Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tornar a Viladrau, trobo al tren un home que, durant la guerra, ha fet de	cambrer	al vaixell Isla Gran Canaria, i ha estat a Marsella, Mallorca, Màlaga, i
en devem tenir una trentena i fan la majoria del servei. Fora de dos	cambrers	blancs, reservats a la taula de primera classe, tot és pell torrada que
del xofer del matrimoni Mates, ja feia bastants anys que treballava de	cambrer	en un dels meublés més concorreguts i més confortables de
nedadora de gran estil. La sort o les bruixes protegiren efectivament el	cambrer	Ranalies. Dorotea havia tingut un amic a França; un homenot bastant
A la xicota que anava amb ell li havia passat l'histèric; els	cambrers	netejaren la catifa, pararen unes altres tovalles netes i portaren una
l'entrada, al davant del bar, hi havia xicots que acabaven d'arribar i el	cambrer	els deixà dos whiskys sense fer-los cap mena de compliment; més aviat els
els guaità amb aquells ulls, entre condescendents i agres, que gasten els	cambrers	pels clients de poca importància, que molt sovint s'han descuidat la
que el juliol del 1415, essent príncep hereu, regalà al seu	cambrer	Gonçalvo Rodríguez (397), o la que l'agost del 1417 fou
que feia molt goig, i era casada amb un filipí, Heribuerto Guila,	cambrer	en un vaixell de la Transatlàntica— i que, mentre es preparaven, en Joan
tancada força repel·lent. He pres el cafè i he somrigut a tots els	cambrers	que em coneixen de cada dia. Sortint, hi havia en una altra taula una
de trobar-ne una de lliure, i vàrem sopar junts. Mentre esperàvem que els	cambrers	ens servissin, el meu company va anar a parlar amb l'amo per veure si ens
donar habitació. Hi havia un brogit, una animació que m'atabalava. Els	cambrers	passaven cridant: /Soupe aux moules, deux; cassolette a la
de la gent, que no acabava d'entendre, els noms dels plats cridats pels	cambrers	, l'esvalot dels venedors dels diaris al carrer, la relació de les
el menjar a tothom a la mateixa hora. El negoci no dóna per a tenir	cambrers	... Va escriure en un llibre registre les dades que li havíem donat i ens
Hi ha una concurrència elegant. Cada tauleta té un llum rosat, els	cambrers	resplendeixen. Em veig dins un mirall. Oh! Aquest sóc jo? Em voldria
veig dins un mirall. Oh! Aquest sóc jo? Em voldria fondre. Vull fugir. Un	cambrer	corre devers nosaltres. Porta una gran plàtera amb uns homars i
Amb el genoll, molt gentilment i sense perdre la tenue de gran	cambrer	, m'etziba un cop al cul. I després sento la seva veu al clatell, fina,
aquell luxe, les dames resplendents, els senyors vermells, els llums, els	cambrers	, tot i tothom es riu de la meva confusió. I, tanmateix, abans de sortir,
entre aquella gent blana i luxosa. Fujo atordit devers la porta. El vell	cambrer	ens ve al darrera. —Què volíeu? ens diu quan som al passadís. —No res més
amb una paraula encara més plebea que la galette amb què el	cambrer	ha volgut marcar el nostre baix nivell de trimards. Admiro Josep.
