Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que li són properes, esteses arran del mar, fora de l'abast de les meves	cames	de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la tarda damunt
mica. Una pitonissa La dona, de cara grossa i inexpressiva, va avançar la	cama	dreta i va proferir: "A zer illargi gaua! Ondo lo egin da?" "Oso
força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de	cames	, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se ferit." Pulcre
amb un drap condigne. I també hi ha calces adequades al pèl de les	cames	. Les orelles es dissimularan amb els cabells ben llargs, com ara
encara que ja no serviries per a llavorer, també vigilo. I per últim les	cames	, i no ens descuidarem dels cascs. Així. Mira com llueixes, preciós,
amb barba, proveït d'una llarga espasa. Per què encreuo sovint les	cames	una sobre l'altra? Potser per relaxar-me de tant en tant una mica, perquè
aquesta. Sembla una cosa de somni: tot jo tremolava, i se'm segaven les	cames	. Sabeu què pensava mentre ella fugia de la vedella? Pensava que m'hauria
perdis, Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la festa! Recorda't de la	cama	, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago, que acabà per deixar
les amigues, va córrer al seu encontre i passà el seu braç entorn de les	cames	d'ell. —Mano... Però Tino Costa venia aquell dia en un estat de profund
esverat, fins que la faixa s'estripà. El recolliren malferit, amb una	cama	trencada i nafres i contusions per tot el cos, talment, que al cap de
en orri, hi havia imatges de sants, de Mares de Déu; hi havia crucifixos,	cames	, braços, figures de fusta tot just desbastades. La majoria eren
seva àvia; amb gestos idèntics i mostrant al final, invariablement, les	cames	fins al ventre entre els aplaudiments i clams dels concurrents. Els ulls
tret el vestit; portava una camisa molt curta, bruta, i ensenyava les	cames	flaques, una mica torçades. Era una ruïna. Els ossos se li senyalaven per
aquella dona vella i cansada que s'estava allí amb la camisa bruta, les	cames	flaques i torçades, tremolant de fred o de temor... —Et dic que no! Et
es deturava davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia; les	cames	se li doblegaven. Es trobava amb ella Maria del Carme; l'amiga més íntima
de commoure's? Mila s'ha aixecat ja del llit; està feble i sent que les	cames	se li dobleguen, i que les parets de l'estança donen voltes al seu
del tors de la persona sedent, el major o menor desembaràs de les seves	cames	, la justa flexió dels genolls, són factors que intervenen en la relaxació
nostre cridava: —Ai, que no tinc peus!— Li van haver de tallar les	cames	". Un altre dia van preguntar, per facècia, a un oficial moro ferit,
ombrel·la en una prada tendra, fresca, minúscula (si allarguen massa la	cama	ja troben l'espai). Començo a llegir Les anges noirs, de
Després em poso la bata i vaig a la cambra de la meva tia Carme. Les	cames	em fallen i sento un fred estrany; em costa de parlar: comprenc allò de
tranquil·lament asseguts vora el foc, menjaven, s'espollaven les	cames	. Jo era al llit, ple d'angúnia. La gent de casa m'anaven comunicant tot
m'he vestit de seguida i he anat al menjador. Em sentia molt feble; les	cames	a penes em duien. He fet posar la gent als angles del menjador, mentre a
el nas oblidi el seu dolor per martellejar-li la cara. Aleshores les	cames	li cedeixen, tot el cos se li remulla en una suor freda que el xopa com
l'arrossega cap al toll, però ell frena el moviment amb les mans, amb les	cames	. Des de les cabines, els tres individus observen l'escena amb interès, un
de la pilera i, arrossegant tot de remolins amb el moviment de peus i	cames	, avança fins a terra ferma, on comença a retorçar-se un faldó de camisa
