×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calfar |
Freqüència total: 112 |
CTILC1 |
martells, claus, manchar, detindre una pòta, ferrar á fòc ó en chelat, | calfar | fèrros á la fragua si es menester... Serap· ¡Pròu ni hiá! Te se | tret aquell molí encantat. —Has vist que és una cosa bona? Puix no et | calfes | més el cap. Acostat a taula i menja. Com que varen convidar als amics i | qui té prop; és mestre... en fer l'afaenat; necessita tres foguers per a | calfar | pelletes, i... perolets mai ne furta prou. Les ralles les fa prou... | El rossí poteja airós, ablaürat per les puntades de les llenques. El sol | calfa | de valent, la boira s'ha tornat calitxa. L'alegria ha vingut a l'era; la | ella, o la sinyô Rosa, segons tots, és una dona que s'ha passat la vida | calfant | al foc les estenalles per a fer-se risos i altres monades en lo monyo; | apretar-li les costures... i allí ja afluixaria a conter. Així és que, | calfant | -se poc el cap, en un bufit tallava les peces a resultes de prova i retoc, | carrers i carrerons del raval, excusant-se ab la demanda de llavors, per | calfar | -se la llengua ponderant la compra "de fa poca". El sastre demanava | ja retirades, també s'aprofiten, puix no és cosa de que cap veí se | calfe | el cap dret, en tant importantíssim problema. Fa de secretari un jovenet | per abillar al seu Pastoret, a la seua Rebeca o al seu Dimoni! ¡Quin | calfar | -se la testa per que lo seu fillet desempenye bé el paper d'Angel-titot, o | aquélles y a pegar bufits y a modo d' estornuts; el sòl començá a | calfar | y el de la Sarabanda cantá rich, rich, rich, y els távens com a | está penjat, els anuncia el naiximent del Mesíes; allá en atre punt es | calfa | vell pastor davant del fòc, mentres la pastora bolca un monyicòt. En el | de cuant en cuant punjar unes a atres en el pit, i la que es riu, para. | Calfa | mans (Ivèrn) Posats a la redona, o si son dos assòles front a front, | bandurria o citra i guitarró, puix el dels ferrets no te per qué | calfar | se 'l cap en templarlos, ja ho va fer el manyá al forjarlos; aquélls baix | de esperar per aquèsta casa? I la tía Catalina? Entre a la saleta i es | calfará | , que fa gelor—. A aquèsta pesa l' introduí l' amo de casa, en la que havia | foc, alrededor de la qu' es sentaren, i menejant aquéll el brasiu digué: — | Calfe | s, tío Miquèl, que açò es mitja vida, calfes...—, i al mateix temps | el brasiu digué: —Calfes, tío Miquèl, que açò es mitja vida, | calfe | s...—, i al mateix temps es fregava les mans, que alternativament obèrtes | molt pesat, no sé com vosté s' ha atrevit a ferlo... Alguna precisió, eh! | Calfe | s, calfes, que açò es mitja vida—. L' ama de casa no apareixia, el | , no sé com vosté s' ha atrevit a ferlo... Alguna precisió, eh! Calfes, | calfe | s, que açò es mitja vida—. L' ama de casa no apareixia, el temps | estava mòrta; no més de cuant en cuant repetia el de Valencia: — | Calfe | s, calfes, que açò es mitja vida—. La nit alvansava i no es vea | estava mòrta; no més de cuant en cuant repetia el de Valencia: —Calfes, | calfe | s, que açò es mitja vida—. La nit alvansava i no es vea senyal de | : —Chito, a callar tot lo mon—. I una vegada el fòc encés afiggé: — | Cálfen | se, que açò es vida sansera. Ahón han parat?... Un xocolater de la | ", "tots els homes són mortals", "un cos tendeix a dilatar-se quan es | calfa | ". Pertany a la naturalesa d'aquestes proposicions que llur veritat no | etc.. L'home civilitzat té també necessitat d'estatge, de vestit, de | calfar | -se, de llavar-se, de curar-se, d'instruir-se i també de | Jeroni Mercurial a Suïssa, i mossén Burette, a França, encara que es | calfaren | prou la testa tractant d'esbrinar els textos del Marcial, no es pot dir, | i que no es pot usar, sots pena de tenir un greu contratemps, si no s'ha | calfat | ja el jugador amb altres jugades més lleugeres. El perill d'un ús poc | cerimònies, i els continus canvis, són deguts al fet que la pilota es | calfa | mentre dura el joc i perd vivesa, i perquè el jugador unes vegades pot | el joc es deté, els jugadors trauen de la butxaca les pilotes "de | calfar | -se" i faran com qui s'entreté, quan la realitat és que estan molt atents | saben el que adés he dit: si no hi ha diners pel mig, si la partida no es | calfa | , no val res. Alguns podran dir que si açò, que si allò, que si la | l'estona a les tardes d'hivern. Els maridets que ajudaven a | calfar | els llits i mantenien la tebior dels peus a l'hora de cosir. Els | i el futur gendre: Tomàs està enlluernat amb la idea de l'hotel, li ha | calfat | el cap de mala manera. Però ara que has vingut tu, ja veuen que | i acabe posant-li-les jo bé), i m'agrada com pren les meues mans per | calfar | -me-les en l'hivern, quan fa tant de fred, i oir-li dir... | enfortir-me; sàpies que quan es té dolor de cames, per créixer, no es pot | calfar | u el cap...; ho diu ma tia: "res d'escriure, res de maldecaps, res | en aquestes immenses fogueres de la civilització on han anat a | calfar | -se totes les indústries del món". Corre una tradició que diu, que quan | la lletuguera, la panadera, la tarongera, la verdulera, totes anaven | calfant | -se el cos amb aquell herbatge, encara que de quan en quan no es sentira | de viatge a viatge, sempre hi havia feina per a ell. Unes vegades era | calfar | el forn per a el que es necessitava práctica i gràcia, altres ajudava a | el roc no sé si és d'algú o de ningú. Fem algunes adaptacions que ens fan | calfar | -nos més el cap que alguns temes propis, que després resulta que tots | sigle. Els palaus Reals estaven plens d'esta classe de vividors que 's | calfaven | el cap formant cábales, estudiant les nativitats dels reys i les | aquells que porten olives i cogombrets dins... Prou! Cavileu vosaltres, | calfeu | -vos la closca i no vullgau que us ho donen tot resolt. I així com així, | ¿Acás parlaria masa clar, ó diria alguna claritat de clarinet? Hiá qui se | calfa | el cap en asó; pero el Móle se chela els peus. Per átra part, sent | s' está caent desde que s' alsá, se sosté d' esta manera? Per que yo em | calfe | la testeróla; cabile com un loco y no puc alcansar cóm siga posible asó, | ó Felipines, ó per allá ó per así, y els fransesets y els rusos els | calfaríeu | les costelles per raere y per dabant, y la dansa de tota la Gropa del mon | pero anaba entenent lo que nosatros charrabem. El pòbre es ya vell y no's | calfa | el cap en estes còses. —El públic, continuí yo, está molt calent, y en | revolusió en l'art de curar, y tirar per portes als facultatius que s'han | calfat | la testerola tota sa vida per fer alguns progresos en la difísil misió á | lo nas mirant al sèl, un carliste de pòc pèl s'está | calfant | el peról. Lo que pensa ya ho sabrem, perqu'en un fogós | palmera que en el nas li ha tropesat y está | calfant | se el servell buscant com trobarli el flanco, pues els | s' amaneixen pera móurela, pero vosatros hau de estar alerta pera | calfar | los la esquena, encara que no fase fret. Este texto es el que huí tocarém; | es veien desllustrats o badats o solts i feien de mal anar. La cuina de | calfar | -se, enorme, amb una llar molt ampla vora la qual podia aplegar-se una | de fer cap mal a ningú, però tampoc no massa preocupat de fer cap bé. | Calfar | -se el cap pel proïsme no era el seu fort. Tal volta per això mateix | cobria totes les façanes. Hi van entrar, i allò primer que van fer fou | calfar | -se vora la llar amplíssima dels baixos, és a dir, de l'habitatge de | ha el magatzem de Toni Moltó, que ens el pagarà bé, i ja no cal que ens | calfem | la testa baixant-lo nosaltres a ciutat. Van consultar a Caterina la |
|