Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cada vespre passarien a recollir l'import del "calaix". Després, amb	camions	, van emportar-se-li moltes cargues de vi —el que més dolia al senyor
nit m'ha despertat amb sobresalt un so fortíssim d'avions. No... Eren	camions	que passaven. 14 octubre. Al matí faig cua, inútilment, a
pujo Via Laietana enllà i veig un moviment impressionant d'ambulàncies,	camions	de l'exèrcit i cotxes plens de víctimes. En un cotxe, un nen amb el cap
Gràcia, al tebi sol barceloní. Davant el "Casal Carles Marx" hi ha un	camió	de propaganda que dóna un disc amb un discurs —penso— de la Pasionaria.
Vaig amb en Lari al camp d'aviació de Sant Julià, prop de Vic. Hi ha	camions	, carros, cavalls, algun bou, treballant a la plana immensa que domina la
pollancs... A la ciutat tot és moviment militar: soldats, carrabiners,	camions	de guerra. Passant, he vist una inscripció a la casa on va néixer sant
Ahir al vespre van arribar el meu sogre, en Bofill i en Vinyoli en el	camió	de l'Arxiu. Aquest matí he anat al poble, on en Figuerola em dóna unes
glacial i hi ha un cel de grisalla. M'espero inútilment, vora el foc: el	camió	no arriba. L'avi ha vingut en tren, a quarts de tres: porta part dels
de J. M. Fabra: Jardins públics. Al vespre ve l'avi. El	camió	de l'Arxiu ha dut tres paquets: un de 15 quilos per a l'àvia,
i diu que els qui han disparat són uns artillers que duen antiaeris en	camions	i eren al poble. Quins dies vivim! Combats pròxims, corrues de presos
trepidació sostinguda, ininterrompuda, com sota el pas d'una columna de	camions	de gros tonatge. Sense deixar-se impressionar, però, es desvia cap a les
semblen haver-se fet fonedissos. Només pot veure el vehicle, un	camió	amb la cabina molt alta i que per darrera protegeix una lona que deu
dels venedors, pugen cap a la banda dels moneders, obligats per un gros	camió	-grua que descarrega àncores de nau, avancen per l'estret passadís on
d'unes armes. —Sols? —Els altres van poder fugir, però nosaltres érem al	camió	... Espera —xiuxiueja aleshores, subjectant-lo pel braç, i l'arrossega cap
sa darrera emblanquinada a ses parets. Sentia es renou des motor des	camió	de mudances que maniobrava en es carrer. No em deixaren ni un moble,
dreta sobre les teues cames. Carregaven els hòmens els ventruts	camions	. Venien autobusos de Gandia i Paterna. Eixien veus
crepuscles, les nits. Hi ha els hòmens que carreguen lentament	camions	. Hi ha els bars, l'oli fregit, les parelles d'amants.
de la nit al matí, si ho viu no me'n recorde, els	camions	sinistres que duien l'estraperlo. L'home palpava un cos
va començar la guerra, i va arribar la guerra plena de	camions	, pistoles i banderes, el foc dels sacrilegis, la sang sobre
de Bordeus, i Villafranche, de Dieppe o de l'Havre de Grace... El	camió	, a Europa, difícilment arriba a donar la impressió de bellesa i de cos
feien un efecte pèssim; el paisatge els escup materialment; però els	camions	, tal com aquí es produeixen, tenen una bellesa "colonial"
amb paraigües monstres, demaneu! I, quan només hi ha la caixa simple del	camió	, les pintures i les lletres són tan d'ampolla de salfumant i els blaus i
amb el laca verd dels cocoters, que un s'adona aleshores que els	camions	tenen ànima: una ànima de trinxeraires tabalots, escandalosos, venjatius
escandalosos, venjatius de vegades. I un encara ho veu més clar en el	camió	autobús per a transportar dones velles. Imagineu un joc de columnetes de
o del vegetarià tatuat. Imagineu aquesta escenografia muntada sobre un	camió	immens, desballestat, trepidant, i ocupada completament per unes senyores
i davant aquest aplec d'ancianes provocatives, i en el volant del	camió	, un negràs només amb unes calces tinyoses i un salacot regalant suor per
sense pell i sense vergonya, i tindreu una idea vaga de les coses que un	camió	pot donar de si en el romanticisme greixós i perfumat de la Martinica. En
romanticisme greixós i perfumat de la Martinica. En el port colonial, el	camió	és magnífic. El camió carregat de negres ve a ésser la sang excèntrica i
i perfumat de la Martinica. En el port colonial, el camió és magnífic. El	camió	carregat de negres ve a ésser la sang excèntrica i dolorida dels molls.
