Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de xilè i de tahitiana, és casada amb un senyor vell i aparentment	calçasses	, propietari de Tupai. Mare i filla són a París dansarines oficials
repetia sovint. —A França les dones ho són tot i els seus homes són uns	calçasses	. Per això cal acostar-nos a les masies quan els homes són a treballar al
pare. Els rems s'enfonsaren en l'aigua. El pare, un homenàs refiat i	calçasses	, els acomiadava somrient. Una ombra de por creuà per la seva mirada. Es
s'havia enderiat que Eugènia era una malgastadora i Innocenci un	calçasses	. Ultra escassejar-los el tant que els tenia senyalat cada mes, els el
més pròxima s'esqueia d'ésser el masover del mas veí. Es tractava d'un	calçasses	hipòcrita i afemellat, dels que tiren la pedra i amaguen la mà. Estigué
la Mare de la Soledat, era una dona que havia tingut setze fills, amb un	calçasses	d'home que patia del païdor, antic carrabiner de punt a Roses que a la
i forta, lleial i honesta, si hem de guiar-nos per la seva fidelitat al	calçasses	del carrabiner, però tan mal parlada que només de sentir-la s'entelava el
i per ell un enze pot transformar-se en capità o poeta, i un heroi en	calçasses	. Com hem vist en les primeres facècies d'aquesta història, la mena dels
després ella havia insistit... I ara ell hi anava. "Alguns em diran	calçasses	; d'altres, potser, poca-solta —pensava;— però... què fer?... No és més
tenim un gat i una gata —deia en Jordi;— el gat és un babau, un pare	calçasses	que tot el dia se'l passa jeient per les cadires, fet un enze. Aquesta
El meu pare va ser sempre un home tímid i servicial, un pobre home, un	calçaces	, com deien els veïns. La seva primera feina, quan es llevava, era
Però aquell dia em féu impressió; s'hauria dit que havia crescut: aquell	calçasses	un xic curt de gambals semblava un home de veres. Jo estava a la porta de
a prometre moltes coses al grup per obtenir-ne una adhesió". Estil	calçasses	: "Típic dels educadors que no tenen cap mena d'autoritat personal, que
planta el marit i se'n va d'una manera ben decidida. I quan ell, aquell	calçasses	d'home que no s'ha adonat de res del que ha passat, li diu "jo també
paraules; devant del mòn, passan per grans hómens y en realitat, sòn uns	calsasses	, méntres que per aquell, les dones dels tals (y no n' hi ha avuy en día
—Ximple! E· —Doctor! V· —Vomitiu! E· —	Calçasses	! V· —Femer! E· —Arquitecte! V· —Capítol!
castellà!... Mero, [per sí mateix] No, que no soc un pare... un	calsaces	, soc! Ve-t'ho aquí, un calsaces!... Tano, [per sí mateix]
sí mateix] No, que no soc un pare... un calsaces, soc! Ve-t'ho aquí, un	calsaces	!... Tano, [per sí mateix] Qualsevol altre que fos, santa i bona
marit model! Doncs que ho sàpiguin! Veu d'home. —Que he sigut un	calçasses	? Com no ho han de saber, en veure't? [(Maria estén la roba. Mira
i Maria queda sola. Segueix penjant la roba.)] Veu de Neus. —Un	calçasses	? La veritat! Un poca-vergonya i un hipòcrita! Veu d'home. —Neus,
calces! Noia II Vaja! Client Bagassa! Adela	Calçasses	! Adelaida No comencem, ja, que fins ara estem tranquil·les.
No senyor et tornes mal gastador. Rupi· I potsê es torna	calçasses	. [(Apart)]. Escena II [Els mateixos i Roser.] Gert·
a seure. [(Seuen.)] Frank V: Sempre us heu pensat que sóc un	calçaces	, oi? Schamlz: Senyor director... Frank V: Doncs bé,
la dona? Roch. ¡Bah! No hauria vingút pas. No he sigút may un	calsassas	d' aquells que 'ls tè tant lligats la dona, que, si ella 'ls crida, no
y, si 'm véu aquí fumant... Gregori. Ja, ja, ja, ja. ¡Quin	calsassas	! Roch. Calla home que vè. [(Guardantse 'l fum.)]
Roch. Paper. Paula. ¡Carám! Gregori. (¡Quín	calsassas	!) Paula. Ja es prou trist. Roch. Fumava y...
Paula. Vès; surt fora y no 't mogas del voltant. Roch. (	Calsassas	ó no calsassas, lo cert es que jo he guanyát.) [(Se 'n vá.)
Vès; surt fora y no 't mogas del voltant. Roch. (Calsassas ó no	calsassas	, lo cert es que jo he guanyát.) [(Se 'n vá.)] Escena II
No se li sembla de res. Gregori. ¡Llástima l' ser tan	calsassas	! Antonia. Pero per çó no es dolent. Gregori. Cá ha de
Roseta. ¡Didot! Roch. ¿Qué? Roseta. ¡Sòu un	calsassas	si ara la deixéu marxar! L' home es home, y déu manar. Roch.
A ell:)] Quina necessitat tenies de descriure el teu pare com un	calçases	, veia'm? I tot allò de l'enveja... et sembla oportú, et sembla decent?
que's cartejavan aquell parell?— exclamá en Foix ab un candor tot de pare	calsassas	. —Está bé, está bé, y jo que...— Aquí anava á dir "que la
. —Ximpleta! —Sí! Vés dient ximpleta. Lo cert es que t deixes robar com un	calçaces	: primer els tomàquets, després les trumfes, avui les peres... No sembla
oberta. Tothom em diu que jo sóc un taujà que si no tinc de llop tinc de	calçaces	, però, mireu, qui em vulgui ensarronâ m'ha de seguir de molt aprop les
animades, i xerraven, enmig dels improperis del senyor Rafael. —Calla,	calçasses	! Llepaculs! —Qui ha dit això? I les rialles, les paraulotes gruixudes. El
que l'havia vessada, però ja amb el desig inaturable de ferir aquell	calçasses	obtús i que sigui el que Déu vulgui. —Sí, Mercader: tan cert com que em
què no puc fer-ho, per exemple, molt millor que el senyor Batlló o que el	calçasses	del batlle de Vilalta de Dalt... En fi... contestarem... Ves en quins
No. ¡Pitjor!: A tancarnoshi a tots nosaltres per dropos y	calsaces	! Batlle: ¡Això es horroròs! Governador: ¡Tal com ho
segurament tèrbola però guardada en el secret més profund, casada amb un	calçasses	impresentable que quasi li doblava l'edat i que era un solidíssim
I Leandre espera i aguarda, les cartes als dits, perquè l'altre com un	calçasses	, s'alça de seguit, s'alça sempre i no engega mai la Neus a torrar. Per
amenaçats de mort pels altres. I si bé el primer —només presència, un	calçasses	— havia actuat amb una ferotgia massa semblant al terror, el segon no
—i ens continua mostrant— que un mateix ésser humà pot passar de ser un	calçasses	a ser un fanàtic, de ser tranquil a tornar-se boig, i que el segle de la
de la seva dona, que el van convertir en la riota de tot el poble, un	calçasses	i un banyes li deien, i més penjaments. A mi em portaven al desordre de
que el vell amor la tornava a perseguir, tenia dubtes, ella, fidel a un	calçasses	enfonsat al sofà, no sabia si escoltar-se el recuperat pretendent. Més
del segon acte, surt a escena el Carlos Monreal: «Aquí me'l tens, fet un	calçasses	al servei d'una dona que no i arriba a la sola de les sabates ni en veu,
seva perdició...", en comptes de dir: "La Lilà serà la que el tregui de	calçasses	de botiga..." Però no vas gosar creuar la porta, no et vas atrevir, no
(fa un cop violent amb la mà a la taula) ...com un imbècil, com un	calçasses	, empassant-me tota l'estona les mostres d'afecte d'aquest adulteri
que m'hi arrosseguis. Jo encara tinc una mica de dignitat, no com tu,	calçasses	! El Fill se'l mira desafiant. Obre la porta que dóna a la
anar-se'n perquè esperava una nova experiència, Déu meu, per què sóc tan	calçasses	. —T'agrada? És bo, oi? L'Adrià retornà del seu món. S'alçà,
ademés podia acabar molt malament. Ara no, perquè tots els homes són uns	calçasses	i fan veure que no se n'enteren de que la dona se'n va al llit amb tot

Pàgina 1 (de 2)

50 següents