DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cal CT 1788 oc.
cal F 6 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cal Freqüència total:  1794 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a la caça? ¿Durà el seu amor amb Roseta la de Fandos? I amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu tornar? Durà el que dura el
notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!)
lleus —perduts i oblidats en la llum càlida. Diu que ahir la dona de cal Ferrer ja va sentir el cucut. Avui (jo dormia encara) diu que dialogaven
però avui no he sentit el tronar dels fronts a la llunyania. He anat a cal barber amb l'Albert. Feia sol, però l'aire era glaçat. He llegit un
hem menjat de la rebosteria domèstica, tan bo com els famosos torrons de cal Pedreny, de Reus. La guerra ens ha ensenyat a ser estoics, però també ha
dels vidres impressionava. Sembla que hi ha un canó sota casa mateix, a cal Mostatxo, i un altre a Coll de Gomara. Mentre disparaven ens arreceràvem
a més dels de casa, les famílies Bofill i Fornells i alguns veïns: els de cal Ferrer, el noi de can Garrofó, l'Anneta masovera. A fora persistia el
A fora persistia el tac-tac-tac de les metralladores. La Maria de cal Ferrer m'ha dit que aquest matí s'han trobat dos homes morts sota can
amb unes inscripcions en rus. 10 febrer. Al matí vaig a cal ferrer amb l'Albert. Rellegeixo /Modern Prose Style\, de Bonamy
Un estrany diccionari francès, l'únic que el pare havia pogut trobar a cal Sterling, un Calepin editat a Ginebra. I Jeroni, a través del
la màrfega, amb les cames encreuades, perquè a les cambres de segona de cal Mestre Frigola no hi havia taula, només dos llits de posts i bancs i una
m'arrencaria les dents, i vaig decidir-me per les dents. Me'n vaig anar a cal Manuel, el barber; ja és mort, el pobre! Quantes vegades ho vam recordar,
casualitat, Jordi aquell dia havia pujat al poble. Tenien una aixada a cal ferrer; la necessitaven, i son pare l'havia enviat a buscar-la; Jordi ho
Fa pocs dies que se n'ha anat a viure a les barraques de cal Cisco. ...I mira, com abans. És una fura: el que se'n va que es
braços.)] /Veu\ No, no és aquí. /Veu\ És davant de cal Maurici. /Veu\ Oi que és el pare de l'Amèlia? /Veu\
de conyac i el got d'aigua a tret de mà.)] Estic realment com a câ'l sogre! [(Posa els peus al braser.)] Rosa. [(Amb
de Palau a prendre un "Pernod"; el francès es va animar, i se n'anaren a cal Soler de la Barceloneta. A ell li agradaven aquells espeternecs de l'oli
amb les filles, una a cada costat. —On va tan encaparrada, la Teresa de cal Calçot? —insinua la mare, tombant-se amb dissimulació perquè
Al punt d'arribar a la Rambla, tenen la sort de veure com la Teresa de cal Calçot fa la camada per pujar el graó de la porta del Nas de
amb el bon fi de permetre que algun ull encuriosit vegi la núvia de cal Calçot. Tomàs camina dret com un rei per entre els saluts dels
que gosi obrir els ulls a aquell infeliç de Tomàs. —Tots els hereus de cal Calçot han estat uns tranquils com ell: d'això els ve el motiu.
