DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
caminant AI 22 oc.
caminant F 1 oc.
caminant M 542 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caminant Freqüència total:  565 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

elle était bête comme une oie", va somriure el narrador. "El caminant, que se'n va adonar de seguida, se li presentava sota la forma d'un cigne
sentit de la vida. Asclepi "El déu metge porta en una mà un bastó de caminant", enunciava des d'un magnetòfon una veu ampul·losa, que no era la de
un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si és que escometia algun caminant que topava amb la seva esgarrifosa solitud— i que era recordada amb
amb els morts, habitants del meu somni i seré, amb ells, un nou caminant vers la terra promesa, a on no es compta ni l'ahir ni
no l'has sentit? Desperta amb mi, guia'm la por de caminant, aquest dolor d'uns ulls de cec dintre la nit. II
lloança. Jo, que moro i sé la solitud del mur i el caminant, et demano que em recordis avui, mentre te'n vas amb
els noms de la mort. Només recorda que es diu "vell caminant" i també "mur", i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
abans que rigui amb ses clarors l'albada? Jo les sentia, ingràvid caminant, prop de la mar nocturna, palpitant. Dels meus somnis
Però a tothora encara aculls també a tes vores els caminants pausats i els lents ramats de les ovelles. Sents com,
en mol. Arbre que daves ombra sedant, com un oasi pel caminant, que amb ta florida se perfumava. Ja no sents còrrer
el mocassí, objecte cultural, s'oposa a la "mala" herba que el caminant trepitja i aixafa; correspon també al guerrer, que esclafa els seus
Per ara m'acontento, amb la maleta penjada a l'esquena a tall de sac del caminant, amb extasiar-me davant les estàtues de Corneille i Molière. Però ja ho
de la qual la vida present havia de semblar inactual. Talment com aquell caminant que marxa vers l'horitzó visual, anhelós d'abastar-lo i desitjós de
i, davant, el dit ombriu del xiprer que signa el cel i avisa el caminant, rodamón o captaire, que a l'hora del repàs trobarà un plat d'escudella
sels obren ferides...; però no és lo que s veu a fòra lo que atura al caminant: és per lo que tanquen dintre. No és per l'estoig: és per la joia. No
el rostre, am morenor de penya daurada. A casa seva obre les portes als caminants i als pelegrins. Escriu, mira el mar i contempla, car sols un gran
de somni, racer de quietut. Illa, vol dir repòs de l'ànima i setial del caminant, vol dir camp de repòs pera tornar a començar la lluita, i, avui, que
esdevenia immortal. II Una obra bona a fer Un home ha dit a un caminant: "Aneu per aquest camí, tombeu a tal banda, i trobareu un hostal". El
"Aneu per aquest camí, tombeu a tal banda, i trobareu un hostal". El caminant dóna les gràcies, s'allunya, tomba al lloc indicat i troba l'hostal.
gràcies, s'allunya, tomba al lloc indicat i troba l'hostal. Llavors el caminant pensa: "El que m'ha dit aquell home és veritat". Dintre la seva cambra
és veritat". Dintre la seva cambra de l'hostal, durant la vetlla, el caminant llegeix la /Crítica de la raó pura\: "El coneixement de la cosa
no pot traspassar els límits de la seva pròpia estructura". Llavors el caminant-lector pensa: "El que Kant diu és veritat". Aquestes dues veritats del
pensa: "El que Kant diu és veritat". Aquestes dues veritats del caminant, són iguals? Exteriorment, la primera d'elles és d'una precisió i d'una
la primera d'elles és d'una precisió i d'una generalitat perfectes. El caminant pot repetir a tothom: "Aneu per tal camí, tombeu a tal banda i trobareu
tombeu a tal banda i trobareu un hostal". Si algú no el cregués, el caminant es limitaria a dir-li: "Aneu a veure-ho". Si algú, després d'
-ho". Si algú, després d'anar a veure-ho, encara ho negués, el caminant no dubtaria ni un moment: "Aquest home —pensaria— o s'ha errat de camí o
trobaria exteriorment moltes més dificultats d'acceptació. També el caminant-lector podria dir a tothom: "Obriu la /Crítica de la raó pura\.
la i mediteu-la, i trobareu la veritat". Si algú no el cregués, encara el caminant podria dir-li: "Proveu, aneu a veure-ho". Mes si, després de
veure-ho". Mes si, després de fer-ho, encara algú es refusés, el caminant se'n guardaria prou de qualificar-lo d'imbècil. Interiorment, l'aspecte
incontrovertible, és —vitalment considerada— freda com un glaç. El caminant la posseeix i se'n serveix amb una indiferència absoluta. Mes la segona
quina claror i quina escalfor que porta a dins de l'ànima del caminant! En els dos casos el caminant havia dit: "Això és veritat". On radica,
escalfor que porta a dins de l'ànima del caminant! En els dos casos el caminant havia dit: "Això és veritat". On radica, doncs, la diferència? En el fet
: "Això és veritat". On radica, doncs, la diferència? En el fet que el caminant ha donat el mateix nom a dues experiències distintes. En el primer cas,
nom a dues experiències distintes. En el primer cas, la veritat del caminant, per a ésser acceptada, implica tan sols una "comprovació". Li han dit
tan sols una "comprovació". Li han dit que fes un experiment, i el caminant, després d'efectuar-lo, diu que és veritat. Però aquesta comprovació és
que és veritat. Però aquesta comprovació és purament objectiva, car el caminant no hi entra per res en que l'hostal sigui o no sigui allà on l'home li ha
o no sigui allà on l'home li ha dit. Però en el segon cas, la veritat del caminant exigeix, per a ser comprovada, quelcom més que una verificació simple:
com la de l'home desconegut, hi va interessada l'íntima naturalesa del caminant. Aquí es necessita, en realitat, no una verificació, sinó una
sinó una "convicció". Després de comprovada la cosa, després que el caminant ha ben comprès el que li diuen, quan ja el foraster —Kant en el nostre
manca que tot plegat sigui de tal manera que, pesant damunt l'ànima del caminant, la bolqui suaument, sense que ella se n'adongui. Aquest bolc suavíssim
sols per atzar obireu la silueta d'una persona o d'una bèstia domèstica, caminant d'un aire errabund com d'ànima en pena. Ceró no té carrers. Les cases han
és un efecte il·lusori comprovat, un bon servei que remercien els caminants noctàmbuls a la seva companya. I les rampes també es dissimulen en
encinglerats santuaris agombolats sovint per les boires. Com criden al caminant, l'inciten, esperonen el desig d'arribar, i, un cop a dalt, com el calmen
la nova i la vella, abans de perdre's en els estanys traidors al caminant, tristos paratges on conta la llegenda que s'hi oeixen de nit bruels
provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall, que esverà el caminant. Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una
d'ordre dels "chefs" indígenes, que serveixen per estatge de negres caminants. Així, al pas del riu Nierikot, nosaltres hi trobàrem algunes barraques
al Nierikot, on ens trobàvem a la vora d'una pista de viatge, alguns caminants s'aturaven a la nassada de la carn, talment com el gos para la perdiu.
i tot és quietud i silenci. Les petges que hom veu són dels grans caminants de l'Àfrica, com els elefants, les pistes dels quals són marcades com un
pel Setembre els seus gotims del fruit saborós, petita estrena del caminant a l'aventura, i les vidielles hi estenen en graciosos rínxols les seves
amenaçadores. Embolcallats d'aquella fosca que es mastegava, els caminants devien perdre l'esma. Cap no era capaç d'arribar a lloc. La imaginació

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »