 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb camamilla |
Freqüència total: 156 |
CTILC1 |
| A instàncies d'ell vaig demanar a la dona de l'hostal una tassa de | camamilla | . Ara tenia els ulls com injectats de sang, dins un cercle negrós. Cridava | | , tot això, ho va fer Satanàs; i Déu va fer els monjos, els dejunis, la | camamilla | , les dones lletges, uix!, quin horror! Bo i dient això llançà una mirada | | Adesiara m'aturava i aspirava la primavera. La terra feia olor de | camamilla | i, a mesura que m'atansava als jardins, m'arribaven alenades i alenades | | ! Però, si tu no talles la corda, digues-me, quin sabor té la vida? | Camamilla | , camamilleta; no és com el rom, que et fa veure el món a l'inrevés. Callà | | , si tu no talles la corda, digues-me, quin sabor té la vida? Camamilla, | camamilleta | ; no és com el rom, que et fa veure el món a l'inrevés. Callà, es | | marcials contrastaven amb el seu aspecte abatut. —Ara li porten una | camamilla | —observà algú. I un dels cambrers del bar arribà amb la beguda | | general, abans de començar la campanya, mirés d'entrar en calor amb una | camamilla | . El seu antecessor, segons hom recorda amb enyorança, es decantava pel | | Dia 25. Nadal! Un Nadal sense tabac! Fa dos dies que fumo | camamilla | i fulles d'eucaliptus. Fumo això en despoblat, car l'aroma d'aqueixos | | trobat una nova mena de regla— i el vinagre el que els fa agres, i la | camamilla | el que els fa amargs, i el sucre i les llaminadures el que fa als nens | | i digueu al senyor Antonet que passi. Ah! i una unça de te i una altra de | camamilla | . Aquí el Ramon pastor s'alarma i pregunta: Que teniu malalts? —Sí, | | l'Úrsula estaria llevada i si no es trobava bé li faria una tassa de | camamilla | , de cap manera se'n volia anar del teatre i no tenia prou paraules per a | | aquell usurpador de mines que bevia els "whiskys" com aquell que pren | camamilla | i se'n duia la noia de les trenes daurades camps a través, obligant-nos a | | des de Marsella, que Polidrotenyo havia comparegut i que el Marquès de la | Camamilla | —un altre títol del Carnestoltes— arribaria per Mataró. Aleshores, mudats | | un, dongui'm un cafè i llet poc carregat. —A mi, fa l'altre, una | camamilla | fluixeta. —A mi, un vas d'aigua mineral. —Doncs, a mi —fa Manolo | | de les terres perquè s'hi desenrotllen algunes plantes, com la mala herba | camamilla | , que viu entre el blat, l'espèrgula © entre l'ordi i les plantes | | però hom creia en la virtut d'una barreja de menta, ruda, nepta, | camamilla | , donzell, flor de saüc, tarongina, orenga, caps d'ase o tomaní, sajulida, | | podien ésser fatals. I com a remeis preventius, infusions ben calentes de | camamilla | o qualsevulla altra planta aromàtica, vigoritzades amb aiguardent, rom, | | 25 ctg. Bicarbonat sòdic. Rentats seguits primer amb aigua de | camamilla | bicarbonatada al 20 per 1.000. Després amb permanganat | | anglesa), s'assegué al balancí de la galeria i es begué la tassa de | camamilla | que li portava Mercè, sa germana petita. —Que no et trobes bé? —li demanà, | | grams per litre i es deixa 5 minuts abans de colar-la; la de | camamilla | , hisop o flors cordials 5 grams i 10 minuts; les | | mentre no descobreixi que el millor de la vida és aquella tassa de | camamilla | o de marialluïsa que es pren vora el foc i en sabatilles, en companyia de | | entre altres la rosa, la viola, el romaní, el timonet, la til·la, la | camamilla | , el safrà, el saüquer, les campanilles de sant Joan, els lliris blancs, | | Les infusions aromàtiques són eupèptiques preses al final del menjar: la | camamilla | , la tila, la maria-lluísa, les flors de taronger, la sàlvia, etc., | | estomàtiques, estimulants i antiespasmòdiques de les infusions de tila i | camamilla | en l'home normal i en el dispèptic miastènic, i la clínica | | ab amargós, decocció, 30 