DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
campana F 4619 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb campana Freqüència total:  4619 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sentiments d'infant, com per damunt d'una vall de mort, un joiós toc de campanes que en l'hivern de la seva ànima cridés les coses a la vida i a la
sentim com si una nova primavera florís en el nostre esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda, que només sonaven bé al poble on sonaren la
passats els anys, quan arribarà la nit de Nadal, quan a fora sonaran les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes
raigs de sol, fins al recinte on es sentia presoner; eren com un toc de campanes alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de
mi! —es repetia. —I les paraules ressonaven a la seva ànima amb ressò de campanes de festa—. Ho ha fet per mi! Ho ha fet per mi!" Tota la conducta
i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà com una visió
en tornaveus pels turons, com si per tot el camp sonessin milers de campanes. Ells l'escoltaren callant; des del cel, amb el so de l'àngelus vespral,
l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l'alegre so de les campanes; tal vegada també, de tant en tant, passava la solitària oreneta que
ja romput en ella, i en l'aire pur sembla vibrar un toc sorollós de campanes. A fora, a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella sent només
en el seu camí, i l'acompanyen, i l'estrèpit ample i difús de les campanes que ho omplen tot i fan tremolar l'espai i fan tremolar la seva ànima.
carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el toc de les campanes vesprals que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen
es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les campanes. Darrera la finestra un cos humà gairebé consumit oscil·la ja suaument,
del culte que eren concentrats allí per a fondre o cremar: imatges, campanes, calzes. Uns homes feien facècies sacrílegues. "Allò feia plorar" —deia
xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa olor de fum i
hem vist un bocí d'altar cremat. Al campaneret només les tremuges, sense campanes. És una esglesiola d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La
Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies, amb un so de campana dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un so fortíssim
cavalcada. Cotxes i ambulàncies pujaven esperitats i dringava la campaneta sinistra. I tot sota aquell cel pur, en el tebi sol de gener! És un dels
d'esglésies i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les campanes lentes, dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i
insepulto. A la calaixera hi havia una ingènua Immaculada dins una campana de vidre, voltada de lliris blancs i de fils d'or. El vell, el pobre
si es veuen disparar els canons. En pujar cap als Sis Avets sentim les campanes d'Espinelves. Això vol dir que les tropes franquistes acaben d'entrar-hi.
tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El caporal diu: —Vista a la dreta! —Però aquest cop ho ha de
desencisadorament blanca, mentre darrera seu el silenci trencat per la campaneta es converteix en una mena d'udol llarg, en un trepig frenètic que
no! Hi ha uns costums... —Estira la cadena al cim de la qual dringa una campana, i afegeix lacònicament—: Ja ho veuràs. Els obre una criadeta de somriure
seu company, impacient, i fa un pas. Tot seguit, però, s'atura, perquè la campaneta acaba de dringar—. Silenci —diu. La mestressa protesta: —Deu ser un dels
Però com ho sabeu, vós, que hi era? —se li encara aleshores mentre la campana torna a dringar. —No ho sabia —contesta ell prudentment—, però la cosa
L'espera es prolonga dos o tres minuts, se sent un altre toc de campana, menys convençut que els anteriors, i tot seguit el fresseig d'uns passos
de Mossèn Basili són encara en el buit on s'havia incrustat l'eix de la campana. Impossible recordar el dolor de les vergassades sobre la meva pell.
en el llarg període, com si es tractés de la corda d'una sonora campana. Quan se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple de plomes trempades
dels set lladres, per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre, cobrint d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i
vila de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la campana de silenci, procurant no moure's perquè el matalàs de palla de moresc
descarada, del menjar que no pot arribar a engolir, mentre callen les campanes del vespre, per sobre l'emmurallada, botiflera, acadèmica, negra vila,
o almenys més evident que el d'altres vespres, va seguir al toc de la campana, i Mestre Frigola va poder dormir còmodament fins a les sis del matí, al
sonava, més alta que el dematí, on desperten les campanes "No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles,
deien un respons, i d'allí partien cap al cementiri, mentre tocaven les campanes, si l'enterrament era de toc o, millor, de pago. Manuel s'agregava
de les flors, els seus matisos i més feridora era la llum. El so de les campanes, l'aleteig de les tórtores, el xiuxiueig dels insectes al jardí les nits
lents carros de l'horta. Els xiquets van a escola. S'escolta la campana veïna de l'església. El treball, el tenaç amor a les
dins les tassetes d'oli ¿saps qui s'ha mort?, les llargues campanes del meu poble que no s'acaben mai, que es planyen lentament,
de rosa, malva i violeta que es produïa en l'àrea silenciosa del cel, la campana del maître d'hôtel —un marsellès oscat, torrat, desmanegat, més
i que no hi ha res a fer, perquè a bord tot rutlla i tot va a toc de campana. Ara, en la distribució del temps, hi intervé la meva iniciativa i el meu
pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes. Pel barri, no hi passa ningú. —Els veritables habitants d'aquests
Els senyors, els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta. Les campanes de la Catedral, lentes, clamoroses, regulen les seves existències. Cap al
perquè es meu homo era coronel. També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es guion: idò, que la toquin. No vull es cotxo de primera; es
Hi ha la luxúria sutza i poderosa —i intermitent com les campanes— que ens encadena i arrossega a estones des de la rel
la teva situació i pentina't amb quatre esgarrapades. [(Sona la campaneta de la porta.)] Mira, ja el tenim aquí. [(La Merceneta va a obrir
Pepe. Res, res... El pare de l'Adolfet! Entesos. [(Se sent la campaneta de la porta.)] Júlia. Han trucat, mamà. Rosa. I
l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre; hipòcrita! [(Sona la campaneta de la porta.)] En Pepe! Ara, muixoni, Júlia, i deixa'm fer a
pecho almidonado la cabeza\." {García Lorca} Estels inútils, inútil campana! Temps mutilat que mutila la nit oratjosa, cendrosa, oliosa,
que podia abolir la pròpia vergonya. Estels inútils, inútil campana, llunyà falutx de la vela invisible! Ning nang.
nit de primavera en la qual es descabdella l'acció. El so llunyà d'unes campanes s'esvaeix entre joguineig de fulles i d'aigües. Va caient, sols
pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de renou. He sentit les campanes llunyanes quan el sol es ponia en daurat devassall; d'on serien aquelles

  Pàgina 1 (de 93) 50 següents »