×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb campana |
Freqüència total: 4619 |
CTILC1 |
sentiments d'infant, com per damunt d'una vall de mort, un joiós toc de | campanes | que en l'hivern de la seva ànima cridés les coses a la vida i a la | sentim com si una nova primavera florís en el nostre esperit. Som com les | campanes | de Sens de la llegenda, que només sonaven bé al poble on sonaren la | passats els anys, quan arribarà la nit de Nadal, quan a fora sonaran les | campanes | i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes | raigs de sol, fins al recinte on es sentia presoner; eren com un toc de | campanes | alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de | mi! —es repetia. —I les paraules ressonaven a la seva ànima amb ressò de | campanes | de festa—. Ho ha fet per mi! Ho ha fet per mi!" Tota la conducta | i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de | campanes | , ressonant de la més pura de les alegries, passà com una visió | en tornaveus pels turons, com si per tot el camp sonessin milers de | campanes | . Ells l'escoltaren callant; des del cel, amb el so de l'àngelus vespral, | l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l'alegre so de les | campanes | ; tal vegada també, de tant en tant, passava la solitària oreneta que | ja romput en ella, i en l'aire pur sembla vibrar un toc sorollós de | campanes | . A fora, a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella sent només | en el seu camí, i l'acompanyen, i l'estrèpit ample i difús de les | campanes | que ho omplen tot i fan tremolar l'espai i fan tremolar la seva ànima. | carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el toc de les | campanes | vesprals que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen | es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les | campanes | . Darrera la finestra un cos humà gairebé consumit oscil·la ja suaument, | del culte que eren concentrats allí per a fondre o cremar: imatges, | campanes | , calzes. Uns homes feien facècies sacrílegues. "Allò feia plorar" —deia | xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes | campanes | (ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa olor de fum i | hem vist un bocí d'altar cremat. Al campaneret només les tremuges, sense | campanes | . És una esglesiola d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La | Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies, amb un so de | campana | dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un so fortíssim | cavalcada. Cotxes i ambulàncies pujaven esperitats i dringava la | campaneta | sinistra. I tot sota aquell cel pur, en el tebi sol de gener! És un dels | d'esglésies i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les | campanes | lentes, dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i | insepulto. A la calaixera hi havia una ingènua Immaculada dins una | campana | de vidre, voltada de lliris blancs i de fils d'or. El vell, el pobre | si es veuen disparar els canons. En pujar cap als Sis Avets sentim les | campanes | d'Espinelves. Això vol dir que les tropes franquistes acaben d'entrar-hi. | tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en algun lloc sona una | campaneta | cerimoniosa. El caporal diu: —Vista a la dreta! —Però aquest cop ho ha de | desencisadorament blanca, mentre darrera seu el silenci trencat per la | campaneta | es converteix en una mena d'udol llarg, en un trepig frenètic que | no! Hi ha uns costums... —Estira la cadena al cim de la qual dringa una | campana | , i afegeix lacònicament—: Ja ho veuràs. Els obre una criadeta de somriure | seu company, impacient, i fa un pas. Tot seguit, però, s'atura, perquè la | campaneta | acaba de dringar—. Silenci —diu. La mestressa protesta: —Deu ser un dels | Però com ho sabeu, vós, que hi era? —se li encara aleshores mentre la | campana | torna a dringar. —No ho sabia —contesta ell prudentment—, però la cosa | L'espera es prolonga dos o tres minuts, se sent un altre toc de | campana | , menys convençut que els anteriors, i tot seguit el fresseig d'uns passos | de Mossèn Basili són encara en el buit on s'havia incrustat l'eix de la | campana | . Impossible recordar el dolor de les vergassades sobre la meva pell. | en el llarg període, com si es tractés de la corda d'una sonora | campana | . Quan se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple de plomes trempades | dels set lladres, per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les | campanes | del vespre, cobrint d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i | vila de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la | campana | de silenci, procurant no moure's perquè el matalàs de palla de moresc | descarada, del menjar que no pot arribar a engolir, mentre callen les | campanes | del vespre, per sobre l'emmurallada, botiflera, acadèmica, negra vila, | o almenys més evident que el d'altres vespres, va seguir al toc de la | campana | , i Mestre Frigola va poder dormir còmodament fins a les sis del matí, al | sonava, més alta que el dematí, on desperten les | campanes | "No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles, | deien un respons, i d'allí partien cap al cementiri, mentre tocaven les | campanes | , si l'enterrament era de toc o, millor, de pago. Manuel s'agregava | de les flors, els seus matisos i més feridora era la llum. El so de les | campanes | , l'aleteig de les tórtores, el xiuxiueig dels insectes al jardí les nits | lents carros de l'horta. Els xiquets van a escola. S'escolta la | campana | veïna de l'església. El treball, el tenaç amor a les | dins les tassetes d'oli ¿saps qui s'ha mort?, les llargues | campanes | del meu poble que no s'acaben mai, que es planyen lentament, | de rosa, malva i violeta que es produïa en l'àrea silenciosa del cel, la | campana | del maître d'hôtel —un marsellès oscat, torrat, desmanegat, més | i que no hi ha res a fer, perquè a bord tot rutlla i tot va a toc de | campana | . Ara, en la distribució del temps, hi intervé la meva iniciativa i el meu | pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de | campanes | . Pel barri, no hi passa ningú. —Els veritables habitants d'aquests | Els senyors, els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta. Les | campanes | de la Catedral, lentes, clamoroses, regulen les seves existències. Cap al | perquè es meu homo era coronel. També tenc dret a que toquin sa | campaneta | que li diuen es guion: idò, que la toquin. No vull es cotxo de primera; es | Hi ha la luxúria sutza i poderosa —i intermitent com les | campanes | — que ens encadena i arrossega a estones des de la rel | la teva situació i pentina't amb quatre esgarrapades. [(Sona la | campaneta | de la porta.)] Mira, ja el tenim aquí. [(La Merceneta va a obrir | Pepe. Res, res... El pare de l'Adolfet! Entesos. [(Se sent la | campaneta | de la porta.)] Júlia. Han trucat, mamà. Rosa. I | l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre; hipòcrita! [(Sona la | campaneta | de la porta.)] En Pepe! Ara, muixoni, Júlia, i deixa'm fer a | pecho almidonado la cabeza\." {García Lorca} Estels inútils, inútil | campana | ! Temps mutilat que mutila la nit oratjosa, cendrosa, oliosa, | que podia abolir la pròpia vergonya. Estels inútils, inútil | campana | , llunyà falutx de la vela invisible! Ning nang. | nit de primavera en la qual es descabdella l'acció. El so llunyà d'unes | campanes | s'esvaeix entre joguineig de fulles i d'aigües. Va caient, sols | pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de renou. He sentit les | campanes | llunyanes quan el sol es ponia en daurat devassall; d'on serien aquelles |
|