×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calafatar |
Freqüència total: 71 |
CTILC1 |
tot es menester: palangrons, nanses... Veieja una mica; però ès fort, | calafatat | de fresc, no fa una trista gota d'aiga... El repintarem cada any... a | gloriejar-se i gloriar-se, calafatejar i | calafatar | , freturejar i freturar, forfollejar i | Ja muntat el buc, que encara era blanc, calia fer-lo negre o | calafatar | -lo amb quitrà, pega i estopes, per tal de fer-lo impermeable i | Un cop estrets els cèrcols s'afilen les voreres de les dogues i es | calafata | el barril i seguidament es fan les testes mitjançant l'aixa i s'hi | El Jove. Això sí que ho dius bé, perquè ja abans la vaig | calafatar | moltes vegades. La Vella. Camina! Jo entro darrera teu [(entren | que s'escolava per les escletxes del finestró. Va pensar que hauria de | calafatar | totes les juntures, si un dia aconseguia atreure na Flora Espineta fins | sempre que pogués fugir dels seus festejadors. Blau | calafatà | el finestró, va posar un forrellat a la porta, les escletxes de la qual | de material orgànic. La cistelleria al Pròxim Orient sovint està | calafatada | amb betum, material molt abundant en zones riques en petroli com és el | que vaig gaudir a Balaguer. Els calafats. Són els operaris que | calafaten | amb el calafat, tros de barra de ferro afuada en un dels caps i amb | d'una nau era la del calafat. Tots els fusters de ribera sabien | calafatar | i feien ocasionalment aquesta feina, sobretot en tallers petits. L'espai | al de fuster de ribera, donava l'estanqueïtat a l'embarcació. Per | calafatar | , de primer es ficava estopa als coments, per reblir les escletxes | es volen de fusta. Abans, els mestres d'aixa construïen, reparaven i | calafataven | vaixells de treball, pesquers o de cabotatge; avui quasi no en fan, i es | Pel que fa a la figura del calafat, és qui té per ofici | calafatar | barques, és a dir, ficar estopa i pega dins les juntures de les | i marco una quilla i una medissada i faig una barca i la | calafato | . Abans, en les drassanes grans hi havia mestres d'aixa i calafats que es | part del treball o una altra, és a dir, el mestre d'aixa podia ajudar a | calafatar | o el calafat ajudar a serrar taules, depenent de les necessitats | servei de manteniment que s'ha de saber fer, de manera que s'ha de saber | calafatar | , canviar una taula, conèixer la construcció naval, com també és important | que es trobaven a les portes de la jubilació, i tres oficials que podien | calafatar | i canviar peces del folre, però més joves i amb menys experiència que els | es dedicaven a filar l'estopa de cànem que s'havia d'utilitzar per | calafatar | , ara són qui s'encarreguen de portar al dia la comptabilitat de la | dia gairebé una quimera. «El meu noi està aprenent a plastificar i a | calafatar | . Té 20 anys i està en rodatge. Vol seguir l'ofici i agafar més | En una fase més avançada del procés constructiu, quan és necessari | calafatar | el casc, els mestres d'aixa i calafats consultats utilitzen, a més de les | eines i els materials complementaris adients. Pel que fa als ferros de | calafatar | , generalment se'ls fan ells mateixos o es busca un ferrer que hi | damunt, no hi ha lloc. [...] La coberta es pot fer normal, amb taula i | calafatada | o amb tauler folrada de teca, d'iroco; també es pot fer la soleta | Feliu, l'Escala) Quan una barca està acabada, llavors és el moment de | calafatar | , tenint present que l'únic que ja està calafatat són els escalemots. | llavors és el moment de calafatar, tenint present que l'únic que ja està | calafatat | són els escalemots. Abans de calafatar s'ha de polir, perquè els cantons | present que l'únic que ja està calafatat són els escalemots. Abans de | calafatar | s'ha de polir, perquè els cantons són plans i surten, i ha de quedar tot | no es manifesta i permet crear peces ben encolades. 