Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

consulta el rellotge a la llum de l'encenedor amb què de primer ha	calat	foc a la cigarreta d'herbes, mou el peu, impacient. —Ja haurien de ser
papers, els frega, i ell s'hi precipita, el trepitja rabiosament abans no	cali	foc. —Jo que venia per ajudar... —somica la dona tot traient-se un
d'un infant—. On és, el cigar? —L'he hagut de trepitjar, anava a	calar	foc. —En tinc molts —la tranquil·litza l'encarregat—. Us en donaré un
que li agafessin els rems. Ell ho agraïa; s'asseia al costat del rem,	calava	foc a la pipa, quasi sempre apagada, i començava a parlar. El vèieu
si; omplia la pipa amb fulles seques de romeguera, de favera, a les quals	calava	foc, i després fumava pegant furioses pipades, fins que acabava per
carn de l'instint que el seu diner havia absorbit:	calaven	foc fugint la crema i estudiaven tots carrera. Tots
Si adés era famós lladre ho só avui tant com ahir.	Calo	foc a les pallisses, traginers m'escau d'occir i
serè és cabalment mostrar-se interessat. Qui menysprea la serenitat pot	calar	tal vegada millor la fondària d'alguns dels aspectes humans, però ho farà
Així, en treure la llança de la bossa, el cavaller deu esmunyir (	calar	: baixar, fer descendir) la mà, que tenia prop de la roda, vers els
amenaçaria la mestressa amb rompre-li els miralls de l'establiment o amb	calar	-hi foc. No seria la primera vegada de fer-ho. Però en un poblet com
portes? No teníem el recurs de fer camí tota la nit, puix que havíem de	calar	a Lió. Què fer, doncs? Cercar una cova al peu d'una timba? Potser ni això
austera i aspra, grossa i dura, que l'aigua no travessa, que la neu no	cala	, que el vent no passa. Davant de tots i vora la creu que porta l'escolà
á venir en que altre cop podreu ser á casa vostra, com hi erau avans de	calar	shi foch... Com los demés vehins no 'ns donaban ni 'ns oferian altra cosa
. Ells no ho saben, però tu sí! Egist. —Ben cert. Si ho sabien,	calarien	foc al meu palau. Fa quinze anys que faig comèdia perquè no s'adonin del
—Maleïda siguis, incendiària! —udolà Manolakas, el guarda rural—.	Cales	foc i després no l'apagues. El jove que hi havia vora la vidriera es posà
et cal mullar de petroli draps vells, pillancs, estopa, el que trobis, i	calar	-hi foc... ¿Comprens? El monjo tremolava. —No tremolis, monjo; ¿no t'
saps?, una fera salvatge; vaig tornar amb un bidó de petroli i vaig	calar	foc al poble. També ella devia cremar, la desgraciada. Li deien
vaig entrar a l'església, agafo un ciri, l'encenc al llantió de Crist i	calo	foc..." El monjo, sufocat, va callar; els seus ulls treien flames.
al pati i veiérem, en mancava un, Zacarias, el Judas. ""Ell ens ha	calat	foc, ell!"" tots cridàrem i vam sortir, escampats, a buscar-lo.
Allà, a muntanya, si cas hom encerta una barraca, calque brotim per	calar	una flamarada, un jaç, un branc reïnós que dóna una miqueta de llum i
que limitava la placeta i servia de pedrís, hi pujava feixugament, s'hi	calava	amb un moviment repetit de l'anquer i acatava la testa com per meditar.
Tot navegant al rem a les envistes de la platja, els pescadors	calaven	calmosament les dues branques de la xarxa des d'una barca sardinalera. És
d'un foc greguesc, que és una invenció secreta, i tornaré d'una volada.	Calaré	foc a la torre més apartada, al fustam i a les bigues, vagi com vagi. I
fi. Vaja, què ha decidit el missatger? Comtessa Clara El Papagai	calarà	foc al castell. Guiomar És un bon principi, encara que em sembla
Clara Aquí veieu les claus en el coixí. De pressa, Papagai,	caleu	foc al castell. Papagai De pressa i calladament. [Escena
amb brancatge, i així que a la parròquia s'acabin les completes, hom hi	calarà	foc amb una arruixada d'aiguardent de canya. Això és el que vol la
amb tres cartutxos més. Així que la cobla engega, els ajudants	calen	foc a la metxa dels cartutxos. Els plens comencen a ballar al ritme de la
realitat que posseeix en exclusiva certes facultats o "potències" pot	calar	més a fons. Aquesta "tercera idea de l'home" és, de fet, un grup d'
captaven la burgesia, els "d'espardenya" només molt superficialment van	calar	en el poble. Llombart —que tantes coses va fer: diccionaris, gramàtiques,
! uf! —Jo deia", digué— "Jo deia quan Missenyor Rei Pesta ha vingut a	calar	el seu passador, que, en quant a la qüestió de dos o tres gal·lons més o
de ser més que els altres a la pena. Si no dónes de bon grat la filla, et	calarem	foc al palau i sereu cremats ella i tu de viu en viu, amb tota la teva
també fuma? ¿El deixarem morir de fred, perquè el foc que retorna pot	calar	foc a la casa? Tota coneixença té un límit, i els seus fruits són incerts
Ja m'ho has sentit a dir mil vegades: voldría ser un altre Neró per	calar	hi foch. Tots hi guanyaríem. Dígues, pàrla ab el cor a la mà: no t'agrada
apilotà damunt una certa extensió de placa de ferro, enmig del sol, i hi	calà	foc. Quan el foc va haver pres delit, no vaig poder capir còm ni el
anirem a mitges. Ell, sabeu?, hauria fet saltar peces del parament per a	calar	-hi foc, en la seva alegria folla, i hauria fet trencadissa de tot a
no cal pas que us planyeu d'haver desaprofitat la coincidència de	calar	la pipa en front d'un matoll esponerós i abrandable. Podeu donar-vos goig
la butxaca. Així que les ganes de fumar m'agullonaven massa, el tornava a	calar	. Per sort era dels repatanis. Diguem que jo regulava sàviament les
vaig adonar-me que les que havien varat primer eren lluny i ja	calaven	. Aleshores, perdent l'encís de la meva contemplació dolça, aixecant-me
mariners assenyalaven amb la llur pintoresca nomenclatura. A les nou ja	calàvem	les peces en tal quantitat que tant el senó com l'orla en restaven
quantitat que tant el senó com l'orla en restaven desguarnits. En havent	calat	, els tres joves, embolicats en llurs mantes, s'estiraren, provant de
vermelles i trinxera de sindicats. (Ulleres es	calen	les velles per llegir els últims esclats). Oh,
ell ja serà lluny, i nosaltres i els nostres fills haurem de fugir quan	calin	foc a la brolla. ¡Ja et dic jo que n'estem ben agraïts, de Shere Khan! —
parany! Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia	calat	foc a casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa. —Maleïda sigu sa
després, les cobrírem de troncalla i de feixina verda i ens preparàrem a	calar	-hi foc. Segurament tots estàvem grocs d'emoció. En Xaneta que no havia
l'altre germà.— Els prussians deuen haver-hi entrat i s'hauran afanyat a	calar	-hi foc per tots quatre cantons. Jo escoltava amb aviditat aquella
ho semblàveu, vell companyó —digueren els altres. —Hem d'aterrar la casa	calant	-hi foc! —digué la veu del Conill. I Alícia va cridar tan fort com va poder
més regaladissos eren. Hom comprenia que dins aquella cova de glaç s'hi	calava	foc. Era la fantasmagoria brillant d'algun Ariel benfactor. I passat el
sap, fou l'inventor del lluquet; fou el primer a qui va acudir-se de	calar	un branquilló al Sol). Prometeu va ésser un progressiu, però els
un llumí, amb l'empresa gloriosa dels seus dies de cap verd, quan ell va	calar	el seu famós branquilló, amb un gran gest, —espalmador de l'èter,— que
bugies fallen. Ve una pujada, i els fars baixen terriblement. El motor es	cala	. El chauffeur i el seu ajudant, negres com la nit que ens volta, remenen

Pàgina 1 (de 24)

50 següents