Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
calmós A 305 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb calmós Freqüència total:  305 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la jerarquia de valors que Jeroni aprèn sota la direcció ordenada i calmosa de mossèn Paulí, beneficiat de la parròquia de Santa Maria dels Reis,
dessagnant a poc a poc. damunt del mocador amarat, inhàbilment, i calmós alhora, igual que els borratxos o els idiotes; s'aturava, es posava les
unes proporcions per a mi insospitades. L'ona aquí és llarga, ondulant, calmosa, difícilment es trenca. Dóna a l'embarcació un ritme més estirat, més
per la més viva laca, corrosius de calor, sota l'aire asfixiant, humit i calmós del tròpic, ha estat un llambreig de pintura inoblidable. A les quatre de
ésser la mesura d'or, ni l'exacta apreciació de les coses, ni l'audàcia calmosa. Ferrater i Mora l'ha desviat immediatament cap al bastiment de la
ha un tremolor d'estels i serení. L'hora és tranquil·la, fonda, ampla i calmosa, passen uns núvols de flonja blancor, passen com una
claror crepuscular, velada d'una dolça melangia. En un estany calmós i transparent el capvespre d'amor s'emmirallava; el
com una canonada llunyana, seguits molt de pressa per una pluja dolça i calmosa, que augmenta ràpidament i es converteix en xàfec; un tro molt fort,
m'ho agraeix! ¡Amb quina silenciosa voluptat menja i beu, aquest home! Calmós i concentrat, gairebé cerimoniós, talla el pa a petits bocins amb el seu
s'eixamplava vastament. Aleshores el riu s'estenia com una mena de força calmosa i segura, amb una indolència de pare gegantàs que estira els braços, que
Tornava a estar alegre... Em mirava Josep, de perfil, amb el seu rostre calmós i aquell no sé què tan seu, aquella aura que l'envoltava tan sovint, quan
decidit a anar a la seva. Jo, tot al revés, vaig alentir la meva marxa calmosa; per moments m'anava ressagant més que jo no hauria volgut. Així vam
sap!". L'oncle Josep traspassa la seva mirada de la tomba al cel, el cel calmós d'"allà", entelat a penes per algun núvol blanc i deixatat. —I, si és
jo sofreixo únicament per ell. Llegeix, segueix llegint —ordena amb veu calmosa; si no llegeixes tu, ho faré jo, i us obligaré a escoltar-me! Hi ha
tendres queixes, a l'estiu, tot un dia, mentre Adonis calmós, fugint de la nativa roca, s'arrossegava cap al mar, purpuri,
torrentoses de foc, que arbora amb fúria. Molt lluny d'aquests, calmós i sense fressa, el Leteu de l'oblit, el que s'escola
a l'últim sense esforç, es bressa damunt de les onades més calmoses a la insegura resplendor, i arriba, com una nau
va seduir els seus ulls. Va encaminar-s'hi pel firmament calmós (si avall o enlaire o en longitud, pel centre o per
els dofins vincladissos i les foques juguen pel mar calmós; alguns, immensos, s'hi rebolquen, feixucs, i el tempestegen.
sotmetent-se al que sembla irremeiable, així, calmós, es dirigeix a Eva: "Has acomplert un acte temerari, oh Eva
no arribarà sobtadament, em sembla, ans com un mal calmós, un dia lànguid molt llarg, per augmentar-nos l'infortuni,
que hi ha al cel, de tons diversos i, com el front de Déu, calmós, disteses? ¿Seran potser la lligadura flòrida per a
recer tranquil, la Providència per guia llur: la mà en la mà, calmosos i amb unes passes vacil·lants, seguiren per dins
fruit. A través de les fulles platejades vèiem espurnejar la mar, enllà, calmosa, compacta. Núvols vaporosos passaven per damunt nostre i cobrien i
de plata fa doblegâ els olius, i pujant su 'l xiprer qu'era calmós, hí rius, i en son austeritat de porpra atapeída,
i el matí fresc, amb alegría fina i blava, diu ton oblit. Aibre calmós que fa tot d'or l'hermosa ofrena de la tardor, ara
amb casc i actitud agressiva, que mostren com no sempre les coses foren calmoses i fàcils per a les gents d'aquests topants. El recull d'objectes, però,
avalots pròpiament revolucionaris, donarà un aspecte plàcid i falsament calmós a la nostra gent. Perquè el fet que els problemes no arribin a
oportunista del senyor Russinyol. És un tòpic absurd veure gent calmosa entre nosaltres. En aquest sentit, la geografia ens ha perdonat la vida.
