DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
caixa F 7521 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caixa Freqüència total:  7521 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

futura felicitat de tots, i que, acabat, Manuel del Santo va treure una caixeta i n'extragué, per mostrar-lo a Candaina, el testament que tenia ja fet.
deturà davant el taüt; estava tan blanc com el mort estès dintre la negra caixa, contrets els músculs de les faccions, amb els llavis ressecs i els ulls
policia; així i tot, el cos de Sant Oleguer va ser profanat i totes les caixetes per a l'almoina van aparèixer forçades i buides. Els policies es
i Bilbao. Transportaven queviures, soldats de la Brigada Internacional, caixetes plenes d'or. Creu que la guerra serà molt curta i que els "desmans"
Ha parlat molt de política social: subsidi als parats, caixa de lloguers, salari familiar... Quan hem tornat feia una nit clara,
cel, en direcció al port. M'hi acosto i, part darrera de l'edifici de la Caixa d'Estalvis, veig una altíssima i ampla columna de fum tèrbol. Després
llaunes de conserva, revistes, un fes vermell... Vora la cuneta, una gran caixa de fusta —segurament d'obusos antiaeris— amb unes inscripcions en rus.
res! —senten que diu quan s'atansen al cotxe—. I no puc confiar-los la caixa, sé que després hi haurà raons. Sabeu perfectament bé que cap d'aquests
ascensor i, quan s'hi atansa, veu dos funcionaris que amunteguen tot de caixes probablement destinades a un altre viatge. —No hi ha ningú, a les
—diu ell. —No obren fins més tard —li contesta un dels homes, reposant la caixa. L'altre ho aprofita per a clavar queixalada a un entrepà que es treu de
un número i un nom sovint abreujat. Tomba cap a l'esquerra, però la caixa de l'ascensor no hi és i el mecanisme refusa d'obeir el seu comanament
d'entrades. Tomben cap a l'indret on de primer els dos individus apilaven caixes, però ara ja ha desaparegut tot, homes i material; només queden els
—pregunta. —No sempre. —Quan he entrat, aquí n'hi havia uns que manejaven caixes —i assenyala cap a l'indret de l'ascensor—. Són els qui m'han dit... —
—Devien ser de la funerària —l'interromp l'home—. De tant en tant porten caixes noves. —Buides, vols dir? —s'admira ell. —Sí. Periòdicament canvien les
no pot evitar de contemplar els rostres dels difunts que reposen en les caixes baixes, per a examinar les quals no cal enfilar-se. N'hi deu haver que ja
enllestim gairebé de seguida; allí, sempre n'hi caben. Continuen manejant caixes d'un extrem a l'altre del recinte, ell cada cop més dèbilment, més
alguna. I aleshores cal acudir als plànols vells que es conserven a la caixa de la direcció. Però amb les obres i eixamples que s'han anat fent
afanyoses que recullen els objectes escampats i els desen en tot de grans caixes de fusta proveïdes de rodetes i que encara no havia remarcat perquè a
estretes avingudes i on els venedors més llestos a plegar carreguen les caixes plenes i tancades. —Si encara deu quedar una hora de llum... —mormola
a la protecció d'un tractor amb remolc on dos individus carreguen una caixa amb gran generositat de renecs, es va allunyant cap a l'altre extrem, es
cap a la parada del jutge de la veu afemellada, atrafegat amb la seva caixa, massa petita per totes les coses que hi ha enquibit. —Ei! —diu,
sense engegar-lo i, amb un seguit de maniobres, l'acula a frec de caixa. Fins aleshores no pregunta: —On les heu deixades, les noies? —Són a la
que s'entretenen una mica... M'ajudeu a carregar? Aixequen la pesada caixa un per cada costat, la repengen sobre la post de darrera del tricicle
vós o un altre dels vostres... —arronsa les espatlles. Ell empeny la caixa cap dins, va avançant. —Ho considereu una injustícia de la sort, ja ho
