Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
camí M 32373 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb camí Freqüència total:  32373 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el que s'amaga dintre el dibuix del cossatge de
el teu setial en la tenebra. Molt abans de deslliurar-te, jo sabia els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què no t'hi quedes per
acontentades, a atènyer sense trigança l'indret que preferim, en el camí de les Gorgones. Però l'ull i la dent ja han lliscat de mà en mà, una
Fineu, el vell endeví orb que va indicar a Jasó i als seus argonautes el camí de la Còlquida. Varen arrabassar les òrfenes filles de Pàndaros, mentre
som a l'hivern, i una espessor de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i
misèria de l'home, el prim envà alçat entre ell i l'enigma d'un basardós camí sense retorn. Hèctor "Vet aquí tot un home, un home en la seva plenitud
Després, de seguida, es vestirà i emprendrà de nou el rar i entrebancós camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens apressem
persona, imagina't!, més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que sempre en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem,
Amic del vent, tal vegada essència del vent, empara els ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de confondre. Porta a l'acte
ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva font i s'ha dirigit, per camins magnífics, a través del bosc de roures i d'alzines, al riu proper. Hi
no s'hi jugaven res, et va obligar a emprendre a contracor el basardós camí. Vas vèncer tots els obstacles i a la fi obtenies, després d'oblidar-te
limiti a veure, sense il·lusions ni temença, com la seva imatge i el seu camí es confonen reflectits en el propi mirall ocult, límpid, fred, sever,
guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i per la
per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial,
. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més atrevit que intel·ligent. Recorda que
la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar, entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les atenuï el temps, amb més i més imparcial i
presa en les fal·làcies de la imaginació, envescat ocell, pels tortuosos camins de l'enyorança de la joventut esvanida, on li és impossible de trobar-me,
de sàvia voluptat, de Pulcre Trompel·li. Thànatos "Si em segueixes pels camins de l'abstracció i t'endinses o t'abismes en la idea, el teu discurs
viatjar per les terres d'Argona, separades d'allí cosa d'uns tres dies de camí. Allí es dedicava a la compra i venda de gèneres, i hi romania llargues
tot el desdejuni. Després s'internaren cap a les deveses. Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol brillava en
Els pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; calçaven les
que té el vell Candaina? —Ep! Ja són aquí! Anem! Ja ens crida. Al camí es veia ja el grup dels nous arribats. Els pastors anaren cap a ells,
nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren algunes preguntes del vell
inquietud, inquietud que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però mai no havia sabut on anava la seva inquietud ni d'on procedia. De
Roso era, doncs, la qui amb més afany incitava la seva filla per aquell camí, i parlava al seu cunyat, i a mossèn Anselm, i a tots els qui podien
als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva confessió; vull comunicar-vos el que turmenta dia i
nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè quedés a la meitat del camí. "Jo, en el cas teu —li digué—, me n'aniria: tornaria a ciutat
que existissin, gaudis nous, i la vida s'obrirà davant teu com un camí fàcil i clar, i tot al teu entorn apareixerà ennoblit. A pocs els és
que tornés o que no tornés —era indiferent—, però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí,
que no tornés —era indiferent—, però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí, que és la més gran
que pot cometre l'home amb ell mateix i la que es paga més cara. El teu camí és l'art. No el deixis." Per la seva part, l'ancià, el mateix dia
plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la desgràcia el posà en el camí de la filla d'Antoni Costa. Maria Àgueda tenia aleshores setze anys i era
dies, a Tino Costa els diumenges se'l veia passar amb la seva mare camí de l'església. S'agenollaven l'un a la vora de l'altre, davant l'altar
es calçà les espardenyes i, sense dir res als seus oncles, emprengué el camí cap a Santa Maria, separada d'allí dotze milles. Tino Costa, a partir
no veié ja cap obstacle davant el seu amor. La vida se li aparegué com un camí planer. —És una història trista, Mila —li havia dit ell—; és una història
Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien grups comentant
tall de les quals, tot just esmolat, llançava reflexos de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de les pedres dels nois—
agraïment, però inútil com tots els desigs de l'home que van per aquest camí. Nosaltres sabem ja que les granotes són granotes, que els camperols són
afectat. A això, l'ancià hauria oposat allò de sempre: l'obscuritat dels camins de Déu, la misèria de la nostra condició i la impotència del nostre feble
passar, com en el fons d'un somni, envoltats d'una multitud enfurismada camí de la torre dels Gualandi, en la qual, condemnats per una falsa acusació,
i una altra tocant al pont, a l'extrem oposat del carrer. El camí entre les dues barraques s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb
de representar que es desenrotllava a la primavera. A una vora d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes blanques, com en plena
nit i feien oscil·lar les ombres. sant Antoni avançava llavors pel llarg camí en pendent: representava un vellet, flac, encorbat i tremolós; amb
fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després s'incorporava bo i
i sospirant, i, recalcat al seu bastó, tremolosament, continuava el seu camí. El públic, cada vegada més nombrós, s'estava sense moure's, en un
disgustar-te, Mila estimada... Però, ¿vols dir que no has emprès un mal camí? ¿Vols dir que no comets una follia, Mila? ¿Has pensat en el que dirà el
Tots volien salvar-la, tots volien arrencar-la d'aquell camí de perdició, tots la miraven amb pena perquè el mal es presentava de dia
va excusar-se de fer-ho exposant-li el seu convenciment que per aquell camí no s'aconseguiria res. El padrí anà després a veure l'ancià Baldà, i
àdhuc jo vaig dir-m'ho: "Més t'hauria valgut que t'haguessis perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i t'hagués
com el malvat del conte, en un bri d'herba, en una mica de pols del camí, perquè tots, en passar, et trepitgessin." Però Déu ho ha volgut així:

  Pàgina 1 (de 648) 50 següents »