×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calmar |
Freqüència total: 1862 |
CTILC1 |
hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el | calma | : defuig-lo. És el pare dels monstres marins i d'alguns altres que no ho | i no s'apaivaga fins que el seu germà m'immola, diuen mentint que per | calmar | l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una ombra pacífica, perquè | —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es | calmarà | mai—. I li passà una mà pel cap en una aspra carícia. —I la Teresa? | en les coses. Torna-te'n, doncs; submergeix-te en el corrent del món i | calma | en ell la teva inquietud. Quan l'enuig farà presa en tu, quan et sentiràs | mentre repetia, tremolant: —Tinc por, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de | calmar | -lo; va romandre allí vora la reixa fins molt tard, car ell no volia | , mare: he sortit a veure el temps. —Tingues compte de no refredar-te. Ha | calmat | el vent: la pluja no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res a fora, a les | Es deia que Tiago estava com foll, que no el podien contenir ni | calmar | i que de totes passades volia anar trobar al seu rival. Es deia que Mila | temo per Joan i per ella. Ara, el primer que hem de fer és això: procurar | calmar | el seu pare. Després penso que haurem de prendre un determini: potser | estat, es retirà prudentment. "L'han aquissat", es repetí. Quan es | calmés | tornaria. Tal volta no li diria ja res. El que tenia el seu germà no era | importava qui fos?), una criatura de Déu, havia sortit del seu nínxol per | calmar | la seva tortura d'una nit; acabat ella es restituiria al seu nínxol i ell | a caminar, i a caminar a través dels carrers, sense que aconseguís | calmar | -se. El vent era més gelat i bufava amb més força, però la fredor de l'aire | i bufava amb més força, però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc | calmar | el seu cervell. La pluja havia cessat. Devia ésser molt tard. Els records | teva mare, en mi? —Havia de veure'l, padrí. He de veure'l. — | Calma | 't. No t'excitis. Hi aniràs. Si quan vaig estar aquí, m'haguessis dit el | percebent el batec desigual i desconcertat del seu cor. A poc a poc va | calmant | -se; a poc a poc s'abandona a la fatiga, i les imatges del somni que tingué | salvat ja si se'ns hagués acudit setmanes, mesos enrera? —gemega. Es | calma | una mica, estira uns papers grocs de la capsa de sabates—. Sí, te la faré | en Tai, perquè l'escolar de cànons era forçut i àgil. Entre tots els van | calmar | . El noi se'ls contemplava, amb els ulls engrandits, per sobre la llesca | la voluntat del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la bondat | calma | el verinós idealisme dels homes. I Jeroni accepta feliç les lleis per | seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres que | calma | el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi, ous amb | egoisme. Deixa-ho tot i vine. Et necessito. Jeroni Oleguer Jeroni procura | calmar | -lo, dient-li que això és exactament el que pensava dir-li quan sentia que | a la boda de Jeroni i era la seva pròpia boda, però ni l'evidència | calmà | la indignació del poeta, que li escriví una carta plena de sarcasmes | d'angoixes estranyes, indefinibles, però que amb res no aconseguia | calmar | . Li semblava com si en l'atmosfera surés una amenaça latent. El dia es | plaer de badocar com feien les meves ties fadrines. En Sergi ha intentat | calmar | -me. Malgrat que l'he decebut i que s'ha enutjat amb mi, ha estat molt | [(Irat.)] Un dia no em sabré dominar... Quer· | Calma | 't, Adam. Has d'admetre que aquesta vegada la falta de Caín és | I et fan dormir? Ernestina. M'ensopeixen i em | calmen | el dolor. Merceneta. També ordenen uns martiris els metges! Ben | del meu fill, el lloc abandonat per ella; tu, i sols tu, has vingut a | calmar | la meva desesperació. I jo t'estimo, Ernestina! És tan just que t'estimi! | pietat, Ernestina! Ernestina. [(Xiuxiuejant, amb pena.)] | Calma | 't, Víctor. Fa estona que estic així... tota la tarda. Acosta't. [(Ell | que no pas haver de tractar amb pobrissalla. La senyora li va dir que es | calmés | i va dir, mirant-me, que tot allò de la guerra li havia fet mal als nervis | a casa seva no hi havia cànules suficients ni prou aigua de farigola per | calmar | -li la irritació dels budells. A Lola Dussay, malgrat les seves devocions, | fet al front amb una ampolla de vidre; un altre grup de dones, procuraven | calmar | una dama que duia un abric de castor bastant espelagarçat, una cara plena | li aboca suaument al seu davant i als camells d'un a un | calma | la set, i així respon, a l'acte, com un espill, la | amor Ta amor perduda, un altra en vaig cercar per | calmar | la dolor de ma ferida, i una donzella m'oferí sa vida | ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No | calma | el mar ma set inextingida, ni omplen mon pit els aires de | amors fins aleshores angoixosos com un pecat. La intervenció de Laura | calmà | les confusions d'aquell esperit perdut en les incertituds de la | sorprès, penedit de la revelació que li ha obligat a fer. Mossèn Joan es | calma | de mica en mica. Reprèn la dolcesa de sempre. El seu dit senyala els | i perquè ja no li faig goig. —Si no la rebutjo! Sols vull que es | calmi | ; que no s'hagi de penedir mai de la seva precipitació. —Oh!: ja les conec | del mar, cap a garbí. A la tarda, quan marxo cap a ciutat, el vent es | calma | una mica. Però la lluentor del mar és encara més encesa, i gairebé | movia, el caçava i rebia més fort. El càstig durà una hora seguida, sense | calmar | el fueteig ben repartit. Ens aixecàrem amb l'esquena cruixida, esllomats, | anys, i el plaer, lluny d'emmusteir-la, envellutava la seva frescor. Jo, | calmades | les febres del matí, li parlava amb la suavitat i la tendresa d'un | i ella comença de crear, d'inventar... Certa gent t'exciten en lloc de | calmar | -te. Són dolents, ignorants o senzillament infeliços. Qui et vulgui bé et | mi aquella nit. No vaig aturar-me mentre vaig trobar escrits a destruir. | Calmada | la fúria, un sentiment de pietat em féu esguardar a terra. A l'entorn de | les seves paraules rudes d'home que ha viscut, amb les quals solia | calmar | l'exaltació d'aquells frenètics que l'envoltaven. Un sentiment fi, | boig o que li vols prendre el rellotge, i cridarà un policia. Si, per | calmar | la seva por, li parles d'amor universal, exclamarà: Què vol aquest | per prendre experiència del contacte amb el món; ell m'admirava, i això | calmava | una mica la seva tristesa. Aquesta admiració em feia mal. La feblesa de | serenitat en veure-la humiliada i plorosa aferrada al meu cos per tal de | calmar | -me, que vaig alçar el braç per pegar-li i ella fugí esgarrifada i | que s'hagués posat tan malalt, sobtadament. Em creia que fingia. Quan es | calmà | , agafat al meu braç, va voler tornar a l'hostal. Jo em vaig pensar que | plenitud. Era quelcom de silenciós i delirant que em calia esbravar per a | calmar | el meu deliciós turment. Hauria desitjat morir abraçant una dona o | despullar i m'hi vaig submergir. La frescor de l'aigua i de la nit em | calmaven | , la febre esdevenia serenor, l'inenarrable turment es resolia en alegria | al front amb el palmell de la mà. —Que sou nerviós! com tremoleu! li dic. | Calmeu | -vos, em feu por que tindreu un atac. He dit això sincerament, emocionat | setmanes seguits. —Però així no podrem pas anar a peu... —Es camina quan | calma | la pluja. —Però sempre deus anar mullat... —Ja t'hi faràs. Si a Lió ens | d'extreure'n i separar-ne el bo del dolent. Tornà aviat, sens dubte per | calmar | la meva angúnia. Portava pa, més que suficient per a tot aquell dia. Pa |
|