Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
camamilla AI 1 oc.
camamilla F 155 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb camamilla Freqüència total:  156 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

A instàncies d'ell vaig demanar a la dona de l'hostal una tassa de camamilla. Ara tenia els ulls com injectats de sang, dins un cercle negrós. Cridava
, tot això, ho va fer Satanàs; i Déu va fer els monjos, els dejunis, la camamilla, les dones lletges, uix!, quin horror! Bo i dient això llançà una mirada
Adesiara m'aturava i aspirava la primavera. La terra feia olor de camamilla i, a mesura que m'atansava als jardins, m'arribaven alenades i alenades
! Però, si tu no talles la corda, digues-me, quin sabor té la vida? Camamilla, camamilleta; no és com el rom, que et fa veure el món a l'inrevés. Callà
, si tu no talles la corda, digues-me, quin sabor té la vida? Camamilla, camamilleta; no és com el rom, que et fa veure el món a l'inrevés. Callà, es
marcials contrastaven amb el seu aspecte abatut. —Ara li porten una camamilla —observà algú. I un dels cambrers del bar arribà amb la beguda
general, abans de començar la campanya, mirés d'entrar en calor amb una camamilla. El seu antecessor, segons hom recorda amb enyorança, es decantava pel
Dia 25. Nadal! Un Nadal sense tabac! Fa dos dies que fumo camamilla i fulles d'eucaliptus. Fumo això en despoblat, car l'aroma d'aqueixos
trobat una nova mena de regla— i el vinagre el que els fa agres, i la camamilla el que els fa amargs, i el sucre i les llaminadures el que fa als nens
i digueu al senyor Antonet que passi. Ah! i una unça de te i una altra de camamilla. Aquí el Ramon pastor s'alarma i pregunta: Que teniu malalts? —Sí,
l'Úrsula estaria llevada i si no es trobava bé li faria una tassa de camamilla, de cap manera se'n volia anar del teatre i no tenia prou paraules per a
aquell usurpador de mines que bevia els "whiskys" com aquell que pren camamilla i se'n duia la noia de les trenes daurades camps a través, obligant-nos a
des de Marsella, que Polidrotenyo havia comparegut i que el Marquès de la Camamilla —un altre títol del Carnestoltes— arribaria per Mataró. Aleshores, mudats
un, dongui'm un cafè i llet poc carregat. —A mi, fa l'altre, una camamilla fluixeta. —A mi, un vas d'aigua mineral. —Doncs, a mi —fa Manolo
de les terres perquè s'hi desenrotllen algunes plantes, com la mala herba camamilla, que viu entre el blat, l'espèrgula © entre l'ordi i les plantes
però hom creia en la virtut d'una barreja de menta, ruda, nepta, camamilla, donzell, flor de saüc, tarongina, orenga, caps d'ase o tomaní, sajulida,
podien ésser fatals. I com a remeis preventius, infusions ben calentes de camamilla o qualsevulla altra planta aromàtica, vigoritzades amb aiguardent, rom,
25 ctg. Bicarbonat sòdic. Rentats seguits primer amb aigua de camamilla bicarbonatada al 20 per 1.000. Després amb permanganat
anglesa), s'assegué al balancí de la galeria i es begué la tassa de camamilla que li portava Mercè, sa germana petita. —Que no et trobes bé? —li demanà,
grams per litre i es deixa 5 minuts abans de colar-la; la de camamilla, hisop o flors cordials 5 grams i 10 minuts; les
mentre no descobreixi que el millor de la vida és aquella tassa de camamilla o de marialluïsa que es pren vora el foc i en sabatilles, en companyia de
entre altres la rosa, la viola, el romaní, el timonet, la til·la, la camamilla, el safrà, el saüquer, les campanilles de sant Joan, els lliris blancs,
Les infusions aromàtiques són eupèptiques preses al final del menjar: la camamilla, la tila, la maria-lluísa, les flors de taronger, la sàlvia, etc.,
estomàtiques, estimulants i antiespasmòdiques de les infusions de tila i camamilla en l'home normal i en el dispèptic miastènic, i la clínica
ab amargós, decocció, 30 grams. Tònic-aperitíu: ab camamilla; infusió de 15 minuts; 20 grams per litre.
o de decocció de sagó, o de arrel de malví o de grana de llí, farigola, camamilla, etc. (un grapadet). Hi han les enemes medicinals i les
100 grams de cànfora per litre i 100 grams de flor de camamilla; se disol en lo bany-maría. Lo vinagre, ab 25 grams de cànfora
aplicarshi cataplasmes de farina de llinosa: Beure infusións calentes de camamilla, o mullarla (4 o 5 gotes de làudano en dos cullerades
vòmits no s'han de fer parar, sinò al contrari, ajudarlos ab tissanes de camamilla o ab aigua tebia sense sucre. Quan han passat ja, se pot pendre unes
. Si lo mal prové d'un abcés (floronco), se pot tirar dins l'orella oli de camamilla calent, posar cataplasmes de midó calent sobre del cantó adolorit. El
s'ha reventat, cal fer irrigacións ab aigua tebia salada o ab aigua de camamilla. Mal d'ulls. Què s'ha de fer ab lo mal d'ulls? Tenirhi molt
valeriana. (Convenients): Antipirina, acelina, licor amoniacal, anissat, camamilla, bicarbonat de sosa, etc.. Emolients: Flors de sauc, de malva,
(Convenients): Làudano, bàlsam tranquil, oli d'atmelles dolses, id. de camamilla, glicerina, vaselina neutra i boricada, esca, etcètera. Revolsius:
begut durant el jorn, puix que el dèficit resultaria molt perjudicial. Camamilla (majoles, prov. de Lleyda). /Anthemis nobilis\, L· (fam.
XVIII En Quer fa un anàlisi de les virtuts medicinals de la camamilla, tan curiós que el transcrivim íntegre perquè sigui més conegut: "La
tan curiós que el transcrivim íntegre perquè sigui més conegut: "La camamilla, ultra la flegma àcida, dóna una gran quantitat d'oli, ja subtil,
amarg i aromàtic. Conté, doncs, una sal amoniacal, amb molt de sofre. La camamilla té moltes virtuts: és aromàtica, hepàtica, diurètica, emol·lient i
explicant minuciosament tots els casos que han guarit gràcies a la camamilla. Hi ha unanimitat de parers a usar aquesta herba quan es tracta de calmar
es queixen en despertar-se, donant-los cada matí, en dejú, un infús de camamilla. En infusió es prescriu a la dosi de 5 grams de flors per litre;
sobre l'aparell digestiu: Angèlica, orenga, belladona, brunella, camamilla, cervesa, civada, consolda roja, créixens, donzell marítim, escordi,
de temps deu practicar-se. Les ajudes evacuants amb decuit de farigola o camamilla i glicerina. Aventatges del seu ús i per quant temps deuen emplear-se.
gram de peles de llimona. 1 gram d'anís. 1 gram de camamilla romana. 1 gram de coriandra. Passat el temps de maceració es
carn d'olla. Una fruita o més. És molt bo prendre, per final, una tassa de camamilla, maria-lluïsa, herba-menuda, o una altra herba semblant. Sopar:
ja era coneguda en l'antiguitat i fou molt emprada a l'Edat Mitjana. Camamilla Nom científic: Matricaria chamomilla /L·\ Català:
Nom científic: Matricaria chamomilla /L·\ Català: camamilla de l'Urgell, camamirla Castellà: /manzanilla\, /camomilla\ El
camamirla Castellà: /manzanilla\, /camomilla\ El nom de camamilla procedeix del grec /chamaimelon\, que vol dir poma de terra o
per considerar-se aquesta planta excel·lent remei per a aquest órgan. La camamilla és prou coneguda perquè ens puguem estalviar d'explicar els seus
entre les messes, a llocs herbosos i llocs incultes. La composició de la camamilla és molt complexa. El producte més important és l'essència obtinguda de
per tassa d'aigua. A ca l'herbolari, hom hi troba diferents tipus de camamilla, entre els més interessants la camamilla de Maó, que no és una camamilla
hom hi troba diferents tipus de camamilla, entre els més interessants la camamilla de Maó, que no és una camamilla sinó un espernellac, conegut botànicament

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »