Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
calm A 117 oc.
calm M 11 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb calm Freqüència total:  128 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i molt benigna, amb un poble feliç entorn, com si això
mateix escull madrepòric. I és que la goleta té sorpreses. Si la mar és calma, si el cel és enraonat, no hi ha res més dolç ni més de luxe per als
dels pescadors, cobrint-lo de catifa resplendent. En l'hora calma, reposat, es sent dels mariners el vespertí cantar i,
blava. Sentia una felicitat inefable, com si el son fos una mar profunda, calma i transparent, i jo hi estigués ajagut al fons, immòbil i feliç; i era
per Montsouris i per dalt de Montparnasse i de Montmartre. Fins de les calmes viletes dels voltants, de Saint Cloud i de Meudon, de Fontenay-aux-Roses
i la jove serventa tenien un aire tan fi d'honestedat i una gràcia tan calma i casolana, que el Viatger hauria volgut saber quin era llur país.
il·lusions. Era pels volts de Tots Sants: un d'aqueixos dies grisos, calms i freds, sense sol, ni vent. Vaig sortir de matinet. El meu cosí, en Lluís
cerimònia, sense anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sinó calms, absorts en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els
última mirada. Es va fent fosc. Les cases ullegen en el mirall d'aigües calmes de la badia. XXIII Tornada El xaloc amainava ja. S'amansia,
exclusivament constructives i constituint una massa sòlida i naturalment calma, tan ben il·luminades com dintre l'ombra." Gargallo corroborava
se sentia el panteix voluptuós, una mica fatigat del mar i, si era molt calma, el cruixir dels caps de fondeig dels bergantins. Les nits de lluna,
mentre la meva ànima s'esponja de plaer en la gran ventura d'aquesta nit calma i frescoia. Vejam, doncs, fem-los lloc i que ells siguin a l'hora present
Isolda". —I si l'anéssim a sentir a alta mar? Fa una nit tan bella i calma... —ha dit de sobte la Núria, amb un estremiment de passió. Ja estava
sentia el panteix voluptuós, una mica fatigat, de la mar i, si era molt calma, el cruixir dels caps de fondeig dels bergantins. Les nits de lluna,
Aiguablava és una cala resguardada del vent de garbí. La mar hi és calma. Això sembla augmentar la solitud, la llunyania del paratge. Els pins hi
de vi, va obrir els ulls i va somriure. Tots els rostres, com les aigües calmes, van reflectir aquell somriure tan encoratjador. Tots somreien animats de
la badia tornava a emparar-lo amb aquella pau acollidora de les aigües calmes, propícies als reflexos allargassats i plens de transparències ingènues
el mentó apuntalat a la mà dreta i la mirada bressolant-se en les aigües calmes. Ara amb les cames flexionades i els braços encreuats damunt dels genolls
dia de l'esglai. Es podia comparar el seu estat psicològic amb les aigües calmes de la badia en les quals ell tirava una pedra per veure com es formaven
acústiques) d'Homer, per exemple, ens dóna una imatge conjunta de ritmes calms i magestuosos, d'abundor fluïda que es desplega en ones grandioses i
golfs, amb les seves diminutes penínsules i illots, amb les seves aigües calmes i els seus oratges tebis,, manté davant dels ulls del navegant un seguit
armòniques vibracions que omplien de delitós misteri la nit serena i calma, mentres la suau brisanyeta de la mar enviava a la vila lo flaire
ordinari allí fòra puntes, sòl estar picada, aquell día estava calmeta, per això al aplegar a la illa después de desembarcar, mig
10º C la supervivència és d'una a tres hores; en canvi, en aires calmes es poden suportar de 10 a 20º C sota zero. C)
a una dotzena de passos s'estava ell, esperantla, aturat, ab son ayre calm y serè de costúm y ab la eterna rialleta vagant sobre sos llabis. La
primer diumenge de Pasqua. Però és possible de sentir-ho. És una joia calma, de plenitud més que de desbordament; com una turgència del nostre
ulls com unes escates. Planten en nosaltres una certesa massa fonda i calma i nova per ser malentesos o prest oblidats. Però si un home hagués
—avui desaparegut— la immensa nau deserta poblada d'ombres clares i calmes. No s'era, doncs, esvaïda totalment aquella finíssima sensibilitat que
delícia pels ulls i per elles un prestigi; semblen més majestàtiques, més calmes i més greus que mai. Per veure aquest nou aspecte de la muntanya, que a
d'aquest deliciós i complet artista". "Uns grans i bells ulls calmes en forma d'ametlles, fogars d'una flama profunda, llunyana, donen al
una terra espaiosa i gran, tancada, però, per una murada líquida, a cops calma i a cops enfurismada. La gent no volia pensar en els més abrandats que
Montcarrà i que volia tenir aparença de tranquil·litat. Aquella grisor calma, buida, de després d'una gran tempesta. Les coses anaven malament arreu.
En desvetllar-se, del final del seu món no en quedava res. La mar era calma, els gegants se n'havien anat i no se sentien els udols de la gent que
fronterer meridional d'Andorra és on trobem més formes d'aquestes. El Calm de Claror, a 2.600 m, n'és la més important. En la zona
pedruscalls, i en d'altres dominats per elevats altiplans anomenats calms que testimonien l'existència d'antics nivells d'erosió. 3.5.1 El
desenvolupades damunt nivells d'erosió (pla, ras, rasa, mal, calma, calm) o circs i valls de gènesi glaciar (coma), que permeten una
poden arribar-hi a valors exagerats, i en particular durant les nits calmes i serenes el termòmetre pot baixar molt per sota del zero, de manera que
blancs, molt dret, molt majestuós i molt suau, de mirada directa, paraula calma, grave, coral. Per aquell esguart i aquella paraula va passar una
i vaig compendre la pena d'estimâ i no sê estimat. La nit era calma i pura, no s'oïa cap remor, sols el cantar de
l'arbre, fent un gran crit de dolor. I aquella nit, calma i pura, tan plena de formosor, la pobrissona ocelleta
de fidel germana per escales de Llevant. Pur i nu, a la mar calma, endinsat en el cristall, sotmès a cadenes clares,
muntanyes. Mur de la nostra tristesa, daurat per la calma tarda. Arbres al vent: les alzines de Mamreh, plenes
ben afilada. Però mira'm abans, enllà de l'hora calma. Endevina què sóc a la vora de l'aigua. XII
mans desconegudes. ¡Mare de Deu, quina foscor vuida! I no obstant ¡quina calma seguritat! I sonen agradoses les noves d'amics que s'interesen i
suprem destret de folls sota l'escarn del torb, calmes rengleres d'or tramuntat a ponent, espina d'arç a l'orb origen
que corben llurs branques baixes fins a banyar-les dins les fosques i calmes aigües muntanyenques. Escampats també pel país, i emplaçats en els llocs
ran de rostoll. Papallona blanca: llamp de paper en l'hora calma. I enllà, l'ingent cim, la muntanya eterna on dorm la fúria del
i més freds. Nina, baixarem des d'ara cap a l'horta calma i clara dels reparos quiets, on l'estiu morent belleu
El riu et porti el record dels meus passos en l'hora calma on els estels floriren damunt la nostra joia.
del món en contemplar-se... Viuràs en mi totes les hores calmes i en les hores cruels hi seràs sempre, perquè també

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »