Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la signatura prèvia de determinat document relacionat amb la mort del	camarada	Sesé" (nota del Secretariat de Catalunya, UGT). Els diaris de Madrid
fumar, i amb l'accent absolutament vieux port, que engegava el meu	camarada	entre les dents negres, em va obrir una gana franca i honesta. D'aquí a
italià, puix que es posava al costat d'un amo francès i contra els seus	camarades	obrers i italians. Fou en va que jo intentés defensar-lo. Volien algú que
per tal de passar al davant de qui més corre, però que no és de la	camarada	i que té el compromís de fer un sopar si aconseguix el premi del gall. I
Els fadrins s'han destriat en colles. Els més amics van junts, en una	camarada	. És de nit. Ronden el poble. I en arribar a la casa on viu la promesa,
—Ju-juiii!— I a poc a poc les descàrregues es fan més tardanes. Les	camarades	es van retirant, les unes embriagades d'alcohol, de pólvora i de tabac,
Qui coneixerà a qui? Volten carrers amunt i avall, a grups, a	camarades	; s'ajunten per no sabem quines afinitats estranyes, desconegudes per a
i cantades a les eres. Els fadrins i les fadrines s'unixen en colles, en	camarades	, i se n'ixen al camp, vora una font, bé a la famosa d'En Segures,
—Que potser volen que ens tornem folls? Apleguem les nostres veus,	camarades	, i cridem Egist: no podem tolerar que difereixi més estona la cerimònia.
armes a la muntanya i baixava al poble a comprar pa, sal i calçat per als	camarades	. Davant d'una casa veig cinc menuts vestits de negre, descalços, que
com una invitació força singular. Encara que de nois havíem estat	camarades	íntims, en realitat jo sabía poca cosa del meu amic. La seva reserva
d'excitar, amb una observació qualsevol, la sensible nerviositat del meu	camarada	. Jo no estava de cap manera segur que ell hagués reparat en el soroll en
igualtat— no era realment reconeguda sinó de mi mateix; els nostres	camarades	, per un inexplicable encegament, semblaven ni sospitar-la. I en veritat,
no única raó de l'impunitat amb què era comès. ¿Qui, doncs, entre'ls meus	camarades	més abandonats, no hauría contradit el més clar testimoni dels seus
reconeixería el William Wilson dels meus dies de col·legi,— l'homònim, el	camarada	, el rival,— l'odiat i temut rival de la casa Bransby? Impossible. —Però
respectes. Era excessivament prim; i hauría pogut, com afirmaven els seus	camarades	, servir, quan estava ebri, de penó de calcés, i, en dejú, de botaló de
mals esperits i engolint-vos l'aiguardent ben aperiat del nostre honest	camarada	Will Wimble el rosega-morts, i totes les seves provisions arrambades per
Tarpaulin, no menys astorat de la llargaria del discurs del seu	camarada	que de la natura del seu refús —"amarra aquí, mariner d'aigua dolça!— i
fidel al culte pur de l'amistat. I no li demanaríem ni un petit servei de	camarada	, per exemple que ens deixés encendre el cigar, de por que no ens contesti
en dates, esteu perdut. Un discurs francès és quelcom per aquest estil: "	Camarades	, ciutadans, germans, nobles membres de l'única nació sublim i perfecta:
la guerra moble; tu hauràs estat ferit. Envejat pels	camarades	seràs l'orgull dels teus fills. La impura cendra
uns cabells tot untosos. —A la seva salut, amic! I aixecaren el pot com	camarades	de tota la vida. —Et portaré una altra cervesa, vols? Ja no en tens
seva vida: ressuscità tot aquell temps en el qual el seu paper entre els	camarades	no era sinó el de fer de mingo. Fou la marionette ingènua
marcar davant un estol de noies acceptà la juguesca que li féu un	camarada	del Club de Natació: "a veure qui faria primer cinc cents metres, de
manutenció, vuit hores cada dia. Calmava els seus neguits sexuals amb una	camarada	i tots dos eren austerament fidels sota la capa de l'amor lliure. De les