3.4. Procés de | calafatar | un bastiment Fins ara ens hem cenyit a la figura del mestre d'aixa, a | una tasca bàsica en el manteniment d'embarcacions de fusta. La feina de | calafatar | consisteix a omplir d'estopa i, posteriorment de brea, les juntures que | un mall de calafat permetran treure l'estopa vella, quan s'ha de | calafatar | un bastiment que ja ha anat a mar, i posar-n'hi després de nova. Cal tenir | després de nova. Cal tenir present que en un bastiment nou només es | calafaten | , durant el procés de construcció, els escalemots. La resta es calafata un | calafaten, durant el procés de construcció, els escalemots. La resta es | calafata | un cop el bastiment està enllestit. Calafatar és posar pega o estopa, a | els escalemots. La resta es calafata un cop el bastiment està enllestit. | Calafatar | és posar pega o estopa, a vegades lli o cotó, que serveix per tapar els | preparació per ser utilitzat en la indústria de corderia. El procés de | calafatar | ha canviat força des de l'època dels grans pailebots (fins als anys | també les taules. A principis del segle xx, quan es | calafataven | grans barques de fusta, els junts portaven cinc fils d'estopa i es | grans barques de fusta, els junts portaven cinc fils d'estopa i es | calafatava | més sovint. Les taules tenien 7 o 8 cm de gruix i feien entrar l'estopa | abans de polir i després de desbastar les taules del casc, s'ha de | calafatar | , perquè quan es calafata és inevitable que les taules del bastiment es | de desbastar les taules del casc, s'ha de calafatar, perquè quan es | calafata | és inevitable que les taules del bastiment es moguin, entrin o surtin i | les taules del folre) són molt tancats, s'ha d'obrir amb el ferro de | calafatar | i, quan s'obre amb el ferro, les fustes s'aixafen i fan una rebava que | fan una rebava que s'ha de treure. De sempre s'ha tingut clar que s'ha de | calafatar | amb la fusta neta, sense cap mena d'emprimació, perquè la pintura entra | utilitzat per pintar la quilla i la roda. Cal tenir present que quan es | calafata | un bastiment es repassen totes les juntures fins al fons, i que no només | (Josep Muriscot, Palamós) Quan un bastiment ja ha navegat, també s'ha de | calafatar | periòdicament, ja que l'estopa es deteriora amb el pas del temps pel | «Fins als anys setanta, un operari d'una drassana en ple funcionament | calafatava | en 10 hores de treball fins a 35 m lineals amb tres línies d'estopa.» | resultava massa car i només s'ha aplicat en moments puntuals. «Sempre | calafatava | amb estopa però últimament vaig fer anar fil de cotó perquè ho havia vist | (Josep Muriscot, Palamós) Tradicionalment, un cop l'embarcació estava | calafatada | amb estopa, es cobria el casc normalment amb brea per aconseguir | i que van molt bé.» (Sebastià Millàs, Roses) Avui dia, quan es | calafaten | embarcacions se segueixen els mètodes tradicionals, tot i que s'han | un fang net negre.» (Pere Carré, Sant Feliu de Guíxols) «Nosaltres | calafatem | amb estopa tradicional, però cada vegada menys, perquè moltes barques es | pintar a sobre.» (Josep Morató, Sant Feliu de Guíxols) La feina de | calafatar | ha estat de sempre considerada un treball molt dur, sobretot, quan es | cansat per la posició que s'ha d'adoptar, entre assegut i agenollat. « | Calafatar | un barco és una feina molt dolenta, sobretot, en la coberta, amb una | , per a les quals, en trobar-se tot l'any a l'aigua, el millor és | calafatar | cada cinc anys. D'altra banda, respecte als bastiments d'oci, que | a l'aigua només a l'estiu, una part dels informants creu que s'han de | calafatar | cada set o vuit anys, mentre que, per a d'altres, no cal patir fins al cap | trobem en la diagnosi de l'estat del bastiment, ja que sovint no s'ha de | calafatar | tot; abans s'ha de veure com estan els junts i si tenen entrades d'aigua. |
|