Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

corcades, efímeres marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un	camp	o en l'altre, desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un
riqueses per a mi. Les enyoro i les protegiré tant com pugui. Que	camps	i plantacions siguin abundants i fèrtils. Que els homes se n'aprofitin,
ulls la bellesa dels núvols i dels arbres, l'oberta mà de l'oreig als	camps	de blat i d'userda. Vés-te'n, doncs, i sigues feliç en el centre exacte
galop de nobles cavalleries, en plena llibertat, per altes herbes de	camps	humits, a terres planeres que vaig visitar de jove, molt més espaioses
amb la flauta, la seva única arma, al sol, sense ni mirar la bellesa dels	camps	, que s'expandien sota la suavitat de la llum. Era, en definitiva, un
arbres. Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d'un	camp	ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan dura i amarga, és
"Els déus li varen concedir la immortalitat i la varen aparellar, als	Camps	Elisis, amb Aquil·les." "El pobre devia quedar servit", reia la
com estimo la vida, i el sol, la claror damunt els prats fecunds, els	camps	verds —ai ai, vet aquí que en el trasbals canvio d'ordre els adjectius
al meu estimat i cap a mi ve el seu anhel. Vine, estimat meu, sortim al	camp	." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a
la d'Alfaranja en l'acerba qüestió aclaparadorament majoritària. Tots dos	camps	, d'una mentalitat igual, amb una exactitud matemàtica, però antagònics
bonics i adients per contemplar el curs del petit riu, els jardins i els	camps	, la nostra graciosa ciutat, la costa vigilada i segura, l'amplària de
em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per	camps	eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i per la pols,
per la mort no destrien si sóc ferit amb destral o amb espasa. En el	camp	dels asfòdels començaré a esbrinar-ho, i alhora la mà del qui em colpeix.
més que mai la vida. Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà arbres,	camps	, ocells, un riu amable. I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits
més encara, era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l'alegria dels	camps	, les flors i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les
que es fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren apagat damunt del	camp	—brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases s'havien
a buscar. Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel	camp	. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja
afeccionat d'infant a la terra, Joan del Santo sentia la nostàlgia del	camp	i dels seus treballs. Un cert dia, en una d'aquestes correries, se li
per mitjà d'una sínia quan aquelles baixaven escasses; hi havia vinyes i	camps	d'oliveres a les altures, i terres, als vessants, destinades al gra. La
un sopluig per als pastors, on, a la nit, es recollien. Posseïen fèrtils	camps	a la vora del riu i cases a Santa Maria. Al celler del seu antic casal hi
peresosament; i ací i allà algun esparver solitari planava sobre els	camps	amb les ales esteses, gairebé immòbil, gronxant-se en la quietud de
del Santo sabia ja per què baixava. El cel, per damunt del poble i dels	camps	, s'obria ample, d'una suavitat vellutada, en claredats blau i rosa i
els vells arbres, les places que ens veieren jugar de petits; hi ha els	camps	, les carenes. I tot això sembla que ens acompanyi, a llur contacte sentim
per ell en fusta d'olivera, que representava una treballadora del	camp	recollint olives. El vell professor havia estat contemplant-la una llarga
que semblava muntar per totes bandes des de Santa Maria, des dels	camps	infinits submergits en l'ampla nit del món, es sentia en una total
a cobrir-se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al	camp	, i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai,
soleta em perdré. Set anys transcorren així: de dia guarda els porcs al	camp	i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra,
tota brillant i crepitant per totes bandes, que s'escampaven per	camps	i llogarrets, i pujaven pels vessants de la serra, i muntaven, muntaven
crims i venjances i atrocitats, i la Bèstia corria a lloure pels	camps	, amb set de sang i d'extermini. En aquell moment, quan la guerra bramava
Maria. Tret d'això, res no torbava la calma que regnava al poble i als	camps	. Els pagesos sortien àdhuc a treballar a les hortes dels encontorns, i al
a turmentar la seva ànima. Un dia Maria Àgueda el veié tornar dels	camps	amb un tros d'argila a les mans i tancar-se a la seva habitació. L'endemà
què viuries? —Déu no desempara mai els qui fien en Ell. Els ocellets del	camp	no sembren, ni seguen, ni arrepleguen en graners, i Déu del cel els
¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda del seu germà com per	camp	sense senyor, i pessic ací pessic allà, va fent-hi forat? Què dius? No en
i, menys encara, de la seva germana. Tot el món que coneixia eren els	camps	on treballava i els carrers de Santa Maria. Tota la resta era el món de
vull referir. Escolta-la: "La Verge Maria anava un dia fugitiva per un	camp	amb el seu Fillet als braços. El dia era xafogós; el sol queia a plom
tenia escassa afecció a l'estudi: li agradava, al contrari, sortir al	camp	, dibuixar, córrer, cantar, contemplar la posta del sol, admirar els
ja qui havia insinuat que el noi acabaria malament. No podia treballar al	camp	, car no gaudia de bona salut; tampoc no podia fabricar tovots amb son
Costa errava per terres llunyanes darrera una quimera. La rosella dels	camps	no s'havia aixecat encara com una flama viva enmig dels bladars
en què les noies preparaven llurs vestits clars per a les sortides al	camp	; el temps del ball a la plaça a la llum dels cremallers en les nits
tràgica immobilitat de camperol, avesat de sempre a l'ampla llibertat del	camp	i a l'aire lliure i al sol, doblement abatut ara per la desgràcia del
de pins. Una plaça quadrangular, situada cap al centre, ofereix ample	camp	d'esbarjo als infants: al bell mig es dreça l'estàtua d'un general,
envolta Santa Maria, els seus carrers, la casa de la seva mare; veu els	camps	, el riu... "Quan era un infant...", pensa, i s'interromp. Seria capaç
Les terres d'Argona són terres de turons baixos, poblats de	camps	d'oliveres, de vinyes, i amb amples faixes de conreus on a l'estiu
veié clara la veritat. Fou després, a la tarda. El pare es trobava al	camp	; el padrí havia enviat Arcisa a buscar llenya, cosa que féu ella a
però això sí que ho sentí: això Mila ho recollí immediatament com un	camp	assedegat recull la pluja vivificadora. Era una cosa en la qual, en la
de la partença del seu padrí, a Mila va semblar-li com si els turons, els	camps	, la pròpia masia, s'entenebressin al seu entorn. Va sentir-se, de sobte,
li parlava de les seves coses i la nit anava caient dolçament sobre els	camps	. D'ençà del primer dia, Anselma li cobrà un viu afecte, però ara la vol
tempestes s'havia inflat el corrent: les aigües es desbordaren pels	camps	, i els camperols ploraren una vegada més llurs collites perdudes. Després
dels ramats. Els camperols s'ocupaven ara a adobar les terres; els	camps	, fertilitzats pel llim de la riuada, eren preparats per a la nova sembra,
matí es veien els camperols dispersar-se a peu, o amb els carros pels	camps	d'olivers o per les hortes; cada matí es veien passar les dones cap a les

Pàgina 1 (de 499)

50 següents