aventurà les suposicions més arriscades quan es va saber que a cal Calçot se n'havien anat a estiuejar abans d'hora, sense
tu li enveges que faci goig, i jo, perquè estic gelós d'en Peret de cal procurador. La queixa de les dues dones es confon en un sol gemec
aniran aquest parell? —fa l'amiga. —Mira com va vestida la mestressa de cal Calçot. La vídua del notari no pot retornar de la sorpresa. —Ja ho
davant aquell home. —Però, què hi havia de cert, en tot allò d'en Peret de cal procurador? —interroga ell, amb aire de candidesa. —Tothom diu el que li
aniria si no tinc ningú? Si sabessis... l'oncle... —Torna amb la gent de cal procurador! És amb ells que t'has d'entendre. —Si en Pere no la vol,
uns pagesos vergonyosos, que es passen la vida al cafè i en tertúlies a cal sabater i tots acaben endeutats, les finques hipotecades i, finalment,
a la casa per cercar un recer. Però la seva calma, com si es trobés a "cal sogre", ja feia estona que m'irritava. I la seva avidesa, en haver
mal vestit. —Demà, dic a Josep, ens hem de mudar; després hem d'anar a cal barber... —Sí, fa ell, distret. M'embadoco amb els grans molls del Roine,
els dos mots: "Mare estimada". L'escriptor Hem sortit desconeguts de cal barber. Ens hem rapat al zero. Josep em deia sempre: "Aquesta gran
una vara per a ferir-la, en córrer. A la punta de dalt del carrer, a cal Sabater, els majorals han penjat a la finestra el pom de galls, bigarrats
han d'agrair alguna cosa a sant Antoni, i més els que viuen lluny de cal manescal i tenen per la garriga i per les corralisses els caps de
'l posá á la falda. —¿Ahont has anat avuy? —li preguntá carinyosament. —A ca'l babo, —respongué 'l menut ab la sequedat que sapigué. —¿Y que t' ha dat lo
del Camaret. Pep. La de Sant Pau es bona aigua. Ah! y tením á cal Pacoli per ferhi alguna brenada. Xich. Qué'us assembla?
a la festa del casino! —A missa, jo? —Ha dit a missa, no a cal metge. Cosme adreçà una mirada reprensiva a Gaspar. —No hi pots perdre
seu cervell com un toc de campana. Va trucar amb puny clos i insistent a cal Nasi. "Sopa". "Digue-li si pot sortir, és urgent". "Hola
a un terraplè clapat de llum. "No mort, estabornit està..." Trucà a cal Nasi. Sortí la seva germana. "L'haureu d'ajudar a entrar: tot sol no
Magí, màrtir, fill de Tarragona, i sant Marià. Al meu poble faran festa a cal Tiano. No sé si avui fa el sant ni si el celebra, el meu bon amic
s'empassa alguna cosa... O bé, a entrada de fosc, enviava una minyona a cal Carolí per dir que no esperessin la Nieves, que el nen tenia por dels
del guimbadejar per l'horta, del rodolar daltabaix de les palleres de cal Carolí, de mig partir sargantanes i d'inquietar la reineta del bassiol...
en Banyeta al senyor Reguera, fou la Nieves. Ja s'és dit que l'àvia de cal Carolí s'havia ferit i que la néta l'aconduïa mentre la nora seguia
perquè tothom era al tros o a la fàbrica... Una tarda, a l'entrar a cal Carolí, el senyor Reguera tancà la porta amb clau, i, al baixar a rebre'l
Reguera buscà de seguida al fill del mestre: aquest volia anar cap a cal Carolí (ara ja no es veien en la farmàcia —tant per l'avís del senyor
un distret? Donchs, no li cridem l'atenció, y'ns podrèm estar aquí com a ca'l sogre; —insistí en Llofriu ab el mateix tò mofeta que trobava en son
de la bata lila i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciable senyora que
ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent! Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta
el cas de les guatlles. De vegades veieu, en una gàbia de joncs, a cal ferrer o a cal taverner, una guatlla d'aquelles que tot el dia estan
les guatlles. De vegades veieu, en una gàbia de joncs, a cal ferrer o a cal taverner, una guatlla d'aquelles que tot el dia estan cantant "—Set per
Les gràcies de l'Empordà Història d'aquest llibre A câl Parent, de Viura, tenen un hort part d'allà dels Campells, a les feixes
la meva vida. No poguent regar fins després de la posta de sol, els de câl Parent van a Riberó cap al tard. Quan els demés tornen a casa, ells se'n

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »