×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb calabruix |
Freqüència total: 50 |
CTILC1 |
| crepitans salit horrida grando. Un espetec àrid, a guisa de | calabruix | rebotant sobre les teulades, s'imposava a totes les remors i posava por | | —¿Te'n recordes de l'atac a Estella? Les bales queien espesses com el | calabruix | . Hauries dit que ens espolsaven una alzina damunt del cap. Quina pluja | | l'ofici —ell mateix va escriure algunes obres sota el pseudònim " | Calabruix | "—, i una companyia de professionals dins un nou context ideològic, | | Època 1930-1936 Jeroni Amengual (a) | Calabruix | . Tenda de calçat o Na Pepita ja té novio (1935). | | de petites cavitats. Crepis (o Aetheorrhiza) bulbosa, dit | calabruix | , és una planta d'aspecte corrent, d'un pam d'alt, amb una flor (rarament | | el frare cugot, l'aritja baleàrica, la rogeta, raspeta o aferradís, el | calabruix | (Aetheorrhiza bulbosa) i d'altres. Finalment, on la força del vent no és | | mentre que d'estiu, les migrades precipitacions solen caure en forma de | calabruix | o pedra. El major enemic físic del viticultor de Requena-Utiel és la | | amb tal fúria que en xocar amb les nostres caretes més aviat pareixia | calabruix | , i se'n ficaren moltíssimes entre la nostra roba, tantes que vam haver de | | a més de produir boires duradores, deixen caure nevades, amb calamarsa o | calabruix | . L'abril es formen ja cumulonimbus potents, deguts a la convecció. El | | de gener i febrer, que les precipitacions són gairebé sempre de neu o | calabruix | , els dies de gebratge alternen amb dies de boira ploranera o amb | | és poc, diu en Miquel Gayà— donat les fallades que hi haurà degut als | calabruixos | que afectaren algunes zones. LL. O. A nivell de productors hem | | no arriba a passar del zero, la neu pot apilotar-se en granets de | calabruix | , que ve a ésser com una calamarsa que no ha sofert els efectes de la | | ve a ésser com una calamarsa que no ha sofert els efectes de la fusió. El | calabruix | i la calamarsa es diferencien sobretot en això: que el primer és flonjo i | | si vé de part de Deu no n' hi ha pas." ¿Quí sab si 'l nom de | calabruix | ó calabruixó, donat á la pluja menuda y glassada propia del | | les santes Relliquies dels Patrons, pus ha tornat a pegar fort el | calabruix | . Efectivament, nosaltres no recordam que mai la pedra hage perduda la | | ventades, fiblons de vent. 282. Boyres, núvols, plujes, neus, | calabruix | , gelades. 283. Metéors lluminosos: llamps; arch de Sant Martí; | | trobam la festa! —diu. I, talment ratxa feresta de | calabruix | , a frec de testa el vagabund eixam passà brunzent, xiulant. | | rebel, i del fang s' alça el núvol qui fa ploure el | calabruix | del cel. Ma força d' ós farà, doncs, les estrenes amb afront | | s'acoten, que les metles hi reboten plovent com a | calabruix | . El gel no cremà la flor; per això es cull bona anyada: | | la banda del Marroc. S'espesseeix la fosca, ve prenyada de | calabruix | d'esglaiadors renous, puja un baf de la terra assedegada | | Degoten els llenyers de la ploguda, el parral és malmès del | calabruix | , han pesat una pedra cantelluda trobada dins un test | | gargalada que no deixava res demunt cubèrta; y aygo y mes aygo, y fret, y | calabruix | . —¡Foñy! Vos haguesseu aturat á qualque hostal. —¿Que veniu de ses | | encara ara se'n parla, de s'Any Dolent. No arribà a ploure, i es | calabruix | i ses gelades acabaren de matar es pocs sembrats que havien pogut arribar | | Coneixía els bons y els mals signes y moltes senyals de pluja, vent y | calabruix | . Sabia els dies y les llunes en que convé fer tal o qual cosa, com | | per mes que xupen el braguer pansit. Les ruixades son més espesses y de | calabruix | ; a dalt la