Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

elle était bête comme une oie", va somriure el narrador. "El	caminant	, que se'n va adonar de seguida, se li presentava sota la forma d'un cigne
sentit de la vida. Asclepi "El déu metge porta en una mà un bastó de	caminant	", enunciava des d'un magnetòfon una veu ampul·losa, que no era la de
un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si és que escometia algun	caminant	que topava amb la seva esgarrifosa solitud— i que era recordada amb
amb els morts, habitants del meu somni i seré, amb ells, un nou	caminant	vers la terra promesa, a on no es compta ni l'ahir ni
no l'has sentit? Desperta amb mi, guia'm la por de	caminant	, aquest dolor d'uns ulls de cec dintre la nit. II
lloança. Jo, que moro i sé la solitud del mur i el	caminant	, et demano que em recordis avui, mentre te'n vas amb
els noms de la mort. Només recorda que es diu "vell	caminant	" i també "mur", i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
abans que rigui amb ses clarors l'albada? Jo les sentia, ingràvid	caminant	, prop de la mar nocturna, palpitant. Dels meus somnis
Però a tothora encara aculls també a tes vores els	caminants	pausats i els lents ramats de les ovelles. Sents com,
en mol. Arbre que daves ombra sedant, com un oasi pel	caminant	, que amb ta florida se perfumava. Ja no sents còrrer
el mocassí, objecte cultural, s'oposa a la "mala" herba que el	caminant	trepitja i aixafa; correspon també al guerrer, que esclafa els seus
Per ara m'acontento, amb la maleta penjada a l'esquena a tall de sac del	caminant	, amb extasiar-me davant les estàtues de Corneille i Molière. Però ja ho
de la qual la vida present havia de semblar inactual. Talment com aquell	caminant	que marxa vers l'horitzó visual, anhelós d'abastar-lo i desitjós de
i, davant, el dit ombriu del xiprer que signa el cel i avisa el	caminant	, rodamón o captaire, que a l'hora del repàs trobarà un plat d'escudella
sels obren ferides...; però no és lo que s veu a fòra lo que atura al	caminant	: és per lo que tanquen dintre. No és per l'estoig: és per la joia. No
el rostre, am morenor de penya daurada. A casa seva obre les portes als	caminants	i als pelegrins. Escriu, mira el mar i contempla, car sols un gran
de somni, racer de quietut. Illa, vol dir repòs de l'ànima i setial del	caminant	, vol dir camp de repòs pera tornar a començar la lluita, i, avui, que
esdevenia immortal. II Una obra bona a fer Un home ha dit a un	caminant	: "Aneu per aquest camí, tombeu a tal banda, i trobareu un hostal". El
"Aneu per aquest camí, tombeu a tal banda, i trobareu un hostal". El	caminant	dóna les gràcies, s'allunya, tomba al lloc indicat i troba l'hostal.
gràcies, s'allunya, tomba al lloc indicat i troba l'hostal. Llavors el	caminant	pensa: "El que m'ha dit aquell home és veritat". Dintre la seva cambra
és veritat". Dintre la seva cambra de l'hostal, durant la vetlla, el	caminant	llegeix la /Crítica de la raó pura\: "El coneixement de la cosa
no pot traspassar els límits de la seva pròpia estructura". Llavors el	caminant	-lector pensa: "El que Kant diu és veritat". Aquestes dues veritats del
pensa: "El que Kant diu és veritat". Aquestes dues veritats del	caminant	, són iguals? Exteriorment, la primera d'elles és d'una precisió i d'una
la primera d'elles és d'una precisió i d'una generalitat perfectes. El	caminant	pot repetir a tothom: "Aneu per tal camí, tombeu a tal banda i trobareu
tombeu a tal banda i trobareu un hostal". Si algú no el cregués, el	caminant	es limitaria a dir-li: "Aneu a veure-ho". Si algú, després d'
-ho". Si algú, després d'anar a veure-ho, encara ho negués, el	caminant	no dubtaria ni un moment: "Aquest home —pensaria— o s'ha errat de camí o
trobaria exteriorment moltes més dificultats d'acceptació. També el	caminant	-lector podria dir a tothom: "Obriu la /Crítica de la raó pura\.
la i mediteu-la, i trobareu la veritat". Si algú no el cregués, encara el	caminant	podria dir-li: "Proveu, aneu a veure-ho". Mes si, després de
veure-ho". Mes si, després de fer-ho, encara algú es refusés, el	caminant	se'n guardaria prou de qualificar-lo d'imbècil. Interiorment, l'aspecte
incontrovertible, és —vitalment considerada— freda com un glaç. El	caminant	la posseeix i se'n serveix amb una indiferència absoluta. Mes la segona
quina claror i quina escalfor que porta a dins de l'ànima del	caminant	! En els dos casos el caminant havia dit: "Això és veritat". On radica,
escalfor que porta a dins de l'ànima del caminant! En els dos casos el	caminant	havia dit: "Això és veritat". On radica, doncs, la diferència? En el fet
: "Això és veritat". On radica, doncs, la diferència? En el fet que el	caminant	ha donat el mateix nom a dues experiències distintes. En el primer cas,
nom a dues experiències distintes. En el primer cas, la veritat del	caminant	, per a ésser acceptada, implica tan sols una "comprovació". Li han dit
tan sols una "comprovació". Li han dit que fes un experiment, i el	caminant	, després d'efectuar-lo, diu que és veritat. Però aquesta comprovació és
que és veritat. Però aquesta comprovació és purament objectiva, car el	caminant	no hi entra per res en que l'hostal sigui o no sigui allà on l'home li ha
o no sigui allà on l'home li ha dit. Però en el segon cas, la veritat del	caminant	exigeix, per a ser comprovada, quelcom més que una verificació simple:
com la de l'home desconegut, hi va interessada l'íntima naturalesa del	caminant	. Aquí es necessita, en realitat, no una verificació, sinó una
sinó una "convicció". Després de comprovada la cosa, després que el	caminant	ha ben comprès el que li diuen, quan ja el foraster —Kant en el nostre
manca que tot plegat sigui de tal manera que, pesant damunt l'ànima del	caminant	, la bolqui suaument, sense que ella se n'adongui. Aquest bolc suavíssim
sols per atzar obireu la silueta d'una persona o d'una bèstia domèstica,	caminant	d'un aire errabund com d'ànima en pena. Ceró no té carrers. Les cases han
és un efecte il·lusori comprovat, un bon servei que remercien els	caminants	noctàmbuls a la seva companya. I les rampes també es dissimulen en
encinglerats santuaris agombolats sovint per les boires. Com criden al	caminant	, l'inciten, esperonen el desig d'arribar, i, un cop a dalt, com el calmen
la nova i la vella, abans de perdre's en els estanys traidors al	caminant	, tristos paratges on conta la llegenda que s'hi oeixen de nit bruels
provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall, que esverà el	caminant	. Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una
d'ordre dels "chefs" indígenes, que serveixen per estatge de negres	caminants	. Així, al pas del riu Nierikot, nosaltres hi trobàrem algunes barraques
al Nierikot, on ens trobàvem a la vora d'una pista de viatge, alguns	caminants	s'aturaven a la nassada de la carn, talment com el gos para la perdiu.
i tot és quietud i silenci. Les petges que hom veu són dels grans	caminants	de l'Àfrica, com els elefants, les pistes dels quals són marcades com un
pel Setembre els seus gotims del fruit saborós, petita estrena del	caminant	a l'aventura, i les vidielles hi estenen en graciosos rínxols les seves
amenaçadores. Embolcallats d'aquella fosca que es mastegava, els	caminants	devien perdre l'esma. Cap no era capaç d'arribar a lloc. La imaginació

Pàgina 1 (de 12)

50 següents