DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
calçasses AII 4 oc.
calçasses M 58 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb calçasses Freqüència total:  62 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de xilè i de tahitiana, és casada amb un senyor vell i aparentment calçasses, propietari de Tupai. Mare i filla són a París dansarines oficials
repetia sovint. —A França les dones ho són tot i els seus homes són uns calçasses. Per això cal acostar-nos a les masies quan els homes són a treballar al
pare. Els rems s'enfonsaren en l'aigua. El pare, un homenàs refiat i calçasses, els acomiadava somrient. Una ombra de por creuà per la seva mirada. Es
s'havia enderiat que Eugènia era una malgastadora i Innocenci un calçasses. Ultra escassejar-los el tant que els tenia senyalat cada mes, els el
més pròxima s'esqueia d'ésser el masover del mas veí. Es tractava d'un calçasses hipòcrita i afemellat, dels que tiren la pedra i amaguen la mà. Estigué
la Mare de la Soledat, era una dona que havia tingut setze fills, amb un calçasses d'home que patia del païdor, antic carrabiner de punt a Roses que a la
i forta, lleial i honesta, si hem de guiar-nos per la seva fidelitat al calçasses del carrabiner, però tan mal parlada que només de sentir-la s'entelava el
i per ell un enze pot transformar-se en capità o poeta, i un heroi en calçasses. Com hem vist en les primeres facècies d'aquesta història, la mena dels
després ella havia insistit... I ara ell hi anava. "Alguns em diran calçasses; d'altres, potser, poca-solta —pensava;— però... què fer?... No és més
tenim un gat i una gata —deia en Jordi;— el gat és un babau, un pare calçasses que tot el dia se'l passa jeient per les cadires, fet un enze. Aquesta
El meu pare va ser sempre un home tímid i servicial, un pobre home, un calçaces, com deien els veïns. La seva primera feina, quan es llevava, era
Però aquell dia em féu impressió; s'hauria dit que havia crescut: aquell calçasses un xic curt de gambals semblava un home de veres. Jo estava a la porta de
a prometre moltes coses al grup per obtenir-ne una adhesió". Estil calçasses: "Típic dels educadors que no tenen cap mena d'autoritat personal, que
planta el marit i se'n va d'una manera ben decidida. I quan ell, aquell calçasses d'home que no s'ha adonat de res del que ha passat, li diu "jo també
paraules; devant del mòn, passan per grans hómens y en realitat, sòn uns calsasses, méntres que per aquell, les dones dels tals (y no n' hi ha avuy en día
—Ximple! E· —Doctor! V· —Vomitiu! E· —Calçasses! V· —Femer! E· —Arquitecte! V· —Capítol!
castellà!... Mero, [per sí mateix] No, que no soc un pare... un calsaces, soc! Ve-t'ho aquí, un calsaces!... Tano, [per sí mateix]
sí mateix] No, que no soc un pare... un calsaces, soc! Ve-t'ho aquí, un calsaces!... Tano, [per sí mateix] Qualsevol altre que fos, santa i bona
marit model! Doncs que ho sàpiguin! Veu d'home. —Que he sigut un calçasses? Com no ho han de saber, en veure't? [(Maria estén la roba. Mira
i Maria queda sola. Segueix penjant la roba.)] Veu de Neus. —Un calçasses? La veritat! Un poca-vergonya i un hipòcrita! Veu d'home. —Neus,
calces! Noia II Vaja! Client Bagassa! Adela Calçasses! Adelaida No comencem, ja, que fins ara estem tranquil·les.
No senyor et tornes mal gastador. Rupi· I potsê es torna calçasses. [(Apart)]. Escena II [Els mateixos i Roser.] Gert·
a seure. [(Seuen.)] Frank V: Sempre us heu pensat que sóc un calçaces, oi? Schamlz: Senyor director... Frank V: Doncs bé,
la dona? Roch. ¡Bah! No hauria vingút pas. No he sigút may un calsassas d' aquells que 'ls tè tant lligats la dona, que, si ella 'ls crida, no
y, si 'm véu aquí fumant... Gregori. Ja, ja, ja, ja. ¡Quin calsassas! Roch. Calla home que vè. [(Guardantse 'l fum.)]