montanya es tot neu... Y jo, desde la cel·la, distret, atiant | | sa méua inteligencia, per no entendre ses indirèctes que queyen com á | calabruix | demunt mí, y que no m' dexavan prendre alê, sobre es mostrá cara, | | enderrochs d'un parch. Y per hont se vulla neu ò | calabruix | els murs acurulla y al sol fa regruix. —Còm! Còm! —fa | | de dolor cor-près. Ni sent la bravada del fret | calabruix | qu'a cada petjada sota'l peu li cruix, | | bellugadiça, quíns crits, quín bruyt de sagetes que cauhen com | calabruix | ! lo Pirineu ressona fins á Banyuls. Los ballesters | | més aguantar, allà, a foravila, totes les gelades, tot el mal poll, tot el | calabruix | del món que fer-se amb la gent d'aquí. Tota ella és com la mala pedra: | | Negú. Romp· Trempellamps sempre tremolas quant fa trons ó | calabruix | . Me pens que nengú hu creuría miranté tan fursarrut. Un que nu te pó' á | | y acapdellarse els niguls, a fer vent y gotes grosses, trons y llamps y | calabruix | . ¡Plou que plou; y trevalades tenguent la fosca demunt!... El tirany per | | el desconegut: "¡Morirás en mitx de trons, [(intenció)] de llamps y de | calabruix | , rompentê capel y closca una bala de trabuch!..." Tallaf· Vaya | | ¡Regrinjol de pipa! Basta, [(Interrumpint.)] ves quin altre | calabruix | . ¿Sabs que vuldría ma filla? casarsé ab un... ¡re vera! un... que no | | fruit de llur treball a la llagosta, i percudí llur vinya amb | calabruix | i llurs sicòmors amb el gebre, abandonà llur bestiar | | la revetlla. Varen ploure grills per espai d'un quart d'hora, ni que fos | calabruix | . Saltaven entre els peus i s'enfilaven per les cames, malgrat l'esforç | | complexions i les natures; sentia, sentia més la llendera i el | calabruix | de l'aigua que el cos ressonant talment roca tendra tot ell. No | | que escriu fèrtil d'èczema lliure el poema total. | Calabruix | eixerit que escumeja pels porus reblerts de llampecs. | | per si els dies s'allarguessin... No en faig cas, del | calabruix | , m'és igual que el cel no hi digui... Cap ruixat no | | barrejada amb escarni, és estrident com un foc dessota una pluja de | calabruix | . L'Emperador: L'al·lot vol sang, només vol sang, | | dir una cosa: estic farta de follar». En aquell moment va començar el | calabruix | . Pedres rodones com a confits dels que regalaven els encampironats queien | | aigües molt fondes. Quan les has amollat s'han confós amb el renouer del | calabruix | que ja era una cortina blanca que ho amagava tot i us deixava a vosaltres | | , alta l'ala!... És un envol de palles i de plomes! una frescor d'escuma i | calabruix | en la pujada dels signes! i la Vila baixa cap al mar en un trasbals de | | de vegades diríeu que, en aquest manto de drap gros, tot brodat de | calabruix | , els cims es volen amainar. Altres vegades, en canvi, diríeu que es | | una negror per damunt Son Salvador que par que haja de fer | calabruix | ! Un dia que hi va entrar i li va pegar ullada, va trobar que estava més | | de la forma, de la retòrica...! Ser un còdol, una penya; cigró de | calabruix | en patis i ortigalls (o gota, llot, esquerda), bocada | | quinze metres. El terreny es perd en la blancor que hi ha més avall. El | calabruix | em pica sobre la jaqueta. El descens enmig de la boira per terreny | | avançant per un laberint de gorges rocoses. Rebento varec relliscós. Més | calabruix | . Un camp de rocs recoberts amb una molsa tan espessa que no es nota la | | El temps torna a canviar. El vent sacseja la coberta de la tenda. El | calabruix | pica de valent sobre la lona. Plou durant hores seguides. Em desperto del | | els insegurs amarratges. Una paret de blancor se'm llança a sobre, i | calabruix | de la mida de grans de pebre rebota sobre els líquens que m'envolten. |
|