Conservo un gran record de l'Obiols que sempre fou per a mi un excel·lent	camarada	. En Segura era un gran home d'afers que si hagués viscut hauria omplenat
braços de l'amor a les mans pietoses del venerable doctor Pluvins, amic,	camarada	i compatrici del magistrat Plantalamour. La casa de la senyora Claudina
a rebre'm a l'avant llotja, i després seguérem costat a costat, com bons	camarades	. —Vós aquí...? —exclamà embadalida. —Caraina, i vós?, —li responc
d'alba... però al meu costat camina, cantellut i corbat, Kat, el meu	camarada	. El contorn de les barraques ens arriba, en la penombra crepuscular, com
tèrbol com d'un gos rabiós; calla i m'empeny cap a un costat. —Un minut,	camarada	—crido. Kat se n'adona, i, al moment en què l'altre em dóna una empenta
Fóra, però, com quan esdevenim consirosos mirant la fotografia d'un	camarada	mort; són els seus trets, és el seu rostre, i els dies que passàrem
a la mort, sí; però això és diferent, això és purament físic. Els nostres	camarades	, però, són morts; no podem salvar-los; reposen en pau. Qui sap què ens
Els dies, les setmanes, els anys de front ressuscitaran, els nostres	camarades	morts s'alçaran i marxaran amb nosaltres, els caps ens recobraran la
ens recobraran la lucidesa, tindrem un objectiu. I així avançarem; els	camarades	morts, al nostre costat; els anys de front, al nostre darrera... contra
importància. "Mireu, dono cafè a un soldat", sembla pensar. Em diu "	camarada	". Només faltava això. Però al defora, davant l'estació, remoreja el riu
i arrosseguen els ferits damunt les lones de les tendes, i els	camarades	s'arrupeixen a les trinxeres? Són una altra mena d'homes, els d'ací, una
tot, m'hi esllavisso altra vegada. Em dic: "Deus fer-ho; és pels teus	camarades	; no és pas una ordre forassenyada." Però afegeixo de seguida: "Què se
fort i de més eficaç al món per a protegir-vos: són les veus dels meus	camarades	. Ja no sóc una miqueta de vida, tremolosa, tota soleta en les tenebres...
de tant que estrenyo les mans implorant que el foc passi i els meus	camarades	puguin venir. Els minuts s'eternitzen. Ja no goso mirar-me la fosca
he de tapar-los-hi dient-li, baixet: —Però si et vull socórrer,	camarada	!... I afegeixo, en francès: —/Camarade, camarade, camarade...\
he de parlar per força. És per això que m'adreço al mort, i li dic: —	Camarada	, jo no et volia matar. Si tornessis a saltar ací dins, no ho faria pas, si
dona i el teu rostre i allò que hi ha en nosaltres de comú. Perdona'm,	camarada	! Sempre les veiem massa tard, les coses. Per què no ens diuen
por a la mort i el mateix morir i unes dolors mateixes...? Perdona'm,	camarada	! Com podies ésser el meu enemic? Si llancem aquestes armes i aquest
tu podries ésser el meu germà tant com Kat i Albert. Pren-me vint anys,	camarada	, i alça't...! Pren-me'n més, si vols, car jo tampoc no sé
La meva por era infundada. El nom ja no em torba. La crisi em va passant. —	Camarada	—dic al mort, ara serenament, ja:— avui, tu; demà, jo. Però
, ara serenament, ja:— avui, tu; demà, jo. Però si en surto,	camarada	, lluitaré contra això que ens ha destroçat a tots dos. A tu
arrabassant-te la vida... i a mi?... La vida, també. T'ho prometo,	camarada	. Això no ha de passar mai més! El sol ens arriba de biaix. Estic atuït
des d'ara sé que no ho faré. Sobtadament, se m'acut que els meus propis	camarades	poden disparar contra mi quan jo m'hi atansi reptant; no ho saben, que jo
M'aturo. La vegada següent ho reveig amb més certesa. De segur que són	camarades	de la nostra trinxera. Però sóc prudent fins que reconec els nostres
pregunta: —Que encara en tens més, d'aquests? —Un bon grapat; i el meu	camarada	—i assenyalo Kropp— igualment. Ens plauria molt a tots dos, de

Pàgina 1 (de 17)

50 següents