×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb calumniar |
Freqüència total: 158 |
CTILC1 |
sinceritat i de dignitat. Seguia essent incapaç de perjudicar ningú, de | calumniar | , d'intrigar, però dintre meu s'amuntegaven hipocresies i falsedats | canvi, els homes, per la mateixa temença que senten de la mort, arriben a | calumniar | els cignes i sostenen que aquests lamenten la pròpia mort i per la pena | d'un cassino intel·lectual i ja em dibuixaven a "L'Esquella" | calumniant | -me amb el motiu de "El hereu de les clavegueres" i retreient-me d'un | lo que ha escrit. No t'exposis, donchs, a caure en judicis temeraris y en | calumniar | a un pobre home per motius axís. Trèute del cap aqueix pensament, com jo | ironia havia estat pitjor interpretada i que els homes greus l'havien més | calumniat | i befat i que els llibertins i les heteres als quals solia demanar a | que els rics eren una gent molt més enraonada. Jo els havia, tanmateix, | calumniats | . Em va entristir una mica que tot allò resultés calúmnia. Però em | Remuntant a l'origen, examinem quina és l'acusació amb la qual se m'ha | calumniat | i en la qual ha confiat Meletos per intentar-me aquest procés. Bé: amb | ha confiat Meletos per intentar-me aquest procés. Bé: amb quines dites em | calumnien | els calumniadors? Com si es tractés de veritables acusadors judicials, | anomenar-la; car jo no la conec, i qui digui el contrari ment i ho diu per | calumniar | -me. I ara, us prego, atenesos, que no m'interrompeu fent aldarull, si us | no pas un mal petit, sinó gairebé el més gran de tots, quan algú és | calumniat | prop d'ella. S. —Tant de bo que la gent pogués produir els mals | religioses et fa aquesta acusació i se'n va al tribunal per tal de | calumniar | -te, car sap que aquesta mena de calúmnia és escoltada per la gent. A mi | ?... Jo, un bevedor? Mentida!... T'exigeixo que em diguis qui és que m'ha | calumniat | així! —No és cert? —preguntà Amfós, arrugant el front. —No! —cridà | foguerada muntà al cap de Claudi. Què deia aquella bèstia?... ¿Per què | calumniava | la seva germana, pura i virtuosa com poques dones? Palplantant-se davant | És el dolent, és l'indigne del nom de cristià, el qui defrauda, traeix, | calumnia | , s'escarrassa d'enveja per perjudicar el germà o fer fracassar les seves | de Macià. El tanquen a la presó de Perpinyà i de París; el processen; el | calumnien | ; el persegueixen; l'exilien set anys de la seva pàtria. I ell corre de | entre atres, els verbs acariciar, apreciar, apropiar, associar, | calumniar | , canviar, conciliar, copiar, estudiar, iniciar, injuriar, irradiar, | als Sindicats. I si Salvador Seguí era desconsideradament combatut i | calumniat | tant per la burgesia com pels anomenats intransigents del sindicalisme, | tema per als seus diguem-ne articles, que bescantar Salvador Seguí. El | calumniava | sense miraments i els seus escrits eren tan poca-soltes, que es podria | per la ira i víctima de l'encegament, fereix el qui l'ha insultat o | calumniat | , o bé el rata d'ofici, que no mata a ningú, ni és lladre de camí, | tenen el cap molt petit i l'estómac considerable. Castelar fou molt | calumniat | , i el feroç Manuel del Palacio posà en circulació la cèlebre quarteta: | i atracció 6. És evident que se'ns ignora fòra de casa. Se'ns | calumnía | , se'ns confón lamentablement. És necessari fer saber a l'extranger lo que | nostre obrer morís a la misèria; la família dels Borges, que la llegenda | calumnia | i la història reivindica, presidí la vida tota del Renaixement; un | de sort en sort, i, en canvi, persones justes i santes són perseguides, | calumniades | i provades per mil flagells distints; però això, encara que no ho sembli, | la retribució actuant com a criats laboriosos i dòcils de l'amo que ahir | calumniaven | i avui afalaguen xiuxiuejant-li a les oïdes sobtats elogis. Són | confiant en la qual, Melitus m'ha redactat aquest procés. I bé: de què em | calumniaven | els