×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb caminar |
Freqüència total: 12926 |
CTILC1 |
seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus amors. Tot just | caminava | i ja va destruir un terrible serpent o un drac monstruós. Es va purificar | els és un bon pretext per desorientar-se, en contemplar-la, mentre | caminen | per la pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el | tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim esglai vaig | caminar | damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels | al llarg de la meva vida no he aconseguit de dissimular a la perfecció el | caminar | del palmípede, com el de les grasses i entenimentades consorts | tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la il·lusió de | caminar | al costat d'ell aquell breu espai que els separava de la casa. L'edifici | els seus pantalons de vellut subjectats sota el genoll, i el seu | caminar | amb un punt de fanfarró o de presumit, en el qual, els qui el conegueren, | amargament què li hauria impedit de tornar a passar, i li semblava que | caminava | en una fosca i solitària nit, com si Santa Maria hagués quedat de sobte | amb el vestit de núvia! Adéu, hisendes en les quals es cansa un de | caminar | abans d'abastar-ne els límits! Mila ja no és la Mila, i també Candaina | més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en llunyania, i, tot | caminant | , la cançó li muntava als llavis en la cega obstinació que la menava: —Si | morir per ell i amb ell en una nit així... "Déu meu! morir per ell..." | Caminava | tan cega, que no s'adonà del seu padrí, que s'acostava en direcció | per allí amb dos o tres dels seus companys, tots oficials. Maria Àgueda | caminava | recatada i humil, però la humilitat del seu port no aconseguia d'amagar | prometé res, no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa | caminava | amb pas vacil·lant, i els peus se li assentaven insegurs sobre el sòl. | sota el pes de la maledicció paterna, amb el ventre pujat, com si | caminés | sota un pesant farcell. Tenia els ulls secs i s'allunyava sense saber on | . "Si la pogués veure, Déu! Només veure-la...", es repetia. Ara | caminava | parlant en veu alta, sense adonar-se'n, amb un febrós barboteig. "Si la | del qual tots semblaven experimentar els efectes, i fins els criats | caminaven | a passos silenciosos. Aquesta situació havia estat aprofitada pel | , no; vull veure'l. Què li faran, Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot | caminant | . Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant | com aquell, però d'instints diferents. Joan de Maro era un home alt; | caminava | una mica tirat cap endavant i tenia uns braços llargs que li arribaven | però vessant d'una pregona tendresa: una tendresa íntima que el feia | caminar | suaument, com si el més mínim, el més insignificant dels seus gestos | em contestes? Semblà que no l'hagués sentit; agafà el barret i començà a | caminar | . Ho feia a passos insegurs, gairebé balandrejant, i un moment hagué fins | casa. No li pegà fort, però, amb tot, com li dolia després! A penes havia | caminat | algunes passes; més encara: a penes havia acabat de donar-li l'últim cop, | Havia corregut devers ell amb tanta alegria! El seguí durant un moment | caminant | al seu costat. De sobte, li agafà la mà i la hi besà sense dir res. Tino | de terror es desprenia de la seva actitud? Què buscava aquella doneta, | caminant | cega enmig de la nit que l'envoltava? A penes ocupava l'espai d'un gerro | però es contingué. Per a què? Es desprengué de la seva mà i continuà | caminant | en la doble nit de l'exterior i de la seva ànima; a les fosques. Caminà | caminant en la doble nit de l'exterior i de la seva ànima; a les fosques. | Caminà | maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de | la porta de casa. No hauria fet res perquè li obrís: hauria continuat | caminant | fins allà on la portessin els seus peus, fins a caure rendida, acabades | havia dit en el seu primer impuls d'indignació. Però Mila havia continuat | caminant | , sense fer-ne cas, potser sense sentir-lo. I, de sobte, Tiago s' | Reculà i es llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que | caminava | gairebé cec i a penes s'adonava de la pluja que s'abatia al seu damunt, | a casa Mila. Tenia el rostre demudat, amb senyals d'haver dormit poc, i | caminava | amb aire absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! | i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! —Fixeu-vos: a penes pot | caminar | . —Doncs quan ho sàpiga el seu pare! —Més que ell no el tindrà. No hi | amb paraules... Tino Costa apressa el pas inconscientment; es diria que | camina | fugint a través dels carrers, entre la gent que no veu, sense rumb, i la | a través de la nit, de la pluja i del vent udolant lúgubrement. Ara | caminava | pel mig de l'avinguda; continuava amb les mans a les butxaques, la | pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà | caminant | . "Estem sols", es repetí. Sentia un desig violent de recular, d'agafar | passà el braç per la cintura; ella va estrènyer-se amb força contra ell. | Caminaren | així, enllaçats estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del | quasi morbós, també amb una mica d'ira. —Anem a la teva habitació. | Caminaren | novament en la fosca. L'aire havia esdevingut més fred; corria gelat | arravatament de violència; els seus nervis, destrempats, l'impel·lien a | caminar | , i a caminar a través dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El | de violència; els seus nervis, destrempats, l'impel·lien a caminar, i a | caminar | a través dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El vent era més | terrible sentència: "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." | Caminava | en la nit, caminava; passava davant els portals obscurs, passava i | "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." Caminava en la nit, | caminava | ; passava davant els portals obscurs, passava i tornava a passar pels | la seva ànima: la seva ànima estava més desolada que la nit en la qual | caminava | . Es deturà; es passà la mà pels ulls com si apartés una invisible | sí... Va agafar-se a ella com un nàufrag a la taula de salvació. —Anem. | Caminaren | . La portava agafada estretament; ella estava un xic esverada. Arribaren | Més enllà donà una ensopegada i hagué d'agafar-se a la paret; tornà a | caminar | i entonà de nou la seva cançó: Era bonita y chiquita, yo la quise | la pots portar? —Quina bufa!... Per fi arribà a alçar-se; s'esforçà per | caminar | recte i no ho aconseguí. Més enllà tornà a cantar: Una mañana de | nogensmenys, continua; les forces se li acaben —és com si hagués anat | caminant | dies i dies—, i l'esperança de veure'l arribar es debilita a la seva | cima. La veu? —Torna a assenyalar allà al lluny, cap a l'esquerra—. I | caminar | de manera que quedi sempre a l'esquerra... "Sempre a l'esquerra", | sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos s'ha empetitit i | camina | inclinada com si una càrrega invisible hagués vingut gravitant sobre la | Déu sap on, es sent bordar un gos. Mila s'atura estremida, i torna a | caminar | . Ara només se sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà | caminar. Ara només se sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. | Caminà | un tros. Dalt brillaven les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava | d'ella; arbres gegants li donaven ombra de part a part. Ella començà a | caminar | , tranquil·la, sota les seves grans branques, que s'estenien protectores. | va semblar-li com si dins la nit una figura silenciosa s'hagués posat a | caminar | al seu costat. Mila no podia més, i va asseure's. Allò que tant temia | que tant temia s'havia, per fi, realitzat: Mila havia perdut el camí i | caminava | extraviada. La necessitat d'amagar-se, per por que poguessin trobar-la |
|