DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
calúmnia F 524 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb calúmnia Freqüència total:  524 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que pel seu compte, unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una calúmnia, perquè aquesta tal vegada provenia, correctament, de Tifó. Els grecs,
a les disbauxes i als negocis bruts. En aquest ram la fantasia i la calúmnia va arribar al sublim. De la senyora d'un altre home públic s'afirmava que
vida. Em consta que de mi s'han explicat i s'han fet córrer tota mena de calúmnies. La gent no pot comprendre que una persona lliure com jo, que sempre ha
han estat les que m'han criticat més i les que han inventat més calúmnies. M'adono que la meva societat i la meva classe és la que té menys
—Doncs, t'equivoques Hortènsia; si t'ha arribat a les orelles alguna calúmnia, jo et vull parlar amb el cor a la mà... —Oh, no, Conxa, no
no gens frunzida per cap plec indiscret, esdevenia odiosa; fomentà les calúmnies més fàcils de confondre amb la veritat. Tomàs era feliç. En tornar de
sense ostentacions cridaneres. Tothom ajudà a engruixir la murada de calúmnies que es formava entorn de Laura, però totes les senyores amigues dalejaren
li fan demostracions esquives, que la miren amb ironia, que la volten de calúmnies. Es sent empesa per una estranya força cap a la porta de sortida, per la
però que serien insuficients i s'exposaria llavors a persecucions per calúmnia. Per tant, ha desistit d'atacar per aquí i fa la prova a base dels
qui més havia de vetllar per ella, es troba amb un fill als braços i la calúmnia, el vilipendi i la crueltat per únics companys. Vacil·la un moment, la
als ulls. —De cap manera, s'hi nega rodonament. Diu que tot això és calúmnia; que no és pare de vostè; que vostè ja és massa gran per a donar crèdit a
hauré trobat en la pobresa el gust del pa del veí i m'hauré atret la calúmnia i suportat la infàmia amb el silenci indefens. Aquesta crueltat m'haurà
que va passar després demostra que l'amor de la noia pel xicot no era una calúmnia ni cosa de poca importància, i fa pensar que ella, tot i casada amb el
dolents, el de robar era el que sempre m'havia semblat menys greu. La calúmnia, la injúria, la deslleialtat, la traïció, la hipocresia m'havien
's fa traidor y enganya? Julia. Jamay. Tot lo que dius es vil calúmnia. Timb· Y lo teu dubte? Julia. ¡Oh! No dubto are. Jo
la Veritat s'amagarà aleshores, batuda pels dardells de la calúmnia, i les obres de fe seran trobades molt i molt
de tot cant de sirena, de tot afalac adormidor, de tota emmetzinada calúmnia. No hi ha guerra més dura i difícil de menar. Desgraciat qui l'emprèn
imputació, per tot el dit, és falsa; que d'aquest fet, legalment, se'n diu calúmnia i és sancionat, amb rigor, en el Còdic Penal. Com s'entén? En nom de la
lo que jo sé es que la senyora més santa del món està exposada a una calumnia. Demà, diràn de vostè, y ho haig de creure, jo? Un altre dia diràn de
Rodés. Confesso qu'al contemplar la ràpida crexensa que anava fent la calumnia, jo'm divertía d'allò més. —Nó, Camila, nó, —digué la Solís,
apenat, sospitant alguna cosa. —Anèm, Montserrat, per Deu, càlli! Axò son calumnies de les cunyades; basta pensar que, si aquell bon senyor hagués tingut les
entrat en els cors. I una que ha entrat en el cor de les gents. Es diu la Calúmnia. —Les bones voluntats que semblaven a punt de florir el dia de la
diuen, amb aquella veu que s'anomena unda maris. Hi ha, Senyor, la calúmnia. Hi ha la temptació. Hi havia, per als pobres sers que el destí et
calumniats. Em va entristir una mica que tot allò resultés calúmnia. Però em va aconsolar de descobrir que el romanticisme existia almenys en
comparar als bruels i lladrucs si això no fos contra les besties una calumnia. Hi ha veus que supleixen els renecs, atenuant-los, paròdies vergonyants
