Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els ulls enfonsats en unes profundes ulleres; les galtes xuclades i la	calavera	es senyalava clarament sota les faccions gairebé transparents.
desfent-se en ruïnes. Els infants jugaren molt temps amb els ossos i les	calaveres	; vingué més tard la rella del treballador, i allò que era cementiri són
em fa l'efecte d'un uniforme de botxí. La cara, o, més ben dit, la	calavera	, d'aquesta senyora projectà la rialla hermètica de la raça, i la xinesa
crisi o pels gustos de la gent, hagués vist emigrar l'antiga clientela de	calaveres	flamejants i d'entretingudes olímpiques. A l'hora de sopar amb la seva
estimat mai el seu marit, i li resultava més agradable tenir a la vora un	calavera	pompós i espiritual, que per altra banda li gastava tota mena
els seus pares, pel banquer Xuclà, ja una mica madur, perquè aquest	calavera	sabia el perfecte ús de les gardènies i dels mots picants. El preferir un
la bellesa natural i per la barra o per les anècdotes que contaven els	calaveres	brillants i els artistes desabusats, va ésser admirat, tolerat i apreciat
varen canviar de convent, entre les runes de la paret del cor van trobar	calaveres	de criatura. L'oncle i la dama s'horripilen i no volen escoltar més
Mai no tenia un cèntim i jo sempre pagava. Estava orgullós de fer el	calavera	en companyia meva. Jo era jove i fort i em feia escoltar de les dones.
, va mirar, llançà un crit. Em vaig acotar per veure; en un gran cartó, el	calavera	de Zorbàs havia pintat a quatre colors —ros, castany, gris, negre— quatre
enuig—. Uf! Però la culpa no és vostra, en tenim la culpa nosaltres, els	calaveres	, els troneres, els Sulimans, els Zorbàs! I al cap d'una mica: —I tampoc
tampoc la culpa no és nostra; un de sol és el culpable, un de sol, el Gran	Calavera	i Tronera, el Gran Suliman i Zorbàs... ja saps qui! —Si existeix —vaig
jo, el director de l'Agència. I tots els babaus dirien: ""Mireu el vell	calavera	! Que no té ulls per a veure, que no té nas per a olorar?"" "
cap d'una mica—. Quin home, i que Déu l'hagi ben perdonat! Era també un	calavera	i un aventurer com jo; i, tanmateix, havia anat, el sacríleg, al Sant
És un home blanquinós, escardalenc, amb la pell arrapada als ossos de la	calavera	i una tofa de cabell negre enganxada a la closca amb fixador. Duu ulleres
era un xic curiós. Era un perdut sentimental, un esvalotat metòdic i un	calavera	diguem-ne poètic. Se li veia amb els posats que havia rebut certa
mateix que un marquès. T'engreixaré, et compraré roba i amb posats de	calavera	, de poca solta, de jogador (que no et costaràn de tenir), aniràs als
es vingué en coneixement que es tractava d'un vell d'experiència, un	calaverot	, i d'un jove de la primera volada. El vell tenia un caràcter despòtic i
han fet tornar blanc com el marbre, jeu surant damunt de l'aigua com una	calavera	abandonada. La solitut atreu i estemordeix tot alhora en aquest paisatge
quelcom pel camí. En el desolat pla de can Magre ens va fer veure la	calavera	d'un vedell perdut per ell, en el darrer viatge, en mig d'una furiosa
que dins d'una nou de xiprer hi ha reproduïda exactament la faç d'una	calavera	. Ço diuen veure-ho els infants quan trenquen una d'aquestes nous.
