Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mormola: —No ho podeu dir... Ell fita de l'un a l'altre, lluita contra un	calfred	. —Per què? No ho creieu així? —Realitzem un treball tècnic. No podem
la meva memòria: Ella s'asseu vora meu sobre el llit de vànova blanca. Un	calfred	em recorre el cos. De vegades la visita dura hores, d'altres uns
teva polaina de color gris. Retirares el peu, però no pogueres evitar un	calfred	que et corregué per tot el cos arreu... Aquella nit els teus pares et
tan afirmatiu que Don Valentí, que entrava en aquell moment, va sentir un	calfred	. —Dona Obdúlia —murmurà—, ¿Vossa Mercè se'n riu de la beateta? ¿Què
La tristesa del món que ja s'acaba commou els aires d'un	calfred	sinistre, mentre la veu de l'Anticrist ressona i es
de sobte, un gran sospir creuava la nit immensa, com un viu	calfred	, com si volgués parlar-me la mar blava i revelar-me
frunzides i les mans neguitoses. Quan Laura li agafa el braç, una mica de	calfred	el fa tornar rígid, i, així que Angelina, la filla, posa els ulls en
tot el seu dolor. Beatriu s'acull a l'abraçada de la forastera amb el	calfred	d'un desvalgut que troba un recer on abrigar-se. —Ara sí, que li ho
de l'espòs. Ho pensa i ho creu; però només de girar el cap, sent un	calfred	de repugnància en adonar-se de Tomàs adormit, tot apoderat per la torpor;
a la galta, absorbents com un tentacle... Laura es separa amb violència;	calfred	del terror. L'embriaguesa s'ha esvaït. S'adona que està allí, sola amb un
endevinés els pensaments. I no sap fer més que arrupir-se al sofà amb un	calfred	de covardia, que li fa estremir els vuitanta quilos de matèria repartida
la imatge de l'escaparata; la Verge Dolorosa llagada, sofridora. Amb un	calfred	d'horror, la Muntanyola s'abriga amb pressa delirant, com si hagués estat
per seguir-la un tros i veure on va. La sospita se li confirma amb un	calfred	de santa indignació, quan s'adona que la mestressa de Muntanyola puja
tonada sortia fluidament. Aquell fluir espontani i secret em produïa un	calfred	de joia. A poc a poc vaig començar d'entreveure que aquelles tonades
ni fa un sol gest en aparèixer jo a la porta. Reculo esglaiat. Sento	calfred	i tremolor. Endevino que el regent ha previst el meu esglai, que m'ha
amb aquella plenitud que deixen al cor, i em semblava reviure, amb un	calfred	als ossos, les hores i els moments que un altre jovent havia viscut
Catalunya. La primera sensació fou de joia esgarrifosa, ho recordo bé. Un	calfred	em travessà de part a part esglaiosament, però que dolç! Com qui veu
resistir la temptació de provar. Era inútil voler resistir. M'entra un	calfred	d'esgarrifança. ¿Demà al matí potser seré a París? M'agafaran abans? ¿Hi
Em sembla un altre home. El veig misteriós. Ara em produeix un cert	calfred	. Em penedeixo d'haver-lo acceptat per company. Ell endevina quelcom del
que em feia estremir de benestar, que em feia arraulir dintre meu, amb un	calfred	deliciós, i tornar-me a trobar a mi mateix unit, recollit, dintre un aire
No digué més, que Adam, per les paraules trasbalsat, se sentí	calfreds	d'angúnia i quedà estabornit; tot va escoltar-ho, no
esgarriada. Sobre els genolls estrenyia ferm una saca o un farcell. D'un	calfred	a l'altre, provava de se reparar les narius glaçades i alçava amb els
a la riba calabresa, entrelluquem Escil·la. Avall dels peus, amb un	calfred	d'horror dessota l'epidermis, veig Caribdis monstruosa. Caribdis,
d'aqueixa habitut d'imitació sarcàstica? Colpit d'esfereiment, i amb un	calfret	que se m'enfilava, vaig apagar el llum, vaig sortir silenciosament de la
no era vanament somniadora, i encar no sabia lo que fos l'estranyesa d'un	calfred	en ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de bella nit. En la
d'ella amb el senyor Reguera, aquest sentia esvaniments de joia i	calfreds	de voluptat. Segur ja per aquella banda, s'atreví a aconsellar, amb
panorama de les grans solituts que d'allí's gaudeix, encar sentía	calfrets	. Es que l'ayret cru, que's despenja d'aquells soberchs turons després
ab que comensava aquexa dolorosa nova, causà al bon vellet un extrany	cal-fret	de crudeltat intolerable, que li costà dominar. Se passà altra volta'l
de l'expedició digué: —Envieu a dalt els baguls.— Va resseguir-me un viu	calfred	. Hi havia quelcom de dubtós en aquest afer dels baguls. Jo n'era gairebé
i desfet, i derrotat, i anorreat. Mala pesta! Aquell llenguatge em donà	calfreds	. Em va nafrar de mala manera, i em féu compendre que em trobava damunt
una sabata. Ja la tenia a la mà fent punteria quan jo, reprimint el	calfred	de fàstic i repugnància, vaig inspeccionar, de prop, l'objecte sospitós.