Roch. Paper. Paula. ¡Carám! Gregori. (¡Quín calsassas!) Paula. Ja es prou trist. Roch. Fumava y...
Paula. Vès; surt fora y no 't mogas del voltant. Roch. (Calsassas ó no calsassas, lo cert es que jo he guanyát.) [(Se 'n vá.)
Vès; surt fora y no 't mogas del voltant. Roch. (Calsassas ó no calsassas, lo cert es que jo he guanyát.) [(Se 'n vá.)] Escena II
No se li sembla de res. Gregori. ¡Llástima l' ser tan calsassas! Antonia. Pero per çó no es dolent. Gregori. Cá ha de
Roseta. ¡Didot! Roch. ¿Qué? Roseta. ¡Sòu un calsassas si ara la deixéu marxar! L' home es home, y déu manar. Roch.
A ell:)] Quina necessitat tenies de descriure el teu pare com un calçases, veia'm? I tot allò de l'enveja... et sembla oportú, et sembla decent?
que's cartejavan aquell parell?— exclamá en Foix ab un candor tot de pare calsassas. —Está bé, está bé, y jo que...— Aquí anava á dir "que la
. —Ximpleta! —Sí! Vés dient ximpleta. Lo cert es que t deixes robar com un calçaces: primer els tomàquets, després les trumfes, avui les peres... No sembla
oberta. Tothom em diu que jo sóc un taujà que si no tinc de llop tinc de calçaces, però, mireu, qui em vulgui ensarronâ m'ha de seguir de molt aprop les
animades, i xerraven, enmig dels improperis del senyor Rafael. —Calla, calçasses! Llepaculs! —Qui ha dit això? I les rialles, les paraulotes gruixudes. El
que l'havia vessada, però ja amb el desig inaturable de ferir aquell calçasses obtús i que sigui el que Déu vulgui. —Sí, Mercader: tan cert com que em
què no puc fer-ho, per exemple, molt millor que el senyor Batlló o que el calçasses del batlle de Vilalta de Dalt... En fi... contestarem... Ves en quins
No. ¡Pitjor!: A tancarnoshi a tots nosaltres per dropos y calsaces! Batlle: ¡Això es horroròs! Governador: ¡Tal com ho
segurament tèrbola però guardada en el secret més profund, casada amb un calçasses impresentable que quasi li doblava l'edat i que era un solidíssim
I Leandre espera i aguarda, les cartes als dits, perquè l'altre com un calçasses, s'alça de seguit, s'alça sempre i no engega mai la Neus a torrar. Per
amenaçats de mort pels altres. I si bé el primer —només presència, un calçasses— havia actuat amb una ferotgia massa semblant al terror, el segon no
—i ens continua mostrant— que un mateix ésser humà pot passar de ser un calçasses a ser un fanàtic, de ser tranquil a tornar-se boig, i que el segle de la
de la seva dona, que el van convertir en la riota de tot el poble, un calçasses i un banyes li deien, i més penjaments. A mi em portaven al desordre de
que el vell amor la tornava a perseguir, tenia dubtes, ella, fidel a un calçasses enfonsat al sofà, no sabia si escoltar-se el recuperat pretendent. Més
del segon acte, surt a escena el Carlos Monreal: «Aquí me'l tens, fet un calçasses al servei d'una dona que no i arriba a la sola de les sabates ni en veu,
seva perdició...", en comptes de dir: "La Lilà serà la que el tregui de calçasses de botiga..." Però no vas gosar creuar la porta, no et vas atrevir, no
(fa un cop violent amb la mà a la taula) ...com un imbècil, com un calçasses, empassant-me tota l'estona les mostres d'afecte d'aquest adulteri
que m'hi arrosseguis. Jo encara tinc una mica de dignitat, no com tu, calçasses! El Fill se'l mira desafiant. Obre la porta que dóna a la
anar-se'n perquè esperava una nova experiència, Déu meu, per què sóc tan calçasses. —T'agrada? És bo, oi? L'Adrià retornà del seu món. S'alçà,
ademés podia acabar molt malament. Ara no, perquè tots els homes són uns calçasses i fan veure que no se n'enteren de que la dona se'n va al llit amb tot

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »