DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
calmar V 1862 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb calmar Freqüència total:  1862 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el calma: defuig-lo. És el pare dels monstres marins i d'alguns altres que no ho
i no s'apaivaga fins que el seu germà m'immola, diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una ombra pacífica, perquè
—digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es calmarà mai—. I li passà una mà pel cap en una aspra carícia. —I la Teresa?
en les coses. Torna-te'n, doncs; submergeix-te en el corrent del món i calma en ell la teva inquietud. Quan l'enuig farà presa en tu, quan et sentiràs
mentre repetia, tremolant: —Tinc por, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va romandre allí vora la reixa fins molt tard, car ell no volia
, mare: he sortit a veure el temps. —Tingues compte de no refredar-te. Ha calmat el vent: la pluja no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res a fora, a les
Es deia que Tiago estava com foll, que no el podien contenir ni calmar i que de totes passades volia anar trobar al seu rival. Es deia que Mila
temo per Joan i per ella. Ara, el primer que hem de fer és això: procurar calmar el seu pare. Després penso que haurem de prendre un determini: potser
estat, es retirà prudentment. "L'han aquissat", es repetí. Quan es calmés tornaria. Tal volta no li diria ja res. El que tenia el seu germà no era
importava qui fos?), una criatura de Déu, havia sortit del seu nínxol per calmar la seva tortura d'una nit; acabat ella es restituiria al seu nínxol i ell
a caminar, i a caminar a través dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El vent era més gelat i bufava amb més força, però la fredor de l'aire
i bufava amb més força, però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc calmar el seu cervell. La pluja havia cessat. Devia ésser molt tard. Els records
teva mare, en mi? —Havia de veure'l, padrí. He de veure'l. —Calma't. No t'excitis. Hi aniràs. Si quan vaig estar aquí, m'haguessis dit el
percebent el batec desigual i desconcertat del seu cor. A poc a poc va calmant-se; a poc a poc s'abandona a la fatiga, i les imatges del somni que tingué
salvat ja si se'ns hagués acudit setmanes, mesos enrera? —gemega. Es calma una mica, estira uns papers grocs de la capsa de sabates—. Sí, te la faré
en Tai, perquè l'escolar de cànons era forçut i àgil. Entre tots els van calmar. El noi se'ls contemplava, amb els ulls engrandits, per sobre la llesca
la voluntat del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la bondat calma el verinós idealisme dels homes. I Jeroni accepta feliç les lleis per
seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi, ous amb
egoisme. Deixa-ho tot i vine. Et necessito. Jeroni Oleguer Jeroni procura calmar-lo, dient-li que això és exactament el que pensava dir-li quan sentia que
a la boda de Jeroni i era la seva pròpia boda, però ni l'evidència calmà la indignació del poeta, que li escriví una carta plena de sarcasmes
d'angoixes estranyes, indefinibles, però que amb res no aconseguia calmar. Li semblava com si en l'atmosfera surés una amenaça latent. El dia es
plaer de badocar com feien les meves ties fadrines. En Sergi ha intentat calmar-me. Malgrat que l'he decebut i que s'ha enutjat amb mi, ha estat molt
[(Irat.)] Un dia no em sabré dominar... Quer· Calma't, Adam. Has d'admetre que aquesta vegada la falta de Caín és
I et fan dormir? Ernestina. M'ensopeixen i em calmen el dolor. Merceneta. També ordenen uns martiris els metges! Ben
del meu fill, el lloc abandonat per ella; tu, i sols tu, has vingut a calmar la meva desesperació. I jo t'estimo, Ernestina! És tan just que t'estimi!
pietat, Ernestina! Ernestina. [(Xiuxiuejant, amb pena.)] Calma't, Víctor. Fa estona que estic així... tota la tarda. Acosta't. [(Ell
que no pas haver de tractar amb pobrissalla. La senyora li va dir que es calmés i va dir, mirant-me, que tot allò de la guerra li havia fet mal als nervis
a casa seva no hi havia cànules suficients ni prou aigua de farigola per calmar-li la irritació dels budells. A Lola Dussay, malgrat les seves devocions,
fet al front amb una ampolla de vidre; un altre grup de dones, procuraven calmar una dama que duia un abric de castor bastant espelagarçat, una cara plena
li aboca suaument al seu davant i als camells d'un a un calma la set, i així respon, a l'acte, com un espill, la
amor Ta amor perduda, un altra en vaig cercar per calmar la dolor de ma ferida, i una donzella m'oferí sa vida
ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma el mar ma set inextingida, ni omplen mon pit els aires de
amors fins aleshores angoixosos com un pecat. La intervenció de Laura calmà les confusions d'aquell esperit perdut en les incertituds de la
sorprès, penedit de la revelació que li ha obligat a fer. Mossèn Joan es calma de mica en mica. Reprèn la dolcesa de sempre. El seu dit senyala els
i perquè ja no li faig goig. —Si no la rebutjo! Sols vull que es calmi; que no s'hagi de penedir mai de la seva precipitació. —Oh!: ja les conec
del mar, cap a garbí. A la tarda, quan marxo cap a ciutat, el vent es calma una mica. Però la lluentor del mar és encara més encesa, i gairebé
movia, el caçava i rebia més fort. El càstig durà una hora seguida, sense calmar el fueteig ben repartit. Ens aixecàrem amb l'esquena cruixida, esllomats,
anys, i el plaer, lluny d'emmusteir-la, envellutava la seva frescor. Jo, calmades les febres del matí, li parlava amb la suavitat i la tendresa d'un
i ella comença de crear, d'inventar... Certa gent t'exciten en lloc de calmar-te. Són dolents, ignorants o senzillament infeliços. Qui et vulgui bé et
mi aquella nit. No vaig aturar-me mentre vaig trobar escrits a destruir. Calmada la fúria, un sentiment de pietat em féu esguardar a terra. A l'entorn de
les seves paraules rudes d'home que ha viscut, amb les quals solia calmar l'exaltació d'aquells frenètics que l'envoltaven. Un sentiment fi,
boig o que li vols prendre el rellotge, i cridarà un policia. Si, per calmar la seva por, li parles d'amor universal, exclamarà: Què vol aquest
per prendre experiència del contacte amb el món; ell m'admirava, i això calmava una mica la seva tristesa. Aquesta admiració em feia mal. La feblesa de
serenitat en veure-la humiliada i plorosa aferrada al meu cos per tal de calmar-me, que vaig alçar el braç per pegar-li i ella fugí esgarrifada i
que s'hagués posat tan malalt, sobtadament. Em creia que fingia. Quan es calmà, agafat al meu braç, va voler tornar a l'hostal. Jo em vaig pensar que
plenitud. Era quelcom de silenciós i delirant que em calia esbravar per a calmar el meu deliciós turment. Hauria desitjat morir abraçant una dona o
despullar i m'hi vaig submergir. La frescor de l'aigua i de la nit em calmaven, la febre esdevenia serenor, l'inenarrable turment es resolia en alegria
al front amb el palmell de la mà. —Que sou nerviós! com tremoleu! li dic. Calmeu-vos, em feu por que tindreu un atac. He dit això sincerament, emocionat
setmanes seguits. —Però així no podrem pas anar a peu... —Es camina quan calma la pluja. —Però sempre deus anar mullat... —Ja t'hi faràs. Si a Lió ens
d'extreure'n i separar-ne el bo del dolent. Tornà aviat, sens dubte per calmar la meva angúnia. Portava pa, més que suficient per a tot aquell dia. Pa

  Pàgina 1 (de 38) 50 següents »