×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calmós |
Freqüència total: 332 |
CTILC1 |
la jerarquia de valors que Jeroni aprèn sota la direcció ordenada i | calmosa | de mossèn Paulí, beneficiat de la parròquia de Santa Maria dels Reis, | dessagnant a poc a poc. Damunt del mocador amarat, inhàbilment, i | calmós | alhora, igual que els borratxos o els idiotes; s'aturava, es posava les | unes proporcions per a mi insospitades. L'ona aquí és llarga, ondulant, | calmosa | , difícilment es trenca. Dóna a l'embarcació un ritme més estirat, més | per la més viva laca, corrosius de calor, sota l'aire asfixiant, humit i | calmós | del tròpic, ha estat un llambreig de pintura inoblidable. A les quatre de | ésser la mesura d'or, ni l'exacta apreciació de les coses, ni l'audàcia | calmosa | . Ferrater i Mora l'ha desviat immediatament cap al bastiment de la | ha un tremolor d'estels i serení. L'hora és tranquil·la, fonda, ampla i | calmosa | , passen uns núvols de flonja blancor, passen com una | claror crepuscular, velada d'una dolça melangia. En un estany | calmós | i transparent el capvespre d'amor s'emmirallava; el | com una canonada llunyana, seguits molt de pressa per una pluja dolça i | calmosa | , que augmenta ràpidament i es converteix en xàfec; un tro molt fort, | m'ho agraeix! ¡Amb quina silenciosa voluptat menja i beu, aquest home! | Calmós | i concentrat, gairebé cerimoniós, talla el pa a petits bocins amb el seu | s'eixamplava vastament. Aleshores el riu s'estenia com una mena de força | calmosa | i segura, amb una indolència de pare gegantàs que estira els braços, que | Tornava a estar alegre... Em mirava Josep, de perfil, amb el seu rostre | calmós | i aquell no sé què tan seu, aquella aura que l'envoltava tan sovint, quan | decidit a anar a la seva. Jo, tot al revés, vaig alentir la meva marxa | calmosa | ; per moments m'anava ressagant més que jo no hauria volgut. Així vam | sap!". L'oncle Josep traspassa la seva mirada de la tomba al cel, el cel | calmós | d'"allà", entelat a penes per algun núvol blanc i deixatat. —I, si és | jo sofreixo únicament per ell. Llegeix, segueix llegint —ordena amb veu | calmosa | ; si no llegeixes tu, ho faré jo, i us obligaré a escoltar-me! Hi ha | tendres queixes, a l'estiu, tot un dia, mentre Adonis | calmós | , fugint de la nativa roca, s'arrossegava cap al mar, purpuri, | torrentoses de foc, que arbora amb fúria. Molt lluny d'aquests, | calmós | i sense fressa, el Leteu de l'oblit, el que s'escola | a l'últim sense esforç, es bressa damunt de les onades més | calmoses | a la insegura resplendor, i arriba, com una nau | va seduir els seus ulls. Va encaminar-s'hi pel firmament | calmós | (si avall o enlaire o en longitud, pel centre o per | els dofins vincladissos i les foques juguen pel mar | calmós | ; alguns, immensos, s'hi rebolquen, feixucs, i el tempestegen. | sotmetent-se al que sembla irremeiable, així, | calmós | , es dirigeix a Eva: "Has acomplert un acte temerari, oh Eva | no arribarà sobtadament, em sembla, ans com un mal | calmós | , un dia lànguid molt llarg, per augmentar-nos l'infortuni, | que hi ha al cel, de tons diversos i, com el front de Déu, | calmós | , disteses? ¿Seran potser la lligadura flòrida per a | recer tranquil, la Providència per guia llur: la mà en la mà, | calmosos | i amb unes passes vacil·lants, seguiren per dins | fruit. A través de les fulles platejades vèiem espurnejar la mar, enllà, | calmosa | , compacta. Núvols vaporosos passaven per damunt nostre i cobrien i | de plata fa doblegâ els olius, i pujant su 'l xiprer qu'era | calmós | , hí rius, i en son austeritat de porpra atapeída, | i el matí fresc, amb alegría fina i blava, diu ton oblit. Aibre | calmós | que fa tot d'or l'hermosa ofrena de la tardor, ara | amb casc i actitud agressiva, que mostren com no sempre les coses foren | calmoses | i fàcils per a les gents d'aquests topants. El recull d'objectes, però, | avalots pròpiament revolucionaris, donarà un aspecte plàcid i falsament | calmós | a la nostra gent. Perquè el fet que els problemes no arribin a | oportunista del senyor Russinyol. És un tòpic absurd veure gent | calmosa | entre nosaltres. En aquest sentit, la geografia ens ha perdonat la vida. | aquest fet a la condició de categoria. Som més obstinats i caparruts que | calmosos | . He dit algun pic que la calma, si és que històricament ha estat mai un | de la vida, som feiners com poca gent de la que nogensmenys ens tracta de | calmosos | , fins i tot l'amor és entre nosaltres un espectacle més aviat tristot. | llur terra, fins d'hivern, podrien donar (superada) la sensació sedant i | calmosa | de la nostra Mallorca. Què us diré, però?... una mena d'inquietud us hi | que ella tingui pensament de venir-nos a tustar la porta. Així avança | calmós | , ara un pas ara un altre, tot prenent d'ací d'allà una mossada d'herba, | ser i no d'altra manera: el cavall fet talment d'argent viu, i els bous | calmosos | i forçuts, esquivant-se les mosques amb el plomerol de la llarga cua, i | de primavera, que no serà trobat en falla. Mentrestant la tarda declina, | calmosa | i plàcida, vers el punt i hora que el capvespre traspassarà el govern del | rebitllada de bastó que sap ben merescuda. Vedells i vaques han tornat, | calmosos | , a tondre l'herba. La vaquera ha reprès l'eterna mitja a l'ombra del gran | una diferent de gust i de flaire. Van i vénen els bous estirant l'arada, | calmosos | , i el sembrador llença a la rega la sement, que ha de tornar-li amb gran | Virgili Amunt i avall van i vénen les tres juntes de bous, estirant | calmosos | l'arada, i la terra es parteix amb una mena de plany esmorteït, que | pels practics. I per fi, com que és elegant, i com que és reflexiu..., és | calmós | , i deixant la gent del poble —que aquí, com a tot arreu, treballa tot el | pera reposar, com en l'Illa de la Calma. El port de la calma Potser lo més | calmós | de l'illa i d'aquesta terra de la calma, és el venturós port de Soller. | baixant, i baixa tant, que sembla que l'aigua el puja a rebre. Tots són | calmosos | , com el seu port; però n'hi hà un, sobre tot, que ho és tant, que | coses, l'ombra i la velocitat, han d'escullir l'una o l'altra, i com per | calmosos | que sien porten pressa en dues coses, en fer camí i en arruinar-se, si | serem els genis, sinó la generació. Temps a venir, sols els | calmosos | erudits, homes que furguen, es recordaran de nosaltres i tindran lleure i | encara no hi havia ni ombra del que ara hi veiem, vós i jo, aquesta | calmosa | vetlla de primavera. Res encara del Louvre, que avui ja ens sembla tan | asseguda a la taula del davant —la gorja nua, els braços pàl·lids i | calmosos | , els llavis humits, els ulls com una nit serena i estelada— semblava | ab la calima amaraperlada pels argentins fulgors d'una posta de sol | calmosa | y rica en celatges de porpra y or... l'ala quieta y erta de les barques | retornà: —Mireu, senyors! Una mòmia! Una mòmia! El monocle s'enfilà tan | calmós | , tan ple de circumspecció com sempre. —Ah!... Quín heu dit que era el nom | alguna mala notícia. —Aviat sortirem de dubtes —digué la velleta, tota | calmosa | , escorcollant-se les butxaques. —Vés a la meva cambra i porta'm les | els vidres dels aparadors i els rètols de les botigues rera el moviment | calmós | dels vianants. I ell s'hi trobava bé en aquell seient de tramvia, sense | de tres. Les pedres i les parets bullien del sol i en l'aire brandava un | calmós | remoreig, que aviat havia de fer-se més viu, en omplir-se la via de gent |
|