lliure, car ja queden pocs venedors, la majoria acaben de carregar les caixes i es disposen a emprendre l'èxode cap a la porta, prop d'on s'arrengleren
sense altre mobiliari que un llit sostingut per dos caixons i una altra caixa que fa de tauleta i darrera la qual seu un home de cabells grisos, pelut
i d'infermeres, dones de la neteja i practicants que s'apiloten en una caixa estreta però d'una capacitat poc ordinària, car més avall encara acull
acabà per convèncer-lo. La carrossa ha estat comprada a Gènova, és de caixa abarcada amb el pescant molt alt. Els plafons treballats i pintats de
ho feia. No pogué posar-se la roba que havia deixat ben plegada, dins la caixa, l'endreçada dida, perquè res no li esqueia. I com que ni el pare ni
de la cavallerissa que ja no servia. També es va fer baixar una vella caixa de núvia de les golfes que li serviria de llibreria. La dida l'ajudà
taula, amb dos llits de posts i bancs, amb màrfega de moresc, amb una caixa del tot insuficient. La màrfega cruixia de tal manera que no li permetria
una banyera de porcellana, un rentamans, un braser de tres peus, i una caixa que no podia tancar-se de massa plena. I sobre qualsevol cosa, sobre la
papers plens de la lletra ben feta i espessa de Jeroni i el guardà a la caixa de núvia, on es quedaria, a tot estirar, dues setmanes. Prometé,
negres més pobres. Cases fetes amb retalls de llauna i amb fustes de caixes d'embalar. No es pot demanar una misèria més viva. A les cinc érem a
per a elefants, amb paraigües monstres, demaneu! I, quan només hi ha la caixa simple del camió, les pintures i les lletres són tan d'ampolla de
perquè el negre, posat a tenir pretensions i a aprofitar fustes de caixa de morts i llaunes de sardina o de corned beef, no té idea de la
unes calces i unes gorres de melodrama pur. Un d'ells és fabricant de caixes de morts; l'altre és metge, però sembla que és metge de gàngsters i només
i prim com una anguila que es posa les ulleres i tanca els diners a la caixa. El xinès té una mentalitat peculiar, una moral especialíssima, un
menjar confitada. Crua, us fa l'efecte que rosegueu les serradures d'una caixa de morts. Hi ha altres fruites com la xirimoia, fines de paladar, però
són els xinesos. Tres d'aquests hàbils comerciants han abandonat les caixes de corned beef i els sacs de farina per venir a remullar la
les conserves escalfades i una bossa de pa tou havia sortit d'una mena de caixa de morts de vidre, dintre de la qual dormia, acompanyada de quatre
l'orquestra reposa uns segons, el temps de respirar i d'omplir d'aire la caixa del pit dels dansarins, per reprendre el mateix ritme, cada vegada, però,
que entren a la sala d'operacions acostumen a sortir-ne dins d'una caixa de morts. Tot això que es produeix en el món físic es produeix també en
el principi de no deixar circular cap moneda sense que anés a parar a les caixes de la Reial Hisenda. També cal parar esment que els càrrecs municipals,
El llit (una gran baluerna, reparada amb llates d'una caixa de conyac), arrambat a la pedra, era un cavall de
l'aire, i respirar així, [(Respira profundament.)] amb tota la caixa... I ara ja em sembla que tot tant se me'n dóna. /Amèlia\ Si que
de paraula: tu m'has salvat de la nit (aquí el nom en caixa baixa), lluna seguida, brasa partida,
les coses que jo hi tenia: el cove de la roba, les cadires mitjanes, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes... —A la Colometa la traiem de
vam sortir al rebedor, amb el nen al darrera. Ens vam trobar davant d'una caixa de fusta fosca tota plena de relleus, i d'un paraigüer en forma de
amunt, tot ple de roba i barrets vells. Si en Quimet hagués vist aquella caixa se n'hauria enamorat de seguida; i ho vaig dir a la senyora i la senyora

  Pàgina 1 (de 151) 50 següents »