on xiscla la pàssera, on alena la vigoria dels avis i un lleuger	calfred	de tragèdia. Més al nord, suaument, les comes dels oliverars i garrigars
us arribeu a tranquilitzar. Comenceu a contemplar l'estesa de carn sense	calfreds	, serenament. Llavors noteu que la carn és blanca, carn de cargol, però no
bassa d'aigua, negra, encantada, quasi immòbil... Una mena d'estrany	calfret	, que de sobte recorregué tot el séu còs, la féu girar enrera; mes fou un
en muntanya, va tenir el do de produir en tots nosaltres una mena de	calfred	, que ens esperonà el desig d'iniciar la baixada. En ser-hi, la nuvolada
dels meus ciris i de no haver conegut quina llana calia tondre. Em venien	calfreds	en sentir-lo. I l'espectativa de tres dies de tenebres, encara tau-tau:
El poble va esbatanar els ulls i va estendre els braços admirat; un	calfred	resseguí totes les espinades, i infinites veus clamaren: Miracle!
vall tan llunyana i frondosa, tan ombriua i quieta, el reprengué un	calfred	de malastre. Plegà l'aguait i anà a recollir les merles caigudes sota els
d'aquesta tarda dolça i bella i ens doni un cert neguit com si fos un	calfred	de remordiment. —Ja han vist Capucorp Vell? —em pregunta el "Perico" a
no corporal, una cosa singular, com si l'ànima fos capaça de sentir	calfred	. —Fa dies que sóc a Barcelona —afegí Joan Antoni—. No tinc res a fer, anar
no veu res del que la volta i esguarda fixament... Doncs què mira? Sentí	calfred	. Aquell esguard potent, però envidreït, li semblà el seu propi esguard.
apartà la mà de Tristany que amanyagava les seves turgències. Li entrà un	calfret	, una mena d'espasme que li feia petar les dents i el cap li fugia,
dintre la bocassa monstruosa. Aquell espectacle produia a tots un cert	calfret	, no per l'espectacle en si, sinó per la significació que volia donar-l'hi
Anem a palpons, mig estupats, amb una fibladeta al cor que ens dóna	calfreds	. Aturem-nos... Allà, al fons de les tenebres, sembla que tintineja una
arrencar-me l'eina estic llest. Un bleix penós l'enrogallava, un intens	calfred	l'estremia de cap a peus. Al cap de molt pledejar, solament vaig poder
la boira de biaix, els canons grunyen i fan un rum-rum sord. Tenim un	calfred	, però estem contents perquè demà a la matinada ja tornarem a les
dansà d'amunt d'avall, i de tant en tant giravoltava frenèticament. Un	calfred	atravessà el soldat de plom, però ell romangué indomable i no mogué un
gris de l'aula universitària, la indignació em puja a la cara i em ve un	calfred	. Calia veure aquells joves, dedicats des de feia tants anys a la pròpia
Una vegada més el professor fou vexat. El doctor Vila es trasmudà. Un	calfred	féu tremolar tot el seu cos. Amb prou feines pogué evitar que li
que patia era horrorós —una cosa barrejada de pus i de febre amb els	calfreds	habituals. No vaig pas anar gaire als dentistes. Sempre que hi he anat ha

Pàgina 1 (de 12)

50 següents