calumniadors? Cal fer com si llegíssim un procés en tota regla: | Perquè jo no la posseesc i ment qui digui el contrari i ho diu per | calumniar | -me. I ara, o atenencs, no us avaloteu, ni si us sembla que en dic | i en parlar de mi obstinats i persuasius, us han omplert les orelles | calumniant | -me fortament de temps ençà. D'entre ells m'engeguen avui Melitus, i | triguem més a denunciar-la, és el sacrilegi d'ordre natural, per tal com | calumnia | d'impúdica la cosa que entre les creades més s'acosta a les divines. | amb poder, es creia amb dret de riure's de nosaltres, d'insultar-nos i | calumniar | -nos, de barrar-nos el camí; la lluita per les idees, desinteressada, per | i el sant han estat sempre igualment màrtirs); almenys, insultar, | calumniar | l'home de pensament; al més, fer-li beure la cicuta. I bé, el procediment | de Marguerida! ¡Oh, la llengua francesa! la poesía francesa! sols la | calumnien | els que no la comprenen." Donchs bé, jo dich axò mateix de la llengua | puix en plena lluita amb les potestats seculars, menyspreats, escarnits i | calumniats | de jueus i de gentils, els cristians d'aquella època de tràgica prova | rebat les acusacions d'ateisme, d'incest i d'antropofàgia amb què eren | calumniats | els cristians. L'escriví probablement l'any 177. En la segona, | es defensa d'unes determinades acusacions polítiques amb les quals foren | calumniats | ell i els seus amics, i demana una audiència a la cort de Constantinoble. | feu bé als que us facin mal; i pregueu pels qui us persegueixen i | calumnien | ; a fi que sigueu fills del vostre Pare, que està en els cels, que fa | el proïsme; i les seves conseqüències solen ésser fatals per al que | calumnia | , que queda lligat amb un gravíssim pecat i l'obligació de reparar la | la seva pròpia, no té més remei que perdre-la, dient que va mentir i | calumniar | . No hi hauria obligació de restituir la fama: a) si la calúmnia | doctrina del diví Mestre que diu: "Pregueu pels que us persegueixen i | calumnien | ". (Lluc, VI, 28). III. Judici temerari. | tenir dret de blasfemar de Déu, d'insultar i odiar els nostres pares, de | calumniar | el pròxim, de robar i matar l'innocent, no seria un home, sinó una | veure's ella perduda, amb perill de que es descobrís la seva infàmia, va | calumniar | davant de Putifar i dels seus servents al virtuós Josep, el qual, judicat | viviu, tingueu una conducta honesta, a fi que en allò mateix del qual us | calumnien | , com si fóssiu malfactors, en veient les vostres bones obres, glorifiquin | apartar-vos de la carn, que, almenys, l'evitar que els gentils qui us | calumnien | , puguin, amb raó, parlar mal de vosaltres, us serveixi de fre, i que | absolutament. Perquè no serien divins el món que, nostàlgic del més enllà | calumniava | el creient, ni la humanitat que la religió destinava a una minoritat | damunt de tot conflicte, és l'arma que utilitza l'enemic de la vida per | calumniar | i destruir la vida, reduint-la a l'estat d'aparença. Déu no és aquesta | és crear, el feble és un mort vivent, però el fort ple d'obstacles i | calumniat | , insidiosament tiranitzat i temptat de fer-se tirà, no arriba a atènyer | torbar-se la tranquil·litat del teu esperit, per més que et mosseguin i | calumniïn | . Indici de petit concepte d'hom és commoure's a cada rumor. Els petits | dels pares envers els seus fillets procura tu tenir envers els qui et | calumnien | . Si mai ets víctima d'abatiment fins a deixar-te somoure per la injúria | en mal sentit. Dels mateixos Evangelis abusen els heretges; els hebreus | calumniaven | els actes del mateix Crist. A la manera d'un cos malenconiós i de mals | deshonestes; no robant; no imprecant; no dient mentides; no murmurant, ni | calumniant | , ni contrastant amb el pròxim, i al contrari amant-lo, compartint-lo i | l'home. Combatre supersticions. Hi insistim. El vulgar de la gent | calumnia | aquest animal, tot suposant que és de mal averany, que crida els malalts |
|