Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fins aleshores, es dilataren amb una sensació d'alleujament. Damunt la	calaixera	, davant la imatge de la Verge, cremaven dos ciris, i un Crist, treballat
Ara el veia. A l'estança hi havia dues bugies enceses: una sobre la vella	calaixera	, a l'angle de l'habitació; l'altre sobre la taula, més cap al centre. La
sobre la taula, més cap al centre. La llum de la que hi havia sobre la	calaixera	l'il·luminava gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan
contra la paret, hi havia un llit de ferro; a l'esquerra, una petita	calaixera	deteriorada; damunt la calaixera, en un costat, es veia un gerro amb
llit de ferro; a l'esquerra, una petita calaixera deteriorada; damunt la	calaixera	, en un costat, es veia un gerro amb aigua, i a l'altre costat, unes flors
tota la gràcia ingènua d'un infant feliç. Penjada a la paret, prop de la	calaixera	i una mica alta, hi havia una reproducció d'una antiga pintura
?" I sentí tristesa. Tornà a fixar-se en la nena del retrat, que sobre la	calaixera	, des del seu marc d'un color verd fosc, continuava somrient. El seu
davant del de Mila i el de la seva mare. L'habitació de Mila té una vella	calaixera	a la vora del capçal; a sobre la calaixera hi ha una petita imatge de la
de Mila té una vella calaixera a la vora del capçal; a sobre la	calaixera	hi ha una petita imatge de la Verge posada en una urna de cristall, amb
i una vegada llesta, hi foren traslladats els mobles de la noia: la	calaixera	, les cadires, el llitet i l'estampa de la Verge dels Dolors, tinguda en
a Vilarmau amb la Josefina i oïm missa corpore insepulto. A la	calaixera	hi havia una ingènua Immaculada dins una campana de vidre, voltada de
del poble: el clergue era un cunyat seu i celebrava servint d'altar la	calaixera	. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. "El Senyor és petit i
una dolorosa irresolució. Tingué la idea de córrer cap a casa. Allí, a la	calaixera	, hi havia benes i cotó en pèl i hi havia també l'ampolla de l'esperit de
obertura de no res, una ferida sense importància, i a la masia, a la	calaixera	, hi havia benes, i el cotó en pèl embolcallat en un paper blau, hi havia
molt a prop de les llumenetes, hi havia la masia, hi havia benes a la	calaixera	, i draps de fil, i el cotó fluix, i la botella de l'esperit. Un dia
nit; havia entrat en l'agonia, i a la cambra, amb el llum d'oli sobre la	calaixera	, regnava ja un silenci de mort. En aquell moment la voltaven les nores,
i allà al fons de tot, a la feble claror dels llums que cremaven sobre la	calaixera	a la vora mateix del capçal, ella veié la cara blanca de la mare, immòbil
una mica. Però la proa està envaïda pel bestiar, pels camions, per les	calaixeres	, pels harmòniums, per les figures de guix; a proa, no hi ha manera
A la clau de la tauleta de nit, un llaç. A les claus de cada calaix de la	calaixera	, un altre llaç. I un llaç a cada clau de cada porta. —A vostè li agraden
fulla. Un moble va fer crec, potser la consola, potser el sofà, potser la	calaixera	... a les fosques tornava a veure el baix de la faldilla blanca de la Rita
per moblar aquell pis d'una manera desgraciada i impròpia, i alguna	calaixera	o algun mirall, famosos dintre la història de la casa, feien en el pis un
contra aquella timorata grisor —representada pels armaris negres, per les	calaixeres	lúgubres, pel polisson, per la manca d'higiene, per les cucurulles, pel
Tots els valors i tot el diner en bitllets de la tia anaven a parar a la	calaixera	del canonge. Mossèn Claramunt s'havia apoderat, com a dipositari i com a
de Teresa, recte, sever, desprèn una bona olor de pomes guardades a la	calaixera	de xicranda, olor de fadrina assenyada. Mentre es diuen algunes
acarona, com a un amic, les marqueteries florides de nacre i vori, de les	calaixeres	, dels canteranos i del setial de les àvies; la mà es posa en els daurats