cal defensar-se, doncs, atenesos, i cal emprendre's ara de destruir la calúmnia que estatgeu fa tant de temps, en un temps talment curt. Jo prou voldria
en aquestes coses. Però no hi entenc res, atenesos. Com han nascut les calúmnies Tal volta algú de vosaltres em respondrà: Però, Sòcrates, de què t'ocupes
Però, Sòcrates, de què t'ocupes en realitat? D'on han vingut aquestes calúmnies? Car si no fessis res d'extraordinari, si no fessis res de diferent dels
de fer-vos veure què ha estat que m'ha dut aquesta anomenada i aquesta calúmnia. Escolteu, doncs. Tal volta a algú de vosaltres semblarà que no parlo
per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: "Què vol dir el déu i quin
enemistats, tan grosses i tan perilloses, que d'elles han sortit moltes calúmnies, igualment que l'anomenada de savi. Car els presents es pensen, cada
sobre mi, us han omplert les orelles abans i ara, amb llurs apassionades calúmnies. D'entre ells han sortit Meletos i Anitos i Licó; Meletos ofès pels
com deia al començament, si arribés en tan poc temps a destruir una calúmnia tan arrelada. Aquesta és, atenesos, la veritat, i no us parlo ocultant-la
però això serà la demostració que dic la veritat i que aquesta és la calúmnia i que les causes són aquestes. I si ara o més endavant examineu la cosa
perdrà si sóc condemnat, no és l'acusació de Meletos ni d'Anitos, sinó la calúmnia i la malvolença entre la gent; aquesta cosa que ha perdut molts d'altres
jo us convenceria; però així no és fàcil, en poc temps, destruir una gran calúmnia. Estant, doncs, segur de no haver fet mal injustament a ningú, cal que no
se'n va al tribunal per tal de calumniar-te, car sap que aquesta mena de calúmnia és escoltada per la gent. A mi mateix, quan a l'assemblea parlo de coses
fets en motllos d'aquell metall; i encara avui es diu així. No sé si són calúmnies inspirades per la terrissa, la llauna o el ferro colat; també podria
Jo no m'atreviria pas a afirmar-ho. El que és ben cert que mai la calúmnia ni la maledicència van ésser perbocades en la seva paraula. Així com era
amb aquestes bèsties que de vegades semblen ximples. (Això era una pura calúmnia). Avui mateix, repara què vull dir?, avui mateix tot baixant el camí de
Són coses que surten bé una vegada. Déu et va donar una compensació a la calúmnia. Però, ara, hi aniries justament castigat i el remordiment no et deixaria
ha marxat? —Jo haguera fet el mateix! Els diaris només porten mentides i calúmnies. Quin món! —digué la pobra vella sanglotant i fent amb la mà un gest
la serenitat—. Que el despit o el que sigui, no us faci arribar fins a la calúmnia. L'acabo d'acompanyar al tren. Se'n va sol i fet tot un altre... Els tres
el niu. Què passarà? —preguntà Vilaret. —Tot això és mentida! Tot això és calúmnia! —cridà Saumell indignat—. I m'hi jugo el coll que no el trobarem a la
Castells va dur una nit a la taula una versió completa de la misteriosa calúmnia que, només de contar-la, va estar a punt de costar-li la vida. El
però ensems li semblava també una covardia de recular davant la calúmnia... Qui ofenia amb la vida que portava? Per què d'una excentricitat, ben
fins també del sord misteri amb què s'havia anat estenent damunt d'ell la calúmnia d'home perdut, d'embriac i de jugador, omplí el silenci d'Amfós amb
no, tan curt i precís, volia dir quelcom que Claudi endevinà. La calúmnia que feien córrer d'ell havia arribat fins a Ferrer. —Continues
" però ell no es mogué i amb un forçat aplom, va dir: —Si no retira la calúmnia contra la seva germana i contra meu, no me'n vaig! Luz féu acció
passejà un indecís esguard per les pedres del carrer. Volia desmentir la calúmnia, perquè endevinava que allò que havia dit Luz s'ho creia aquell home que

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »