×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calçasses |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
de xilè i de tahitiana, és casada amb un senyor vell i aparentment | calçasses | , propietari de Tupai. Mare i filla són a París dansarines oficials | repetia sovint. —A França les dones ho són tot i els seus homes són uns | calçasses | . Per això cal acostar-nos a les masies quan els homes són a treballar al | pare. Els rems s'enfonsaren en l'aigua. El pare, un homenàs refiat i | calçasses | , els acomiadava somrient. Una ombra de por creuà per la seva mirada. Es | s'havia enderiat que Eugènia era una malgastadora i Innocenci un | calçasses | . Ultra escassejar-los el tant que els tenia senyalat cada mes, els el | més pròxima s'esqueia d'ésser el masover del mas veí. Es tractava d'un | calçasses | hipòcrita i afemellat, dels que tiren la pedra i amaguen la mà. Estigué | la Mare de la Soledat, era una dona que havia tingut setze fills, amb un | calçasses | d'home que patia del païdor, antic carrabiner de punt a Roses que a la | i forta, lleial i honesta, si hem de guiar-nos per la seva fidelitat al | calçasses | del carrabiner, però tan mal parlada que només de sentir-la s'entelava el | i per ell un enze pot transformar-se en capità o poeta, i un heroi en | calçasses | . Com hem vist en les primeres facècies d'aquesta història, la mena dels | després ella havia insistit... I ara ell hi anava. "Alguns em diran | calçasses | ; d'altres, potser, poca-solta —pensava;— però... què fer?... No és més | tenim un gat i una gata —deia en Jordi;— el gat és un babau, un pare | calçasses | que tot el dia se'l passa jeient per les cadires, fet un enze. Aquesta | El meu pare va ser sempre un home tímid i servicial, un pobre home, un | calçaces | , com deien els veïns. La seva primera feina, quan es llevava, era | Però aquell dia em féu impressió; s'hauria dit que havia crescut: aquell | calçasses | un xic curt de gambals semblava un home de veres. Jo estava a la porta de | a prometre moltes coses al grup per obtenir-ne una adhesió". Estil | calçasses | : "Típic dels educadors que no tenen cap mena d'autoritat personal, que | planta el marit i se'n va d'una manera ben decidida. I quan ell, aquell | calçasses | d'home que no s'ha adonat de res del que ha passat, li diu "jo també | paraules; devant del mòn, passan per grans hómens y en realitat, sòn uns | calsasses | , méntres que per aquell, les dones dels tals (y no n' hi ha avuy en día | —Ximple! E· —Doctor! V· —Vomitiu! E· — | Calçasses | ! V· —Femer! E· —Arquitecte! V· —Capítol! | castellà!... Mero, [per sí mateix] No, que no soc un pare... un | calsaces | , soc! Ve-t'ho aquí, un calsaces!... Tano, [per sí mateix] | sí mateix] No, que no soc un pare... un calsaces, soc! Ve-t'ho aquí, un | calsaces | !... Tano, [per sí mateix] Qualsevol altre que fos, santa i bona | marit model! Doncs que ho sàpiguin! Veu d'home. —Que he sigut un | calçasses | ? Com no ho han de saber, en veure't? [(Maria estén la roba. Mira | i Maria queda sola. Segueix penjant la roba.)] Veu de Neus. —Un | calçasses | ? La veritat! Un poca-vergonya i un hipòcrita! Veu d'home. —Neus, | calces! Noia II Vaja! Client Bagassa! Adela | Calçasses | ! Adelaida No comencem, ja, que fins ara estem tranquil·les. | No senyor et tornes mal gastador. Rupi· I potsê es torna | calçasses | . [(Apart)]. Escena II [Els mateixos i Roser.] Gert· | a seure. [(Seuen.)] Frank V: Sempre us heu pensat que sóc un | calçaces | , oi? Schamlz: Senyor director... Frank V: Doncs bé, | la dona? Roch. ¡Bah! No hauria vingút pas. No he sigút may un | calsassas | d' aquells que 'ls tè tant lligats la dona, que, si ella 'ls crida, no | y, si 'm véu aquí fumant... Gregori. Ja, ja, ja, ja. ¡Quin | calsassas | ! Roch. Calla