Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentiments d'infant, com per damunt d'una vall de mort, un joiós toc de	campanes	que en l'hivern de la seva ànima cridés les coses a la vida i a la
sentim com si una nova primavera florís en el nostre esperit. Som com les	campanes	de Sens de la llegenda, que només sonaven bé al poble on sonaren la
passats els anys, quan arribarà la nit de Nadal, quan a fora sonaran les	campanes	i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes
raigs de sol, fins al recinte on es sentia presoner; eren com un toc de	campanes	alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de
mi! —es repetia. —I les paraules ressonaven a la seva ànima amb ressò de	campanes	de festa—. Ho ha fet per mi! Ho ha fet per mi!" Tota la conducta
i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de	campanes	, ressonant de la més pura de les alegries, passà com una visió
en tornaveus pels turons, com si per tot el camp sonessin milers de	campanes	. Ells l'escoltaren callant; des del cel, amb el so de l'àngelus vespral,
l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l'alegre so de les	campanes	; tal vegada també, de tant en tant, passava la solitària oreneta que
ja romput en ella, i en l'aire pur sembla vibrar un toc sorollós de	campanes	. A fora, a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella sent només
en el seu camí, i l'acompanyen, i l'estrèpit ample i difús de les	campanes	que ho omplen tot i fan tremolar l'espai i fan tremolar la seva ànima.
carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el toc de les	campanes	vesprals que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen
es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les	campanes	. Darrera la finestra un cos humà gairebé consumit oscil·la ja suaument,
del culte que eren concentrats allí per a fondre o cremar: imatges,	campanes	, calzes. Uns homes feien facècies sacrílegues. "Allò feia plorar" —deia
xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes	campanes	(ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa olor de fum i
hem vist un bocí d'altar cremat. Al campaneret només les tremuges, sense	campanes	. És una esglesiola d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La
Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies, amb un so de	campana	dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un so fortíssim
cavalcada. Cotxes i ambulàncies pujaven esperitats i dringava la	campaneta	sinistra. I tot sota aquell cel pur, en el tebi sol de gener! És un dels
d'esglésies i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les	campanes	lentes, dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i
insepulto. A la calaixera hi havia una ingènua Immaculada dins una	campana	de vidre, voltada de lliris blancs i de fils d'or. El vell, el pobre
si es veuen disparar els canons. En pujar cap als Sis Avets sentim les	campanes	d'Espinelves. Això vol dir que les tropes franquistes acaben d'entrar-hi.
tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en algun lloc sona una	campaneta	cerimoniosa. El caporal diu: —Vista a la dreta! —Però aquest cop ho ha de
desencisadorament blanca, mentre darrera seu el silenci trencat per la	campaneta	es converteix en una mena d'udol llarg, en un trepig frenètic que
no! Hi ha uns costums... —Estira la cadena al cim de la qual dringa una	campana	, i afegeix lacònicament—: Ja ho veuràs. Els obre una criadeta de somriure
seu company, impacient, i fa un pas. Tot seguit, però, s'atura, perquè la	campaneta	acaba de dringar—. Silenci —diu. La mestressa protesta: —Deu ser un dels
Però com ho sabeu, vós, que hi era? —se li encara aleshores mentre la	campana	torna a dringar. —No ho sabia —contesta ell prudentment—, però la cosa
L'espera es prolonga dos o tres minuts, se sent un altre toc de	campana	, menys convençut que els anteriors, i tot seguit el fresseig d'uns passos
de Mossèn Basili són encara en el buit on s'havia incrustat l'eix de la	campana	. Impossible recordar el dolor de les vergassades sobre la meva pell.
en el llarg període, com si es tractés de la corda d'una sonora	campana	. Quan se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple de plomes trempades
dels set lladres, per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les	campanes	del vespre, cobrint d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i
vila de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la	campana	de silenci, procurant no moure's perquè el matalàs de palla de moresc
descarada, del menjar que no pot arribar a engolir, mentre callen les	campanes	del vespre, per sobre l'emmurallada, botiflera, acadèmica, negra vila,
o almenys més evident que el d'altres vespres, va seguir al toc de la	campana	, i Mestre Frigola va poder dormir còmodament fins a les sis del matí, al
sonava, més alta que el dematí, on desperten les	campanes	"No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles,
deien un respons, i d'allí partien cap al cementiri, mentre tocaven les	campanes	, si l'enterrament era de toc o, millor, de pago. Manuel s'agregava
de les flors, els seus matisos i més feridora era la llum. El so de les	campanes	, l'aleteig de les tórtores, el xiuxiueig dels insectes al jardí les nits
lents carros de l'horta. Els xiquets van a escola. S'escolta la	campana	veïna de l'església. El treball, el tenaç amor a les
dins les tassetes d'oli ¿saps qui s'ha mort?, les llargues	campanes	del meu poble que no s'acaben mai, que es planyen lentament,
de rosa, malva i violeta que es produïa en l'àrea silenciosa del cel, la	campana	del maître d'hôtel —un marsellès oscat, torrat, desmanegat, més
i que no hi ha res a fer, perquè a bord tot rutlla i tot va a toc de	campana	. Ara, en la distribució del temps, hi intervé la meva iniciativa i el meu
pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de	campanes	. Pel barri, no hi passa ningú. —Els veritables habitants d'aquests
Els senyors, els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta. Les	campanes	de la Catedral, lentes, clamoroses, regulen les seves existències. Cap al
perquè es meu homo era coronel. També tenc dret a que toquin sa	campaneta	que li diuen es guion: idò, que la toquin. No vull es cotxo de primera; es
Hi ha la luxúria sutza i poderosa —i intermitent com les	campanes	— que ens encadena i arrossega a estones des de la rel
la teva situació i pentina't amb quatre esgarrapades. [(Sona la	campaneta	de la porta.)] Mira, ja el tenim aquí. [(La Merceneta va a obrir
Pepe. Res, res... El pare de l'Adolfet! Entesos. [(Se sent la	campaneta	de la porta.)] Júlia. Han trucat, mamà. Rosa. I
l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre; hipòcrita! [(Sona la	campaneta	de la porta.)] En Pepe! Ara, muixoni, Júlia, i deixa'm fer a
pecho almidonado la cabeza\." {García Lorca} Estels inútils, inútil	campana	! Temps mutilat que mutila la nit oratjosa, cendrosa, oliosa,
que podia abolir la pròpia vergonya. Estels inútils, inútil	campana	, llunyà falutx de la vela invisible! Ning nang.
nit de primavera en la qual es descabdella l'acció. El so llunyà d'unes	campanes	s'esvaeix entre joguineig de fulles i d'aigües. Va caient, sols
pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de renou. He sentit les	campanes	llunyanes quan el sol es ponia en daurat devassall; d'on serien aquelles

Pàgina 1 (de 93)

50 següents