míseres que florien pels marges eixuts, per decorar-se'n la taula o la	calaixera	; es vestia amb la roba més clara que trobava al seu guarda-roba migrat;
lo meu llitet de ferro ab un bon matalás y una márfega ben tova, la meva	calaixera	... Es veritat que 'l mirall m' ha semblat molt clapat; avuy me 'n
los meus sentiments!— Y s' aixecá, tragué d' una capsa, molt desada en la	calaixera	, un clavell pansit, no ben sech encara, y comensá á esfullarlo, á
un mirall entelat hont las moscas hi havían fotografiat un firmament, una	calaixera	desllorigada ab coberta de gutaperxa sembrada de pintas, raspalls,
menut y la mare cedí, los brassos cayguts, tot lo tronch reclinat á la	calaixera	qu' á son costat tenía. Havía caygut en basca. —Un metje, un metje! —cridá
veya una criatura dormir á la falda d' una dona, allí, al peu de la	calaixera	que tenía al devant, y 'l cor no li deya qu' era fill seu, sanch de la
calia rumiar com prendria els diners de la meva mare. Ella els tenia a la	calaixera	, que solia tancar amb clau, i la clau, la solia portar en una butxaca
i per sota els matalassos del seu llit, i no havia trobat la clau de la	calaixera	. Vaig sortir de casa amb la ràbia al cos. Pel camí, al costat d'aquell
hom ha estat criat enmig de burgesos. La maleta era per a mi l'armari, la	calaixera	, el tocador, gairebé diria la casa, que, com el cargol, portava a la meva
i després escurçava, arrodonia, cosia i empegava, triava puntes dins la	calaixera	i, tap-tap, picava de valent. "Serà cosa d'una mitja horeta, sap...?"
Maria Alcover reculliria i arxivaria adequadament dins la seva famosa	calaixera	. A la pròpia Ciutat, a desgrat de molts poquets termes d'importació que
cim de l'armari, la negra; lo que feia que aquella casa tota ella fós una	calaixera	. El pare em volia educar per l'acció. Res de sentiments. Volia que anés
bandes els hi agrada viure arropits a la vora del braseret o damunt d'una	calaixera	, al mig de dos florers de paper, i no estan per anar a tranzitar, els de
, que un se les té de rentar d'una a una, perquè totes dues no hi caben;	calaixera	, amb els seus calaixos, i una finestreta tan xica, que sen ha de dir de
l'animació de l'hereu. —Enllestint-se, enllestint-se... Aviat li duran la	calaixera	i tot estarà a punt per quan arribi la llicència... —Millor perquè el
corria a ajudar la seva mare. I era tan trista, la cambra de Paulina! Una	calaixera	negra, un paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i
flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué posades damunt la	calaixera	del professor, ordenà: —Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's
del llit, recollí les lligacames, i va deixar-les damunt del marbre de la	calaixera	. Fi de la segona part Tercera part I En el cor de la Lluïseta hi
fer un xic de lloc per a posar el mundo entremig d'una vella	calaixera	i una tauleta de fusta pintada; ja que el pis era tan petit que sols
preferits, s'enginyà amb donar per parella a l'únic que hi havía a la	calaixera	, unes estoballes endomassades procedentes de les venudes taules de la
La coixeta entrà al quarto del costat, i d'una capsa del calaix de la	calaixera	tregué la lletra, que entregà a la seva germana de llet, dient amb
—cridà la Catarina de la cambra estant:— no les trobo. —Busca damunt la	calaixera	. La carta era un paper innoble, signat per un tal "Enric" i datat a
fosca de cada gàrgola en el cel dels vespres, ella les coneixia com la	calaixera	i les cadires de la seva cambra, de tantes voltes que en la llisquentor
lloc, ordenades en la mateixa simetria. En mirar-se al mirall de la	calaixera	li havia fet estrany de veure-s'hi amb una fesomia que no era la que hi
del balcó dibuixen un fil lluent en la negror de dins, i sobre la	calaixera	el pèndol remou el silenci que s'hi posava, polsina que deixen les hores.

Pàgina 1 (de 14)

50 següents