalló	de cotxe, però em menysprees precisament per això. Sóc pitjor que el teu
Lola i don Vladimiro entraren, unes cabres s'aixecaren remolestes:	cagallons	arreu, pudor de pixum. Pujaren una escala que es descloscava. Una porta
branca o bé un moixò? Potser el crit desesperat d'ocell? O, tal volta, un	cagalló	dels homes... En una altra ocasió, la pollina va sentir que el Quim deia
peixos. En la pudor, eixams de mosques barbaneres es multiplicaven en els	cagallons	. Riallejant, la multitud vestida de negre amb un mocador nuat com un
—Gens. L'amor, l'amistat, totes aquestes punyetes són	cagallons	de simi... —Si pense tot aquò que dise perquè te sias pas
gregaris arraïmats pels lladrucs dels sicaris,	cagallons	, cagadurs i cagadubtes estupradors de ruïnes abruptes,
Ella rai! No veu que el mam li era mitja vida. Com per a un	cagalló	la teta de sa mare. I vist que el meu papà en xumava tant per la
grassa vagareja per clots, s'esfilagarsa. Tu, negre	cagalló	, lliure de closca, surts de la terra. Lent com el dia,
com cagava. He sentit Ch. murmurant un rodolí en què comparava els	cagallons	d'ocell amb els seus. Així doncs, en les enunciacions sexuals de
puc imaginar com ho han fet amb les seves potes de rata. També es veuen	cagallons	, com pinyols d'olives negres. Això significa que han menjat. Un cop a
Doumer. Amb una mala fe deliciosa, en Rebatet es va plànyer de l'olor de	cagallons	que portava el vent de l'Alier. —Aquesta ciutat put... És una pobra còpia
[...] ni són «filòsofs», ni tan sols «nous». Són una mena de	cagallons	de Camus, però sense el patetisme, sense l'ansietat vibrant que fluïa en
d'empassar. M'agradava la merda, m'agradava cagar, m'agradaven els	cagallons	, però costava massa fabricar-los. Després de tres llaunes de cervesa,
trucaria un altre cop. i un altre, i em deixaria anar els seus petits	cagallons	. jo era el vell que no havia venut la meva carn al carnisser, i això els
escrots que brollen, oh la gran lletjor de l'home a tot arreu com aquell	cagalló	fresc de gos que la sabata matutina novament no veu; oh la poderosa
senyal que tens alguna oportunitat d'acabar sent alguna cosa més que un	cagalló	literari dissecat parlant del dia que vas conèixer Pound a Spoleto o
! Jo no he robat res!». Els vaig agafar tan de sorpresa, que els va entrar	cagalló	. Em van posar a prova fent-me més preguntes que la doctrina, però quan
dónes conte que tots som uns quanssevol. No som re, no valem més que un	cagalló	de ratolí i quan fotem el camp del món no passa re. Ningú trobarà a
en el dipòsit de merda dels primers i no els va costar gens trobar algun	cagalló	per airejar-lo públicament de manera que més d'un s'hagués de tapar el
per instal·lar-nos al centre d'una rosa de	cagallons	de cabra, massa amunt de la mar que ho salvaria.
? Lenin no: "Llibertat, per a què?". Ni Stalin. Ni Althusser. Són	cagallons	de Hegel. Com Marx». Als anys seixanta, Fuster no hauria pronunciat
cosetes. Tot petitet, insignificant i una mica reconcentrat, com els	cagallonets	dels xais. La importància de les habilitats socials, especialment en
l'estat en què es trobaven, a vegades lamentable, fins i tot amb	cagallons	de ratolí a dintre. Però el canvi entre l'abans i el després deixava els
vellut fosc, lluent de tant portar-lo, va caure suaument, inesperat, un	cagalló	rodó, petit i sec però no tant com el d'una cabra, que va quedar just al
el sentit literal de les paraules, per un moment va veure el fastigós	cagalló	del Bep damunt la closca grisa del vell de Tabola. El Jaumet va suposar
que un centenar de gats. En Serguei va acabar cansat de l'olor dels	cagallons	, de la colomassa, dels crits estrafolaris. Va presentar la dimissió. La
treure el niu de la gàbia. Així evitarem que es puguin acumular	cagallons	amb la possibilitat de fermentacions, potenciació de gèrmens i contagis
hemorràgica. Per comprovar tot això, ens hem de fixar en el tipus de	cagalló	—i en la forma que té—, en si mengen, en la postura en què es posen