×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calúmnia |
Freqüència total: 524 |
CTILC1 |
que pel seu compte, unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una | calúmnia | , perquè aquesta tal vegada provenia, correctament, de Tifó. Els grecs, | a les disbauxes i als negocis bruts. En aquest ram la fantasia i la | calúmnia | va arribar al sublim. De la senyora d'un altre home públic s'afirmava que | vida. Em consta que de mi s'han explicat i s'han fet córrer tota mena de | calúmnies | . La gent no pot comprendre que una persona lliure com jo, que sempre ha | han estat les que m'han criticat més i les que han inventat més | calúmnies | . M'adono que la meva societat i la meva classe és la que té menys | —Doncs, t'equivoques Hortènsia; si t'ha arribat a les orelles alguna | calúmnia | , jo et vull parlar amb el cor a la mà... —Oh, no, Conxa, no | no gens frunzida per cap plec indiscret, esdevenia odiosa; fomentà les | calúmnies | més fàcils de confondre amb la veritat. Tomàs era feliç. En tornar de | sense ostentacions cridaneres. Tothom ajudà a engruixir la murada de | calúmnies | que es formava entorn de Laura, però totes les senyores amigues dalejaren | li fan demostracions esquives, que la miren amb ironia, que la volten de | calúmnies | . Es sent empesa per una estranya força cap a la porta de sortida, per la | però que serien insuficients i s'exposaria llavors a persecucions per | calúmnia | . Per tant, ha desistit d'atacar per aquí i fa la prova a base dels | qui més havia de vetllar per ella, es troba amb un fill als braços i la | calúmnia | , el vilipendi i la crueltat per únics companys. Vacil·la un moment, la | als ulls. —De cap manera, s'hi nega rodonament. Diu que tot això és | calúmnia | ; que no és pare de vostè; que vostè ja és massa gran per a donar crèdit a | hauré trobat en la pobresa el gust del pa del veí i m'hauré atret la | calúmnia | i suportat la infàmia amb el silenci indefens. Aquesta crueltat m'haurà | que va passar després demostra que l'amor de la noia pel xicot no era una | calúmnia | ni cosa de poca importància, i fa pensar que ella, tot i casada amb el | dolents, el de robar era el que sempre m'havia semblat menys greu. La | calúmnia | , la injúria, la deslleialtat, la traïció, la hipocresia m'havien | 's fa traidor y enganya? Julia. Jamay. Tot lo que dius es vil | calúmnia | . Timb· Y lo teu dubte? Julia. ¡Oh! No dubto are. Jo | la Veritat s'amagarà aleshores, batuda pels dardells de la | calúmnia | , i les obres de fe seran trobades molt i molt | de tot cant de sirena, de tot afalac adormidor, de tota emmetzinada | calúmnia | . No hi ha guerra més dura i difícil de menar. Desgraciat qui l'emprèn | imputació, per tot el dit, és falsa; que d'aquest fet, legalment, se'n diu | calúmnia | i és sancionat, amb rigor, en el Còdic Penal. Com s'entén? En nom de la | lo que jo sé es que la senyora més santa del món està exposada a una | calumnia | . Demà, diràn de vostè, y ho haig de creure, jo? Un altre dia diràn de | Rodés. Confesso qu'al contemplar la ràpida crexensa que anava fent la | calumnia | , jo'm divertía d'allò més. —Nó, Camila, nó, —digué la Solís, | apenat, sospitant alguna cosa. —Anèm, Montserrat, per Deu, càlli! Axò son | calumnies | de les cunyades; basta pensar que, si aquell bon senyor hagués tingut les | entrat en els cors. I una que ha entrat en el cor de les gents. Es diu la | Calúmnia | . —Les bones voluntats que semblaven a punt de florir el dia de la | diuen, amb aquella veu que s'anomena unda maris. Hi ha, Senyor, la | calúmnia | . Hi ha la temptació. Hi havia, per als pobres sers que el destí et | calumniats. Em va entristir una mica que tot allò resultés | calúmnia | . Però em va aconsolar de descobrir que el romanticisme existia almenys en | comparar als bruels i lladrucs si això no fos contra les besties una | calumnia | . Hi ha veus que supleixen els renecs, atenuant-los, paròdies vergonyants | cal defensar-se, doncs, atenesos, i cal emprendre's ara de destruir la | calúmnia | que estatgeu fa tant de temps, en un temps talment curt. Jo prou voldria | en aquestes coses. Però no hi entenc res, atenesos. Com han nascut les | calúmnies | Tal volta algú de vosaltres em respondrà: Però, Sòcrates, de què t'ocupes | Però, Sòcrates, de què t'ocupes en realitat? D'on han vingut aquestes | calúmnies | ? Car si no fessis res d'extraordinari, si no fessis res de diferent dels | de fer-vos veure què ha estat que m'ha dut aquesta anomenada i aquesta | calúmnia | . Escolteu, doncs. Tal volta a algú de vosaltres semblarà que no parlo | per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la | calúmnia | . Havent sentit això vaig pensar entre mi: "Què vol dir el déu i quin | enemistats, tan grosses i tan perilloses, que d'elles han sortit moltes | calúmnies | , igualment que l'anomenada de savi. Car els presents es pensen, cada | sobre mi, us han omplert les orelles abans i ara, amb llurs apassionades | calúmnies | . D'entre ells han sortit Meletos i Anitos i Licó; Meletos ofès pels | com deia al començament, si arribés en tan poc temps a destruir una | calúmnia | tan arrelada. Aquesta és, atenesos, la veritat, i no us parlo ocultant-la | però això serà la demostració que dic la veritat i que aquesta és la | calúmnia | i que les causes són aquestes. I si ara o més endavant examineu la cosa | perdrà si sóc condemnat, no és l'acusació de Meletos ni d'Anitos, sinó la | calúmnia | i la malvolença entre la gent; aquesta cosa que ha perdut molts d'altres | jo us convenceria; però així no és fàcil, en poc temps, destruir una gran | calúmnia | . Estant, doncs, segur de no haver fet mal injustament a ningú, cal que no | se'n va al tribunal per tal de calumniar-te, car sap que aquesta mena de | calúmnia | és escoltada per la gent. A mi mateix, quan a l'assemblea parlo de coses | fets en motllos d'aquell metall; i encara avui es diu així. No sé si són | calúmnies | inspirades per la terrissa, la llauna o el ferro colat; també podria | Jo no m'atreviria pas a afirmar-ho. El que és ben cert que mai la | calúmnia | ni la maledicència van ésser perbocades en la seva paraula. Així com era | amb aquestes bèsties que de vegades semblen ximples. (Això era una pura | calúmnia | ). Avui mateix, repara què vull dir?, avui mateix tot baixant el camí de | Són coses que surten bé una vegada. Déu et va donar una compensació a la | calúmnia | . Però, ara, hi aniries justament castigat i el remordiment no et deixaria | ha marxat? —Jo haguera fet el mateix! Els diaris només porten mentides i | calúmnies | . Quin món! —digué la pobra vella sanglotant i fent amb la mà un gest | la serenitat—. Que el despit o el que sigui, no us faci arribar fins a la | calúmnia | . L'acabo d'acompanyar al tren. Se'n va sol i fet tot un altre... Els tres | el niu. Què passarà? —preguntà Vilaret. —Tot això és mentida! Tot això és | calúmnia | ! —cridà Saumell indignat—. I m'hi jugo el coll que no el trobarem a la | Castells va dur una nit a la taula una versió completa de la misteriosa | calúmnia | que, només de contar-la, va estar a punt de costar-li la vida. El | però ensems li semblava també una covardia de recular davant la | calúmnia | ... Qui ofenia amb la vida que portava? Per què d'una excentricitat, ben | fins també del sord misteri amb què s'havia anat estenent damunt d'ell la | calúmnia | d'home perdut, d'embriac i de jugador, omplí el silenci d'Amfós amb | no, tan curt i precís, volia dir quelcom que Claudi endevinà. La | calúmnia | que feien córrer d'ell havia arribat fins a Ferrer. —Continues | " però ell no es mogué i amb un forçat aplom, va dir: —Si no retira la | calúmnia | contra la seva germana i contra meu, no me'n vaig! Luz féu acció | passejà un indecís esguard per les pedres del carrer. Volia desmentir la | calúmnia | , perquè endevinava que allò que havia dit Luz s'ho creia aquell home que |
|