seu darrera. Deu ser la secretària, una dona d'una quarantena, curta de	cames	i llarga de braços, molt mudada. Té unes llesques immenses que li deuen
són deu punts. Es doblega els baixos dels pantalons fins al tou de la	cama	i lentament, procurant d'evitar les masses sòlides i negroses que
i veu les mans de l'individu de la veu humida que corden dos botons, les	cames	que retrocedeixen i s'escapen del seu camp de visió. —Sort —sent que diu,
raig, fregant-se gairebé rabiosament el pit, els braços, el ventre, les	cames	. Un suc groguenc rellisca cap al plat i s'arrossega pels racons
al caire del plat de la dutxa, on s'eixuga vigorosament l'entrecuix, les	cames	i els peus. Sense interrompre's, assenteix: —Sempre ho hem estat. Deuen
caure l'arma i entre tots dos encara són a temps de subjectar-la per les	cames	mentre el cos del policia, amb un gran udol, descriu una ampla corba que
han privat de llur darrera intimitat. Separa troncs, alça braços i	cames	, les mans se li enfonsen en greixos que cedeixen sobtadament, trepitja
palpen materials amorfs que se'ls queden a les mans, separen braços i	cames	que es desprenen del tronc com una fruita excessivament madura, decapiten
per exemple, que els homes i les dones, a diferència dels animals, tenen	cames	en lloc de potes i mans en lloc d'urpes? O que les femelles de totes les
a l'altra banda d'obertura. Aleshores esperneja una mica i també les	cames	es van fent fonedisses amb un llampegueig de carn nua que s'estén des de
de darrera la taula de l'extrem esquerre, sembla fer-li senyals entre les	cames	de l'home que usa un llenguatge descriptiu, i ell va voltant la llarga
—aclareix l'home. L'orador s'ajup una mica, com si volgués gratar-se la	cama	o estirar-se el mitjó i, amb una veu molestada, s'interessa: —Per què li
abandonar el portaviandes amb la truita, reposa els braços sobre les	cames	i alça la veu: —Si em permeteu... Tots tres se'l miren, sobtats, com si
que li queda a prop—. No us equivoqueu de direcció? L'home, malferit a la	cama	dreta que gairebé no pot aixecar i al coll on se li veu un gran tall que
es fan enrera, la vella fins i tot es recull les faldilles contra les	cames	. —Serps! El xicot es desplaça de costat cap a la vora del pou,
columna mentre els seus homes fan petar els talons, flexiona una mica la	cama	i diu: —Mar... xin! La noia s'ha quedat al costat del carret que vessa
una pregunta. A vestir-se! Surt al vestíbul, fregant-se mans i cuixes,	cames	i pit, per tal de desfer-se de la quantitat sobrera d'aigua que li
nua. Unes dotzenes de mans l'engrapen pels turmells i pel tou de la	cama	, l'eleven solemnialment, tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en
del costat ja es veuen dos individus sense pantalons que exhibeixen unes	cames	peludes i germanes, molt primes, com si el pèl naixés directament sobre
—Qui? —Les noies. —En tenim ben bé per a vint minuts. Ell treu una	cama	del tricicle, frega el terra amb el peu. —Sortiré sol, doncs. —Com? Per
la porta s'ha tornat a obrir—. Perdoneu —diu—. Gràcies. El peu i la	cama	avancen en la penombra del mur, però no pertanyen a la noieta ni a la
en un sofà, totes tres amb un gest assenyat i una actitud púdica, les	cames	ben tancades, les faldilles un centímetre sota els genolls, belles i
remuntant-li els genolls, que moren dolçament, sense ruptura, en les	cames	alçades per unes sabates de taló alt que reposen contra els rajols grisos
gest més preocupat que es perllonga en una mirada distreta, i després les	cames	es mouen, l'esquerra munta la dreta amb un moviment ràpid i savi, reposa
—diu aleshores. La noia torna a aixecar l'esguard, balanceja una mica la	cama	i la faldilla se li va enfilant lentament. —Eh? —fa. —Sembleu

Pàgina 1 (de 163)

50 següents