grams. Tònic-aperitíu: ab | camamilla | ; infusió de 15 minuts; 20 grams per litre. | | o de decocció de sagó, o de arrel de malví o de grana de llí, farigola, | camamilla | , etc. (un grapadet). Hi han les enemes medicinals i les | | 100 grams de cànfora per litre i 100 grams de flor de | camamilla | ; se disol en lo bany-maría. Lo vinagre, ab 25 grams de cànfora | | aplicarshi cataplasmes de farina de llinosa: Beure infusións calentes de | camamilla | , o mullarla (4 o 5 gotes de làudano en dos cullerades | | vòmits no s'han de fer parar, sinò al contrari, ajudarlos ab tissanes de | camamilla | o ab aigua tebia sense sucre. Quan han passat ja, se pot pendre unes | | . Si lo mal prové d'un abcés (floronco), se pot tirar dins l'orella oli de | camamilla | calent, posar cataplasmes de midó calent sobre del cantó adolorit. El | | s'ha reventat, cal fer irrigacións ab aigua tebia salada o ab aigua de | camamilla | . Mal d'ulls. Què s'ha de fer ab lo mal d'ulls? Tenirhi molt | | valeriana. (Convenients): Antipirina, acelina, licor amoniacal, anissat, | camamilla | , bicarbonat de sosa, etc.. Emolients: Flors de sauc, de malva, | | (Convenients): Làudano, bàlsam tranquil, oli d'atmelles dolses, id. de | camamilla | , glicerina, vaselina neutra i boricada, esca, etcètera. Revolsius: | | begut durant el jorn, puix que el dèficit resultaria molt perjudicial. | Camamilla | (majoles, prov. de Lleyda). /Anthemis nobilis\, L· (fam. | | XVIII En Quer fa un anàlisi de les virtuts medicinals de la | camamilla | , tan curiós que el transcrivim íntegre perquè sigui més conegut: "La | | tan curiós que el transcrivim íntegre perquè sigui més conegut: "La | camamilla | , ultra la flegma àcida, dóna una gran quantitat d'oli, ja subtil, | | amarg i aromàtic. Conté, doncs, una sal amoniacal, amb molt de sofre. La | camamilla | té moltes virtuts: és aromàtica, hepàtica, diurètica, emol·lient i | | explicant minuciosament tots els casos que han guarit gràcies a la | camamilla | . Hi ha unanimitat de parers a usar aquesta herba quan es tracta de calmar | | es queixen en despertar-se, donant-los cada matí, en dejú, un infús de | camamilla | . En infusió es prescriu a la dosi de 5 grams de flors per litre; | | sobre l'aparell digestiu: Angèlica, orenga, belladona, brunella, | camamilla | , cervesa, civada, consolda roja, créixens, donzell marítim, escordi, | | de temps deu practicar-se. Les ajudes evacuants amb decuit de farigola o | camamilla | i glicerina. Aventatges del seu ús i per quant temps deuen emplear-se. | | gram de peles de llimona. 1 gram d'anís. 1 gram de | camamilla | romana. 1 gram de coriandra. Passat el temps de maceració es | | carn d'olla. Una fruita o més. És molt bo prendre, per final, una tassa de | camamilla | , maria-lluïsa, herba-menuda, o una altra herba semblant. Sopar: | | ja era coneguda en l'antiguitat i fou molt emprada a l'Edat Mitjana. | Camamilla | Nom científic: Matricaria chamomilla /L·\ Català: | | Nom científic: Matricaria chamomilla /L·\ Català: | camamilla | de l'Urgell, camamirla Castellà: /manzanilla\, /camomilla\ El | | camamirla Castellà: /manzanilla\, /camomilla\ El nom de | camamilla | procedeix del grec /chamaimelon\, que vol dir poma de terra o | | per considerar-se aquesta planta excel·lent remei per a aquest órgan. La | camamilla | és prou coneguda perquè ens puguem estalviar d'explicar els seus | | entre les messes, a llocs herbosos i llocs incultes. La composició de la | camamilla | és molt complexa. El producte més important és l'essència obtinguda de | | per tassa d'aigua. A ca l'herbolari, hom hi troba diferents tipus de | camamilla | , entre els més interessants la camamilla de Maó, que no és una camamilla | | hom hi troba diferents tipus de camamilla, entre els més interessants la | camamilla | de Maó, que no és una camamilla sinó un espernellac, conegut botànicament |
|