personalitats d'un més assenyat criteri? A més, aquesta creència de la	calavera	dins les nous de xiprer té un camp ben reduït i no ho poden sentir dir
la música, en la qual es refugiava, perquè el seu marit, que era un petit	calavera	convertit, ros i anodí, sentia ara horror de tota profanitat, i s'havia
No simpatitzo amb el panxacontenta emmandrit ni amb el pobre infeliç del	calavera	, que es desnien del llit a qui sap quina hora. Em semblen més amables
El fanal nou no dóna pas una expressió mefistofèlica a les celles del	calavera	pàl·lid que torna a casa tard, ni excita, curiós i conversatiu,
la malícia dels seus ulls i endolat com va, sembla un vidu tarambanot i	calavera	. El cigne Els cignes del nostre Parc són cignes absolutament prosaics que
És un Sant Jeroni magre, esquelètic. Medita agenollat davant d'una	calavera	. Laia fuig. Ja fora, la fúria del vent se l'emporta. Travessa el Turó del
era el més vell, i se'n dava vergonya. Després, el posat ridícul dels	calaveres	impenitents hauria fet desdir el més insensat. No hi ha res que hagi
pseudo-americanes, les han muntades al seu gust. Ara no n'hi ha, de	calaveres	, i, si en trobeu algun, balla ampul·losament, i les noies es riuen
que en projectava a la paret una ombra agegantada, semblava una pàl·lida	calavera	amb un flam de resurrecció dintre les profundes conques dels ulls.
sense jugar; i la tomba (al meu joc de l'oca de quan jo era petit era la	calavera	), que obliga a retrocedir al punt inicial. Observem que les forces
posant-se didals de fusta per imitar els espetecs dels ossos de les	calaveres	que es barrejaven per topar-se. Més d'una vegada portant el meu pensament
i vuit dies més en aquell rocallís més pelat que el crani d'una	calavera	, resseguint una a una les esquerdes de la roca on s'arrapava l'espígol...
amarats de vi, que fan l'amor cridant i rient i a petacades; hi havia els	calaveres	rurals, els tarambanes, els cridaires, els faceciosos. No hi mancaven
sense llavis, un retall de nas i els ulls amb una gèlida inexpressió de	calavera	. Deu passes a l'entorn del seu confessionari no s'hi veia pas ni ombra de
ens il·lumina sobre el judici moral de la societat barcelonesa. Perquè la	calavera	no fou mai aquí objecte d'horror ni en recordar-la s'evoca el crani sense
de la carn, o la fosquedat podrida dels badius. Quan es parla de la	calavera	s'està més per la disfressa del Carnestoltes que pels fatídics
memòria dels difunts. Imaginar una persona que s'ha estimat en forma de	calavera	ha d'ésser horrible —humanament inaguantable, superior a les forces
sí, ha buidat la part de sota del panteó i s'ha fet un jaç i fa servir una	calavera	de saler! —¿I és d'aquí? —Caaa! Al poble no hi ha ningú capaç
blanques dalt d'unes esses de ferro clavades en pals amb placa de	calavera	creuada per dues tíbies sobre un "No tocar. Peligro de
cuita, damunt de pilastrons, la meitat homes i dones i l'altra meitat	calaveres	, que simbolitzava la modèstia, la riquesa, la pobresa, la vanitat, la
portalada servia d'adornament, dins d'un frontó angular, un grup de	calaveres	, i per tal que el conjunt tingués més relleu, se li posà, com a marc, una
que finia per determinar un accés de tos; una tràgica ganyota de	calavera	que belluga la mandíbula inferior amb una espantosa inexpressivitat. I
pel seu company. Reveia la faç de Carles amb la pell encastada a la	calavera	; revia les seves mans, de dits esquelètics, córrer per sobre el llit com
la pell, lluent i dòcil al volum dels ossos, és l'envoltori d'una precisa	calavera	. Al fons de les conques fosques, les parpelles mal closes deixen escapar
cert misteri, una cosa de suggestió i d'interès. Els tinguts per murris i	calaveres	han fet palpitar sempre el cor de les senyoretes. Hi havia, és clar, els
la meitat del cos en la plenitud de la vida i l'altra, convertida en	calavera	. El carrer de Jesús, pròpiament dit, s'estenia al davant i als costats
indis, Bacus, negres, alarbs, dimonis, bocs, lleons, gossos, faunes,	calaveres	, etc.. Els broquers per a cigar i cigarretes solien ésser de la mateixa
saraus o de les fontades, n'eren responsables molts fadrins adroguers	calaveres	, en competència amb els soldats, però no sempre les coses acabaven
per al zootècnic, no ho és menys per a l'arqueòleg. I.	Calavera	Occipital L'ase no presenta en la porció anterior de l'occipital

Pàgina 1 (de 9)

50 següents