home que vè. [(Guardantse 'l fum.)] | Roch. Paper. Paula. ¡Carám! Gregori. (¡Quín | calsassas | !) Paula. Ja es prou trist. Roch. Fumava y... | Paula. Vès; surt fora y no 't mogas del voltant. Roch. ( | Calsassas | ó no calsassas, lo cert es que jo he guanyát.) [(Se 'n vá.) | Vès; surt fora y no 't mogas del voltant. Roch. (Calsassas ó no | calsassas | , lo cert es que jo he guanyát.) [(Se 'n vá.)] Escena II | No se li sembla de res. Gregori. ¡Llástima l' ser tan | calsassas | ! Antonia. Pero per çó no es dolent. Gregori. Cá ha de | Roseta. ¡Didot! Roch. ¿Qué? Roseta. ¡Sòu un | calsassas | si ara la deixéu marxar! L' home es home, y déu manar. Roch. | A ell:)] Quina necessitat tenies de descriure el teu pare com un | calçases | , veia'm? I tot allò de l'enveja... et sembla oportú, et sembla decent? | que's cartejavan aquell parell?— exclamá en Foix ab un candor tot de pare | calsassas | . —Está bé, está bé, y jo que...— Aquí anava á dir "que la | . —Ximpleta! —Sí! Vés dient ximpleta. Lo cert es que t deixes robar com un | calçaces | : primer els tomàquets, després les trumfes, avui les peres... No sembla | oberta. Tothom em diu que jo sóc un taujà que si no tinc de llop tinc de | calçaces | , però, mireu, qui em vulgui ensarronâ m'ha de seguir de molt aprop les | animades, i xerraven, enmig dels improperis del senyor Rafael. —Calla, | calçasses | ! Llepaculs! —Qui ha dit això? I les rialles, les paraulotes gruixudes. El | que l'havia vessada, però ja amb el desig inaturable de ferir aquell | calçasses | obtús i que sigui el que Déu vulgui. —Sí, Mercader: tan cert com que em | què no puc fer-ho, per exemple, molt millor que el senyor Batlló o que el | calçasses | del batlle de Vilalta de Dalt... En fi... contestarem... Ves en quins | No. ¡Pitjor!: A tancarnoshi a tots nosaltres per dropos y | calsaces | ! Batlle: ¡Això es horroròs! Governador: ¡Tal com ho | segurament tèrbola però guardada en el secret més profund, casada amb un | calçasses | impresentable que quasi li doblava l'edat i que era un solidíssim | I Leandre espera i aguarda, les cartes als dits, perquè l'altre com un | calçasses | , s'alça de seguit, s'alça sempre i no engega mai la Neus a torrar. Per | amenaçats de mort pels altres. I si bé el primer —només presència, un | calçasses | — havia actuat amb una ferotgia massa semblant al terror, el segon no | —i ens continua mostrant— que un mateix ésser humà pot passar de ser un | calçasses | a ser un fanàtic, de ser tranquil a tornar-se boig, i que el segle de la | de la seva dona, que el van convertir en la riota de tot el poble, un | calçasses | i un banyes li deien, i més penjaments. A mi em portaven al desordre de | que el vell amor la tornava a perseguir, tenia dubtes, ella, fidel a un | calçasses | enfonsat al sofà, no sabia si escoltar-se el recuperat pretendent. Més | del segon acte, surt a escena el Carlos Monreal: «Aquí me'l tens, fet un | calçasses | al servei d'una dona que no i arriba a la sola de les sabates ni en veu, | seva perdició...", en comptes de dir: "La Lilà serà la que el tregui de | calçasses | de botiga..." Però no vas gosar creuar la porta, no et vas atrevir, no | (fa un cop violent amb la mà a la taula) ...com un imbècil, com un | calçasses | , empassant-me tota l'estona les mostres d'afecte d'aquest adulteri | que m'hi arrosseguis. Jo encara tinc una mica de dignitat, no com tu, | calçasses | ! El Fill se'l mira desafiant. Obre la porta que dóna a la | anar-se'n perquè esperava una nova experiència, Déu meu, per què sóc tan | calçasses | . —T'agrada? És bo, oi? L'Adrià retornà del seu món. S'alçà, | ademés podia acabar molt malament. Ara no, perquè tots els homes són uns | calçasses | i fan veure que no se n'enteren de que la dona se'n va al llit amb tot |
|