DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
calor F 5874 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb calor Freqüència total:  5874 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

magnífica, però el seu moment ha passat, són tan efímers! I hem patit una calor prematura, que amenaça les collites. L'home del temps predeia ahir que
tu... —remarcà ella. —No, no... no em comprens —la interrompé ell, amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho comprendràs tot. Abans m'has
diria. Tino Costa s'aixecà. —Obrirem una mica, no et sembla? Aquí se sent calor. No se'n sentia; però Quim Bisa, absorbit per la seva idea, féu un signe
es ya de despertar.\@ Calderón /(La vida es sueño)\. Han arribat les calors: han arribat i gairebé han passat. Sempre parlaven de quan vindrien les
han arribat i gairebé han passat. Sempre parlaven de quan vindrien les calors. Però això era abans. Tino Costa errava per terres llunyanes darrera una
—sobretot, ella— sospiraven sempre per les festes. —"Quan vindran les calors anirem a les festes de santa Àgueda; per sant Jaume anirem a les fires de
Àgueda; per sant Jaume anirem a les fires de València." Han arribat les calors; els botons d'or s'han desclòs a la vora de les senderes, i la corretjola
d'orgull veient l'admiració que despertava al seu pas. "Quan vindran les calors", havien dit. Però això era abans. La corretjola dormia morta i
Maria Àgueda es veia ja enmig d'un ambient de festes, en intimitat i calor de llar. Ella s'havia fet els seus comptes: enguany mataria un dels
amb força contra ell. Caminaren així, enllaçats estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del cos d'ella al seu cos; la sang li corria
tabard fins als peus, en les nits de fred; amb el vestit de vellut, en la calor... Llavors anaven tancant-se les tavernes, i Santa Maria dels Monts,
d'un gris tèrbol. 27 març. Matí tebi; amb l'abric tenim calor. Ningú no diria que fa només tres dies estàvem a diversos graus sota
de les fulloles: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja tarda anem a Puig de Sucre i, de tornada, pels boscos que hi ha
Amb la Fina, la Roser i les nenes berenem a la Font de les Paitides. Fa calor. De tornada, una enorme lluna d'or surt darrera Puig de Sucre.
lluna d'or surt darrera Puig de Sucre. 25 maig. Sol, calor. El cel té aquella blavor implacable de l'estiu i ja dóna bo de passar
vaig observar que l'aire feia una marcada olor d'estiu. El sol fort, la calor primarenca, es veu que modifiquen la flaire de l'herba. Ara sí que és
morts i 200 ferits. 31 maig. Fa molta calor. A dos quarts de dues, a l'ombra, estàvem a 27 graus (com a
juny. De bon matí vaig a Barcelona. Flors, gent a la Rambla. Sol. Calor. La Dépêche anuncia fortes ofensives dels dos bàndols.
balma de molsa fosca i de sorra netíssima. 6 juliol. Fa calor. El cel és ben blau, amb flors tènues de núvol com un borrissol. Llegeixo
juliol. Llunyanies gris perla. 7 juliol. Vaig a ciutat. Calor, gent que pren orxata, noies ben vestides (sense capell). Trobo en
darrers incidents (execució de Tukaxevski i d'altres set generals). Fa calor. Llegeixo el London Mercury sota els castanyers, voltat
florides. Anem sota el camí de Borderiol, on arrepleguem quars. Fa més calor que aquests dies. Cap al tard, lluna de nacre. 20 juliol.