esperem, contesta lacònic, recalcant, Josep. Es sent ofès i vol que el	cambrer	se n'adoni. No és amic de dissimular, ell, sinó quan li convé. Mentre
ens tempta. Però l'oloreta que arriba de la cuina ens suavitza. I el	cambrer	ara té una rialleta tan servil... I de la proximitat del foc ve una
a ús dels seus fills s'acabava d'inaugurar un món amb música de valsos, i	cambrers	polits, amatents a curullar-vos de xampany la copa, amb flors per totes
seu aspecte abatut. —Ara li porten una camamilla —observà algú. I un dels	cambrers	del bar arribà amb la beguda reconfortant. El General remenà el contingut
només som uns quants: el meu acompanyant i jo, un venedor de gelats, els	cambrers	del xiringuito, una parella d'ancians escandinaus —ell, amb pantalons
tal "amenaça". Bé està que ens resignem a exercir l'ofici de cuiner, de	cambrer	, de bàrman, de donjuan a tasca, d'arrendador d'apartaments. D'alguna
Allí quasi no hi và ningú. Els pocs que hi van quasi no enraonen; els	cambrers	no donen conversa; lo que s veu al davant són quatre cases, com totes les
dir "Aquesta cuina que maniobra, i aquesta cafetera que bull, i aquets	cambrers	que esperen asseguts, tot és fet perquè tu en gaudeixis i no n gaudeixi
mig calvo pren xocolata, tot sol, com si el tinguessin castigat; un	cambrer	llegeix el diari i s'adorm damunt del paper; n'hi hà un altre que no
un nou restaurant i, xop com anava, es ficà a dintre d'una revolada. Sis	cambrers	i un groom negre li sortiren al pas. II Mai no hi haurà
tan bon punt Eugeni penetrà al vestíbul, regalimant d'aigua, un dels sis	cambrers	que l'esperaven li caigué al damunt amb un raspall de pèl moixí suau com
li refregava amb un drap les sabates. Mentrestant, el més vell dels	cambrers	, d'aire august —amb les barbes d'estopa, divergents i rígides—, restava
i resplendia en silenci. Així que hi posava el peu, va sentir que els sis	cambrers	l'abandonaven. Li vingué un segament de cames, i va provar d'asseure's de
dient-se: "Ai, maleïda! I que n'ets de bella!". Vingué un	cambrer	amb el cobert. Era jove i semblava un acòlit. El sommelier,
de vi clar, polsosa i ajaguda dins un bressol de vímets. Per fi, el	cambrer	major, amb aire d'oficiant, va deixar un brou torrat i transparent, com
brou torrat i transparent, com un pèlag d'or, damunt la taula. Mentre el	cambrer	el servia, Eugeni veia encara, entre la fumerola aromàtica que muntava
veu de nàufrag. La dama i el seu acompanyant ja no es veien. Vingué el	cambrer	major portant el compte. "On són la dama i el senyor que acaben de
. "On són la dama i el senyor que acaben de sortir?", demanà Eugeni. El	cambrer	respongué: "Estan pujant a l'automòbil". "Doncs aneu-ne a buscar un
Doncs aneu-ne a buscar un per mi, mal llamp que us...!". Mentre el	cambrer	sortia esparverat, Eugeni es va ficar la mà a la butxaca, instintivament,
Jordi. Les seves dates oscil·len entre 1414 i 1420.	Cambrer	d'Alfons el Magnànim, rep d'ell espesses mercès, i qui sap si
—Don Rupert Cas...sanya? —Número vuyt, a mà dreta, —li va respondre un	cambrer	vestit de negre, tot munyint un bech del tovalló matxucat que duya a
francesos que coneixen llenguatges que no són el llur; i aquests són els	cambrers	. Entre altres, coneixen l'anglès; és a dir, el coneixen a la manera
que escampava per les cadires en despullar-se; i li servien de mosso, de	cambrer	, de ragatxo i escarràs: tot això prou; però tractant-se d'aquelles
el /Quo Vadis\. En aquest èxtasi deliqüescent se li presentà el	cambrer	, en Melrosada va mirar-lo amb un posat completament d'idiota. El cambrer,
cambrer, en Melrosada va mirar-lo amb un posat completament d'idiota. El	cambrer	, veient que en Melrosada no demanava res, li digué: —Què pendrà, el
li digué: —Què pendrà, el senyor? El professor no contestava res, i el	cambrer	insistí. —Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria. Don Gaspar
cervesa, la intrusa li estirà el gec i digué: —Tu, porta'm un cafè. El	cambrer	, sense dar resposta, portà el cafè; però aleshores, al nostre home, li
valor de son cos sa i robust i el bon caient de son esperit. Era mariner-	cambrer	d'un vaixell mercant i guanyant-se un sou reduït va navegar per quasi tot
home? D'on hauria sortit? Ell —com acostumava a dir— havia sigut mariner-	cambrer	del vaixell mercant "Amàlia" d'aquesta matrícula. Alguns mesos enrera
d'aixarops i sodes, el porter del saló de varietats, el cira-botes, el	cambrer	de cafè, el policia; tots mantenien la seva mandra trotaire per les

Pàgina 1 (de 31)

50 següents