DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
caminar M 410 oc.
caminar V 12516 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caminar Freqüència total:  12926 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus amors. Tot just caminava i ja va destruir un terrible serpent o un drac monstruós. Es va purificar
els és un bon pretext per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el
tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim esglai vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels
al llarg de la meva vida no he aconseguit de dissimular a la perfecció el caminar del palmípede, com el de les grasses i entenimentades consorts
tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la il·lusió de caminar al costat d'ell aquell breu espai que els separava de la casa. L'edifici
els seus pantalons de vellut subjectats sota el genoll, i el seu caminar amb un punt de fanfarró o de presumit, en el qual, els qui el conegueren,
amargament què li hauria impedit de tornar a passar, i li semblava que caminava en una fosca i solitària nit, com si Santa Maria hagués quedat de sobte
amb el vestit de núvia! Adéu, hisendes en les quals es cansa un de caminar abans d'abastar-ne els límits! Mila ja no és la Mila, i també Candaina
més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en llunyania, i, tot caminant, la cançó li muntava als llavis en la cega obstinació que la menava: —Si
morir per ell i amb ell en una nit així... "Déu meu! morir per ell..." Caminava tan cega, que no s'adonà del seu padrí, que s'acostava en direcció
per allí amb dos o tres dels seus companys, tots oficials. Maria Àgueda caminava recatada i humil, però la humilitat del seu port no aconseguia d'amagar
prometé res, no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els peus se li assentaven insegurs sobre el sòl.
sota el pes de la maledicció paterna, amb el ventre pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls secs i s'allunyava sense saber on
. "Si la pogués veure, Déu! Només veure-la...", es repetia. Ara caminava parlant en veu alta, sense adonar-se'n, amb un febrós barboteig. "Si la
del qual tots semblaven experimentar els efectes, i fins els criats caminaven a passos silenciosos. Aquesta situació havia estat aprofitada pel
, no; vull veure'l. Què li faran, Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant
com aquell, però d'instints diferents. Joan de Maro era un home alt; caminava una mica tirat cap endavant i tenia uns braços llargs que li arribaven
però vessant d'una pregona tendresa: una tendresa íntima que el feia caminar suaument, com si el més mínim, el més insignificant dels seus gestos
em contestes? Semblà que no l'hagués sentit; agafà el barret i començà a caminar. Ho feia a passos insegurs, gairebé balandrejant, i un moment hagué fins
casa. No li pegà fort, però, amb tot, com li dolia després! A penes havia caminat algunes passes; més encara: a penes havia acabat de donar-li l'últim cop,
Havia corregut devers ell amb tanta alegria! El seguí durant un moment caminant al seu costat. De sobte, li agafà la mà i la hi besà sense dir res. Tino
de terror es desprenia de la seva actitud? Què buscava aquella doneta, caminant cega enmig de la nit que l'envoltava? A penes ocupava l'espai d'un gerro
però es contingué. Per a què? Es desprengué de la seva mà i continuà caminant en la doble nit de l'exterior i de la seva ànima; a les fosques. Caminà
caminant en la doble nit de l'exterior i de la seva ànima; a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de
la porta de casa. No hauria fet res perquè li obrís: hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus peus, fins a caure rendida, acabades
havia dit en el seu primer impuls d'indignació. Però Mila havia continuat caminant, sense fer-ne cas, potser sense sentir-lo. I, de sobte, Tiago s'
Reculà i es llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que caminava gairebé cec i a penes s'adonava de la pluja que s'abatia al seu damunt,
a casa Mila. Tenia el rostre demudat, amb senyals d'haver dormit poc, i caminava amb aire absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo!
i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! —Fixeu-vos: a penes pot caminar. —Doncs quan ho sàpiga el seu pare! —Més que ell no el tindrà. No hi
amb paraules... Tino Costa apressa el pas inconscientment; es diria que camina fugint a través dels carrers, entre la gent que no veu, sense rumb, i la
a través de la nit, de la pluja i del vent udolant lúgubrement. Ara caminava pel mig de l'avinguda; continuava amb les mans a les butxaques, la
pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia un desig violent de recular, d'agafar
passà el braç per la cintura; ella va estrènyer-se amb força contra ell. Caminaren així, enllaçats estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del
quasi morbós, també amb una mica d'ira. —Anem a la teva habitació. Caminaren novament en la fosca. L'aire havia esdevingut més fred; corria gelat
arravatament de violència; els seus nervis, destrempats, l'impel·lien a caminar, i a caminar a través dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El
de violència; els seus nervis, destrempats, l'impel·lien a caminar, i a caminar a través dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El vent era més
terrible sentència: "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." Caminava en la nit, caminava; passava davant els portals obscurs, passava i
"Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." Caminava en la nit, caminava; passava davant els portals obscurs, passava i tornava a passar pels
la seva ànima: la seva ànima estava més desolada que la nit en la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com si apartés una invisible
sí... Va agafar-se a ella com un nàufrag a la taula de salvació. —Anem. Caminaren. La portava agafada estretament; ella estava un xic esverada. Arribaren
Més enllà donà una ensopegada i hagué d'agafar-se a la paret; tornà a caminar i entonà de nou la seva cançó: Era bonita y chiquita, yo la quise
la pots portar? —Quina bufa!... Per fi arribà a alçar-se; s'esforçà per caminar recte i no ho aconseguí. Més enllà tornà a cantar: Una mañana de
nogensmenys, continua; les forces se li acaben —és com si hagués anat caminant dies i dies—, i l'esperança de veure'l arribar es debilita a la seva
cima. La veu? —Torna a assenyalar allà al lluny, cap a l'esquerra—. I caminar de manera que quedi sempre a l'esquerra... "Sempre a l'esquerra",
sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos s'ha empetitit i camina inclinada com si una càrrega invisible hagués vingut gravitant sobre la
Déu sap on, es sent bordar un gos. Mila s'atura estremida, i torna a caminar. Ara només se sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà
caminar. Ara només se sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. Dalt brillaven les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava
d'ella; arbres gegants li donaven ombra de part a part. Ella començà a caminar, tranquil·la, sota les seves grans branques, que s'estenien protectores.
va semblar-li com si dins la nit una figura silenciosa s'hagués posat a caminar al seu costat. Mila no podia més, i va asseure's. Allò que tant temia
que tant temia s'havia, per fi, realitzat: Mila havia perdut el camí i caminava extraviada. La necessitat d'amagar-se, per por que poguessin trobar-la

  Pàgina 1 (de 259) 50 següents »