×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb campar |
Freqüència total: 458 |
CTILC1 |
pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i | campa | . I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a | que vaig visitar de jove, molt més espaioses que la nostra Ítaca, on | campen | cabres per roques i a frec de penya-segats. La nostra illa, aspra i | senyor. "Mulós", badallava, lapidari, el gambaire. "Així, te les | campes | sol?", indagava el vell. "I mestipé com el barbal", va riure, amb | i amable, i tot i que al costat de les càtedres Tomista i Escotista, | campava | encara la càtedra Suarista, l'esperit dominicà tornava pels furs de les | esbandit bon tros de la poesia negra dels antics velers i dels vapors de | campi | qui pugui, no hi ha manera de suprimir, fins en els vapors més de luxe, | Per afectes desordenats a la pesca o a la caça, per exemple. No | campis | de nits. No et donis a la beguda... En fi, ja sou prou grans. [( | Perot, corre ens importa. Puja pel sot gent, una escorta. Perot, Perot, | campi | qui pot. Ja m'ho temia; alguna espia que ens ha traït. La companyia | de penja-robes. Barcelona bullia, tot era un sofregit de grandesa i de | campi | qui pugui. Els ulls, les galtes, el nas i el sexe de les persones | grassa, espinosa i eròtica que rodeja el Pont del Diable. Mentre va | campar | amb els gitanos tenia la importància d'una bestioleta de coure; | d'alcova de menestrals —un paper de l'any 1893— fosc, en el qual | campaven | unes flors de vi dins d'una tinta de calamars. El "Pingouin" presentava | estat massa a casa, la de no haver-me trobat sol pel món. No vull dir | campant | -me la vida d'una manera total —sense diners ni res— però sí, almenys, sol | Els qui no teníem en què treballar al poble, ens vam dispersar en un | campi | qui pugui pintoresc. Jo vaig continuar els estudis a tomballons. Un bon | carretera... Les ciutats no li fan gens de goig. —Pel camp sempre te la | campes | , diu. Jo li explico la il·lusió que em fa París. Al meu davant s'aixeca | eleison! Kyrie, eleison! —cridaven obrers, camperols, monjos, i | campi | qui pugui. Una estella va ferir Domètios a la cuixa; va anar d'un pèl que | estesos sobre l'ampla pagesia mallorquina. I, de resultes, l'agricultura | campava | força malament, perquè els infeels, reduïts a esclavatge, eren de fet la | de la Ciutat donaren més beneficis que maldecaps, capital i part forana | camparen | per llurs respectives contrades. Quan la proporció quedà tot just | Del segle XV al XVIII les lluites civils | camparen | per les illes i debilitaren encara més la consciència històrica d'aquell | dels francesos. Com a conseqüència de tantes calamitats, la fam torna a | campar | lliurement sobre Mallorca. Són molts els mallorquins que emigren a Bugia | com tantes vegades ho havia volgut fer. La societat mallorquina | campava | per altres verals. I fent ben seu el sentiment de subjecció de què | aquesta pau exterior a un país on les pestes i les calamitats públiques | camparen | a l'ample. Oliver ho veuria també clar més endavant: El | la lleva. En 1808 el País Valencià s'enrola en l'aparatós " | campi | qui pugui" que desencadenà l'alçament antinapoleònic. El crac de l'Antic | artificial que no l'ha estimulat a enfortir-se i a perfeccionar-se per a | campar | lliurement, així com a la manca d'organització oficial adequada per a | que havem seguit i procurarem no seguir més; però si voleu que se la | campin | portant un gran sarró a l'esquena per a anar-hi tirant els escrúpols, que | sinó com sembla, que mai no encertaran a descobrir fins a quin punt hi | campen | impunits, sota disfresses múltiples, gegants superbs i monstres | llavors, segle darrera segle, gegants malfactors i monstres verinosos han | campat | i prosperat sense mesura. Cada temps, cada gènera ha tingut els seus. Si, | ni fàbrica, bisbat ni caserna que no en siguin curulls. I a tot arreu | campen | i triomfen, grassos i lluents, amb doble bescoll i triple sotabarba, ben | amb aquest tarannà vostre. El món d'ara sembla fet exprés perquè hi | campin | els homes que marquen el pas d'esma, i s'avenen a tota mena de treball | terror, caigui qui caigui. Val més que pateixin deu innocents, que deixar | campar | un sol enemic. No serem mai forts si no fem por, no ens tindran mai | de prudència i de saviesa. El més savi i prudent de la nostra vida. Que | campin | els txecs bé o malament, no té cap mena d'importància. El sol sortirà | ulls abans de servirme d'escolta, y tot l'escampall de pardals que se la | campava | per terra, emprenía un vol mofeta al atansarnos." "Al cap d'aquest | en fugir. En fugir, sí; perque darrera'l picament de mans, ja vingué'l | campi | qui pugui. Els més immediats a la porta, l'obriren, y allò fou una allau. | de llarg davant del Santuari, el mateix cas havien de fer del sant | campant | -se-la pels conreus que del sant a l'altar, esperant almoines. L'ermità, | les herbes, i deixant-ho després a la bona de Déu, les nostres verdures | camparien | tan contentes? ¿Us penseu que si no fossin els ocells, que de vegades feu | forts de l'anyada. Després que han nascut els petits, i quan comencen a | campar | per ells mateixos, el cant del rossinyol es va emmusteint, i acaba per | dels ocells són emigrants: són poques les menes que es queden sempre a | campar | -se-la en un mateix lloc. Quan uns se'n van en vénen d'altres, però | casa; i a la fi, quan ja són prou espigadets, els abandonen perquè se les | campin | per llur compte i s'espavilin a guanyar-se la vida caçant mosquits i | el que fan, de vegades, és allunyar-se una mica i anar-se-les a | campar | a un altre bosc. Rares vegades se'ls veu per les hortes i les plantacions | com al jardí, i fins de vegades a la vinya. No cal dir que també se les | campen | pels oliverars i els garroferars. Ara, que el lloc que els ve més de gust | amb una bella candelada encesa i, en sortint de nou el sol, tornaríem a | campar | com sempre; però, després vaig entendre que el cas era més terrible. O jo | s'alça al mig d'una albereda, inculta i embroçallada. En Brull fa | campar | les donzelles de sa /Primavera\ en un roquisser besat pel mar. | els béns de llur mare i, del més petit fins al més gran, ja se la | campaven | , per més que no ho expliqui per amor de no allargar la història. L'endemà | aquella gata escuada que bo i mai roda per les cuines i fogons, perquè es | campa | bé la vida fent el seu ofici, si alguna vegada s'acosta temorenca a la | de la vorera, on ni les cabrotes salvatges us fa l'efecte que no podrien | campar | . De vegades, també, en doblar el costellam d'un freu cantellut, pelat i | s'hi trobava malament, en aquella cort dels miracles, puix que, a més de | campar | -s'hi la vida amb quatre quartos, treia bons guanys del veïnat. Aquell | impensadament s'introduí el desori en el seguici i determinà una mena de | campi | -qui-pugui, quan girant-se de cara al senyor Flors i Armenteres, que anys | ja no li feia fred ni calor; ara sabia que el millor en aquest món és | campar | -se-la cada u com pugui, i no ficar-se en res dels altres. Què | a l'explotació, a la injustícia... Molt bé, però sortia de casa: a fora | campava | i dominava la mateixa casta que feia pencar a cops de tralla els esclaus, | i la Miquela ha tingut temps d'avisar la Clàudia... De fet, ell se la | campa | ; tu, de moment, aquí, convençuts que acabaràs per declarar què us | jo som, si fa no fa, de la mateixa edat... i ara, ella, se la | campa | amb un altre, diuen que amb un gavatx. Li arrapes rabiosament la mà: | mar com una síndria... La revolució se'ls ha escapat de la mà, i se la | campa | ... Discòrdies civils, guerres, societats alterades i, ara, com és de |
|