Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

deu estar arraconada en algun indret del corredor. Prop d'ell, una veu	campanuda	explica: —L'exploració descobrí una cianosi relativament pronunciada. El
incisió darrera el cap i seguidament deixa lliure la capa cutània. La veu	campanuda	, inexorable, ha anat prosseguint. —Hi havia una remarcable hiposaturació
i plens de càlculs. —I el diagnòstic histològic? —pregunta la veu	campanuda	. —Això anava a dir: pionefrosi aguda, molt intensa, amb... Però ja no ho
quals aplica amb admirable llestesa cada cop que el de Son Palla avia tot	campanut	una sentència de les seves. Aquest, per exemple, m'està contant a la
—Qui ho havia de pensar, un aristòcrata! —exclamà la Carme amb veu	campanuda	. —Un marquès! —contestà Elvira, no menys admirada. I les dues germanes
trafegut; bot, boterut; rabassa, rabassut; ganxo, ganxut; campana,	campanut	; esquena, esquenut. er, fem. era. Ex.: cotó,
s'han fet immortals...!— Aixina parlava D. Felip un poc seriot i ab dir	campanut	. Ja se fisgava lo sagastí al vore que tota la corranda passava de llarg
el cap d'alt a baix, amb moviment aprovatori, i contestà amb veu	campanuda	: —Admesa la confessió com a bona... i ara, atengui's l'acusat a les
moderna de les arts... Diguem de pas que el nostre cronista era un xic	campanut	i ampul·lós i que tot això ho digué amb una veu tremendament ressonant...
de don Álvaro de Luna!". Obria el volum, llegia amb entonació	campanuda	: "... Y, esto hecho, comenzó a desabrocharse la ropa que traía
experimentalista que venia precisament a foragitar les fantàstiques i	campanudes	concepcions dels subjectivistes. En aquest discurs Letamendi es proclamà
monyo alt i sarrellet, cèfiro al cap i enaues planxades, bufades i	campanudes	que quan elles caminen fan rac, rac... Ja ve'l Ton de l'Agustino amb lo
no destrueix el pensament ni el pensament destrueix la... Veu [(	campanuda	).] En altres mots: la relació d'autoritat tendeix a disoldre's. Però quan
un home dur. Vull que les dones diguin que jo sóc brutal [(Amb una veu	campanuda	.)], salvatge; que em sentin com un cataclisme que les deixi enterrades,
perfeccionant, de cara a impressionar els clients de poble, el llatí	campanut	dels grans moments retòrics a les vistes dels plets. L'únic que quedava
m'enarta la distinció de la graciosa reina. Rei Ai, d'acord,	campanut	, d'acord, turmentosa! Què, els esperits ja et revénen? Hala, doncs, santa
un sepulcre. Y va'scomensar el discurs com éll fea rarament: en la veu	campanuda	y les paraules escullides de les solemnitats més solemnes. Ja era sabut:
de las inmenssas ulleras negras, cóncavas y ab gábia; y ab veu reposada,	campanuda	, avassalladora, ab eloqüencia familiar, que fou per mí un encant y una
colla abominable no són cosa despreciable per un ase	campanut	; votaránse los mès dignes, tot conforme la lley
el moment del càstig, senyor Montolí —diu el Celestí Morgades, tan	campanut	com el magistrat de Casp—. Els assassins pagaran pel crim. Per
al xix, proven aquesta nova direcció. La predicació	campanuda	no deixava de procedir literàriament, de ser en el fons «literatura»; i,
càrrec ja no depèn tant de la nòmina, com senzillament del nom —com més	campanut	millor— que el càrrec rebi: qui no és, avui, director, responsable, cap
sortir ranquejant del peu esquerre de darrere l'altar i va cridar amb veu	campanuda	i altisonant a l'àngel del falçó: Tira el teu falçó esmolat i verema la
quan les necessitats del mercat els aparten de llur mare, ni la veu	campanuda	dels savis de raval quan volen meravellar l'auditori amb erudició de
de les novel·les que he llegit. Bé, Raskolnikoff sí, perquè sona molt	campanut	, però pocs més... —Però et van deixar alguna cosa dintre teu, encara que
sedós/sedosa; boterut/boteruda,	campanut	/campanuda, ganxut/ganxuda. Amb aquest valor, el
boterut/boteruda, campanut/	campanuda	, ganxut/ganxuda. Amb aquest valor, el sufix