Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Llarg de camins" dormia al meu costat. Un propietari em lloga Feia una	calda	abrusadora. No eren més de les tres de la tarda. Els vagabunds s'havien
em contesta que ja veuré del que és capaç. Anem carretera avall. Fa una	calda	aplanadora L'aire és roent. En una recolzada fresca i ombriva el pintor
morbós, un somniador desesperat. Al meu entorn sento la vibració de la	calda	. Però aquí l'aire és travessat de frescors. Els ocells saben aquest recer
presenta. Diu unes baconades enormes. Devers migdia, a l'hora en què la	calda	fa bullir les sangs, ens anuncia que se'n va a masturbar-se. I, en efecte
? Per a trobar-hi una dona. És migdia. No em pesa gens d'avançar sota la	calda	. M'agrada caminar. La carretera m'excita. És estimulant. Em fixo en tot
i la calor fa impossible la presència del públic, que es retira per tanta	calda	. Solament resten uns quants joves que manegen les "perxes" —uns pals
el trobaràs, o al seu recer tal volta, retirat de la	calda	del migdia per respirar del seu treball amb l'àpat o
tastar les millors menges que conté aquest jardí, fins que, la	calda	del migdia esvaïda, el sol declini." Respon, afable, la Virtut
i amb uns passeigs ressonadors. S'adrecen, per fugir de la	calda	, els pastors indis sovint a un tal indret, des d'on vigilen
Això el meu amo ho havia après amb tantes aigües de Caldes, Caldetes,	Caldasses	i Caldones com naixen en la nostra Espanya, fantasiosa fins en les
meu amo ho havia après amb tantes aigües de Caldes, Caldetes, Caldasses i	Caldones	com naixen en la nostra Espanya, fantasiosa fins en les aigües. En tots
de substància que hi pugui haver de diferència entre Caldes, Caldetes o	Caldones	, pugui trobar tants Caldasses que's decideixin a tastar-les.
Recorda la bona ombra que li feien a l'estiu, durant les fortes	caldes	; com era plaent de condormir-se, les migdiades xafogoses, dolçament
el sol pica i no s'hi recull fins que es colga. I els dies que ofega la	calda	, és gairebé fosc i ningú no la veu, però encara zumzeja. I entra i surt, i
el cel i la terra. Les cigales tritllegen frenèticament, ubriagues de	calda	. Cap altre soroll no trenca la quietud. I el seu estrident repicar
xafogosa en extrem. La terra, encara roenta del sol, desprenía aqueixa	calda	peculiar de les hores que el vent no l'atempera i en que tot resta en la
el cauchú a través l'espessor de la jungla. Després, el cel mort per la	calda	roent que pesava com un immens llençol mullat sobre l'amplada del riu, no
No sent l'esguard dels que passen i se'l miren amb estranyesa ni sent la	calda	que rebot de les parets plenes de sol. Caminant d'esma, es troba al
enfonsat fins a mig cos dintre les garbes xardoroses en el dia de més	calda	, ni carretejant per les costes de Bandina, mai per mai l'hereu Rivelles
acompassat, ni són cigales les que ritmen en trenes sonores la xafogosa	calda	de l'estiu, ni són insectes els que omplen l'espai amb la porfídia
de dia o furt de nit, tu de la meva mà ho requeríes. Abrusat de dia per la	calda	, de nit per la gelor; la sòn fugint-me dels ulls... Així t'he servit jo
Pesca Quelot passà de l'arborà a la banqueta i deixà els rems. Feia	calda	. La mar era una quieta planúria. Clapes grisenques, vermelloses, fosques.
ritme que puntejaven els peus, l'opressió de les mans i de la cintura, la	calda	del desig com la del ferro roent damunt de l'enclusa, la paraula que
els esqueia i els donava un aire aguerrit, enaltidor. A desgrat de la	calda	i del maldar com negres, servaven llur humor fresc i joganer. A l'amo
damunt el tapaboques, deien la darrera gatada i es posaven a roncar. La	calda	del bosc era a vegades insuportable. Les cigales cantaven com enfurides
balcó podia molestar-los l'espionatge dels veïns, els quals fugien de la	calda	dels estatges, com ells mateixos. Entraren dintre. Ell anà a seure al
de torells i de branques, i l'ombra llur, una clapa de solell on la	calda	feia destil·lar el perfum a les herbes odorants i mustigava l'esporgada
gatosars ressecs, d'on eixia amb la pell encesa de punxades cruels. La	calda	era asfixiant. L'aire quiet, mort, en ésser respirat, us produïa la
matolls i que la brillantor del sol fa invisibles. Allò, a desgrat de la	calda	asfixiant que projectava, feia pensar en un desolat paisatge hivernal.
anar, tenia els palmells de les dues mans convertits en llagues. La	calda	i l'emoció l'havien esgotat, i els braços i les cames li tremolaven
dels bancals encesos de sol, algun pollinot que rep estoicament la	calda	abrusadora bo i rosegant les punxes d'un coscoll i alguna cabra solitària
fent bracet, l'una amb el Gori i l'altra amb l'Andreu. Ja som dalt. La	calda	és abrusadora... Jo desenfundo el violí, i, mentre afino les cordes i Don
Però, mai que no l'hagués tastat aquell diable d'allioli! Entre ell i la	calda	irresistible que cau en aquesta hora roent de sol, m'han fet agafar una
la plana, en l'entercor de la qual reposen els pobles amarats de sol i de	calda	. Diríeu que travessem una manigua poblada de garrofers, figueres,
amb una gruixa de branquillons de murtra tendra. El poble, amarat de	calda	estival i endosserat del blau fulgent d'aquest cel alegríssim de
i penjants i els caps congestionats pels badalucs de les finestrelles. La	calda	és asfixiant. El sol cau roent i aplomat i les fustes dels vagons fumegen
físic de la terra és tot de l'Urgell: una planúria plena de sol i de	calda	, amb unes suaus ondulacions que ça i lla s'eleven part damunt dels
termenal, per sobre la planada de camps i de vinyes rebotides de	calda	, surt la cadena de les serres daurades de Porto-Cristo. I aleshores, pel
el pogués tocar al cor i infondrer-li prudència! Era el temps de la	calda	i dels primers banys. Vilaret matava algunes hores pintant, Saumell anava
cavall. Sortint a les cinc del matí i reposant per dinar a l'hora de més	calda	, podien arribar, sense matar-s'hi, a les quatre de la tarda al poble de
beatitud! Des d'aquesta alterosa lògia voltada de verd, de marinada, de	calda	, de nyonya i de trèmols de pu-puts, se'ns mostra el Penedés esborronat de
ficada entre mig de l'Urgellet i la plana d'Urgell. El sol estabella, la	calda	és asfixiant, sota dels pins sembla un forn. La bugor que s'aixeca de la
simplicitat dels tons decoratius, la sensualitat pastosa de l'ambient, la	calda	que enardeix la terra, les fileres de pollancres, albes i moreres, altes
blau-safir del cel. Nu, en mig de la immensa solitud del lloc, voltat de	calda	i de misteri, de roures vells i molsosos que enverdien l'afrau, sentia un
de lianes. I, un últim consell: no us entretingueu, si us arreplega la	calda	tropical en ple desert, se us calcinaran els ossos i encara pitjor, molt
quilòmetres d'ençà de la sortida de Sulphur-Prairie i, molts dies, la	calda	ens obliga a reprendre la marxa a hora foscant, a caminar tot al llarg de
els pronòstics. Succeí que l'oncle Baldiri, tot pescant un dia de molta	calda	, ve que mig s'adorm, i en una caparrada, zas! li llisca la pipa dels
a la platja, vila a través. Eren tres quarts d'una de la tarda, hora de	calda	al mes d'agost; però bufava una forta garbinada que refrescava l'ambient,
bafarada caliginosa, un tremolar d'atmosfera sobre un incendi. Sentia la	calda	damunt la pell del rostre i a les mans. Demanarà aigua fresca i la
, amb el sol al cap, ventant cops a tort i a dret. Entre el soroll i la	calda	em tornava boig. De tant en tant havia d'enfilarme i treure el cap al

Pàgina 1 (de 4)

50 següents