aquest fet a la condició de categoria. Som més obstinats i caparruts que calmosos. He dit algun pic que la calma, si és que històricament ha estat mai un
de la vida, som feiners com poca gent de la que nogensmenys ens tracta de calmosos, fins i tot l'amor és entre nosaltres un espectacle més aviat tristot.
llur terra, fins d'hivern, podrien donar (superada) la sensació sedant i calmosa de la nostra Mallorca. Què us diré, però?... una mena d'inquietud us hi
que ella tingui pensament de venir-nos a tustar la porta. Així avança calmós, ara un pas ara un altre, tot prenent d'ací d'allà una mossada d'herba,
ser i no d'altra manera: el cavall fet talment d'argent viu, i els bous calmosos i forçuts, esquivant-se les mosques amb el plomerol de la llarga cua, i
de primavera, que no serà trobat en falla. Mentrestant la tarda declina, calmosa i plàcida, vers el punt i hora que el capvespre traspassarà el govern del
rebitllada de bastó que sap ben merescuda. Vedells i vaques han tornat, calmosos, a tondre l'herba. La vaquera ha reprès l'eterna mitja a l'ombra del gran
una diferent de gust i de flaire. Van i vénen els bous estirant l'arada, calmosos, i el sembrador llença a la rega la sement, que ha de tornar-li amb gran
Virgili Amunt i avall van i vénen les tres juntes de bous, estirant calmosos l'arada, i la terra es parteix amb una mena de plany esmorteït, que
pels practics. I per fi, com que és elegant, i com que és reflexiu..., és calmós, i deixant la gent del poble —que aquí, com a tot arreu, treballa tot el
pera reposar, com en l'Illa de la Calma. El port de la calma Potser lo més calmós de l'illa i d'aquesta terra de la calma, és el venturós port de Soller.
baixant, i baixa tant, que sembla que l'aigua el puja a rebre. Tots són calmosos, com el seu port; però n'hi hà un, sobre tot, que ho és tant, que
coses, l'ombra i la velocitat, han d'escullir l'una o l'altra, i com per calmosos que sien porten pressa en dues coses, en fer camí i en arruinar-se, si
serem els genis, sinó la generació. Temps a venir, sols els calmosos erudits, homes que furguen, es recordaran de nosaltres i tindran lleure i
encara no hi havia ni ombra del que ara hi veiem, vós i jo, aquesta calmosa vetlla de primavera. Res encara del Louvre, que avui ja ens sembla tan
asseguda a la taula del davant —la gorja nua, els braços pàl·lids i calmosos, els llavis humits, els ulls com una nit serena i estelada— semblava
ab la calima amaraperlada pels argentins fulgors d'una posta de sol calmosa y rica en celatges de porpra y or... l'ala quieta y erta de les barques
retornà: —Mireu, senyors! Una mòmia! Una mòmia! El monocle s'enfilà tan calmós, tan ple de circumspecció com sempre. —Ah!... Quín heu dit que era el nom
alguna mala notícia. —Aviat sortirem de dubtes —digué la velleta, tota calmosa, escorcollant-se les butxaques. —Vés a la meva cambra i porta'm les
els vidres dels aparadors i els rètols de les botigues rera el moviment calmós dels vianants. I ell s'hi trobava bé en aquell seient de tramvia, sense
de tres. Les pedres i les parets bullien del sol i en l'aire brandava un calmós remoreig, que aviat havia de fer-se més viu, en omplir-se la via de gent

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »