×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calçar |
Freqüència total: 709 |
CTILC1 |
de les mans. Hermes És aquí un jove amb les espatlles alades, disposat a | calçar | -se les alades sandàlies que faran el seu vol més ràpid. Amic del vent, | li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. | Calçava | sabateta de color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros | sortit al camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; | calçaven | les pesades espardenyes d'espart, i es cobrien el cap amb un ample capell | Tino Costa s'aixecà molt de matinada —no havia dormit en tota la nit—, es | calçà | les espardenyes i, sense dir res als seus oncles, emprengué el camí cap a | d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en una pedra i es | calça | . Un ample silenci s'estén per les fondalades i pels turons; de tant en | llavis que van mastegant un compte que finalitza en el moment que ell es | calça | les sabates. —A formar! —bramula. Amb una sabata a la mà, s'arrenglera | i transparents. Les recull amb dos dits, les deixa al seu costat i es | calça | . Després es palpa les butxaques, inútilment, i de cara a la cortina | per l'elefantiasi. Els peus —que probablement mai no havien estat | calçats | — tenien els dits disposats radialment com les estrelles de mar. Aquest | esguarden com són fetes les balles per dansadors que | calça | d'esclops la riallera comare mort. Oh, fugir on no | cap aquí." M'he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos que sé | calcar | no valen. Corregeix: "No, si la flor no compta. És que era tota | el traç d'esma que us estreny aquest nus? Ella | calca | un fantasma. Tu compliques records. Riu d'haver-ho | Però no té remei. Què pot la nova mà que estrenyem, sinó | calcar | records? Els versos que ell ha pres d'aquesta noia | per això el senescal de Bordeus no el reconegué fins que se'l va treure. | Calçava | unes hoses, o sia botes altes de cuiro com la "hoese" | un corser de set anys, lleuger, corredor i obedient al fre, i que ell | calci | "esperós bé ferms e bé caussans" i que dugui "cambieiras | perpunt que sembla simplement enconxat. El de l'esquerra, en canvi, que | calça | unes gamberes rígides, du, sobre una roba enconxada com la del seu | i les greves o gamberes. Als peus el cavaller | calçava | sabates, sabatons o escarpes, adés de malles adés de | dels individus en forma de comportaments personals; així, quan es | calçaven | , els membres de la divisió Hon'-ga es posaven primer el | tropos, metàfores, metonímies, onomatopeies, al·literacions, tot | calcant | els models oferts per Coll i Vehí. Aquests models, me'ls sabia de | si alçava els ulls devers la reixa, faldilles i cames de dones, peus mal | calçats | , baixos de pantalons bruts i espellifats, cuixes femenines que s'acotaven | un neguit constant. Jo no podia fer com alguns companys meus que avui | calcaven | Maragall, demà Verdaguer o Guimerà, i n'estaven tots cofois. N'hi havia | deia, i ja no parlo de les barcelonines, van més ben mitjades i | calçades | que les marselleses." Un dia, ple d'irritació, abordà una dona tota | caricatura. —Ja en trobarem, de seguida els coneixeràs. Americana negra i | calces | blaves. Sembla que vagin uniformats. I la pala i l'aixada a coll. És | que hi pul·lulaven amb llurs pics i llurs pales, llurs amples | calces | blaves i llurs grosses botes ferrades, m'agafava pel braç i em deia: | Jo mirava al meu davant i veia venir per la carretera unes bombades | calces | i una ampla jaqueta negra amb una pala i un pic al coll. Quan l'home | nerviós de trobar-se entre aquells cheminots i terrassans d'amples | calces | blaves, jaqueta negra i botes ferrades, que per llur aspecte fatigat i | es sotmetria al seu destí; en lloc de vestir-se delicadament es | calçaria | esclops, portaria brusa de manobre, barrejaria colors amb les seves | pedres amb el peu grassó, embolcallat amb una grollera mitja blau cel. | Calçava | uns vells escarpins, adornats amb un coquetó nuset de seda. —Mal llamp, | El caixer senyor és l'únic que sota el frac negre duu un vestit blanc, i | calça | botes de xarol. "Sa capellana", en canvi, és un xicot rossenc, un xic | "Al punt que hom naix comença de morir", deia Pere March, | calcant | un tòpic de Job, o de qualsevol altre "vell" memorable. Viure és | al nostre treball. Que si ja el titulo Nosaltres, els valencians, | calcant | l'expressió primitiva amb què l'historiador gironí volia batejar la seva | corresponen exactament a la de la veritable ciència, com si l'hagués | calcada | i n'hagués prés patró, ens atrevim a dir que és més admirable trobar la | ens diuen que aquesta coincidència pot venir de què nosaltres podem haver | calcat | el nostre mètode en la ciència llulliana, respondrem que quan nosaltres | cor, varen regatejar i varen comprar-me'l, i el vestir-me sense roba i el | calçar | -me sense sabates, com ells varen engiponar-me, tan sols ho podia fer un | esgaripa i un tranquil, molt formal, crida per burla: "—Qui no et feia | calçar | uns bons esclops, per venir a plaça?" Mentrestant, els vailets, entorn | no fa sinó subratllar el que aquestes dues obres tenen de dissemblant. | Calcant | l'esquema de la seva tragèdia sobre l'esquema popular del Borís | digué a la mestressa per pura fórmula, però ja sabia el que li tocava. Es | calçà | els espardenyots, begué un xarrup de vi, i, a bon pas, se n'anà a la | de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit encara a | calçar | les espardenyes camperoles. En Víctor Buxareu és un home obert i franc. | a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts que | calçava | don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de les intimitats de la | i que els acompanyà fins al seu laboratori arrossegant-se muntanya amunt, | calçant | una sabata a un peu i a l'altre una sabatilla, amb les mitges que li | calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra part, com que no m'havia | calçat | les botes per por de fer soroll, els peus se m'enfredoraven sobre | per l'espai com una volició divina. Arrupidet, segut a l'acera, vaig | calçar | -me les botes. Després vaig empendre la marxa mig de puntes, engreït, per | de secalls i rama sobrera i esfullant els branquinyols cimers i | calçant | -los amb els canonets de canya, que havien de sostenir la pallada. En | grans de sorra d'entremig dels dits dels peus; aquell forceguejava per | calçar | -se unes botes que la humitat havia encongit; i qui no reganyava una natja | No sabia avenir-se que aquells peus rodonets i minúsculs, tan ben | calçats | , aquells turmells de daina d'on naixia una cama tornejada i perfecta, | havien d'asseure's per tal de no perdre l'equilibri. Ell deia que els | calçava | i els vestia, però que la vida se la havien de guanyar. Amb aquest pacte | de neu, per dissort excepcionals, el sobtava una alegria infantina. Es | calçava | les seves sabates engreixades, es posava el seu tricot de llana i la seva | de la terra castellana i la de la terra catalana, que no cal dir que és | calcar | el que hem dit que havia dit En Campmany en els seus parlaments a | antigues, reunides en una de sola, que en aquells moments era | calcada | en línies generals damunt de la francesa, que era la que donava la | que si un dia nosaltres arribéssim a governar potser ens decidiríem a | calcar | completament la divisió provincial en la mateixa divisió eclesiàstica, | seguir-ne els contorns. I afegeix que no es tracta de dibuixar, sinó de | calcar | , simplement de calcar. Possessió instantània de la realitat profunda de |
|