qui ataqui en grans operacions decisives. 21 juliol. Fa calor. Als Sis Avets llegeixo Shakespeare i els lírics elisabetins. A la tarda
als problemes immediats. Tornem a Viladrau. Quina gentada, al tren! Quina calor de forn! La gent va a dormir a fora per por de les bombes. 6
pel setembre: diu que les quatre potències ja estan d'acord. Fa molta calor, més que cap dia: 27 graus a l'ombra. El vent és càlid i el sol,
al novembre o desembre. Llegeixo E. Burke. 5 març. Fa calor. Hem anat a contemplar l'ametller florit, darrera can Barraca. Que era
serà llarga, encara: almenys fins a començos de tardor. Avui ha fet calor. L'or s'inicia a l'ordi i al sègol. El paisatge és tot esponjat: "com
25 juny. Vaig a Espinelves amb la Fina. No fa tanta calor com ahir; de tant en tant algun núvol tapa el sol, però el ventet és més
matí parlo amb en Mirambell, charmant, europeu, com sempre. Fa més calor que aquests dies. He treballat en el Ker, però no pas amb delit
L'Albert i l'avi espigolen pels camps, les nenes cullen maduixes... Fa calor. A la tarda s'ennuvola una mica. Tradueixo normalment Form and
tranquil·la, olorosa de blat madur. 21 juliol. Bon temps, calor. Reprenc l'helioteràpia. Llegeixo el volumet de Maurice Baring sobre
segur, infal·lible! Després llegeixo poemes de Ronsard. Ha fet una calor extraordinària per a aquest país: 23 graus al caient de la
de posar en net el pròleg del llibre de Pater. És el dia que ha fet més calor de tot l'estiu: a la tarda 27 graus a l'ombra. Parlo amb en
ferotge, totalment despullades, però ningú no hi dóna importància, fa una calor immensa, l'ambient ja és irrespirable, els metges tenen els dits humits i
us heu posat mitges. La noia es tomba amb un gest indisciplinat. —Tenia calor —diu, deixant caure les faldilles—. No m'he posat res. La mestressa perd
retractat... —Sospira, incorpora tot el bust i separa les cames—. Fa calor, en aquesta cambra tan tancada. Un s'hi asfixia... Ell mira a una i altra
. La noia, en canvi, diu: —Ens hem hagut d'alleugerir una mica... Fa molta calor —i es toca la punta de la combinació, amb la falsa pretensió
s'inclinava amb el pes d'ella. I ell sentia amb tristesa i plaer la calor d'aquell cos, junt amb una pudor de fusta cremada perquè la criadeta
de les seves memòries. Treballa sense cedir a la fatiga, malgrat la calor, malgrat els crits del carrer, malgrat la incomoditat de la cambra massa
pressió de les ungles contra el palmell, encollides per mor d'entrar en calor perquè quasi sempre les tenia gelades. "Unes mans fredes —em deia—,
. —Si el que vols és sortir a fer una volta, ves-te'n. Potser tens calor aquí. T'acompany? O t'estimes més anar tota sola? He partit tota sola. He
intensament als matins del Garbí, pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor, i
aquestes ratlles, estem travessant la línia del tròpic de Càncer. Fa una calor estival; avui tot el dia hem rodat pels ponts, només que amb les calces i
són de la mateixa qualitat i del mateix abast dels que es fan sobre la calor, la llargada del viatge o la tendresa de la posta de sol. Gomorra té aquí
excessiva. En la nostra cabina, la nit passada, no podíem suportar la calor, i al llit teníem la roba sumària que s'acostuma a tenir en el nostre
i pestilencials... Avui he rodat molt pels carrers. He passejat —amb una calor terrible— entre soques de palmeres i he seguit les giragonses d'uns
cabina, amb l'ull de bou obert i el ventilador deixat anar, perquè la calor és intensa. M'arriba al pulmó un polsim de sal d'aquestes aigües i el
sense idees i sense emocions, només el malestar aclaparant de la set i la calor, i un mar indòcil, mogut, gris, ple de serrells i de protestes, han
—que jo no hauria pogut imaginar mai— va caient el dia, amb una calor d'asfíxia, una pressió a la sang i una mena d'angúnia, que no es poden
Però el riu s'estreny; la pressió al cor cada vegada és més dura i la calor us fa obrir la boca, eixuta completament. Us acosteu al pas anomenat de

  Pàgina 1 (de 118) 50 següents »