l'aresta d'una realitat, i fins i tot pensareu que, quan aquí no hi havia	camions	, ni bicicletes, ni gènere de punt, ni calces de basar, aquest Tahití
vermell, passa solitari davant dels pals de les goletes. He vist tres	camions	desllorigats i descolorits pels productes químics, dintre dels quals
una flor blanca a l'orella, carregant copra o estirant cordes. Dins del	camió	, aquesta canalla feia sonar escandalosament la música del país: un
ha agafat el caprici de passejar-se en taxi, encara que el cotxe sigui el	camió	més rebentat. I, com és natural, l'indígena de les illes vol anar al
i una mica de raspall a l'esquena. Després de les cabretes carregàrem un	camió	, i aquí l'espectacle adquirí tota la brutalitat del cas. Poques vegades
del cas. Poques vegades hauré vist una cosa més desentonada que aquest	camió	cridaner i remollit dins el clima nacrat i silenciós del wharf
i remollit dins el clima nacrat i silenciós del wharf polinesi. El	camió	em feia l'efecte d'una mena de còmic fracassat que va fent comèdia pels
que de cap manera no pot tolerar ni l'estructura ni la fisiologia del	camió	que els xinesos havien tret de qui sap on. El camió trinxava materialment
ni la fisiologia del camió que els xinesos havien tret de qui sap on. El	camió	trinxava materialment i embrutava amb una mena de sèu negrós totes les
en podríeu escapar una mica. Però la proa està envaïda pel bestiar, pels	camions	, per les calaixeres, pels harmòniums, per les figures de guix; a proa, no
indígenes una mica més grassa que de costum. A Vaitapé hi havia un sol	camió	. Des que jo sóc aquí, aquest camió s'ha quadruplicat i els quatre sòrdids
de costum. A Vaitapé hi havia un sol camió. Des que jo sóc aquí, aquest	camió	s'ha quadruplicat i els quatre sòrdids artefactes fan el taxi des de
Anau. Els nois de Borabora estan folls d'entusiasme passejant-se dalt del	camió	, i per a aquest esplai, que ells consideren principesc, es guarneixen de
bici, la set dramàtica del gos, el tall dels fars de	camió	en la matinada pútrida del mercat, els braços fins.
record d'uns camps trencats, al·luvials deixes de	camions	, d'uns camins curts com un alè cansat, i uns arbres vius
El d'una noieta pagesa d'Aragó, que va pujar a un	camió	militar, i va fer també de símbol fàcil. Va distreure
a l'ombra dels pins de Pedralbes quan roncaven els	camions	portant barques a passar l'Ebre Les barques de la
timbre d'una casa buida, vaig sentir una veu, en el moment que passava un	camió	i amb el terrabastall no vaig sentir el que deia aquella veu; vaig
que tocava al sostre; com que era ran de carrer i passaven carros i	camions	sense parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang: esquitx
treure mossèn Joan. I que mossèn Joan, amb vestits d'en Mateu i amb un	camió	que els havia procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va
dia. De la banda on neix el sol tot era vermell de sang. La botzina del	camió	que venia a buscar en Quimet, despertava les pedres. Van pujar dos

Pàgina 1 (de 41)

50 següents