Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

frenètic, exalta l'home, arbora la dona, posa de punta els nervis; les	camallades	es fan més vives, els salts es fan espasmòdics, el taconeig i les
Altres vegades, en vore la porta oberta, ix del corral d'una	camallada	, d'un salt, rabent com l'aire, bufant i acaçant la gent... Ha eixit el bou
obrers, es persignaren: —En nom de Déu i de la Verge! —murmuraren. D'una	camallada	Zorbàs arribà al peu del primer pilar, estirà la corda i va fer baixar la
pam llarg d'alçada i un pam curt de petja. Per pujar-la s'han de dar bones	camallades	i si no sou jove s'arriba a dalt amb les frontisses dels genolls
riure per sota el nas, simplement, a tall de ratolí. Apa!... Unes quantes	camallades	més i ja som a Felanitx. Felanitx és una gran vila que cada estació de
de la casa, abans que ella no esperava. En baixar hagué de donar una	camallada	per no trepitjar un munt d'escombraries que s'havia passat la nit al
i rosegava la fortalesa d'aquella salut de ferro. L'amoïnament avançava a	camallades	, llauger i punxós. La migranya, apoderant-se d'ell, l'arguellava. Ombres
d'una caixa de fusta que servía de tribuna. Com al dar lo salt pegués una	camallada	, soltá una blasfemia en la nostra llengua. —Noy, ¿que'ts catalá —va
una caixa de fusta que servia de tribuna. Com al dar lo salt pegués una	camallada	, soltá una blasfemia en la nostra llengua. —Noy, ¿que 'ts catalá?— va
una elasticitat felina que conferia un ritme especial a les seues grans	camallades	i cert malgirbament de línies en què apuntava, sense consolidar-se
Pren lo llumet que aqui en la entrada te entrabancarias y rebrias una	camallada	. Nofre. Jó ja cuidaré bé de atiar las teyas y escoltaré com un
brassos tirats endevant com un magnetisador á fi d' estalviarme alguna	camallada	. La quietut pareix que fassi mes espessa la fosquetat. De tant en tant
espardenya y calsons de cuiro per resistir los serments, las punxas y las	camalladas	y 'ls arribavan bon tros mes amunt del jonoll. Lo Camaré no 's distingia
El dimòni al infèrn se 'n vá tot dret. Cant segon. En cuatre	camallades	se plantá El Engany á les vòres de aquell riu, Que lo
Entro, y, com que Barcelona, sempre está desempedrada, ¡plam! Pego una	camallada	que 'm vá fèr botá' una estona. —¡Axó ray! fássils multar,— vá cridar
¡véus aquí donchs com es cert que, per foscas, y rieradas, y robos y	camalladas	, y pòls, y tot quant se pert; per mòlt que siga sufert lo qui á Barcelona
fet, no em trobo tan consentit de cames com em temia, a causa de la gran	camellada	d'ahir. El camí és força dret i més aviat aspre: és al vessant solell.
d'aquest racó de món és un pèl laberíntic. Hi ha punts on, amb quatre	camallades	, travesses els límits de tres municipis cadascun dels quals, per
amb intencions de comprar o de vendre. En tot cas, Abdó s'hi acosta amb	camallades	llargues i descorre amb una manotada enèrgica la tela que amagava les
la casa que fou d'Eligi i que ara és la llar d'Enna i de Berta, avança amb	camallades	més generoses que sol, la nit és neta de núvols i la lluna és un rodal
algés 'algeps', ameráse, badallá, bambolla, baladre, calbisón,	camallá	, corbella, corriola, desfisio, durullón, empeltar, empomar, flama,
aviat com ens veia entrar per la porta. Era corpulenta i feia unes grans	camallades	quan, de manera determinada, es dirigia a les cases dels qui la
Recordo també que a mesura que passava el temps, Manolo alentia les	camallades	a què ens tenia acostumats. Un cop que vaig anar al poble en cap de
una bastonada / una batuda / una bleva / una bufetada / una burxada / una	camallada	/ una coça / una collada / una colzada / un cop (o un colp) / una empenta
de Wu Thai, va informar el conseller Luxe que a dues-centes	camallades	pel camí del nord hi havia una cova que aquests mateixos elements
dos carros en circulació, i amb casernes de vigilància cada cinquanta	camallades	per abrigar les guarnicions. S'allargaria com una serp, ara ondulada i
A deu passes d'una parra formidable que devora un tronc ofegat, i a vint	camallades	del sobirà dorment, s'oculten rere una olivera gegant sense ni una ona de
batejada com el coll dels Lladres amb causa i fonament. A quatre	camallades	d'on eren, de la fosca van emergir al mig del pas dos arbres estassats
torn, i van desfilar tots tres cap a fora a pas de mariner (o sigui, una	camallada	obliqua a la dreta i la següent simètrica a l'esquerra). Ben bé a la
feina. L'activitat a la platja d'or era frenètica: fins i tot a cent	camallades	de distància, distingien la figura llargaruda i desmanegada de